La immigració que arriba a les Illes Balears i Pitiüses és al punt de mira preferent del PP balear, tant pel que fa al Govern que presideix Jaume Matas, com pel que respecta als representants illencs a les Corts Generals Espanyoles.
Així almanco s’ha pogut constatar aquesta mateixa setmana.
A principis del mes de febrer d’enguany, nombroses entitats vinculades al món de la immigració aixecaven la seva veu, convocaven assemblees, es concentraven i reclamaven públicament la igualtat de tractament en un assumpte peculiar: els descomptes aeris i marítims per a tothom que resideix a les Illes Balears i Pitiüses.
Es considerava com una de les discriminacions més flagrants que pateix la gent que, no havent nascut a les nostres illes, hi resideix i hi treballa.
Pel simple fet d’haver nascut a Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina, no té dret als descomptes aeris i marítims i n’ha de pagar el 100 per 100 del bitllet.
S’hi criticava la Llei de pressuposts generals de l’estat per a l’any 2006 perquè es considerava que aquests incidien molt negativament en aquesta realitat punyent de les Illes Balears i Pitiüses:
Alguns mesos després, aquesta mateixa setmana, el Grup Parlamentari Popular, mitjançant el senador mallorquí Joan Fageda i Aubert, ha presentat una moció amb la qual ha instat el Govern espanyol del PSOE a ampliar les bonificacions dels trajectes aeris i marítims als residents extracomunitaris legals dels territoris extrapeninsulars.
El PSOE hi ha presentat una esmena... i quina esmena, valga’m Déu!!!!
Tot queda molt ben reflectit al «Boletín Oficial de las Cortes Generales», Senado, Serie I, número 491, de dia 5 de juny de 2006.
Comença la seva intervenció Joan Fageda recordant que els arxipèlags espanyols, Illes Balears i Canàries, i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla suporten el problema de l’alt cost del transport aeri i marítim de la ciutadania...
Cita la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del Règim especial de les Illes Balears que aconsegueix equiparar al 33 per cent els descomptes de resident; i d’altres normes que els xifren actualment en el 43 per cent i que, per a l’any 2007, suposa el 50 per cent del cost dels bitllets...
Diu que són unes mesures aplicables solament a residents amb caràcter nacional o comunitari, i que en queden exclosos els residents de procedència extracomunitària...
Proposa que els esmentats descomptes s’estenguin a totes les persones que tenen fixada la seva residència en territori insular o extrapeninsular...
En un llenguatge, que crida poderosament l’atenció com a molt propi de l’esquerra convencional, fa una aferrissada defensa dels valors positius que comporta la immigració... Arriba a manifestar que ‘cap barrera, per sofisticada que sigui, farà desistir els immigrants que cerquen una vida millor a Europa... que per reduir les pressions migratòries hem d’atacar les causes que les originen... que l’estabilitat econòmica i política, la justícia i l’equitat són les que redueixen la immigració...’
Per tot això, com a membre del Grup Parlamentari Popular al Senat, insta el Govern espanyol del PSOE a eliminar aquesta discriminació i que modifiqui la normativa vigent a l’actualitat, fent que les bonificacions siguin aplicables també als residents extracomunitaris legals.
Proposa que aquesta ampliació dels descomptes es realitzi amb càrrec als Pressuposts Generals de l’Estat corresponents a l’any 2007.
El senador socialista Ayllón Oliva hi respon, defensant una esmena del Grup Parlamentari Socialista:
la ciutadania illenca té l’oportunitat de valorar-la com millor sembli millor! Aquest senador socialista, realment, s'ha cobert de glòria
Parla que l’any 2001 s’arranca amb un 33 per cent de bonificació per als residents... que el primer any de Govern socialista aquest percentatge passa a ser del 38 per cent l’any 2005 al 45 per cent l’any 2006... que es pretén d’arribar al 50 per cent en aquesta legislatura...
Troba que la proposta del PP és del tot exagerada, en ‘demanar la lluna’, és a dir que ‘tots els ciutadans del món que viuen en territori insular tenguin les mateixes bonificacions...”
Diu que és una proposta massa cara, ja que comporta ‘anualment uns 36 milions d’euros’...
En un estil oratori molt propi d’èpoques que hom considerava ja superades, formula una sèrie de preguntes que no se sap ben bé per què hi són fetes...:
‘quan parlam de residents, a quins residents ens referim? Als temporals? Als definitius? Als que estan de vacances? Als que estan de viatge? Als que estan empadronats? Quin és el concepte de resident que comporta la seva proposta?’...
Acaba la intervenció el senador socialista afirmant que ‘nosaltres no els deim que no; els deim que seria convenient estudiar-ho per veure’n l’abast... cal posar-hi una mica de racionalitat i sensatesa a la seva iniciativa...’
Si no s’accepta l’esmena socialista, votarà contra la moció popular, això sí!
Joan Fageda hi respon i diu que no pot acceptar una esmena d’aquestes característiques, perquè seria el mateix que acceptar el no res...
Afegeix que li sorprèn i no comprèn que el grup Socialista rebutgi una moció presentada pel PP al Senat, formulada en els mateixos termes que el Grup Parlamentari Socialista va presentar al Parlament autonòmic balear (01/02/2006), a través de la diputada socialista Aina Rado i la portaveu Francesca Armengol...
Presentades la moció i l’esmena, correspon intervenir als diversos representants dels grups parlamentaris:
El representant de Coalición Canaria, el senador Mendoza Cabrera, diu que votarà contra la proposta del PP, i a favor de passar del 33 al 50 per cent per als residents.
El senador de Convergència i Unió, Badia i Chancho reconeix que la proposta del PP planteja l’eliminació d’una discriminació... que, malgrat estar plenament d’acord amb la filosofia de la proposta, d’entrada no li pot donar suport pel seu alt cost econòmic...
Pel Grup Parlamentari de Senadors Nacionalistes Bascs, el senador Bravo Durán manifesta que són plenament sensibles al fet diferencial insular... i que per això han donat suport a l’increment de la subvenció als residents espanyols i comunitaris en tan singulars i especials territoris... però que hi ha moltes raons de normativa interna, i de dret internacional, que afavoreixen una posició contrària a la pretensió de la moció presentada...
Per la qual cosa anuncia que el vot del seu grup serà negatiu.
El senador Aragonés Delgado de Torres del Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés manifesta que no solament ha defensat sinó que ha impulsat l’establiment de mesures per a les diferències que provoca el fet insular...
però que davant aquesta proposta és de l’opinió que primer s’han d’aconseguir els objectius marcats per aquesta legislatura, com són ara arribar al 50 per cent dels descomptes per a residents estatals i comunitaris, i després ja es faran els preceptius estudis de l’impacte econòmic que pugui tenir una mesura d’aquestes característiques’
Amb la seva darrera intervenció, el senador socialista Ayllón Oliva agraeix als portaveus dels grups parlamentaris el seu vot contrari a la moció del Grup Parlamentari Popular i la seva receptivitat cap als arguments del Grup Parlamentari Socialista.
Tanca el torn d’intervencions el senador mallorquí Fageda Aubert, contestant succintament cadascuna de les intervencions dels portaveus, lamentant la manca de suport del Grup Parlamentari Català en el Senat de Convergència i Unió, en contra d’allò que havien acordat en un principi...
Aclareix que la seva iniciativa no va dirigida a tothom, a tot el món, sinó a persones que treballen a Espanya i paguen els seus imposts, a persones que donen suport en gran part a la Seguretat social, a persones que pateixen una demostrada i total discriminació en aquests moments...
Tot seguit, es procedeix a la votació d’aquesta moció presentada pel Grup Parlamentari Popular.
El resultat és aquest:
Vots emesos 245, a favor 119, en contra 126.
Queda rebutjada la proposta del PP d’instar el Govern espanyol socialista a ampliar les bonificacions dels trajecte aeris i marítims als residents extracomunitaris legals dels territoris extrapeninsulars.
CONTINUARÀ
El procés de pau iniciat al País Basc amb l'anunci de l'alto el foc per part de l'organització armada ETA ha provocat la constitució de plataformes de suport arreu de l'estat espanyol.
També a Mallorca s'organitzen actes encaminats a donar suport a Ahotsak. Veus de dones basques per la pau, aquest grup de dones basques de gairebé tot l'espectre ideològic que el passat 8 d'abril van subscriure un document per "blindar" el procés de pau a Euskadi.
S'ha organitzat un concert a l'església de Sant Felip Neri, de Palma, diumenge 28 de maig, a les 19:30 h com a mostra de suport cívic a aquesta iniciativa cívica
Es tracta d'un concert organitzat per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social amb el suport de la Plataforma de dones per la igualtat, amb el lema "País Basc, camí a l'esperança".
Intervé l'Orquestra de cambra "Aula 98" dirigida per Joana Maria Coll amb la violinista solista Marga Navarro i amb el violinista solita Ricardo Duato, interpretant obres de:
- G.F. Händel: Obertura de l'òpera 'Berenaice'
- F.J. Haydn: Concert per violí i orquestra en Sol M
- S. Barber: Adàgio per a cordes, opus 11
- F. Mendelssohn: Simfonia nº 9 en Do M (1r moviment)
- G. Puccini: Crisantemi
- B. Bartók: Danses romaneses

Com arreu dels Països Catalans, on es constitueixen plataformes de suport a iniciatives pacificadores que es prenen en aquest àmbit d'actuació social, política, cultural i de convivència cívica, reclamant-hi un major respecte pels drets humans individuals i col·lectius.
Al Principat de Catalunya la nova plataforma es denomina Dones Catalanes per Ahotsak, i fa un acte públic al Teatre Lliure de Barcelona, on participen integrants d'aquest grup de dones de tots els partits, excepte el PP i el PSN.
Dones de l'àmbit polític, social i sindical català creen una plataforma de suport a Ahotsak per contribuir al treball que desenvolupa a favor de la pacificació a Euskadi.
Dones Catalanes per Ahotsak mostra la seva adhesió al document que les dones basques van presentar en un acte fet a Sant Sebastià el 8 d'abril, en el qual s'aposta per convertir en "irreversible" el procés de pau i es reclama el respecte pel que decideixin els bascos, fins i tot si es tracta d'un canvi de marc jurídic.
A l'acte organitzat a Barcelona hi estan representades unes 40 institucions i 400 dones a nivell individual. A més, s'ha explicat que hi ha membres de tots els partits catalans excepte el PP, encara que les seves militants també hi han estat convidades.
Les impulsores de Ahotsak. Veus de dones basques per la pau són Gemma Zabaleta (PSE-EE), Jone Goirizelaia (Batasuna), Gema González de Txabarri (PNB), Nekane Alzelai (EA), Kontxi Bilbao (EB), Ainhoa Aznarez, Itziar Gomez i Aintzane Ezenarro.
Ahotsak. Veus de dones basques per la pau fa presentacions públiques del seu document a l'Estat espanyol, després d'haver rebut invitacions per acudir a diferents llocs amb la finalitat de donar a conèixer la seva iniciativa.
Després de fer-ho a Catalunya, acudeix a Madrid i Navarra, així com la localitat bascofrancesa de Baiona i al Parlament Europeu.

El meu blog més personal...
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |