Mallorca no ha donat mai l'esquena al cultiu i conreu de la música clàssica.
No n'és poca la gent que, d'una manera o una altra, s'hi dedica, creant i executant peces d'incalculable valor cultural i artístic.
Avui dia i en temps passats.
També s'hi valora cada cop més el paper educatiu que comporta l'aprenentatge i la pràctica de la música clàssica, sobretot per a les generacions més joves, implantant-se cada cop amb més fermesa a les escoles i incrementant-se la participació d'alumnes al Conservatori Professional de Música.
Mai, emperò, no s'havia assolit l'alt nivell que comporta la constitució, creació i consolidació d'una Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets tan singular, com és el cas de la que promou des de fa uns anys la professora de música Magda González i Crespí.

La gent que hem tengut la sort i l'oportunitat de fer-nos presents aquest estiu a Prada de Conflent, hem pogut assaborir i valorar l'excel·lent i magistral l'actuació que l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, ha realitzat en el marc incomparable de l'Abadia Sant Miquel de Cuixà, dins el programa d'actes de cloenda de la XXXVIII Universitat Catalana d'Estiu celebrat a Prada (Conflent) el 24 d'agost de 2006.
D'emocionant, increïble, inimaginable, fantàstica, insòlita, sorprenent, meravellosa ha estat qualificada per assistents que omplien a vessar el recinte monàstic durant les més de dues hores seguides que durà el concert.
Dirigida pel mestre Salvador Brotons, dedicà primordialment el concert a l'obra simfònica del compositor català Enric Morera i Viura; del qual interpretà, per primera vegada en la història, obres tan emblemàtiques com són ara Indíbil i Mandoni, Marxa, Somni.

La singularitat d'aquesta Orquestra rau en el fet que neix a Mallorca l'any 2004, gràcies a la iniciativa de la professora de Música Magda González i Crespí, presidenta de l'entitat Forum Musicae, qui s'afanya a crear i consolidar com a agent cultural aquest ens simfònic que aplega joves d'entre devuit i vint-i-sis anys de tots set territoris que conformen els Països Catalans: l'Alguer, Andorra, Principat de Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i Pitiüses, el País Valencià.
Hom pot besllumar que no resulta gens fàcil aconseguir-ho!
Els entrebancs i les dificultats van sorgint pertot arreu i a cada instant, davant d'una iniciativa d'aquestes característiques; l'abast de la qual pot resultar de difícil comprensió, i de molt més dificultós suport empresarial i institucional, per part d'aquelles mateixes entitats i institucions públiques que -en altres àmbits i amb una altra denominació d'origen- segurament s'afanyarien molt més a impulsar-la i enfortir-la com cal!
Amb aquesta ja són dues les actuacions que ha duit a terme l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, integrada per més d'una setantena de joves i al·lotes d'arreu dels Països Catalans. La primera vegada fou l'any 2004 al Festival Mundial de la Joventut celebrat a Barcelona dins el marc del Fòrum Universal de les Cultures.
Una altra singularitat que comporta enguany la realització d'aquest concert, executat a l'Abadia del monestir de Sant Miquel de Cuixà, és la seva vinculació amb la Universitat Catalana d'Estiu, com es recull al Diari de Prada del mateix dia del concert.
Sens dubte, amb aquesta iniciativa cultural i artística de caire musical simfònic s'està contribuint, de manera pràctica i concreta, a la consolidació d'una fita remarcable en la tasca d'anar bastint el país sencer, la nació catalana, els Països Catalans, la Catalunya del segle XXI.
Gràcies a la infatigable labor desplegada per una professora mallorquina tan dinàmica com és Magda González i Crespí

CIL | 17 Agost, 2006 10:11
Diuen que comença l'alto al foc,
saben que tot és una comèdia.
Volen que s'oblidi a poc a poc
el producte horrorós de la tragèdia.
Dies i setmanes han passat,
amb prou temps per sembrar Líban de bombes:
maten innocents, petits i grans,
queden sense casa i sense tomba.
Dia rere dia ens va arribant
la notícia amb imatges que esgarrifen;
La ferida ja fa temps que s'encetà
i la cura roman sempre en llunyania.
Palestina, un país força ocupat,
Israel una terra compromesa,
s'hi ha hagut de patir durant massa anys:
la potència de viure-hi escasseja.
Des de Palma i Mallorca besllumant
el que passa a l'altra banda de la riba:
certa gent que no deixa de cridar,
mentre veu que la pau allà no arriba,
amb veu clara es proposa proclamar:
“Pau al Líban i a tota Palestina;
Si fa falta, que hi vagin més soldats,
a salvar-hi allà qualsevol vida.
Que hi vagin tot d'una a escampar
una pau que resulti veritable!
No fos cosa que negocis benestants
s'hi disfressin amb cares més amables”.
Per això, que no és poqueta cosa,
humilment m'atrevesc a recordar
a qui creu que la Mare de Déu morta
hi va viure apropada ben enllà:
Lloat sia Déu Pare i Mare alhora,
Ell qui sap com els pobres enaltir
Amb mesures que per tot el món ressonen
i que deixen les mans buides als més rics.
Fer negocis amb armes o petroli!
Maleït sia sempre aquest afany
d'enriquir-se a costa de l'espoli:
s'ha de veure pitjor que el més gran dany!
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 14 d'agost de 2006
El meu blog més personal...
| « | Agost 2006 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||