p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Solidaritat mallorquina amb Eivissa. No volem autopistes allà ni enlloc

CIL | 01 Abril, 2006 18:40 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Amb motiu de la lluita cívica contra la construcció d'autopistes a l'illa d'Eivissa, milers de persones, majoritàriament joves, es manifesten de forma força cridanera i totalment pacífica pels carrers i places de Palma.

Un cop s'arriba davant del Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears, el jove eivissenc Albert Prats -una de les 25 persones detengudes per les forces de l'ordre- hi llegeix aquest Manifest:


Pancarta penjada a una grua durant la manifestació
(Foto: Picalsud)

"El progrés de color ciment i tacte asfàltic en aquests moments està ferint Eivissa.
Les obres de l'autopista que xaparà l'illa per la meitat han començat.
I no precisament amb paperines i caramels han estat rebudes les màquines.
Una mobilització sense precedents a l'illa s'hi ha posant al front.

Més de 25.000 persones van secundar una manifestació per dir NO a aquesta barbaritat i l'acció permanent de paralització pacífica de les obres és una constant.

Afectats i no afectats, ecologistes o simplement gent que diu que aquest pic s'estan passant de la línia, s'han trobat dins la plataforma "No volem autopista".
La seva desesperada però valenta conducta d'interposar-se en el camí de destrucció que fan les màquines ens ha commogut.

Encara més quan les forces repressives de l'Estat (arribades de diversos llocs de la península) han volgut fer pas a la destrucció a cop de porra i detenció.
La repressió encara no ha desanimat i atemorit a la valenta gent d'Eivissa que ha dit PROU.
La seva lluita continua i cada vegada més s'està convertint en una amenaça per als qui volen que la paraula progrés sigui sinònim de destrucció.
Amenaça que s'està escampant, doncs nosaltres hem decidit rompre amb el paper d'espectadors passius i passar a l'acció.

Nosaltres, gent que viu a Mallorca, sabem molt bé com les gasten els comissaris de l'asfalt i el ciment.
Ens volen fer creure que les autopistes son necessàries i que a més estan integrades dins el medi ambient.
Però les seves mentides no poden amagar la recent destrucció que les noves autopistes han fet a la nostra illa.

Mallorca no necessita autopistes, ni Eivissa ni Menorca.
Aquestes només beneficien a un parell d'especuladors, de professió empresaris, els quals tenen una societat financera amb uns senyors que s'anomenen polítics.

A Eivissa diuen que no volen més destrucció amb la quartada del progrés.
Nosaltres tampoc.
A les illes ni enlloc.

Amb aquesta primera concentració de solidaritat amb el poble lluitador d'Eivissa, volem donar inici a una mobilització que digui també No a l'autopista d'Eivissa.
Convidam a participar a tota la gent que està farta de veure com hipotequen la nostra vida i la nostra terra uns rapinyaires addictes als doblers i al poder.


Pancarta que encapçala la manifestació multitudinària a Palma
(Foto: Picalsud)

Moltes gràcies".
AUTOPISTES NO, NI A EIVISSA NI ENLLOC!!

D'altres enllaços:

Fotos manifestació a Palma 01-04-2006
Països Catalans

Països Catalans | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

Eivissa: destrossa, repressió i resistència

CIL | 28 Març, 2006 17:02 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

En article de Josep Juàrez, es pot llegir:

Encara duc terra d’Eivissa aferrada a les sabates. Terra humida de ferida fresca, perfumada per arrel de savina junípera, arrabassada de sobte.
Terra agredida per màquines apocalíptiques, actuant impunement sota la protecció policíaca enviada per un govern, suposadament progressista, per protegir els negocis de destrucció d’un altre govern, de rapinyaires, cacics i negociants.
Terra honrada, per la dignitat dels resistents, per la força de la raó, per la immensa fortalesa atresorada en cossos aparentment febles, inexperts i indefensos davant la brutalitat.
Terra que és la nostra terra, malgrat que un mur de silenci, molt més alt que la distància marina, intenti evitar que l’exemple eivissenc arribi a Mallorca.

A hores d’ara, Eivissa és escenari d’una orgia destructora, de presumptes il•legalitats i d’imposicions antidemocràtiques. He vist amb els meus propis ulls l’activitat embogida de maquinària pesant, deixant al seu pas trossos de paisatge lunar, amb mètodes d’esbucament que recorden Palestina, amb la ciutadania saturada d’impotència i indignació.
La intenció política és molt clara: de moment, “marcar el terreny” per a que, durant setmanes, la moral dels qui veuen tot això, cada dia, es mini davant els fets consumats. Que s’interioritzi aquest procés com a irreversible, davant el qual no val la pena resistir. I que s’interpreti que, els qui ho fan, actuen des d’interessos espuris.

A Eivissa, l’agressió al territori, i la repressió, són complementàries i inseparables. Per això, la responsabilitat política és clara i compartida: mentre el PP, dels Matas i Matutes, barreja política i negocis, i sepulta Mallorca i Eivissa sota una mortalla d’asfalt i ciment, el PSOE, de Zapatero i Socias, envia les forces armades per imposar antidemocràticament aquesta destrossa, de legalitat més que dubtosa.
PP i PSOE, una ma renta l’altra, i tot plegat (que ningú no ho oblidi) ho pagam nosaltres.

Perquè, a més de que l’astronòmica factura de les autopistes deixarà els comptes públics penjats quasi mig segle, la despesa de la repressió també la pagam entre tots: cada vehicle, cada uniforme, cada pistola, cada fusell, cada porra, cada pilota de goma, cada escut, cada casc, i tots els sous i les dietes dels qui utilitzen tot això contra la població, estan pagats amb els nostres impostos.

Crònica d’avui, un dia qualsevol.
De bon matí, han tornat a haver detinguts. Aquesta vegada, set. A primera hora, la gent intentava evitar una nova agressió, oposant-se a l’obertura d’un vial per la part de darrera de Ca’n Malalt. Aquest vial, tan innecessari com la resta de les faraòniques obres, té un objectiu molt específic: ofegar en mig de l’asfalt, com si fos un dibuix d’en Quino, el negoci familiar d’horticultura, ja envaït anteriorment, d’en Antoni Planells, Malalt, símbol del moviment cívic de resistència, persona honrada i progressista, home d’una peça.

Però la mala baba dels agressors no s’ha aturat aquí: cap a mig dia, i una vegada obert per la força aquest vial, algú ha ordenat a l’operari d’una màquina d’excavació fer un forat d’un metre i mig de fondària per vuit d’ample, a l’extrem de l’única sortida que li quedava a en Toni i als seus veïns, acaramullant la terra a modo de tanca, i deixant als represaliats sense poder sortir de ca seva.
La resposta ciutadana ha estat immediata: un nombrós grup de gent compromesa, uns amb aixades, un altre amb una pala, i d’altres amb les pròpies mans, han aconseguit omplir el forat, desfer la tanca i obrir el pas. En aquestes condicions, cada petita victòria té un valor incalculable.

És necessari, imprescindible, que els germans eivissencs no quedin tot sols.

A Mallorca tenim una alta responsabilitat en aquest conflicte, que ja dura més de dos anys, i del qual no es tenien notícies fins fa quatre dies. No només hem de menester, tots plegats, actes de suport i solidaritat cap a la resistència eivissenca (*).
A més d’això, la millor solidaritat que podem donar als companys pitïusos és, justament, defensar Mallorca, amb la mateixa coherència i decisió que a Eivissa ells defensen la seva illa.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS.
març de 2006.

(*) Solidaritat mallorquina amb Eivissa.
Dia 1 d’abril, 17,00 hores, Pl. Espanya,
Palma.

Països Catalans | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3 ... 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 ... 126 127 128  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb