p i c a l s u d

Dia a dia, al llarg de l'any

(Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo.
Em faràs ben content. Salut. CIL.)

L'Associació Amics del Poble Sahrauí, seguint la iniciativa presentada també en altres indrets de l'estat espanyol, convoca entitats i persones de Mallorca a concentrar-se davant la seu de la Delegació del Govern.
¿Motiu? Protestar públicament i democràticament contra la política repressiva, intensificada recentment al Sàhara Occidental, que hi exerceixen les forces d'ocupació marroquines.
Representants de partits polítics, d'organitzacions sindicals, d'entitats socials s'hi han fet presents, donant suport a la iniciativa.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

La "Fundación Iberostar", presidida pel Sr. Miquel Fluxà, i "Sa Nostra, Caixa de Balears", presidida pel Dr. Llorenç Huguet, han organitzat una conferència titulada Compromesos amb Anantapur, a càrrec del Sr. Vicente Ferrer, qui ha exposat les seves experiències a l'Índia i ha presentat els projectes de futur de la Fundación Vicente Ferrer.
A l'acte, realitzat a l'Auditori del Conservatori Superior de Müsica i Dansa de les Illes Balears, a Palma, han assistit les màximes autoritats autonòmiques, locals i municipals del Partit Popular.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

17. Piercing, d'Antonina Canyelles.

Antonina Canyelles i Colom acaba de publicar un llibre de poemes que duu per titol Piercing

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

16. Cooperatives de treball.

Dia 6 de maig se celebra el Dia del Cooperativisme.
Amb l’objectiu de reconèixer el paper de les cooperatives en el desenvolupament econòmic i social, i d’impulsar-ne la promoció per part dels governs i de les organitzacions, des de l’any 1995 se celebra aquesta Jornada internacional arreu del món, fruit d’una Resolució de l’Assemblea General de l’ONU.
En el marc d’aquesta celebració, també a Mallorca s’organitzen actes diversos:

Alumnes i professors d’escoles cooperatives mallorquines participen en la tasca d’aplicar el material didàctic “Coneix la Cooperativa de Treball”, que ha elaborat la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears.

A l’acte institucional d’obertura de la jornada, on es llegeix el Manifest Cooperatiu, se succeeix una taula rodona sobre Les polítiques per a la promoció del cooperativisme i de l’economia social.

Moderades pel president de la Unió de Cooperatives de Treball, Enric Pozo Mas, hi intervenen persones diverses, com és ara el representant de la Unió de Cooperatives de Treball de Múrcia, Juan Antonio Pedreño; la representant del Govern de les Illes Balears, Margarita Pizà; i el representant del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, Juan José Barrera.

El lloc escollit és el Club Nàutic de Can Pastilla, carrer Virgili, 27, Can Pastilla, Palma.

S’hi fa la cloenda amb un sopar al qual pot assistir qui n’hagi adquirit els tiquets (abans del 3 de maig de 2005):
Tel.: 971 205 028 – 971 294 769
Fax: 971 294 769 –
c-el: gerencia@cooperativesdetreball.coop
http://www.cooperativesdetreball.coop

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

15. A les vies del tren: Parc Sí, Asfalt No.

Així es manifesta la ciutadania dels barris de Son Forteza, Son Oliva, Son Costa, els Hostalets, el Capitol i les zones de Balmes i Marquès de la Fontsanta, a Palma.

Després que l’Ajuntament de Palma ha anunciat la construcció de quatre carrils de circulació massiva de vehicles (25.000 al dia) als terrenys on són situades avui dia les vies del tren.

La gent s'adona que allò que havia de ser un parc per a la ciutadania, pot convertir-se en un nou mur de trànsit dens, amb perill, renou i contaminació per a uns barris que fins ara havien tengut certa tranquil·litat.

Ho veuen com una amenaça molt greu!

L’alarma augmenta el dia que se sap que “l’Ajuntament vol arrabassar els arbres del parc de Son Forteza”. Aleshores es convoca una concentració en aquell indret.

Amb la convicció que encara hi ha temps d’aturar aquest projecte, un bon grapat de persones s’hi concentren, escolten atentament les paraules de representants de la plataforma –una veïnada, un veïnat i una alumna del col•legi de la barriada-, i hi donen suport amb unes bones mamballetes i la compra de pancartas que s’han confeccionat per ser posades a les façanes dels edificis amb el lema: “PARC SÍ, ASFALT NO”.

No transcorren ni 48 hores.
Amb la prepotència que caracteritza l'equip de govern municipal que presideix la batlessa Catalina Cirer, les màquines s'hi tornen a fer presents. Més aviat que de pressa, amb la rapidesa d'un llamp, aconsegueixen d'arrabassar-hi tota quanta planta vivent troben plantada al Parc de Son Forteza.
Davant la mirada estupefacta de veinades i veinats que n'han de presenciar l'escena, mossegant-se la llengua a les totes...
Davant la mirada espantada d'uns infants que no s'ho acaben de creure:
en què quedam?
Hem d'estimar els arbres o els hem de destrossar?
De què serveix plantar plantar arbres, si llavors venen i els arrabassen?
Per què hem de celebrar el Dia de l'Arbre, segons diu la senyora batlessa, si tanmateix llavors ordenarà que els llevin?
On han anat a parar tots aquells arbres que havien estat plantats un bon dia al nostre barri?
Per què s'enduen els arbres d'aquest parc, quan vivim en una ciutat que en té tan pocs?

Efectivament, accions municipals fetes així, de tan mala manera, no tenen nom!

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

14. XI Mostra Folklòrica Internacional a Palma

Ens hagués agradat ben molt poder penjar a les planes de Picalsud algunes imatges vives de la Mostra Folklòrica que s’està realitzant a Palma aquesta primavera de 2005…

Unes imatges que reproduïssin els moviments i les danses, sobretot, d’aquells grups folklòrics que, segons el luxós programa penjat a la xarxa d'internet , s'han fet presents entre nosaltres provenint del Sud…
Camerun, Colòmbia, Egipte, Ghana, Mèxic, Puerto Rico, Rep. Democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, etc.

Ens ha resultat difícil, gairebé impossible, veure'n cap…

Ens ha sorprès agrament... Sobretot, vist el programa i la munió de grups participants, qui l’organitza, el patrocina i li dóna suport:

COMITÉ DE HONOR: Molt Honorable Sr. Jaume Matas i Palou - Honorable Sra. Antònia Munar i Riutort - Honorable Sr. Joan Flaquer Riutort - Excma. Sra. Catalina Cirer Adrover.
XI Festival Mundial de Danses Folklòriques (World Folkdance Festival)
Palma de Mallorca (29 de març - 2 d’abril de 2005)
Patrocinat per: Ajuntament de Palma – Govern de les Illes Balears (Conselleria de Turisme) – Consell de Mallorca – GrupHotel

”Miércoles, jueves y viernes 30 y 31 de Marzo y 1 de Abril: Durante estos tres días habrá actuaciones de los grupos. Por las noches una selección de los grupos serán invitados a actuar en Galas Especiales. La Competición Internacional también tendrá lugar para aquellos grupos que deseen participar y que previamente hayan sido aceptados. Los grupos tendrán tiempo libre a lo largo del Festival para relajarse y disfrutar con las actuaciones de los otros grupos”.

Als cinc escenaris que hem tengut l’oportunitat de visitar –plaça d’Espanya, plaça de l’Olivar, plaça Major, plaça de Cort i passeig del Born-, hem pogut veure i admirar dansaires d’alguns països del Nord –Bulgària, Estònia, Finlàndia, Madrid, Mallorca, Suècia, Turquia…-. Tots de Tramuntana amunt.
Del Sud només hi hem pogut detectar, a l’escenari instal•lat a la plaça de Cort, un grup de dansaires que provenien d’Egipte…
Ens hagués agradat ben molt poder coincidir amb dansaires de Ruanda, que, segons s’afirmava a la premsa, també són presents en aquesta Mostra Folklòrica d’enguany.
Però el vent de la bona sort no ha bufat avui a favor nostre. Ens hem hagut de quedar amb les ganes de poder presenciar-ne aquelles danses tan frenètiques i renoueres, al so i al ritme dels tambors africans…

Tant de bo que se'ns pogueren alegrar els ulls i l'oïda amb la presència sempre viva, damunt l'escenari muntat a la plaça Major de Palma, d'una colla de bastonaires catalana!

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

13. Software lliure a l'Administració pública

La implantació de software lliure a l’Administració pública

La gent usuària dels nombrosos serveis que presta en el camp de la informàtica una entitat tan prestigiosa com és ara SoftCatalà, pot alegrar-se ben molt en comprovar que fins i tot n’ha ressonat el nom al mateix Congrés dels Diputats.

Així figura al Butlletí Oficial de les Corts Generals Congrés dels Diputats núm. 145-1 de dia 4 de gener de 2005.

Es tracta del contengut d’una proposició de llei, que hi ha presentat el Grup Parlamentari d’ Esquerra Republicana (ERC), fent referència a mesures que convé adoptar amb la finalitat d’implantar el software lliure a l’Administració de l’Estat.

Aquesta iniciativa parlamentària comporta una bona passa endavant, en el camp de l’ús de les noves tecnologies a l’interior de les administracions públiques.

Just a l’exposició de motius, ja s’hi desvetllen alguns aspectes que es poden considerar força rellevants:
Avantatges del software lliure:

1. Optimització de la inversió
2. Foment de la innovació tecnològica
3. Independència del proveïdor
4. Seguretat i privacitat de les dades
5. Foment de la llengua pròpia

S’hi diu que l’Administració de l’estat, com a institució responsable del desenvolupament tecnològic i de la democratització de l’accés a les noves tecnologies dins la societat espanyola, no pot mantenir-se en una actitud passiva davant dels canvis successius i els avantatges tecnològics que comporta la irrupció del software lliure aquests darrers anys.

S’hi afirma que l’Administració de l’Estat ha de ser l’eix motor principal d’aquests canvis tecnològics, i ha d’incentivar el desenvolupament, la distribució i l’ús d’aquest tipus de software basat en llicències de codi obert a l’Estat espanyol i, especialment, a l’interior de la pròpia Administració.

S’hi esmenta que Txina, Perú, Mèxic, Brasil i altres estats d’arreu del món ja van prenent mesures ben concretes, que tendeixen a adoptar el sistema GNU/Linux a tots els àmbits de les seves administracions públiques.

Resulta desitjable que, a més d’haver estat presa en consideració, aquesta proposició de llei del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) arribi a ser aprovada, més prest que tard, amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

12. Festa de l'Àngel 2005, al castell de Bellver

Com cada any des de fa dècades la Federació d’Associacions de Veïns de Palma organitza també enguany, durant tot el dia, diumenge, dia 3 d’abril al castell de Bellver, la tradicional trobada ciudadana que acostuma a arreplegar milers de persones que hi pugen a menjar les darreres panades…

Fomentar la solidaritat veïnal també ha estat una de les tasques presents, al llarg d’aquestes darreres dècades, en la celebració de la Festa de l’Àngel que la Federació d’Associacions de Veïns de Palma ha organitzat anualment al Castell de Bellver.
Un cas ben concret és l'EFIP, l'Equip de Formació, Informació i Publicacions.

Des de Picalsud volem fer-nos ressò d’alguna d’aquestes celebracions festives que s’hi han duit a terme, amb caràcter solidari ben marcat.
Particularment rellevant és aquella que va fer-se l’any 1992:
d’una forma molt solidària, s’hi va fer present en aquell any la commemoració del cinquè aniversari de l’arribada de gent europea a Amèrica Llatina…

Amb la campanya denominada SOLISUD el conjunt d’associacions veïnals integrades dins la F.AA.VV. realitzaren activitats diverses.
Entre d’altres, recolliren donatius i aportacions voluntàries que permeteren connectar, directament i sense intermediaris, amb algunes iniciatives concretes que es duien a terme en alguns indrets d’Amèrica Llatina.

Concretament, amb l’Equip de Formació, Informació i Publicacions de Veneçuela, una organització fundada l’any 1972, es contribuïa a fer que la joventut dels sectors populars esdevengués un factor fonamental en el desenvolupament social i econòmic de les comunitats locals, mitjançant la seva formació integral i la seva incoporació al camp laboral.
Situada en una de les barriades perifèriques de la ciutat de Caracas, anys després d’haver rebut aquelles quantitats recaptades per la F.AA.VV. de Palma, l’EFIP continuava mantenint contactes freqüents amb gent de Mallorca, relacionada amb aquelles tasques que s'hi continuaven desplegant

Tant la Festa de l’Àngel, celebrada aleshores al bosc del castell de Bellver, com moltes d'altres actuacions anteriors i posteriors, -com és el cas d’aquell sopar multitudinari que es va realitzar al recinte del Pueblo Español de Ciutat- servirien moltíssim per ajuntar unes entitats veïnals que contribuïen significativament a incrementar actituds solidàries entre la gent resident a les diverses barriades de Palma.

La Campanya veïnal SOLISUD hi havia contribuït, sens dubte, d’una forma considerable.

Tot i amb això, i com afirma la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, Rosa Bueno, aquest any, coincidint amb la mort del Papa Joan Pau II, s'hi ha "imposat el dol per decret de Batlia" que ha establert la senyora batlessa: s'ha suspès tota quanta activitat tengués a veure amb la presència institucional oficial...

Malgrat l'opinió contrària de representants d'associacions veïnals: consideren més adient aprofitar l'avinentesa de la celebració de la tradicional Festa de l'Àngel per convidar la gent que hi assisteix a retre-li un senzill homentatge, com pot ser el manteniment d'uns moments de silenci, en record i respecte cívic de qui ha estat el Papa catòlic durant més de dues dècades seguides

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

11. Festa solidària: enfila't pel tsunami

Diumenge, dia 20 de març de 2005, a partir de les 10.30 h, a Dalt Murada de Palma -Bastió d'en Berard-, l'A.VV. Sa Calatrava, Bombers sense Fronteres i Castellers de Mallorca organitzen una festa solidària que compta amb la participació de nombroses entitats, amb la finalitat de recaptar fons d'ajuda a la gent afectada pel tsunami.
S'hi espera l'anada massiva de molta gent que té l'oportunitat de presenciar un bon cercavila, tallers infantils i juvenils, coral d'adults, actuació castellera, torrada, ballada popular... com figura al programa i al cartell que s'ha repartit arreu arreu.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

10. Mercadet veïnal a la plaça Santa Pagesa

Dissabte, dia 19 de març, a partir de les 11 del matí, l'Associació de Veïnats Santa Pagesa organitza un mercadet a la plaça del mateix nom, amb la finalitat de recaptar fons destinats a les activitats que vol l’entitat, en benefici de la barriada.

El local de Picalsud – associació cultural de carácter cívic – durant uns dies ha estat posat a disposició de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa, donant aixopluc a tot quant pugui recollir-se.

Membres de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa s’encarreguen de recollir, ordenar, classificar i preparar tot el material recollit: casetes, videos, dvd, discos, juguetes, bijuteria, collars, arracades, polseres, quadrets, llàmines, etc..

Una activitat que, sens dubte, ha de servir perquè hi hagi més persones del barri que s’apuntin a col•laborar amb aquesta entitat veïnal que vol treballar per dinamitzar-lo i millorar-lo en tantíssims d’aspectes.

Si qualcú vol posar-s’hi en contacte més directe, ho pot fer: al telèfon : 971 914626 o al c-el : avsantapagesa@terra.es.

En un dia de sol esplèndid, un cop ben disposada la paradeta a l'espai lliure públic del carrer Blanquerna, l'èxit de vendes resulta espectacular. Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Santa Pagesa s'han quedat amb les ganes de tornar a repetir l'experiència.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

9. Concentració a favor de la pau i la llibertat

Es compleix el segon aniversari de la invasió de l’Irak per les tropes nordamericanes. Un fet que va provocar multitudinàries manifestacions de protesta arreu del planeta. També aquí, a Mallorca.
La Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, que s’afanyà a arreplegar desenes de milers de persones contra l’inici de les operacions militars, torna a convocar ara la ciutadania mallorquina.
Es tracta d’un acte més senzill: una concentració cívica el proper dissabte, dia 19 de març de 2005, a les 12 del migdia, a la plaça de l’Olivar, de Palma.
S’integra, així, en la celebració de la Jornada Internacional de Mobilitzacions que es realitza arreu del planeta.

Amb un sol esplèndid de primavera, s'arriben a concentrar a la plaça de l'Olivar, a Palma, un bon grapat de desenes de ciutadanes i ciutadans que, amb la seva presència i els seus aplaudiments, donen suport al manifest elaborat per la Plataforma per la Democràcia i la globalització Social.

El text, en català, és llegit per dos joves - un mallorquí i un sahrauí (que s'hi expressa a la perfecció!).

Representants de les entitats que integren la plataforma compten amb la presència entusiasta d'una bona colla d'infants sahrauïns que són a Mallorca seguint el programa Vacances en Pau, al front del qual es troba Carme Barceló.

José Luis Aparicio s'encarrega d'una megafonia que, com sempre, hi acompanya i ambienta a la perfecció.

S’hi vol tornar a dir ben fort ¡¡No a la Guerra!!
S’hi vol reclamar també ¡¡Llibertat per a Irak, Palestina i Sàhara, tres punts calents on avui dia es troba en greu perill la pau i la capacitat de decidir lliurement.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

8. Nou bar de copes i de converses per a la gent jove

Dissabte, 12 de març de 2005.
La gent jove de Mallorca, - i la no tan jove també -, compta des d'avui mateix amb un nou espai per a la trobada i l'encontre amistós: es tracta d'un bar de copes i de converses: el Bar Pompeyo, situat a la barriada palmesana de Son Oliva, al carrer Tinent Oyaga, 30A (el de la via del tren de Sóller...)

Des d'avui mateix és regentat per Xisco Jaume Méndez, líder durant anys de les JERC-Illes, qui a partir de les 20:00 hores d'avui capvespre (dissabte, 12/03/05) comença a posar-se darrera la barra, al front d'un establiment d'aquestes característiques.

L'Executiva d'ERC-Mallorca en ple s'hi va fer present ahir a la nit, i pogué assaborir els deliciosos plats que s'hi ofereixen.

Tothom en sortí força satisfet.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

7. Video-fòrum i debat sobre la situació de les dones a les nostres societats

Dissabte, 12 de març de 2005.

Carme Porta i Abad, diputada al Parlament de Catalunya, i a la vegada màxima responsable de la Secretaria de la Dona d’ERC, es fa present a Palma, amb motiu d’una Jornada de la Secretaria de la Dona, durant la setmana de celebració del Dia Internacional de les Dones.

La diputada catalana intervé en un acte, presentat per Margalida Seguí, secretària de la Dona d’ERC-Illes, i realitzat al Centre Social Flassaders, davant d’un auditori que segueix amb molt d’interès les explicacions que s’hi donen. Les imatges que s’hi projecten giren entorn de l’experiència de la diputada neozelandesa. Les seves anàlisis i propostes socioeconòmiques, sorgides d’una particular i singular perspectiva femenina, queden ben reflectides en la pel•lícula que duu per títol Si les dones comptessin (Who’s counting).

Marilyn Warin esdevé l’única diputada del Parlament neozelandès, parlamentària del Comitè de Despeses Públiques, i, posteriorment, l’única dona amb què compta el govern del país.Les seves conviccions polítiques antinuclears la duen a retirar-se de la política. Mentre hi està ficada, l’objectiu que persegueix aquesta dona és que tothom l’entengui; fins i tot quan parla de l’economia mundial, talment com si es tractàs de l’administració domèstica del món.

Tot seguit, s’hi desplega un video-fòrum i debat sobre la situació de les dones a la societat.

D’entre els assumptes que s’hi susciten, hom pot destacar-ne alguns com a més rellevants:

1. L’ús del temps defineix les nostres vides humanes... La invisibilitat del treball de les dones omple el temps de manera improductiva... Fins al punt que la vida de milions de dones en aquest món passa de no ser ningú durant dècades a ser un maldecap abans de morir.
2. La ingent feina domèstica que fan les dones arreu del món pràcticament no té cap importància en termes macroeconòmics. Només s’hi comptabilitza l’economia monetària.
3. La pujada del PIB no té res a veure amb l’augment real de benestar per al poble ni per a la majoria de les dones d’un país.
4. L’actual sistema econòmic en el qual vivim immersos només reconeix el valor dels diners. El treball no remunerat no val res. Aquest sistema econòmic pot acabar matant-nos (a les dones, i als homes).
5. El negoci de les armes és la indústria que més creix: la tasca ben remunerada de matar gent i de preparar-ne per matar-ne més resulta molt rendible per a l’actual sistema econòmic.
6. El fet que, en un moment de la teva vida pública, per defensar uns principis, t’hagis de retirar i te n’hagis d’anar, forma part de la mateixa descripció de la feina política autèntica.
7. L’home necessita l’energia nuclear, com els indiots necessiten el Nadal.


Amb la projecció de la pel•lícula Who’s counting (Qui compta), ERC-Illes realitza una Jornada de la Secretaria de la Dona - oberta a tothom que vulgui assistir-hi - al Centre Flassaders (carrer Ferreria, 10), de Palma.
Hi intervé la diputada d'ERC al Parlament de Catalunya, Carme Porta i Abad.
La pel•lícula, que es projecta en versió original anglesa subtitulada en català, gira entorn de l'experiència política d'una diputada neozelandesa i les seves anàlisis i propostes socioeconòmiques.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

6. Manifestació el Dia Internacional de les Dones

Dimarts, 8 de març de 2005.




Dia Internacional de les Dones a Palma (Mallorca).




Un bon grapat de persones, com cada any des que en fa uns quants se’n reprengué la iniciativa, tornaren a manifestar-se pels carrers de Ciutat reclamant un major respecte cap als drets de les dones d’arreu del món.

A més de drets, avui es reivindiquen fets concrets que portin les nostres societats a eradicar-ne una de les tares més grosses que les caracteritzen: els maltractaments – s’arriben a convertir fins i tot en assassinats – que pateixen tantes dones convertides en autèntiques víctimes de la violència de gènere que hi exerceixen tants d’homes! Per cada dona assassinada, hi ha un home assassí!
El Parlament de les Illes Balears - i tots els parlaments democràtics d'arreu del planeta - no solament han de promulgar lleis que siguin molt més favorables a la defensa i protecció de les dones maltractades, - fruit i conseqüència de la violència de gènere -, sinó que s'han d'afanyar a urgir els governs perquè apliquin més i millors mitjans que portin realment a aconseguir que aquesta defensa i protecció esdevé totalment efectiva.

No hi haurà cap dona assassinada, quan no hi hagi cap home assassí!

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

5. XXX Aniversari del moviment veïnal a Palma

Tres dies abans que se celebri el Dia Internacional de les Dones, una dona mallorquina lluitadora, Rosa Bueno Castellanos, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, aconsegueix arreplegar entorn de les taules del restaurant ‘Pequeño Mundo’ més de tres-centes persones, la nit del primer dissabte del mes de març.



Es tracta d’un sopar de germanor, on cadascú dels assistents paga religiosament els 20 € que costa el menú i on participen representants de les distintes juntes directives de les associacions veïnals integrades dins la F.AA.VV.

Motiu? Enguany es compleixen 30 anys de l’inici de les lluites veïnals més significatives que s’han fet a Palma.
I es vol celebrar, com cal, un esdeveniment d’aquests característiques.



Si més no, aquesta trobada serveix perquè, tot recordant-les i fent-les presents, qui més qui manco s’adoni que, avui dia, les coses ja no són com eren un temps, i que moltes coses han anat canviant en aquests darrers trenta anys.

De bracet d’avanços indubtables, aconseguits amb molt d’esforç de molta gent lluitadora, s'hi reconeix que caminen plegats molts d’altres retrocessos impensables: en aspectes socials, culturals o d’impuls d’una participació cívica més directa i intensa.



Les paraules que hi pronuncia la presidenta Rosa Bueno calen ben endins.
Davant representants institucionals de totes les formacions polítiques presents al Consistori palmesà.
Davant representants de gairebé totes les associacions veïnals de la F.AA.VV., que hi són presents.
Fins i tot, gràcies a l’acció de Veïns sense Fronteres, davant gent venguda de l’Àfrica dels Grans Llacs: dos burundesos arribats recentment a Mallorca participen en el sopar veïnal.



Davant els successius presidents que ha tengut la Federació:
a Rosa Bueno, que n'és la primera i n'és la darrera presidenta, acompanyen Joan Múrcia, Paco Mengod, Joan Font, Josep Lliteras.. i tota quanta gent comparteix taula i conversa…

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

4. Davant el Dia Internacional de les dones: Caty Salom i Parets, una al•lota mallorquina que parla i escriu amb els ulls i amb el somriure

Na Caty Salom i Parets, fundadora i presidenta de l’ADELA a Balears, va nàixer a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí a la dècada dels anys 70. Hi va morir l’any 1998.



Quan ella naixia, ho record molt bé, feia pocs anys que hi havia mort el seu padrí matern. Fet que havia succeït, precisament, pocs dies abans que jo partís cap a l’Àfrica negra, a treballar-hi durant uns anys amb el seu oncle Miquel, missioner.

Fent pinya, amb un bon grapat de capellans mallorquins, mentre érem en una de les regions més habitades d’aquell petit i bell país anomenat Burundi, seguíem de lluny el creixement de les nostres famílies: el naixement de fills i filles dels nostres germans i les nostres germanes, o dels nostres cosins i les nostres cosines, comportava motius de gran alegria per a tots nosaltres.

El carrer Llarg, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on vivia la padrina materna de na Caty, era ben conegut i concorregut per tots nosaltres. Adesiara hi solíem fer la passada, aprofitant l’ocasió per recollir-ne o dur-hi noves, segons fos, abans d’emprendre el vol cap a missions, o després d’haver aterrat altre cop a la Roqueta…

Amb el decurs del temps, tot i que les circumstàncies personals i professionals varen fer un tomb, la meva amistat personal amb els oncles Miquel i Joan, i amb la resta de membres de la família de na Caty, continuà empenyent-m’hi.



Al llarg de la meva vida, vaig tenir l’oportunitat d’anar a girar visita a la casa pairal del carrer Llarg santamarier, en no poques ocasions.

La notícia de la malaltia de na Caty em va colpir molt fortament: es tractava d’una malaltia rara, neuromuscular, anomenada ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). Li havia sobrevengut a una al•lota tan jove i tan garrida!



Una estudiant universitària mallorquina que, als 18 anys d’edat, es veia forçada a haver d’abandonar els seus estudis a la UIB. I començava una llarga, penosa i cruel lluita personal amb la malaltia que progressivament li aniria paralitzant el cos fins a límits impensables.

Si algun record inesborrable em queda d’aquelles visites efectuades a la casa pairal de la família Parets – on vivia na Caty - és la d’haver-hi vist sempre, fos el dia i l’hora que fos, una al•lota jove, amb un cosset cada cop més paralitzat, que et parlava intensament i clarament amb els ulls i amb el somriure.

Sense obrir boca, ni moure gens els llavis, ni pronunciar-te cap paraula, na Caty et deia sempre tantes coses!

Mentiria si digués que jo, aleshores, entenia ben bé tot allò que em deia. Ni prop fer-hi. Sa mare i son pare, que la comprenien a la perfecció, m’ho anaven transcrivint amb molta de paciència…

Vèiem que es tractava d’una malaltia que no li afectava l’enteniment ni els sentits. Això vol dir que na Caty ho entenia tot tan perfectament, que ens veia i ens sentia quan hi érem i li xerràvem.

Vèiem també que aquella malaltia li anava ocasionant, de manera progressiva, la paràlisi dels músculs, la parla, la respiració o el pas dels aliments de la boca fins a l’estómac.

Vèiem que anava perdent gradualment el moviment de les mans, dels braços i les cames; que no es podia sostenir el tronc ni el cap, a voluntat pròpia; que no es podia valer per ella mateixa, gairebé en res; que s’anava tornant incapaç de qualsevol altra cosa que no fos donar senyals de vida fent l’ullet!

I va ser així, fent l’ullet, amb els ulls i amb el somriure, que na Caty aconseguí ni més ni manco que emprendre, realitzar i completar la tasca gegantina d’escriure i publicar un llibre.

Ella n’era l’autora, la protagonista, la mare de la criatura. El títol, ben explícit: “Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica”.

Un llibre com aquest, unit a tots els petits grans gestos que realitzà durant els 8 anys seguits que lluità amb la malaltia, ens hi apropà a tots, a l’esclerosi lateral amiotròfica.

De manera amistosa, com qui no fa res, contribuí a fer-nos-la una mica més familiar.

No solament arribàrem a aprendre a pronunciar-ne el nom correctament i seguidament– de bon principi tan difícil de memoritzar -, sinó que, sobretot, ens apropàrem a copsar-ne les característiques i els efectes principals.

I, sobretot, ens serví per entrar una mica més endins, en l’ànima mateixa de na Caty.

Hi descobrírem la dona mallorquina lluitadora, la jove, la malalta, la bella, la somniadora, la paralítica, la desesperada, la creativa, l’escriptora, la poeta, la xerradora, la creient, la comunicadora…
No resulta gens estrany que el seu poble, agraït, li volgués dedicar un dels seus carrers en via pública. Ho reflectiren i se'n feren ressò mitjans de comunicació com el Diari de Balears.



En el Dia Internacional de les Dones, a punt de complir-se el setè aniversari de la seva partida definitiva, el record de na Caty Salom i Parets ens continua esperonejant a tots i a totes: ens cal seguir lluitant, sempre, amb gran coratge, per enfrontar-nos a les dificultats que se’ns presentin, per grans i feixugues que semblin i siguin.

Parlant amb els ulls i amb el somriure, na Caty ens recorda i fa avinent que no hi ha cap obstacle que no pugui superar-se!

Com va dir el poeta:


Una al•lota que arriba a ser tan lliure
Que esdevé capaç de sobreviure,
Fins al punt que un llibre arriba a escriure
Amb els ulls espirejant de tant somriure.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 2005.

NOTA:
L’escriptor de la vila mallorquina de Consell, Joan Guasp, qui fou l’encarregat de llegir el pregó de la XIX edició de la Fira del Llibre (maig 2001, és l’autor de nombroses obres de teatre, novel•les i reculls de contes. Al seu llibre La cervesa de Déu, relata la vida de Caty Salom, l’al•lota de Santa Maria que va patir esclerosi lateral amiotròfica.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

3. IB3 de qualitat i en català cada dia!

Dia 1 de març de 2005, en plena celebració del Dia de les Illes Balears, commemorant el XXII aniversari de l’Estatut d’autonomia per a les Illes Balears, el Govern inaugura IB3.
Ho vol fer a bombo i platerets.



Gent del país, majoritàriament jove, s’hi arremolina i hi reclama més respecte cap a la llengua catalana, l’única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses.

- - - - - - - - - -



Consideren que, des del primer dia i en endavant, aquesta llengua, la llengua catalana, no hi pot ser tan maltractada com han plantejat de bon principi els màxims responsables de l’entitat.

- - - - - - - - - -


Entre la gent assistent a la manifestació davant la seu d’IB3, hi és present el president d’ERC-Illes Joan Lladó, com també altres militants d’Esquerra Republicana


- - - - - - - - - - -

Les imatges que s’hi enregistren són del tot expressives:http://www.totmallorca.net/ib3/.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

2. A Emili Darder Cànaves, batle republicà de Palma, 68 anys després

Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
Conserva de ses passes el bon record perenne,
Avui com mai valora l’enardidora gesta
Que va fer en Darder.

Als vint anys va ser metge amb totes les llicències,
Estudià a València, es doctorà a Madrid;
Allà, de cirurgia, n'adquirí bé la ciència
I aquí la medecina, la féu a consciència,
Amb el més gran delit.



Emili Darder, metge, va ser batlle de Palma
Hi féu una feinada en cultura i sanitat.
Abans va fer esforços com màxim responsable
De tots dos camps alhora, li van donar la fama
De ser home assenyat.

Arriba el gran desastre, s'aixequen els feixistes,
A un batlle que treballa com bon republicà,
Li fan consell de guerra, sentència ben prevista,
I en un castell tan tètric, malgrat la bella vista,
A mort l'han condemnat.



Amb seny asserenat i amb serenor assenyada,
Segut a una cadira s'enfronta aquí amb la mort;
Vora aquest mur de pedra, no ho dubta, l'ha trobada:
Aquí és on més desitja salut republicana
A qui pertoqui en sort.

Avui són molts alumnes que amb mètodes més àgils,
S'adrecen cada dia cap a Son Cotoner:
Allà s'aixeca un centre d'estudis secundaris,
que en nom d'aquell gran metge, ajuda que es preparin
Com va fer en Darder.



També hi ha un altre centre, en una altra barriada,
Que porta el nom del metge que va regir ciutat,
Allà, en aquella zona, s'hi atén la gent malalta,
O aquella que precisa sempre que li fa falta
Tenir metge al costat.

Si aquell any trenta-nou les dretes s'imposaren,
L'esquerra progressista ha de vèncer en aquest any.
El viu record d'un Costa, molt clara eina dretana,
Comenci aquí, avui dia, a ser ben superada
Pel de n'Emili enguany.



Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
Conserva de ses passes el bon record perenne,
Avui com mai valora l’enardidora gesta
Que va fer en Darder.


Ciutat, 8 de febrer de 2004.



Cecili Buele i Ramis
Candidat d'ERC al Senat per Mallorca,
dins la coalició electoral "Progressistes per les Illes Balears"

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

1. Alts càrrecs de l’estat rwandès denunciats a Europa

Juan Carrero amb Adolfo Pérez Esquivel

Del cap i del cor del bon amic i company de lluites i de dèries – Joan Carrero Saralegui – m’arriba aquesta notícia.
Consider que pot resultar interessant, per a tota aquella gent mínimament sensibilitzada davant dels drets humans trepitjats i potejats en tants indrets del món.
I davant la manera tan increïblement dura i cruel, com això s’està duent a terme a la regió dels Grans Llacs Africans!
Davant dels nostres ulls, ben davant dels nostres nassos!
S’ho paga oposar-s’hi amb tots els mitjans democràtics que siguin al nostre abast.

Cecili Buele i Ramis.

Davant la Constitució Europea

(Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo. Em faràs ben content. Salut. CIL.)

Assenyades i impetuoses reflexions,
amb l'intent d'unir el seny amb l'ímpetu!

Cecili Buele i Ramis

1. Per què votaré no a aquesta mala Constitució europea que ens volen entaferrar per nassos!

Per massa motius

La Convenció Europea va adoptar per consens el text d’un Tractat pel qual s’institueix una Constitució per a Europa, i va ser presentat al president del Consell Europeu reunit a Salònica dia 20 de juny de 2003. Tot i amb això, o precisament per això mateix, faig comptes de votar obertament i clara contra el text d’aquesta Constitució per a Europa.

Primer motiu:
pel cinisme polític que en comporta la cita inicial
És un text al qual la ciutadania europea no ha tengut l’oportunitat d’aportar res, d’intervenir-hi directament. Gairebé tot s’ho han preparat, cuinat, menjat i paït els representants dels estats europeus, tots sols, sense comptar amb l’opinió ni amb les aportacions directes de la ciutadania. Representa una befa a la cita inicial que s’hi fa de Tucídides II, 37, encapçalant-ne el text: “S’anomena democràcia perquè el poder no és en mans d’uns pocs sinó de la majoria”.

Segon motiu:
perquè dóna i acaramulla privilegis als poderosos de sempre
És un text que manté gravíssims dèficits democràtics, tant pel que fa a l’establiment i organització d’unes institucions europees que perden progressivament el seu caràcter de servei públic; com pel que respecta a l’elaboració de polítiques solidàries que esdevenguin favorables per al conjunt de la ciutadania europea, sobretot pels sectors i pels estats que en són més febles.

Tercer motiu:
perquè propugna lleis europees elaborades pels governants estatals
És un text que porta a convertir el Consell Europeu i la Comissió Europea - el Consell de Ministres i les institucions de govern - en els autèntics legisladors de la Unió Europea, sense cap control parlamentari mínimament eficient. Cosa que permet d’implantar atacs radicals i durs, per part de la Comissió Europea, contra el mateix estat del benestar, en facilitar-li d’incidir en els sistemes econòmics i socials dels estats membres mitjançant Directives fortament desregularitzadores.

Quart motiu:
perquè deixa a un racó el paper dels parlaments europeus regionals
És un text que continua donant un paper predominant als governants dels estats membres, i que redueix a gairebé insignificant el pes que exerceixen regionalment dins Europa les cambres parlamentàries elegides democràticament.

Cinquè motiu:
perquè manté desigualtats de gènere entre les dones i els homes d’Europa
És un text que no incideix en el reconeixement de la igualtat de gènere com a valor prioritari dins la societat europea, la defensa del qual no hi queda suficientment garantit des del punt de vista democràtic;

Sisè motiu:
perquè es nega a reconèixer llengües europees minoritzades com la catalana
És un text que s’ha topat amb dificultats massa absurdes, a l’hora de ser redactat i difós en català, la llengua pròpia del meu país. En haver-hi estat maltractada d’aquesta manera la meva única llengua pròpia, el text no em mereix el més mínim respecte ni la meva consideració favorable.

Setè motiu:
perquè no reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles i les nacions que conformen Europa
És un text que no solament desconeix l’existència dels Països Catalans dins Europa, sinó que ni tan sols apunta cap al dret a ser-hi mai reconeguts com a poble i nació que en fan part.

Vuitè motiu:
perquè traspua una visió i mentalitat purament economicista d’Europa
És un text que, en matèria econòmica, consagra l’economia neoliberal, supeditant-la a la política monetària del Banc Central Europeu, i posant en segon pla tot quant fa referència a les condicions de vida real de la ciutadania i als impactes negatius sobre el medi ambient.

Novè motiu:
perquè obre les portes al desmantellament de l’estat del benestar europeu
És un text que fixa i estableix bases jurídiques sòlides per promoure polítiques de privatització dels serveis públics, amb projectes de desregularització de normatives establertes per les Administracions a cadascun dels estats membres.

Desè motiu:
perquè dóna un paper predominant a la gran banca europea
És un text que dóna facilitats al Banc Central Europeu i als Bancs Centrals dels Estats membres per fugir del sotmetiment a l’autoritat dels governs respectius.

Onzè motiu:
perquè propugna l’absència total de control dels capitals dins Europa
És un text que prohibeix qualsevol casta de restricció als moviments de capitals, cosa que fa que la Unió Europea no pugui controlar-los.

Dotzè motiu:
perquè promou una concepció tan militarista d’Europa que la resta de polítiques europees s’hi subjecta
És un text que compromet els estats membres a millorar progressivament les seves capacitats militars, cooperant amb l’OTAN fins al punt de sotmetre-hi tota la resta de les polítiques de la Unió Europea.

Tretzè motiu:
perquè atorga un paper privilegiat a determinades confessions religioses
És un text que ofega la laïcitat de què s’han dotat les societats europees més madures, introduint-hi i esmentant-hi privilegis que afecten l’estatut de les esglésies, úniques organitzacions que gaudeixen de reconeixement oficial dins del tractat

Catorzè motiu:
perquè margina les regions insulars europees
És un text que no para esment a la realitat diferenciada que representen a l’interior d’Europa les regions insulars, ni a la complexitat que comporta el desenvolupament harmònic de comunitats pluriinsulars menors.

Quinzè motiu:
perquè falsifica la igualtat dels estats membres de la Unió Europea
No tots els estats membres tenen la mateixa força, a l’hora de fer front a les exigències dels estats més poderosos de la Unió Europea. Amb el text d’aquesta Constitució Europea, els estats membres més dèbils deixen de semblar-ho tant, mentre els més forts s’enforteixen realment cada cop més.

2. L'Europa que volem més solidària

No és aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc és l’Europa somniada,
Després de tantes guerres ben marcades,
On gaudir de la pau per a conviure.

No és aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc és la casa que volem!
Aixecar-ne, està clar que junts podem,
Tota una altra molt més plena de somriures.

No és la nostra l’Europa doblerera!
No és la nostra la del gran capital!
És la nostra espai lliure pels infants,
Una terra feta dona, veu, poeta.

¡És possible trobar qualcú que cerqui,
com el cranc, anar d’anques enrera,
deixant altres drets a una vorera,
restablint, en el fons, vells privilegis!

Llibertat i igualtat només ens queden
D’aquelles tres notes que ens deixaren
Quan a la Gàl•lia feren certes passes
Antics lluitadors d’Europa vella.

Ara són sis els valors nous que s’hi proclamen,
Enlloc dels tres que s’escamparen un bon dia.
¡I volen fer del Banc Central centre de vida
Els bons missers i juristes que hi comanden !

Ja no se cerca una Europa més fraterna,
Ja no s’apunta que sigui solidària.
S’hi estimen més persones ben aïllades.
Ja no interessen les societats més fermes.

Aquell que viu millor que com va viure-hi
¿Ja no deu res a gent d’altres contrades,
Allà d’on vol fugir per acostar-se’ns,
Veient que ho té pitjor per sobreviure-hi!

Sabem ben cert que una altra Europa és ben possible,
Una altra Europa que reprengui millor el vol,
La que no escampi com fins ara molt més dol,
Com ha escampat en anar-se fent més rica.

Molt més respecte a la dignitat humana,
Als drets humans, igualtat i llibertat
¿Qualcú podrà sense solidaritat
anar enfortint algun estat o democràcia?

Pertot s’aixeca una gent que fort reclama:
Que ningú voti a favor del disbarat
Que la gent que comanda des de dalt
Amb tanta d’insistència a tots demana.

Votem NO a aquesta Europa que recula!
Diguem NO a una tal constitució
Que ofega pobles lliures i nacions.
¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!

Cecili Buele i Ramis,
Festa de l’Estendard, 2004
Diada nacional de Mallorca

3. Un grapat de reflexions i observacions sobre el text constitucional europeu

Davant tantíssima de pressió pública i mediàtica, tan descaradament favorable a dir SÍ, amb els ulls clucs, a una Constitució europea que se’ns vol entaferrar per nassos, m’han entrat ganes de compartir allò que en pens i com ho veig.
M’he proposat, doncs, iniciar una sèrie d’escrits que, modestament i senzillament, puguin contribuir a escampar i difondre determinats elements de judici que poden ajudar a llevar de damunt la bena que impedeix de veure clarament certes retxilleres per on es va perdent l’aigua que raja de l’ull d’una font, des dels mateixos inicis totalment contaminada.

Observació primera.-
Qui s’ha posat a estudiar i analitzar el text que ha de ser sotmès a referèndum, perquè esdevengui la primera Constitució Europea de la història, és un fervent europeista. No d’ara. Des de sempre, s’ha mostrat favorable a la construcció d’una Europa sobirana i solidària. Fins i tot des que treballava, a les dècades dels anys 60 i 70, a l’interior de moviments educatius plenament favorables a la construcció europea. Fins i tot quan no eren gaires les veus que s’hi sentien en aquest sentit: ni a la nostra estimada terra mallorquina, ni a la resta de les illes Balears i Pitiüses, ni al conjunt dels territoris dels Països Catalans. No en parlem de la resta de l’estat espanyol! La construcció d’una Europa feta en base als països que la integren, ja m’era un dels nords que m’orientaven en la tasca educativa desplegada intensament, sobretot a l’interior de moviments i organitzacions socials, com el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Drets Humans, Amnesty International, Comitè de Solidaritat....

Observació segona.-
Les reflexions que hi reproduesc són el resultat d’una anàlisi efectuada modestament. No tant des d’una perspectiva tècnica o científica. Sinó, sobretot, des de la vivència que dóna el fet de continuar sent membre actiu a l’interior de diverses associacions i entitats cíviques, sindicals o polítiques que, sense cap afany de lucre, continuam treballant amb la dèria d’enfortir una participació ciutadana més intensa al nostre entorn més immediat. Hi mantenim també aquesta mateixa perspectiva: la de contribuir-hi a aixecar una Europa més lliure, sobirana i solidària.

Observació tercera.-
El text de la Constitució europea que he estudiat i analitzat és un exemplar oficial, redactat en espanyol, adquirit a Brussel•les, a l’Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, a finals del mes de novembre de 2003. Fou amb motiu del viatge que s’organitzà des de Mallorca, amb representants d’un grapat de plataformes en defensa del territori i del medi ambient illenc, amb la finalitat de recaptar l’atenció i l’ajuda de l’eurodiputat d’ERC, Miquel Mayol. Es tracta del text mateix del Projecte que va adoptar per consens la Convenció Europea els dies 13 de juny i 10 de juliol de 2003, i que va ser presentat al president del Consell Europeu, a Roma, el 18 de juliol de 2003. Consta de quatre parts principals, a les quals afegeixen d’altres: a) Tractat pel qual s’institueix una Constitució per a Europa – b) Carta de drets fonamentals de la Unió - c)Polítiques i funcionament de la Unió – d) Disposicions generals i finals – e) Protocols – f) Declaracions - g) Llista de membres de la Convenció Europea

Observació quarta.-
Des d’aquesta perspectiva eminentment cívica, com a ciutadà que creu en els moviments socials i les xarxes cíviques a Mallorca, a les illes Balears i Pitiüses, i al conjunt dels Països Catalans, em vaig voler llegir i estudiar a fons el text d’aquell Projecte de Tractat pel qual s’institueix ‘una’ Constitució per a Europa. Des dels mateixos inicis, ja vaig començar a detectar seriosos dèficits democràtics i dels valors que s’hi propugnen i que s’hi estableixen com a fonamentals: Vaig veure que aquesta proposta de Constitució europea que se’ns fa, ni tan sols arriba a complir amb els mínims democràtics que esdevenen exigibles en ple segle XXI. Per mostra un botó. Si la revolució de 1789 establia que llibertat, igualtat i fraternitat eren considerades les tres peces clau d’aquella societat burgesa, la Constitució europea dels nostres dies en lleva la darrera (la solidaritat) i només considera valors fonamentals les dues primeres (llibertat i igualtat). Per si això no bastava, tampoc considera valors fonamentals ni la igualtat de gènere, ni el dret a l’autodeterminació dels pobles. Tres elements que, en aquests darrers tres segles, s’han anat enfortint i consolidant moltíssim dins Europa.

Observació cinquena.-
La conclusió a la qual he arribat, per a mi, és més que evident: No és aquesta l’Europa on jo vull viure, ni és aquesta l’Europa que jo vull. Amb la recerca, difusió i defensa del NO a aquesta mala Constitució, crec que es pot contribuir, més que res, a procurar la recerca d’un millor benestar per al conjunt de la ciutadania europea; no solament per als sectors privilegiats de sempre. Som del parer que, enlloc de prestar atenció als elements positius que, sens dubte, ha de contenir el text d’un Tractat com aquest, ens convé parar molt més esment a aquells altres elements que, sens dubte, impedeixen un increment del benestar per al conjunt de la ciutadania europea. Votar SÍ a aquest text obre de pint en ample les portes a un empitjorament de la situació actual. Votar-hi NO comporta, com a molt, continuar així com estam.

Es tracta d'un tractat entre estats europeus!

En endinsar-se dins la Part I d'aquest Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, qualsevol membre mínimament actiu a l’interior de qualsevol organització, entitat o moviment social de Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses o el conjunt dels Països Catalans, pot veure clarament que comença amb un preàmbul, aparentment encisador, constituït per una mitja dotzena de paràgrafs, molt bells, sobre el continent europeu.

Se’l descriu com a portador dels valors d’una civilització sustentada damunt la igualtat, la llibertat i el respecte a la raó. Se’l presenta com una Europa inspirada en herències culturals, religioses i humanistes que se centren en la persona i els seus drets inviolables.

Una Europa convençuda del bé que s’ha de procurar a la ciutadania, sobretot a la més feble i desafavorida.

Una Europa desitjosa de superar divisions entre els diversos pobles que la conformen i de forjar un destí comú, “unida en la diversitat”.

Una Europa que valora la civilització, l’humanisme, la igualtat, la llibertat, el respecte a la raó, les herències culturals, religioses i humanistes, el lloc primordial de la persona i dels seus drets inviolables i inalienables, el progrés, la prosperitat, la cultura, el saber, la pau, la justícia, la solidaritat, l’orgull de la identitat i de la història nacional de cada poble, el respecte als drets de tots, la responsabilitat envers les generacions futures i la Terra, l’esperança humana…

A primer cop d’ull, una Europa com aquesta,

qui no la vol o la rebutja?

qui pot no voler-la?

qui pot rebutjar-la?

Ningú que tengui dos dits de seny dins la mollera...

És el que sembla, al primer cop d’ull que hom pega damunt del text d’aquest Tractat. El fet és, emperò, que, també des de bon principi, ja s’hi percep la necessitat de reclamar-hi no pocs aclariments previs:

Aquesta Europa que es descriu així al preàmbul ¿és l’Europa real, la que afecta la majoria de ciutadanes i ciutadans, o és l’Europa fictícia que pretenen mostrar alguns estaments privilegiats?

Quan se cita que “La nostra Constitució… s’anomena democràcia perquè el poder no rau en mans d’uns pocs sinó de la majoria” (Tucídides II, 37), ¿en mans de quina majoria de ciutadanes i ciutadanes ha romàs l’elaboració i redacció d’aquesta Constitució? ¿L’ha feta una majoria ciutadana o una minoria tècnica i elitista?

Quan s’elabora en un llenguatge molt tècnic i jurídic, pentura amb connotacions massa críptiques ¿per quins motius resulta difícilment intel•ligible i comprensible per a molta de la gent que li ha de donar suport? ¿no serà que s’hi pretén amagar i disfressar greus i grans mancances de caràcter democràtic?

Quan es reconeix – com s’hi afirma – que els membres de la Convenció Europea han elaborat aquesta Constitució “en nom dels ciutadans i dels Estats d’Europa” ¿quins són aquests ciutadans tan afortunats – de quins estats europeus - que n’han estat consultats, fins al punt d’haver-hi manifestat allò que en pensen? ¿En són la majoria, o només una petita minoria selecta?

Quan es constata que, només a una mesada de la celebració del referèndum, encara no se n’ha donat cap casta d’explicació pública, ni del seu contengut, ni dels avantatges i inconvenients, ni dels efectes i conseqüències que es deriven del funcionament institucional posterior de la Unió ¿a què venen tantes presses, de part dels governants de l’estat espanyol, per celebrar, fort i no et moguis, un referèndum que ha de marcar tant el futur d’Europa i dels Països Catalans?

La pregunta clau que planteja aleshores aquest preàmbul és:

¿com pot ser considerada democràtica una constitució europea que, de bon principi i al moment del seu mateix naixement,

- ja prescindeix d’una efectiva participació ciutadana, a l’hora de ser redactada,

- no compta amb un mínim de divulgació entre la ciutadania, a l’hora de ser coneguda,

- passa per alt la realitat nacional i cultural dels Països Catalans, a l’hora de ser concebuda,

- i col•loca en un segon terme els més valuosos avanços socials que s’hi han aconseguit fins ara?

Alguns plantejaments previs

Seguint amb el raonament inicial, des de certes entitats, organitzacions o moviments socials podem anar afegint alguns altres plantejaments elementals, davant d’allò que se’ns proposa com a text d'un Tractat pel qual es vol establir una Constitució per a Europa:

Primer plantejament: quin procés constituent previ!
Sembla que, a l’hora de redactar qualsevol Constitució que pretengui ser democràtica, el millor que es pot fer és treballar perquè vagi precedida de tot un procés constituent: un ampli debat social, amb representants triats per a aquesta finalitat per la ciutadania, i amb consultes directes prèvies a la mateixa ciutadania.
Res de tot això no s’ha fet ni s’ha volgut fer, en aquest cas.
Des de l’estat espanyol, hom s’ha estimat més fer via.
Més aviat que de pressa, amb quatre grapadotes, s’han posat a deixar ben enllestit el muntatge d’un referèndum – el primer de l’era democràtica espanyola i el primer de la nova Unió Europea –, per tal que tothom hi digui SÍ, com aquell qui diu amb els ulls clucs i amb els calçons baixos.
Resulta ben curiós constatar que els espanyols, que no foren ni de bon tros els primers a entrar dins Europa, s’han volgut apressar a ser uns dels primers que hi diguin el seu SÍ.
Sense aturar-s’hi a pensar ni poc ni gens ni una mica. Sense parar gens ni mica d’esment a allò que hi pot resultar més perjudicial que favorable.
S’arriba al punt d’exposar-se, com ja han assenyalat alguns experts, a aconseguir quedi afectada de manera considerable la mateixa sobirania dels dictats constitucionals espanyols interns – que massa sovint es consideren intocables -.
En aquest cas, emperò, hom prefereix d’arriscar-se a sacrificar-los, davant les exigències que comporta el fet d’esdevenir el primer estat membre de la Unió que hi vota favorablement.
Increïble, però cert!

Segon plantejament: quins tres poders!
Una Constitució democràtica, generalment, es basa en la divisió dels tres poders: l’executiu, en mans dels governants; el legislatiu, en mans dels parlaments; i el judicial, en mans dels tribunals.
Res d’això no hi apareix així, al text del Tractat d’una Unió Europea on el poder executiu i el legislatiu es confonen amb el Consell de la UE (Consell de Ministres dels Estats Membres), a les ordres del Consell Europeu (reunió dels Caps de Govern).
Ben al contrari, un altre poder, independent de la resta, s’erigeix al marge de la divisió clàssica dels poders: es tracta del poder monetari, que es concentra en el Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (que s’anomenen nacionals).

Tercer plantejament: quin Parlament Europeu!
Un Parlament, a més de tenir la tasca de representar la ciutadania, també en té la de legislar i la de controlar l’acció de govern.
Per això, cada cinc anys es trien els eurodiputats, els membres dels grups parlamentaris, que són elegits directament, personalment, individualment per cadascuna de les ciutadanes i cadascun dels ciutadans d’Europa, que en volen exercir el seu dret a votar-los.
Res d’això tampoc no és dóna al text del Tractat per a la Unió Europea que es proposa: el Parlament Europeu no passa de ser un mer òrgan consultiu o, com a molt, un co-legislador supeditat a la Comissió Europea.
Per afegitó, la Comissió Europea, a qui correspon la funció legislativa i certes funcions executives, roman a disposició dels grups de pressió econòmics i les burocràcies estatals.
Ja hi tornam a ser a la parada de les cebes! Tornam a topar amb els dos grans monstres que, amb el SÍ dels espanyols, han de dominar l’Europa del futur: el Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (de cadascun dels Estats membres).

4. Els valors fonamentals de la Unió Europea
- I de la solidaritat, què?
- I de la igualtat de gènere entre dones i homes, què?
- I del dret a l’autodeterminació dels pobles europeus, què?

Cecili Buele i Ramis

Qui més qui manco, quan intenta ser una mica conseqüent amb allò que, des de fa dècades, s’ha estat impulsant des de la perspectiva d’organitzacions, entitats o moviments socials, ho veu molt clar.
El text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, si s’aprova tal com està redactat, manté seriosos dèficits democràtics i socials molt greus.
Fins a tal punt això és així, que, més prest que tard, contribuirà de manera imparable a fer que es tornin irreversibles determinades polítiques clarament contràries al bé comú.
Així ho reconeixen entitats tan prestigioses com l’Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i l’Acció Ciutadana, - ATTAC -.
Una associació nascuda a França l’any 1998, i que ja aleshores oferia com a alternativa la proposta d’una Convenció de la Societat Civil.
Proposava que l’elaboració de la Constitució Europea no quedàs només en mans dels representants del poble escollits democràticament; sinó que també s’hi poguessin introduir aportacions de la societat civil més dinàmica i organitzada.
Proposta que va ser rebutjada.
També la Confederació General del Treball – CGT –. Una organització sindical que no es cansa de proclamar, a tots vuit vents del món, el NO a la Constitució Europea, i el SÍ als drets socials.
Enfront d’una Constitució Europea del capital, la CGT aposta clarament per una Carta de Drets Socials de les persones, universal, vinculant, i igualitària. Una Carta que garanteixi l’accés i l’exercici d’aquests drets, tant socialment com institucionalment.
Hi estan d’acord, també, determinades formacions polítiques del nostre àmbit més immediat: ERC, EU-Verds, PSM.

En la consolidació d’aquesta postura, clarament contrària a l’aprovació de l’actual text del Tractat, hi juga un paper molt rellevant allò que s’hi esmenta com “Els valors de la Unió Europea”.
Són aquells elements fonamentals, bàsics, imprescindibles, sense els quals cap estat europeu no pot entrar a formar part ni ser membre de la Unió Europea; aquells elements fonamentals pels quals qualsevol estat que en sigui membre pot veure’n reconsiderada l’adscripció, si els trepitja i no els respecta.
Són aquests els sis valors que la Unió Europea considera com a fonamentals, i que figuren a l’article I-2 del Tractat:

el respecte a la dignitat humana /
la llibertat /
la igualtat /
la democràcia /
l’Estat de Dret /
i el respecte pels drets humans.

Cal demanar-se, com s’apuntava una mica més amunt:
I de la solidaritat, què?
I de la igualtat de gènere entre dones i homes, què?
I del dret a l’autodeterminació dels pobles europeus, què?
S’ha de dir que, al text del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, no hi ha res de res, pel que fa a la seva consideració com a valors fonamentals de la Unió Europea.

El valor de la solidaritat

El valor de la solidaritat n’ha quedat exclòs, del text d'aquest Tractat. I això no ha estat cap oblit. El Projecte de Constitució Europea del Parlament Europeu de l’any 1994, al paràgraf 1 del Preàmbul, ja contenia exactament els mateixos sis elements, amb una única excepció: n’hi figurava un setè, la solidaritat, que ara s’ha omès ben intencionadament.
No és cap casualitat.

Per què? Perquè la solidaritat, com a valor, exigiria que els poders públics garantissin a tota la ciutadania les condicions materials bàsiques per a una vida digna, un mínim vital, uns serveis públics de qualitat i els drets socials essencials, pel simple fet d’esdevenir ciutadà/na de la Unió.
Lluny d’això, s’ha volgut impedir que la Unió Europea tengui competències sobre serveis públics.

Hi ha tengut un paper molt rellevant la pressió de les transnacionals que pretenen desregularitzar, privatitzar i extingir els serveis públics com a tals (ho ha reclamat el Cercle d’Empresaris).

Amb l’actual text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la solidaritat ja no n’és cap valor fonamental.

Si hom para una mica d’esment, pot comprovar que, lamentabilíssimament, amb el text d’aquesta Constitució per a Europa, s’està tornant enrera en un dels elements que hi havia estat clau a partir de la revolució burgesa del segle XVIII (llibertat, igualtat, ‘fraternitat’).

El valor de la igualtat de gènere

Una altra de les greus i fatals mancances del text d’aquest Tractat és que no reconeix explícitament la igualtat de gènere com a valor fonamental. La igualtat de gènere entre dones i homes no hi queda reconeguda com a valor, no s’hi considera un valor fonamental de la Unió Europea.
Davant la més que evident constatació que, per construir una Europa democràtica, la igualtat de gènere s’hi ha de considerar del tot transcendental, la proposta que apareix al text del Tractat declara la igualtat entre dones i homes simplement com a objectiu, una mera finalitat dins la Unió.
Això fa que, en no ser considerada com a valor fonamental de la Unió, no hi esdevengui una condició imprescindible ni a l’hora d’integrar-se dins la Unió ni a l’hora de romandre-hi com cal.

La pregunta clau pot ser aquesta: una societat europea que no es proposa garantir la igualtat de la meitat de la població ¿com pot ser considerada democràtica?

El valor de l’autodeterminació dels pobles europeus

La tercera gran mancança del text d’aquest Tractat, molt greu pel que fa al reconeixement dels valors fonamentals de la Unió Europea, és que no reconeix explícitament el dret democràtic a l’autodeterminació, per part de les comunitats polítiques que ho vulguin fer.

Molts dels pobles i nacions que, des de fa segles, conformen l’Europa actual, hi han de continuar engolits pels estats que, cada cop més enfortits, hi exerceixen el domini.

Per a la gent mínimament sensible a l’existència dins Europa d’altres pobles i nacions sense estat, no hi caben vacil•lacions. S’hi considera precís que aquest article I-2 del text del Tractat expliciti el reconeixement del dret a l’autodeterminació que ha de poder exercir qualsevol comunitat política que, seguint estrictes procediments democràtics, així ho decideixi.
És el mínim que se’n pot reclamar, d’un text que pretén ser democràtic.

Davant d’això, es pot traure la conclusió que hi ha motius més que suficients, no solament per dir NO a aquest text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa que es vol posar a votació el proper dia 20 de febrer.
També perquè se’n difonguin els motius, arguments, reflexions i anàlisis. En aquest capítol, molt resumidament es poden concretar en tres.

5. Una Constitució europea de caire continental, gens ni mica illenca

I de les Illes Balears i Pitiüses, què?

La gent que, des d’àmbits socials diversos, s’afanya a treballar a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, als Països Catalans, en pegar una ullada al text del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, pot constatar ben a les clares que cap d’aquests indrets no hi figura per a res. Ni se'ls esmenta tan sols.
Les nostres illes, engolides des de fa segles per l’estat espanyol, no existeixen pel seu nom propi dins l’Europa que se’ns proposa de consolidar.
D’altres illes d'altres indrets del planeta sí que n’hi veuen reconeguts el nom i l’existència.
Tot i que també han d’assaborir el malgust que comporta el fet amarg de veure's engolides pel mateix estat espanyol o per altres estats membres d’Europa, malgrat tot, aconsegueixen de ser tengudes en compte al text del Tractat.

I no és poca cosa, perquè, d'aquesta manera, hi veuen afectada de manera molt directa la seva situació social i econòmica estructural. Si més no damunt dels papers; cosa que els ha de permetre exercir-hi el dret a reclamar-ne els continguts.

L’eix constituït per les illes Turques i Caicos - Xipre – Malta – Mel illa – Canàries - Madeira - Açores (a què fa referència explícita el text del Tractat) passa per damunt les Illes Balears i Pitiüses, com si aquestes no existissin!

Sense pretendre fer-hi cap relació exhaustiva – això vol dir que encara n’hi ha d’altres -, el text del Tractat reconeix explícitament el nom i l’existència, i conseqüentment la necessitat de parar-hi esment especial, d’unes illes com:

Illes Açores (Portugal)
Illes Äland (Finlàndia)
Illes Antilles (d’Aruba)
Illes Antilles (neerlandeses)
Illes Bermudes
Illes Caiman
Illes del Canal
Illes Canàries (Espanya)
Illes Fèroe (no s’aplica el Tractat)
Illa Guadeloupe (França)
Illa la Guaiana Francesa (França)
Illa de Madeira (Portugal)
Illa de Malta (estat membre europeu)
Illes Malvines (Falkland)
Illa de Man
Illa Martinica
Illa Mayotte (França)
Melilla (Espanya)
Illa la Reunió (França)
Illes Sandwich del Sud
Illa Santa Elena (i les seves dependències)
Illes Turques i Caicos
Illes Verges (Britàniques)
Illes Wallis
Illa de Xipre (Akrotiri / Dhekelia)

Per a totes aquestes illes, el mateix Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa assenyala la predisposició de la Unió Europea a establir-hi polítiques duaneres i comercials, fiscals, agrícoles i pesqueres, zones franques, abastiment de matèries primeres, béns de consum essencials, etc.
Mesures que ja no podran ser adoptades mai, a partir del text d'aquest Tractat, en relació amb les Illes Balears i Pitiüses.
L'estat espanyol no ha sabut aprofitar l'avinentesa - o no l'ha volguda aprofitar - i, així, el fet és que les nostres illes continuaran romanent dins el desempar i l'abandó d'Europa, com a regions insulars mediterrànies (cosa que no succeeix ni amb Mel illa!).

Insularitat i regions insulars

De manera molt més genèrica, el text del Tractat també fa al•lusió a la insularitat i a les “regions insulars”.
Això sí, quan hi esmenta les “regions insulars”, aquesta expressió sempre va seguida d’algun altre afegitó - que, sens dubte, encara contribueix a difuminar-ne més les al•lusions explícites a les nostres illes -.
O també hi apareixen "les regions insulars" esmentades com a mers exemples d’aquells esforços que s’han de fer per contribuir a connectar-les amb les regions centrals de la Unió.
Però mai per mai no hi són valorades per elles mateixes, pel fet de ser illes.

A l’article III-220 (i a la Declaració dinovena) el text del Tractat al•ludeix a les “regions insulars, transfronteres i de muntanya”.
A l’article III-246, el mateix text del Tractat fa al•lusions a les “regions insulars, aïllades i perifèriques”.

S’hi parla també que la Unió intentarà reduir les diferències entre els nivells de desenvolupament de les distintes regions… que prestarà especial atenció a les zones rurals, les zones afectades per una transició industrial, les regions que pateixen desavantatges naturals o demogràfics greus i permanents.
D’entre aquestes regions en destaca algunes: les regions septentrionals amb escassa densitat de població, les regions insulars, transfrontereres i de muntanya (art. III-220).

S’hi afirma també que la llei o la llei marc europea podrà establir mesures apropiades per a la navegació marítima i aèria.
Però, en aquest cas, s'afegeix que totes aquestes mesures seran adoptades prèvia consulta al Comitè de les Regions i al Comitè Econòmic i Social (art. III-221,2).
En un altre dels apartats, es diu que la Unió tendrà en compte, en particular, la necessitat de connectar les regions insulars, aïllades i perifèriques amb les regions centrals de la Unió (art. III-246, 2).

I poqueta cosa més diu el tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, en relació amb la insularitat i les regions insulars europees. Ben poqueta cosa i, a més a més, no ens afecta gens ni mica, a la gent que vivim a Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, els Països Catalans.

Cosa que fa ben palesa la concepció amb què s’ha elaborat el text d'aquest Tractat: eminentment de caire continental, gens ni mica obert a la més mínima consideració cap a les Illes Balears i Pitiüses, prestant atenció a altres regions insulars, més aïllades i perifèriques, transfrontereres o de muntanya.
Però que molt poc té a veure amb la nostra realitat insular mediterrània.

6. Què s’hi fa, amb els sectors religiosos més intransigents?

A primer cop d’ull, quan el text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa defensa com a valor fonamental de la Unió la igualtat entre totes les persones i la no discriminació (art. I-2), pot semblar que, amb això, ja s’assegura que s’impediran tota casta de privilegis a Europa.

Ho pot semblar, també pel que respecta al tractament institucional i públic que s’ha de donar a les cada cop més diverses confessions religioses que s’implanten a Europa, cada dia que passa.

Es podria pensar i creure que, amb el text d’aquest Tractat, ja s’hi aconsegueix d’evitar qualsevol casta de paper predominant d’alguna confessió religiosa per damunt d’una altra.

Però això només és així en aparença, a primer cop d’ull.

Qualsevol persona que, des de conviccions profundes, manté la ferma voluntat de participar activament en la construcció d’una societat cada cop més solidària; per poc que es dediqui a treballar en la perspectiva d’alguna entitat, organització o moviment social; totd’una s’adona que, d’una manera o una altra, a l’interior del text del Tractat constitucional continua ressonant la vella percepció de temps antics; hi continua covant aquella espècie de flaire:

”No s’haurien de fer massa esforços perquè la religió cristiana sigui desproveïda d’allò que l’ha anada ornant durant tants segles..! El cristianisme, a Europa, no solament ha estat la religió més privilegiada durant segles, sinó també l’única i, en gran mesura, l’oficial en gairebé tots els territoris..! No s’hauria de consentir mai que ningú passàs per alt i pretengués oblidar un fet com aquest..!

És ben cert, i ningú no ho pot negar: el cristianisme ha estat un dels pilars constitutius de la cultura occidental. La vinculació entre religió cristiana i política europea ha estat molt estreta i duradora.

Tot i amb això, avui dia s’aixequen i es deixen sentit pertot arreu altres veus que apunten en altres direccions, també des de sectors constituïts a l'interior de les esglésies, grups de creients.

-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-

Unes altres veus, molt crítiques amb els estats i amb les esglésies

S’aixequen veus que reconeixen que les grans tradicions religioses de la humanitat, inclòs el cristianisme, han nascut i s’han organitzat en cultures i societats que avui dia ja no existeixen.
Aquest fet se situa cada cop més al centre de reflexions i anàlisis, a l’interior d’amplis sectors d’àmbits religiosos diversos.

Són sectors que, a més a més, tampoc no volen tancar els ulls quan constaten que encara perviuen a Europa determinats vestigis d’un passat no democràtic – per no dir obertament antidemocràtic -.
Al marge de comportaments individuals concrets, que poden ser més o manco rellevants, perceben amb nitidesa que, en general, les monarquies europees, els exèrcits europeus i les esglésies europees que perduren avui dia, no solament representen alguns dels pocs vestigis que encara hi queden d’un passat europeu enfrontat a la democràcia.
Comproven també que la pràctica democràtica a l’interior d’aquestes esglésies, d’aquests exèrcits, o d’aquestes monarquies, no ha estat assumida ni de bon tros al nivell mínim que consideren desitjable: ni pel que fa al seu funcionament, ni pel que respecta a la seva organització, ni quant a la seva estructuració interna.
Tot i alguns esforços singulars força valuosos, constaten amb preocupació que tots tres estaments continuen funcionant, organitzant-se i estructurant-se d’una manera més estrictament jeràrquica que no democràtica.

Són sectors que també critiquen el mateix text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa. Perquè perceben, entre d’altres motius, que, d’una manera o una altra, és un text oficial que no s’atreveix a enfrontar-se, amb gosadia, a la pretensió de certs grups religiosos, els més fanàtics i intransigents: els que pretenen transformar les pròpies conviccions religioses, de caràcter voluntari i particular, en autèntiques lleis civils que esdevenguin generals i que obliguin tothom!

Són sectors de gent que, empesa per un missatge cristià que convida a viure lliurement, amb igualtat i germanor, vol romandre atenta al goig i a l’esperança, a les tristeses i angoixes de les dones i dels homes d’avui, sobretot dels pobres i dels que sofreixen.
Una gent que se sent interpel•lada a construir, conjuntament amb totes les persones de bona voluntat, una terra nova on s’implanti la justícia, l’amor i la pau.

Són sectors que consideren que ja és ben hora que es reconegui, des de les instàncies públiques europees, que no tota la ciutadania europea és catòlica, ni cristiana, ni creient. I que s’ha de treballar perquè tots i cadascun dels ciutadans europeus, totes i cadascuna de les ciutadanes europees, tant si són creients d’una confessió religiosa o d’una altra, com si no són creients de cap, en rebin el tractament igualitari que es mereixen pel fet de ser persones, ciutadanes d’Europa.

Per això mateix, són sectors que no s’acaben d’explicar per què es manté vigent el contengut de l’article I-52 del Tractat, íntegrament dedicat a l’estatut de les esglésies i les organitzacions no confessionals; on s’assenyala que la Unió mantendrà un diàleg obert, transparent i regular amb les esmentades esglésies i organitzacions.
Ho veuen com un afegitó innecessari, ja que consideren més que suficient allò que s’assenyala a l’article I-46, quan diu que les institucions de la Unió mantendran un diàleg obert, transparent i regular amb les associacions representatives i la societat civil.
Per què, es demanen, s’hi volen afegir d’altres privilegis de caire religiós o eclesiàstic?
Ja no estan per aquestes!

Des d’aquests sectors, adscrits a les més diverses confessions religioses, s’està reclamant cada vegada amb més intensitat que la Unió Europea s’afanyi a no reconèixer cap casta de privilegi adreçat a cap de les esglésies o confessions religioses que hi hagi a Europa.
S’hi jutja convenient i necessari arribar a la plena separació entre les esglésies i els estats.
S’hi reclama que cap església o confessió religiosa no rebi cap tracte especial, sinó que totes siguin sostengudes econòmicament, tant pels seus propis fidels com pel treball dels seus membres.
S’hi reclama que les institucions públiques de la Unió Europea es considerin i es comportin sempre i amb tothom com a autèntiques institucions de caràcter laic.

-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-

El cas singular de l’església catòlica

Exemple i paradigma de tractament privilegiat, n’és la presència i l’acció de l’església catòlica a Europa. Des d’aquests sectors religiosos, no es vol passar per alt que l’església catòlica es una església multinacional, estesa per tot el món, que té la seva seu central a Europa i que, a més de confessió religiosa, també és reconeguda com a estat sobirà amb representació diplomàtica arreu del món.
N’és l’únic exemple, de religió o confessió religiosa que a la vegada constitueix un estat sobirà, arreu del planeta.

No es vol passar per alt que la pertinença a aquesta confessió religiosa obliga els seus membres a professar fe i obediència a una instància que s’escapa del control de la resta dels estats membres de la Unió Europea: l’estat del Vaticà.

No es vol passar per alt que tan europees hi esdevenen les més altes instàncies de la jerarquia eclesiàstica catòlica, que, ni tan sols es dignen escoltar i atendre altres veus provinents d’altres indrets del món.
Lluny d’afanyar-se a prestar-hi el més mínim interès, hi són rebutjades i condemnades totes aquelles aportacions que, des de fa dècades, han col•locat al centre de la reflexió teològica la crua realitat de la gent més pobra del planeta, la que pateix més durament i directament les males conseqüències d’un món i d’un sistema de vida injust.
S’hi critica que les més altes instàncies eclesiàstiques no vulguin ni sentir-ne parlar, i que s’entossudeixin a mantenir-se tancades dins la seva perenne i dura closca vaticana.

No es vol passar per alt que fets com aquests desvetllen més veus crítiques a l’interior de totes les esglésies cristianes.
Unes veus que s’aixequen amb força a l’hora de reclamar que el Parlament Europeu, i les instàncies públiques europees, vetllin amb molta més cura perquè les veritats i les normes religioses que dicten les esglésies cristianes des de fa segles als seus fidels ja no puguin obtenir, en endavant, cap casta de tractament preferencial dins la Unió Europea.
Opinen que hi han de ser tractades i considerades com qualsevol altra organització social o entitat cívica que treballa en la construcció d’una societat més cohesionada i harmònica

En definitiva, no es vol passar per alt que el text d’aquest Tractat es mostra massa poruc. No s'atreveix a enfrontar-se amb gosadia a la vella i secular polèmica que continua ben vigent a Europa: mentre fanàtics religiosos, amb prèdiques impositives, cerquen convertir-se en dirigents polítics de la societat civil; polítics fanàtics – i polítiques fanàtiques -, s’afanyen a utilitzar les religions en profit propi, com a instrument que els enforteix i consolida en el poder.

Un motiu més per dir NO al text d’aquest Tractat, pel qual s’estableix una Constitució europea com aquesta.
Lluny de contribuir positivament a construir sòlidament i solidàriament l’Europa del futur, per a unes generacions joves amants de la democràcia més profunda, s’entossudeix a mantenir-hi vigents els privilegis d’un passat que, avui dia, ja no existeix més que en la memòria i el record d’algunes ments restringides i obcecades.

Pel respecte que es mereixen totes les sensibilitats davant del fet religiós, i totes les conviccions ciutadanes que pertanyen a l'àmbit de la intimitat més estricta de les persones, i pel respecte que es mereix el necessari procés de secularització de les societats, des de no poques entitats cíviques - ATTAC, per exemple -, es considera que la Constitució europea ha de ser laica a tots els efectes.
Se n'han de suprimir, en conseqüència, totes i cadascuna de les referències religioses, a esglésies o confessions.

7. Quin espai social europeu més esquifit! Quin mal futur pel món laboral!

En uns estats europeus més que en uns altres, però certament a tots els estats membres de la Unió, aquestes darreres dècades han servit, entre d’altres coses, per fer passes considerables cap al reconeixement i l’impuls de polítiques socials, cada cop més afavoridores del respecte pels drets de la ciutadania europea.

Els moviments socials i les xarxes cíviques que s’escampen arreu d’Europa, en són una de les mostres més fefaents: organitzacions no governamentals, organitzacions sindicals, entitats cooperatives, associacions cíviques, plataformes i coordinadores, etc., apunten cap a l’establiment i la consolidació d’unes societats europees, des d’una perspectiva intensament socialitzant.

Davant l’elaboració del Tractat pel qual s’establia una Constitució per a Europa, no poques entitats i organitzacions socials tenien la mirada i l’esperança posada en les possibilitats enormes d’avançar considerablement en aquest camp d’actuació política: Enfront de la globalització capitalista impulsada des dels Estats Units de Nordamèrica, s’hi veia la possibilitat d’enfortir la globalització social des d’Europa, precisament.

Un cop aprovat el projecte elaborat per la Convenció, emperò, el desencís ha estat ben gros, en moltes d’aquestes organitzacions i moviments, en constatar que s’hi contenen seriosos dèficits socials, en el contengut del text del Tractat.

Constatació 1: No s'ha vertebrat el model social europeu.
No s’hi han fet les passes suficients per establir un espai social europeu. El Tractat constitucional no facilita l’harmonització de les polítiques socials ni l’establiment de “mínims” socials a nivell europeu.
Tampoc no s’aixeca la unanimitat per la fiscalitat; un fet que impossibilita la lluita compromesa contra el dumping fiscal o social a escala europea.
Si es volia que Europa fos més que un gran mercat, calia establir-hi que tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió hi poguessin gaudir dels mateixos drets socials.
No pot ser que drets tan fonamentals com el dret al treball, a la salut, a un habitatge digne no estiguin reconeguts al text del Tractat.
En el seus mateixos termes, aquesta Constitució europea és, fins i tot, menys social que la Constitució espanyola o francesa.

Constatació 2: Bloquejos massa fàcils.
Continuen existint massa àmbits, com la fiscalitat, la política social o determinades qüestions de política mediambiental, on un sol estat pot bloquejar qualsevol avenç cap a una major integració europea.
Les polítiques socials d’ocupació continuen reservades essencialment als estats membres. En no reconèixer determinats drets fonamentals ni estendre uns nivells de protecció i benestar social que sien comuns a tota la Unió, s’ha perdut l’oportunitat històrica de vertebrar-ne un model social característic.
Això afavoreix, sens dubte, la deslocalització d'empreses que busquen pagar menys impostos, o que s’interessen més per regulacions laborals i mediambientals precàries d'altres països.
Amb això, s’està generant una pressió molt forta perquè tots els Estats tendeixin a desregular el mercat de treball i els drets socials i mediambientals.

Constatació 3: S’hi defineix el capitalisme com l’únic sistema econòmic possible.
La Constitució europea el defineix com economia social de mercat altament competitiva. S’hi consagra el model econòmic neoliberal (dèficit zero i estabilitat de preus, independència del Banc Central Europeu), que beneficien el sector financer i obliguen a restringir les polítiques socials.

Constatació 4: S’hi afavoreixen capitals privats.
Queda servida la possibilitat d’oferir als capitals privats les “millors” condicions laborals, sanitàries i ecològiques per a rendibilitzar les seves inversions.

Constatació 5: S’hi imposen restriccions de drets socials.
No s’hi preveu cap criteri de convergència en matèria de salaris, nivell d’ocupació laboral o estàndards ecològics.
Cents de milers de treballadores i treballadors de l’est d’Europa no podran durant anys exercir el dret a la lliure circulació i residència en altres països de la Unió.
Drets fonamentals com el dret a la salut, a l’alimentació, a l’habitatge, o a un salari suficient ni s’hi esmenten.

Constatació 6: S’hi neguen drets polítics i socials d’immigrants.
Crea una nova categoria inferior a la de ciutadà, que és la de “resident de llarga durada no comunitari”, sense dret a vot i discriminat laboralment.
Aprofundeix en el tractament policial de la immigració.
Estableix una concepció restrictiva del dret d’asil.

Constatació 7: S’hi limita el dret de vaga:
només es pot exercir en negociacions col•lectives i es limita a les lleis restrictives de cada país, per dificultar la convocatòria d’una vaga general europea. En canvi, s’hi garanteix el “dret” al tancament patronal (lockout) i les deslocalitzacions.

Constatació 8: S’hi obstaculitzen polítiques socials i econòmiques alternatives:
El redactat restringeix enormement la possibilitat d’impulsar, tant a l’àmbit europeu general com a l’interior dels estats membres de la Unió, polítiques econòmiques i socials alternatives, encara que obtenguessin el suport dels electors.

Constatació 9: S’hi tendeix a fer desaparèixer els serveis públics:
Hi són esmentats com a “serveis econòmics d’interès general”. Ja han estat emeses algunes Directives europees – la 1/2004, coneguda com a Directiva Bolkestein – on s’especifica detalladament com privatitzar la sanitat.
En el sistema educatiu es tendeix a la mercantilització i la discriminació elitista.

Constatació 10: Una gran oportunitat perduda.
En matèria social, a més de ser una passa cap enrera, aquest nou Tractat esdevé també una gran oportunitat perduda per avançar decididament cap a un estat europeu del benestar.
Per això hi calen mesures a prendre que rectifiquin aquest rumb.

Des d’entitats, organitzacions i moviments socials se’n proposen algunes:

Mesura 1: La Carta de Drets Fonamentals ha d’incloure el dret a un habitatge digne.

Mesura 2: La Unió Europea ha de tenir com a objectiu assolir la plena ocupació laboral.

L’article III-69 indica que “la política monetària té com a objectiu principal mantenir l’estabilitat dels preus”. A l’article I-3 es parla d’una “economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació laboral” així com de “creixement econòmic equilibrat”.
La política econòmica i monetària de la Unió Europea ha de promoure el creixement i la plena ocupació laboral. No s’ha de permetre que es deslligui la política monetària de la política econòmica ni de la política d’ocupació laboral. La plena ocupació laboral i el creixement han de figurar com a objectius principals de la política monetària, al mateix nivell que l’estabilitat dels preus.

Mesura 3: La protecció social no pot dependre de l’evolució del mercat: s’ha de garantir una alta protecció social a tota la Unió.

Mesura 4: Els serveis públics de benestar han de ser un objectiu de la Unió i s’ha d’evitar la seva mercantilització.

Mesura 5: S’ha d’acabar amb el “dúmping” i deslocalització d’empreses i capitals que volen evitar la pressió fiscal, les cotitzacions socials i la regulació mediambiental dels països més desenvolupats. Sense aquesta harmonització, creixerà la pressió per reduir els imposts (i en conseqüència la protecció social) i la regulació mediambiental.

A no poca gent sorprèn ben molt comprovar que, davant d’un text constitucional tan deficitari com aquest en matèria social i mediambiental, la majoria d’organitzacions sindicals i ecologistes del nostre entorn més immediat, - a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, als Països Catalans – hagin optat per mostrar-s’hi favorables.

Hi resulta del tot incomprensible!
Sobretot, si hom para esment a la responsabilitat que s’està contraent de cara al futur laboral i mediambiental d’aquests indrets. Previsiblement malmenats, amb molta més intensitat encara, per les fortes i consolidades envestides dels representants genuïns de les més altes instàncies, ja consolidades constitucionalment, del Banc Central Europeu i del mateix Sistema Europeu dels Bancs anomenats Nacionals.

8. Una defensa massa magra del medi ambient!

Entre nosaltres, és ben molta la gent que un bon dia va decidir d’apuntar-se a alguna de les institucions, entitats, associacions o organitzacions ecologistes que sorgiren a Europa, fa més de tres dècades.
També a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, al conjunt dels Països Catalans.
Una gent ben motivada, que es posà a treballar en la defensa del territori i del medi ambient - des de posicions ètiques, democràtiques, solidàries, pacífiques -. I que avui dia està convençuda que el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, enlloc de contribuir a acostar més gent a aquestes posicions, gairebé n’està impulsant un allunyament progressiu.
Aquesta gent considera que els plantejaments ecologistes que proposa el Tractat constitucional europeu estan contribuint a empobrir encara més el teixit social ecologista, tant a Mallorca, com a les Illes Balears i Pitiüses, com als Països Catalans, com a massa d’altres indrets i regions d’Europa.
Aquesta gent té ben clar que el model de desenvolupament sostenible europeu que vol, desitja i defensa des de fa dècades, no s’acaba de correspondre amb el que queda reflectit al text del Tractat europeu.
Els sembla més tost que fins i tot se n’allunya tant que arriba a col•locar-se en la direcció contrària al mateix protocol de Kyoto o a la mateixa Cimera de la Terra de Rio do Janeiro.
Hi esdevé lamentabilíssim!
Que siguin tan pobres i magres les polítiques mediambientals que potencia el Tractat, que no solament comporten el desaprofitament d’una bona ocasió perduda, sinó també un cert retrocés en determinats avanços: els que han protagonitzat aquells sectors de la societat civil que, defensant i practicant valors democràtics, han lluitat més fermament a favor de la protecció del territori i la defensa del medi ambient, en els darrers trenta anys.

Per això mateix, no poca d’aquesta gent ha arribat a la conclusió que s’ha de votar NO al proper referèndum sobre la Constitució europea de dia 20 de febrer.

Per allò que ignora el Tractat

Davant d’aquest Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, serveix de ben poqueta cosa la nostra llarga i perllongada pràctica europeista, el nostre llarg i perllongat exercici pràctic d’europeisme profund i fecund.
Des de Mallorca estant, se'n pot parlar, d'europeisme, fins i tot des del mateix temps del mallorquí Ramon Llull, un dels primers grans europeistes amb què ha comptat Europa en aquests darrers set segles, i que n'ha estat reconegut com a tal arreu del món - cristià, jueu i musulmà -.
Tot i amb això, per a la Constitució europea, ni Mallorca, ni les Illes Balears i Pitiüses, ni els Països Catalans no existeixen enlloc, ni tan sols tenen cap dret a existir mai com a entitat nacional reconeguda, lliure i sobirana.
El Tractat constitucional europeu no obre cap porta – més tost les tanca totes - a l’existència d’uns Països Catalans sobirans dins Europa.
No els reconeix cap altra possibilitat que la de continuar restant per a sempre més en mans de l’estat espanyol.
Tot i saber quina casta de tractament els ha donat fins ara, els dóna a l'actualitat i s'afanyarà a donar-los en el futur: ni Catalunya, ni el Païs Valencià, ni les Illes Balears i Pitiüses no figuren per a res a l’interior del text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa.
Deu ser una de les poques realitats lingüístiques, culturals i nacionals d'Europa que no hi figura per a res.
Malgrat constitueixin una de les regions europees que més aportacions positives ha fet, fa i pot fer al conjunt dels pobles i nacions que conformen l'Europa d'ahir, la d'avui - i per a segons quina gent, també la de demà -.
La Constitució europea, lluny de mostrar-s’hi agraïda i reconeixedora, ens ignora, ens deixa en el desempar, ens dóna l’esquena. No ens respecta. No en vol saber res, de nosaltres.
En matèria de protecció del territori i del medi ambient, com en tants d’altres aspectes de la nostra vida quotidiana, la Constitució europea ens continua empenyent a haver de romandre subjectes a les lleis que estableixi l’estat espanyol.
Sense la més mínima possibilitat d’arribar a constituir mai un estat propi dins Europa: sense que puguem legislar mai pel nostre compte, ni tan sols per dur a la pràctica, sense cap altra trava estatal intermèdia, les mateixes directives europees que apunten cap a una major protecció i defensa dels territoris d’Europa i del medi ambient europeu.
Sempre ens haurem de limitar a allò que hi fixi l'estat espanyol!
Malgrat les ànsies i la pràctica d’autogovern als nostres respectius territoris, malgrat els tres parlaments democràticament constituïts amb què comptam: que legislen, controlen l’acció del govern i elaboren pressuposts; malgrat l’experiència perllongada en el funcionament secular d’institucions públiques o d’autoorganització social a molts nivells; malgrat constituir, de fet, un vertader pont d’unió entre el continent europeu i el continent africà, acollint diàriament milers de persones i de famílies que en són provinents i que s’hi estableixen com a casa seva; malgrat les minses mesures protectores que hi adopta l’estat espanyol...
Malgrat tot això, ni Mallorca, ni les Illes Balears i Pitiüses, ni els Països Catalans, no som res dins la Constitució europea. A diferència de moltes d'altres illes i d'altres regions, d'Europa i d'enfora d'Europa, (illes turques, Xipre, Malta, Mel Illa, Canàries, Madeira, Açores...) nosaltres no hi figuram per a res, ni de nom ni de fet.

Per allò que proposa el Tractat.

Un text constitucional que compta amb més de 400 articles i que només n’hi dedica 2 al medi ambient (l’article 223 i el 224), ja demostra fins a quin punt està ben poc interessat a promoure’n la defensa i la protecció.
Com passa amb els drets de la ciutadania, o amb els drets dels pobles i les nacions que conformen Europa, o amb els drets de la dona a la igualtat, o amb els drets de la gent jove, o amb els drets de la gent treballadora, el tractament que fa del medi ambient no contempla cap mecanisme de protecció per a la seva defensa efectiva.
Des d’instàncies, institucions, entitats o associacions ecologistes d’Europa es considera lamentable que el dret a gaudir del medi ambient no sigui contemplat al text del Tractat com un autèntic dret, ni des del punt de vista individual ni des del punt de vista col•lectiu.
Tampoc no incorpora el principi de l’acció pública per a la defensa del medi ambient. Cosa que facilitaria a la ciutadania europea la possibilitat de vetlar per a la seva defensa efectiva.
Tampoc no preveu ni fa avançar gens la tipificació dels delictes contra el medi ambient.
No considera el medi ambient com un bé jurídic a protegir, ni estableix criteris o limitacions a l’apropiació privada de recursos naturals bàsics, com és ara l’aigua.
En el camp de la investigació, no impulsa ni esmenta cap canvi de tendència en la destinació gegantina de recursos a la investigació i la indústria militar.

El Tractat constitucional europeu preveu que una llei marc europea ha d’establir els aspectes fonamentals de la política mediambiental: l’ordenació del territori, la gestió dels recursos hídrics, o la utilització del sòl (art. III-234).
Però també estableix que qualsevol mesura d’aquestes característiques ha de ser adoptada per unanimitat. Cosa que, pràcticament, resulta impossible.

Al Tractat es reconeix el principi segons el qual “qui contamina paga”.
Però si la seva aplicació comporta costos considerats desproporcionats, admet “excepcions temporals” o “suport financer a càrrec dels Fons de cohesió”, és a dir, pagats per tots nosaltres. O totes dues coses alhora.

La política energètica de la Unió (art. III-256) manté l’objectiu de garantir el funcionament del mercat de l’energia. Això sí, sempre de caràcter privat.
El Tractat també garanteix l’accés a les xarxes i la seva interoperativitat i interconnexió en el context d’un sistema de mercat obert i competitiu. Naturalment també privat.

Per tot allò que en resulta, del Tractat.

Aquest tractament constitucional del medi ambient resulta deplorable per a moltes de les entitats i organitzacions ecologistes d’arreu d’Europa.

Des de la nostra posició, clarament oposada a l'aprovació d'aquest Tractat constitucional europeu, i obertament defensora del NO en el referèndum del proper dia 20 de febrer, hem de lamentar que, una vegada més, el Tractat col•loqui Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses i el conjunt dels Països Catalans, en mans de lleis estatals d’ordre superior a les nostres.

Unes lleis fetes per uns legisladors que consideren i valoren el territori amb paràmetres de política neoliberal: la que supedita el creixement i consum del sòl exclusivament als interessos especulatius del mercat.

Veim amb molta de preocupació que la ciutadania europea hagi de quedar totalment desprotegida davant les grans contaminacions que es poden produir. Grans desastres ecològics com els que ja s’han produït a diverses regions d’Europa (Aznarcóllar, Prestige…)poden tornar a quedar impunes.

Veim amb molta de p

El meu blog més personal...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Febrer 2026					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28

• A la memòria del bon amic felanitxer Ramon Rosselló i Cerdà
• A la bona amiga CHON, religiosa missionera de Sisante

• Personatges [52]
• GRANS BLOGS [6]
• ÀFRICA [15]
• GLOSA [11]
• Països Catalans [29]
• Entitats [23]
• Ciutat [24]
• AMÈRICA-LLATINA [19]
• SABAL [17]
• Drets humans [14]
• JAUME SANTANDREU [1]
• LA REAL [9]
• PRESONS [7]
• Mitjans [5]
• REPÚBLICA [6]
• JO [5]
• DR HU MA [13]
• OJIPC [3]
• PALESTINA_LÍBAN [6]
• Fòrums [13]
• SEBASTIÀ MESQUIDA [2]
• Opinió Catalana [3]

• Pep Maria Miró Llull: Supòs que la supressió del celibat ajudaría a mantenir...
• Joan Estades de Moncaira: Agusti. Nos conocrmos. Sabes quien soy y yo se quien eres, Tu...
• Jaume Antoni: Avui matí em diuen que heu decidit plantetjar-vos una vaga de...
• Jaume Antoni: Avui matí em diuen que heu decidit plantetjar-vos una vaga de...
• Cil Buele: Encara m'amara la gran emoció, les cames fent...
• Cristina Colmenares Lau: Quiero comunicarme con usted, encontre un interesante escrito...
• Quico Romeu: Enhorabona per aquest treball tant acurat. Jo vaig fer una...
• Rafel Pau Cortès Forteza: Ànims Jaume estam amb tú!!!
• êóïèòü ôîòîàïïàðàò: Tengo que admitir que estoy totalmente de acuerdo contigo . !...
• Cil: Molt agraït, Ferran, al comentari bell que fas, amb motiu de la...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents