p i c a l s u d

No més bombes damunt Líban!

CIL | 09 Agost, 2006 10:39 | Compartir:

El discurs d’Uri Avnery a la ”Manifestació contra la guerra”, feta a Tel Aviv (Israel) el 5 d’agost de 2006 (Font: info@gush-shalom.org), és un dels elements que convida a continuar manifestant-se -també a Palma- a favor de la pau al Líban i Palestina, com cada setmana.

Dijous, dia 10 d'agost, al passeig del Born, a les 20:00 hores, es duu a terme la cassolada convocada per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social mentre durin els atacs destructors de l'exèrcit d'Israel contra territoris veïnats.

Cassolada renouera al passeig del Born a Palma
contra les agressions militars d'Israel en territoris libanesos
(Foto: I x e n t)

Cada vegada és més nombrosa la gent que acudeix a manifestar-se i concentrar-se al passei del Born, de Palma.
La darrera cassolada va ser tot un èxit de participació. A l'inici no érem molts, però el renou de les cassolades i la indignació de la gent va fer que per gairebé una hora les cassoles no aturaren de sonar. Molta gent que passava s'hi va sumar d'una forma expontànea i va cridar contra l'Ocupació de Palestina i el Líban per part de l'Exèrcit Israelià, en solidaridad amb totes les víctimes inocents d'aquest conflicte.

No podem aturar!
No volem aturar!
Cal seguir mentre duri!

Manifestació a Israel, a favor de la pau als territoris

“La bandera negra de la il·legalitat oneja sobre aquesta guerra -diu el discurs del representant de Gush-Shalom, entitat israeliana que, des de fa dècades, treballa per la pau a l'Orient Mitjà-. La bandera negra del dol ens cobreix.
Es diu de nosaltres que som un grup marginal, que estam fora de raó, que la gran majoria s’oposa al que estam fent.
I jo us dic que realment ens trobam fora del solc, que som pocs davant la gran massa assedegada de guerra.
Però el proper mes o el proper any, cada un de nosaltres proclamarà orgullós “Jo hi era!”, “Jo vaig reclamar aturar aqueixa maleïda guerra!”
I milers dels qui ens maleeixen ara —el proper mes, el proper any— proclamaran que ells també hi eren, que ells s’oposaren a aquesta guerra folla.

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, dic a Ehud Olmert:
“Atura aquesta follia! La guerra ha saturat el teu cap! Estàs intoxicat per ella! Ets un drogoaddicte de la guerra!. És una guerra de la qual res bo pot arribar. Atura’t, abans que no sigui massa tard!”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic a Amir Peretz:
“Moltes de les persones que aquí es troben et votaren, però tu els has mentit. Te n’has fotut d’elles! Pretenies ser un reformador social. Prometeres agafar diners de l’exèrcit i invertir-lo en educació i benestar, però ara t’has convertit en un home de mort i destrucció. Has esdevingut un monstre! Atura’t, abans que no sigui massa tard!”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic a Hassan Nasrallahz:
“Has realitzat una perillosa provocació. Has ofert una excusa als traficants de la guerra. Has jugat el seu paper. Aturem això ara mateix! Comencem a negociar —Israel, Líban i Síria— per intercanviar presoners, per finalitzar les bombes i els míssils.”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic als nostres companys de Palestina: “No us hem oblidat!!! Coneixem les atrocitats que cada dia succeeixen a Gaza i als altres territoris ocupats. Hem de cooperar per tal d’acabar aquesta guerra, intercanviar els presoners i posar pau entre els nostres dos pobles.”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic al poble del Líban:
“Com a israelita, sent una profunda vergonya pel que us estam fent! Vergonya per la devastació que hem dut a casa vostra. Intensa vergonya!”

Quan aquesta follia finalment hagi passat, lluitarem junts —israelites i palestins, sirians i libanesos, jueus i ciutadans àrabs d’Israel— per tal de poder viure una vida normal, cadascú al seu estat lliure, i un al costat de l’altre en PAU!”