p i c a l s u d

Crònica d'una discriminació intolerable

CIL | 07 Agost, 2006 11:35 | Compartir:

Tot comença el 22 de febrer de 2005 quan l’Administració General de l’estat espanyol, signa un Acord conjuntament amb els representants sindicals de CCOO i UGT.
Amb aquest acord signat “s’incrementa la quantia de la indemnització per raó de residència per als empleats públics de l’Administració General de l’Estat destinats a les Illes Balears, segons el que figura en una taula annexa”, amb efectes des de l’1 de setembre de 2004.
L’endemà mateix també s’hi afegeix a la signatura de l’acord el sindicat CSI-CSIF
A principis d’agost de 2005, el representant de l ‘STEI-Intersindical de les Illes Balears. Correus i Telègrafs’, el jove actiu i dinàmic Rafel Pascual i Guasp s’adreça per escrit al director territorial de la Zona 12 de Correus i Telègrafs de les Illes Balears, demanant-li explicacions sobre el fet que no s’hagi cobrat la puja del plus d’insularitat corresponent al mes d’agost, com la resta de treballadors públics que pertanyen a l’Administració de l’estat espanyol.
La resposta que hi dóna el cap de Relacions Laborals una setmana després és que “no s’ha rebut cap instrucció des del Centre Directiu per al seu abonament”.
A punt de complir-se el primer any de la signatura de l’Acord, el sindicat STEI-Intersindical de les Illes Balears. Correus i Telègrafs comprova que els treballadors públics de les Illes Balears ja han cobrat la puja i els endarreriments que hi corresponen, amb efectes econòmics des de l’1 de setembre de 2004.
Tots tret d’un col•lectiu que supera els 1.200 treballadors públics de la Sociedad Estatal Correos y Telégrafos S.A. que en queden al marge, sense haver percebut cap casta de quantitat de doblers per aquest concepte.
Davant d’aquest fet, s’inicien les gestions per reclamar-ne l’abonament de forma immediata.
S’hi vol obtenir una explicació d’aquest incompliment flagrant, tant per part del Ministeri de Foment, al qual pertany el col•lectiu de treballadors adscrits a la ‘Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, S.A’, com també per part del Ministeri d’Administracions Públiques, amb el qual els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF han signat l’Acord.
Es decideix sol•licitar la col•laboració parlamentària al Congrés dels Diputats.
El 21 de febrer de 2006, Joan Puig Cordón, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, i Joan Puigcercós i Boixassa, portaveu del Grup Parlamentari Esquerra Republicana, presenten una Pregunta al Govern, i en sol•liciten la resposta escrita.
Hi és formulada amb aquests termes: ”motius pels quals els funcionaris de Correus de les Illes Balears no han vist incrementada la quantia de la indemnització per raó de residència acordada pel Ministeri d’Administracions Públiques i els sindicats” (184/061320).
La resposta escrita que hi dóna el Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts i que apareix publicada, tres mesos i mig més tard, al Butlletí Oficial de les Corts Generals (Núm. D-401 de 07/06/2006 pàg. 210), es limita a expressar textualment que ”l’article 58 de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, que autoritza la constitució de la Societat Estatal Correus i Telègrafs, determina un règim singular al personal funcionari que presta serveix en aqueixa Societat. Per aquesta singularitat, l’assumpte s’està abordant en l’àmbit de la Societat Estatal Correus i Telègrafs, S.A.”
El mes de juliol de 2006, després d’haver presentat reclamacions per escrit, sense obtenir cap tipus de resposta satisfactòria; i després d’haver presentat una pregunta parlamentària al Govern central a través d’ERC, sense obtenir cap tipus de solució; informa el seu representant sindical Rafel Pascual i Guasp, que l'STEI-Intersindical de les Illes Balears ha presentat un recurs contenciós administratiu, davant del fet que els funcionaris de Correus són els únics funcionaris de les Illes Balears que no cobren la puja del plus d’insularitat que la resta dels funcionaris han cobrat amb caràcter retroactiu des de setembre de 2004.

Si aquesta és l’atenció que el Govern espanyol ha de prestar al fet diferencial de la insularitat, -sobre la qual tant es parla en àmbits polítics diversos-, i si aquest és el respecte als acords adoptats -que es conformen a mantenir-hi les parts signants-, caldrà vetllar a les totes i parar molt d’esment a la situació en què capfiquen diversos col•lectius de treballadors públics a les Illes Balears i Pitiüses, com és el cas de Correus que supera el miler de persones afectades per una discriminació que resulta del tot incomprensible i intolerable.

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra-Illes Balears i Pitiüses