Del bon company de lluites de moltes castes, Pere Barceló i Gelabert, m'arriba un escrit que em fer l'ànima.
Hores d'ara no puc deixar de compartir-ne el contengut amb qui en tengui ganes: de la presó de Ciutat a les àrees de psiquiatria dels hospitals de Mallorca, s'estén un camp tan immens sense conrar, que s'ho paga dedicar-hi esforços i recursos, atencions i cures, euros i persones!
Allò que s'hi diu, a títol personal, individual o familiar, esdevé perfectament aplicable a l'àmbit col·lectiu, públic o institucional: no tenim allò que ens manca, perquè qualcú s'encarrega de robar-nos-ho!
Com a comunitat autònoma de l'Estat espanyol, també som "petits, de poca alçada, de segon ordre, no tenim bo!".
Així de contundent es mostra Bernat Vicens, president de l'Associació Drets Humans de Mallorca, amb una llarga experiència en el tractament directe de presos reclosos al mòdul d'aïllament -el més cru, dur i inhumà de tots- d'aquest recinte carcerari de Mallorca.
Ho fa en l'entrevista que publica Diari de Balears (04-08-2008).
El meu blog més personal...
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |