p i c a l s u d

Ànims a la Plataforma pel Parc de les Vies!

CIL | 07 Novembre, 2005 17:06 | Compartir:

S’ho paga reproduir el text que la Plataforma pel Parc de les Vies ha llegit a les portes del Ple de l’Ajuntament.
També han entregat un CD amb 135 fotos de la demolició del Pont des Tren pas a pas.
Ho han entregat a la Batllessa, al Regidor d’urbanisme i a cada grup municipal.

"Hem vengut aquí per exigir responsabilitats.

El Pont des Tren de l'arquitecte Gaspar Bennázar ha estat destruït el 5 de novembre de l'any 2005. Al segle XXI.
No volem explicacions perquè totes seran mentida. És imperdonable el que han fet.

La part d'història que el Pont representava per als ciutadans de Palma ha quedat destrossada per les màquines excavadores, per la irresponsabilitat dels governants i per la incapacitat que está demostrant l'equip de govern de l'Ajuntament a l'hora d'escoltar les persones.
Quan deim que s'ha de escoltar deim simplement que s'ha de prestar atenció, pensar en el que els diuen i sospesar, reflexionar, valorar i consensuar.
La destrucció del Pont es podria haver evitat, aquest és el gran drama d'avui.

La Plataforma pel Parc de les Vies ho ha intentat a través de totes les maneres que estaven al nostre abast.
Hem presentat alternatives viables.
Hem presentat informes que demostraven que el grau de protecció del Pont, decidit per aquest Ajuntament, impedia la seva demolició i el seu trasllat.
Hem fet arribar tota la documentació a la Batlia i a l'opinió pública.
La batllessa va dir als mitjans de comunicació que no volia cometre cap il•legalitat, i que estudiaria les alternatives.
Ja anàvem contra rellotge, vèiem que lluny de reflexionar i cercar alternatives les obres entorn al Pont s'acceleraven expressament per escometre la seva destrucció de la manera més ràpida possible.
Dimarts dia 1 férem una jornada fotogràfica d'homenatge al Pont, al nostre Pont , que prest hauria acomplit 100 anys.
Divendres, ja in extremis, vàrem fer una petició d'urgència a Catalina Cirer on li pregàvem que aturàs preventivament la retirada del Pont.
Sospitàvem que no esperarien a dilluns com ens havien dit, sinó que el destruirien durant el cap de setmana. Que la imminència obligava que actuàs d'immediat.
L'horabaixa de divendres, per escrit, la batlessa ens va contestar que la remetia a la Conselleria d'Obres Públiques i a un departament de l'Ajuntament.

Va eludir la seva responsabilitat.
No va evitar la pèrdua del Pont.
Tenia tot a les seves mans i no ho va fer.
Va mirar cap a un altre costat.
No tenia dret a fer-ho la senyora batlessa, ni ella ni els altres responsables municipals, ni el Govern, ni el Consell.
Tots podrien haver-se aturat un moment per pensar què podien fer per salvar-lo.
El Pont era de tots nosaltres, no era només seu.
Ens han robat el Pont.
Ens han robat el nostre patrimoni.
Aquí i en tantes altres actuacions passades, com la plaça d'Espanya, i futures, com la Real.

Que no ens vénguin a contar ara que reconstruiran el Pont.
L'únic que en queda són una dotzena d'elements de pedra, uns motlles i unes baranes de ferro.
Per a un ciutadà normal, dir això és tant com cremar una pintura de Velázquez i dir que no passa res perquè havien fet fotos i ho tornaran a pintar.
Vostès estan fent sempre una política de desinformació programada de cara als veïns en particular i de cara als ciutadans en general.
Es gasten barbaritats dels nostres doblers en publicitat enganyosa que amaga la veritat.

La Plataforma ja ho havia advertit.
El Pont no es podia desmuntar, perquè allò que no està fet peça a peça, no es pot desfer peça per peça.
Però vostès es varen cansar de mentir públicament.
La frase del matí del fatídic dia 5 de novembre del 2005 era:
Això és desmuntar peça per peça?

Membres de la Plataforma vàrem assistir tot el dia 5 a la destrucció del Pont.
Necessitàvem estar devora ell com qui acompanya un moribund.
La pala excavadora va fer volar pels aires tota la barana de marès. Tenim fotos.
El martell picador rompia amb insistència els gravats florals modernistes i també capolava la pedra viva que folrava el Pont.
Tot això durant 14 hores el dissabte i durant 6 hores el diumenge.
Les runes eren retirades per camions que se'n duien la nostra infància, el nostre referent, una part de les nostres vides.
La batlessa no era allà per veure en directe el drama.
Per veure en directe les llàgrimes de molta gent, joves i vells, i escoltar el que deien:
Quina pena! No hi ha dret! No quedarà res!
Els més majors:
Jo sempre ho he vist aquí!

El drama és que s'hauria d'haver evitat i no ho han volgut fer.

Per desgràcia no podem tornar enrere.
Aquesta pèrdua irreparable ha de sevir perquè la batlessa rectifiqui radicalment la seva actitud i entengui el significat de la paraula consensuar.
Ha de consensuar les decisions vitals per al futur d'aquesta ciutat.
Ja han destrossat tres vegades el Parc de ses Estacions i el quart projecte, que aviat pensen licitar, únicament agrada als qui ara governen.
Amb el projecte d'ordenació en superfície de Jacint Verdaguer passa el mateix, tothom està en contra, fins i tot el seu programa electoral.

Governar no és imposar.
Governar és escoltar i consensuar.
La democràcia no és tan sols anar a votar cada quatre anys.
El ciutadans tenim l'obligació de proposar, participar i vetllar perquè es respectin els béns comuns per al futur.
Això és el que està fent la Plataforma pel Parc de les Vies i el que continuarem fent".

PLATAFORMA PEL PARC DE LES VIES
Dilluns, 7 de novembre de 2005

D’altres enllaços que s’hi relacionen:

Ens ha deixat el gran amic Pep Toni Fuster

CIL | 01 Novembre, 2005 21:29

M'acaben de comunicar que el bon company de fatigues múltiples Josep Antoni Fuster i Segura s'ha mort, després d'haver patit, de manera exemplar, una de les malalties més cruels que pot afectar persona humana nada.
Ho vèiem venir, tot i que ningú de nosaltres no desitjava que arribàs mai aquest moment...

Hem compartit al llarg de la nostra vida tantíssims de moments i espais tan diversos!
Vaig compartir-hi els primers estudis a l'Escola Preparatòria del Seminari que, baix la batuta de mossèn Antoni Vallès, romania oberta a les ruïnoses dependències de Sant Antoniet, a Palma, a la dècada dels anys 50.
Passàrem junts 12 dels tretze anys seguits que ens duraren els estudis eclesiàstics realitzats al Seminari Diocesà: ell hi va ingressar l'any 1954, i jo a l'any següent.
Tornàrem a compartir treballs i fatigues en terres africanes, fent feina junts com a missioners a Burundi a la dècada dels anys 70.
De retorn a Mallorca, quan ell ja hi havia creat el Grup de Drets Humans a la parròquia de l'Encarnació, hi vaig col·laborar estretament -i hi continuo col·laborant avui dia-.

Josep Antoni Fuster i Segura -en Pep Toni, com acostumàvem a dir-li- és una d'aquelles persones que marca època i estil, sens dubte.
Com a capellà abnegat, com a professional de la psicologia competent, com a persona amiga, ha deixat ben marcat el seu segell particular pertot allà on ha passat.
No solament n'ha sortit beneficiada l'església catòlica mallorquina, que l'ha tengut com a prevere dedicat en cos i ànima a les tasques pastorals més diverses; també se'n beneficien amplis sectors de la societat illenca:
- des d'un ventall molt ample de polítics progressistes, que hi troben aixopluc durant el període de la transició a la democràcia, els darrers anys de la dictadura franquista;
- passant per colles de gent jove que poden arrecerar-se vora l'escalfor dels Clubs d'Esplai que empeny a enfortir-hi;
- seguint amb els infants atesos amb esment al col·legi Sant Rafel, de Palma, o acollits tan dignament al centre d'atenció especial Mater Misericordiae;
- parant esment especial a tantíssims d'infants que s'enriqueixen humanament amb les anuals celebracions de la DENIP -Diada Escolar de la No Violència i la Pau-
- fixant l'atenció en les innombrable iniciatives promogudes des del Grup de Drets Humans de Mallorca que ell crea l'any 1974;
- aturant-se en tot quant ha fet a les diverses parròquies on ha treballat infatigablement durant aquestes dècades -Gitongo, Nyabiraba, L'Encarnació, Son Cladera, Verge de Montserrat, etc;
- i tantíssimes d'altres iniciatives que promou en camps tan diversos com l'esportiu, el veïnal, el professional, el lingüístic, el cultural, el social...

En tenir notícia de la mort d'aquest amic entranyable, no puc deixar de donar-li les gràcies públicament, a ell, per tot quant ha arribat a fer en aquest món, i al Déu que l'ha volgut posar entre nosaltres.

Tenim, i podem mantenir per a sempre més, un bon record d'aquest amic nostre, en l'olivera que els membres i simpatitzants de l'associació Drets Humans de Mallorca lliuràrem fa uns mesos a Pep Toni, i que ell mateix va plantar amb les seves mans, als jardins d'una institució mallorquina tan emblemàtica, situada a la badia de Palma, a l'alçada de la barriada d'El Terreno, com és ara Natzaret.

Cecili Buele i Ramis

D'altres enllaços d'interès:

Drets Humans de Mallorca. (Més de 30 anys seguits al servei d’una Mallorca més solidària)

Sa Talaieta Petita
Drets Humans de Mallorca, una organització activa

Mallorca eurafricamericanitzada=drets humans + justícia i pau

Drets Humans de Mallorca, al II Fòrum Social de Mallorca

Com ja s’ha fet habitual entre nosaltres, quan ens retrobam la gent que vàrem treballar al Burundi, no puc deixar de reproduir el text en kirundi d’aquella pregària que vàrem aprendre abans d'anar-hi, gràcies a la tasca entusiasta de mossèn Miquel Parets, qui ens explicava i contagiava el contengut força expressiu d'aquestes recomanacions:
Ni muhimbarwe, Umukama ari mu kuza
Alegrau-vos! El Senyor és ben a prop.
Ndabivuze, ndabisubira: ni muhimbarwe n’Umukama
Vos ho dic i vos ho torn a repetir: alegrau-vos en el Senyor
Abantu bose babona akanyamuneza kanyu.
Que tothom vegi la vostra alegria
Mu bukene murimwo ni mumusabe, mumutakambire
Quan vos trobeu apurats, acudiu a la pregària, presentau-li la vostra súplica
Ni muhimbarwe, Umukama ari mu kuza
Alegrau-vos! El Senyor és ben a prop