p i c a l s u d

El discurs d’Uri Avnery a la ”Manifestació contra la guerra”, feta a Tel Aviv (Israel) el 5 d’agost de 2006 (Font: info@gush-shalom.org), és un dels elements que convida a continuar manifestant-se -també a Palma- a favor de la pau al Líban i Palestina, com cada setmana.

Dijous, dia 10 d'agost, al passeig del Born, a les 20:00 hores, es duu a terme la cassolada convocada per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social mentre durin els atacs destructors de l'exèrcit d'Israel contra territoris veïnats.

Cassolada renouera al passeig del Born a Palma
contra les agressions militars d'Israel en territoris libanesos
(Foto: I x e n t)

Cada vegada és més nombrosa la gent que acudeix a manifestar-se i concentrar-se al passei del Born, de Palma.
La darrera cassolada va ser tot un èxit de participació. A l'inici no érem molts, però el renou de les cassolades i la indignació de la gent va fer que per gairebé una hora les cassoles no aturaren de sonar. Molta gent que passava s'hi va sumar d'una forma expontànea i va cridar contra l'Ocupació de Palestina i el Líban per part de l'Exèrcit Israelià, en solidaridad amb totes les víctimes inocents d'aquest conflicte.

No podem aturar!
No volem aturar!
Cal seguir mentre duri!

Manifestació a Israel, a favor de la pau als territoris

“La bandera negra de la il·legalitat oneja sobre aquesta guerra -diu el discurs del representant de Gush-Shalom, entitat israeliana que, des de fa dècades, treballa per la pau a l'Orient Mitjà-. La bandera negra del dol ens cobreix.
Es diu de nosaltres que som un grup marginal, que estam fora de raó, que la gran majoria s’oposa al que estam fent.
I jo us dic que realment ens trobam fora del solc, que som pocs davant la gran massa assedegada de guerra.
Però el proper mes o el proper any, cada un de nosaltres proclamarà orgullós “Jo hi era!”, “Jo vaig reclamar aturar aqueixa maleïda guerra!”
I milers dels qui ens maleeixen ara —el proper mes, el proper any— proclamaran que ells també hi eren, que ells s’oposaren a aquesta guerra folla.

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, dic a Ehud Olmert:
“Atura aquesta follia! La guerra ha saturat el teu cap! Estàs intoxicat per ella! Ets un drogoaddicte de la guerra!. És una guerra de la qual res bo pot arribar. Atura’t, abans que no sigui massa tard!”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic a Amir Peretz:
“Moltes de les persones que aquí es troben et votaren, però tu els has mentit. Te n’has fotut d’elles! Pretenies ser un reformador social. Prometeres agafar diners de l’exèrcit i invertir-lo en educació i benestar, però ara t’has convertit en un home de mort i destrucció. Has esdevingut un monstre! Atura’t, abans que no sigui massa tard!”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic a Hassan Nasrallahz:
“Has realitzat una perillosa provocació. Has ofert una excusa als traficants de la guerra. Has jugat el seu paper. Aturem això ara mateix! Comencem a negociar —Israel, Líban i Síria— per intercanviar presoners, per finalitzar les bombes i els míssils.”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic als nostres companys de Palestina: “No us hem oblidat!!! Coneixem les atrocitats que cada dia succeeixen a Gaza i als altres territoris ocupats. Hem de cooperar per tal d’acabar aquesta guerra, intercanviar els presoners i posar pau entre els nostres dos pobles.”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic al poble del Líban:
“Com a israelita, sent una profunda vergonya pel que us estam fent! Vergonya per la devastació que hem dut a casa vostra. Intensa vergonya!”

Quan aquesta follia finalment hagi passat, lluitarem junts —israelites i palestins, sirians i libanesos, jueus i ciutadans àrabs d’Israel— per tal de poder viure una vida normal, cadascú al seu estat lliure, i un al costat de l’altre en PAU!”

• Tot comença el 22 de febrer de 2005 quan l’Administració General de l’estat espanyol, signa un Acord conjuntament amb els representants sindicals de CCOO i UGT.

  Amb aquest acord signat “s’incrementa la quantia de la indemnització per raó de residència per als empleats públics de l’Administració General de l’Estat destinats a les Illes Balears, segons el que figura en una taula annexa”, amb efectes des de l’1 de setembre de 2004.
  L’endemà mateix també s’hi afegeix a la signatura de l’acord el sindicat CSI-CSIF

• A principis d’agost de 2005, el representant de l ‘STEI-Intersindical de les Illes Balears. Correus i Telègrafs’, el jove actiu i dinàmic Rafel Pascual i Guasp s’adreça per escrit al director territorial de la Zona 12 de Correus i Telègrafs de les Illes Balears, demanant-li explicacions sobre el fet que no s’hagi cobrat la puja del plus d’insularitat corresponent al mes d’agost, com la resta de treballadors públics que pertanyen a l’Administració de l’estat espanyol.

  La resposta que hi dóna el cap de Relacions Laborals una setmana després és que “no s’ha rebut cap instrucció des del Centre Directiu per al seu abonament”.

  A punt de complir-se el primer any de la signatura de l’Acord, el sindicat STEI-Intersindical de les Illes Balears. Correus i Telègrafs comprova que els treballadors públics de les Illes Balears ja han cobrat la puja i els endarreriments que hi corresponen, amb efectes econòmics des de l’1 de setembre de 2004.
  Tots tret d’un col•lectiu que supera els 1.200 treballadors públics de la Sociedad Estatal Correos y Telégrafos S.A. que en queden al marge, sense haver percebut cap casta de quantitat de doblers per aquest concepte.

  Davant d’aquest fet, s’inicien les gestions per reclamar-ne l’abonament de forma immediata.

  S’hi vol obtenir una explicació d’aquest incompliment flagrant, tant per part del Ministeri de Foment, al qual pertany el col•lectiu de treballadors adscrits a la ‘Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A’, com també per part del Ministeri d’Administracions Públiques, amb el qual els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF han signat l’Acord.

  Es decideix sol•licitar la col•laboració parlamentària al Congrés dels Diputats.

• El 21 de febrer de 2006, Joan Puig Cordón, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, i Joan Puigcercós i Boixassa, portaveu del Grup Parlamentari Esquerra Republicana, presenten una Pregunta al Govern, i en sol•liciten la resposta escrita.
  Hi és formulada amb aquests termes: ”motius pels quals els funcionaris de Correus de les Illes Balears no han vist incrementada la quantia de la indemnització per raó de residència acordada pel Ministeri d’Administracions Públiques i els sindicats” (184/061320).

  La resposta escrita que hi dóna el Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts i que apareix publicada, tres mesos i mig més tard, al Butlletí Oficial de les Corts Generals (Núm. D-401 de 07/06/2006 pàg. 210), es limita a expressar textualment que ”l’article 58 de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, que autoritza la constitució de la Societat Estatal Correus i Telègrafs, determina un règim singular al personal funcionari que presta serveix en aqueixa Societat. Per aquesta singularitat, l’assumpte s’està abordant en l’àmbit de la Societat Estatal Correus i Telègrafs, S.A.”

• El mes de juliol de 2006, després d’haver presentat reclamacions per escrit, sense obtenir cap tipus de resposta satisfactòria; i després d’haver presentat una pregunta parlamentària al Govern central a través d’ERC, sense obtenir cap tipus de solució; informa el seu representant sindical Rafel Pascual i Guasp, que l'STEI-Intersindical de les Illes Balears ha presentat un recurs contenciós administratiu, davant del fet que els funcionaris de Correus són els únics funcionaris de les Illes Balears que no cobren la puja del plus d’insularitat que la resta dels funcionaris han cobrat amb caràcter retroactiu des de setembre de 2004.

Si aquesta és l’atenció que el Govern espanyol ha de prestar al fet diferencial de la insularitat, -sobre la qual tant es parla en àmbits polítics diversos-, i si aquest és el respecte als acords adoptats -que es conformen a mantenir-hi les parts signants-, caldrà vetllar a les totes i parar molt d’esment a la situació en què capfiquen diversos col•lectius de treballadors públics a les Illes Balears i Pitiüses, com és el cas de Correus que supera el miler de persones afectades per una discriminació que resulta del tot incomprensible i intolerable.

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra-Illes Balears i Pitiüses

El meu blog més personal...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• A la memòria del bon amic felanitxer Ramon Rosselló i Cerdà
• A la bona amiga CHON, religiosa missionera de Sisante

• Personatges [52]
• GRANS BLOGS [6]
• ÀFRICA [15]
• GLOSA [11]
• Països Catalans [29]
• Entitats [23]
• Ciutat [24]
• AMÈRICA-LLATINA [19]
• SABAL [17]
• Drets humans [14]
• JAUME SANTANDREU [1]
• LA REAL [9]
• PRESONS [7]
• Mitjans [5]
• REPÚBLICA [6]
• JO [5]
• DR HU MA [13]
• OJIPC [3]
• PALESTINA_LÍBAN [6]
• Fòrums [13]
• SEBASTIÀ MESQUIDA [2]
• Opinió Catalana [3]

• Pep Maria Miró Llull: Supòs que la supressió del celibat ajudaría a mantenir...
• Joan Estades de Moncaira: Agusti. Nos conocrmos. Sabes quien soy y yo se quien eres, Tu...
• Jaume Antoni: Avui matí em diuen que heu decidit plantetjar-vos una vaga de...
• Jaume Antoni: Avui matí em diuen que heu decidit plantetjar-vos una vaga de...
• Cil Buele: Encara m'amara la gran emoció, les cames fent...
• Cristina Colmenares Lau: Quiero comunicarme con usted, encontre un interesante escrito...
• Quico Romeu: Enhorabona per aquest treball tant acurat. Jo vaig fer una...
• Rafel Pau Cortès Forteza: Ànims Jaume estam amb tú!!!
• êóïèòü ôîòîàïïàðàò: Tengo que admitir que estoy totalmente de acuerdo contigo . !...
• Cil: Molt agraït, Ferran, al comentari bell que fas, amb motiu de la...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents