p i c a l s u d

Després de no sé quants d'anys de romandre sense aparèixer als mitjans de comunicació, un bon professional del periodisme, com és el cas de Juan Torres Blasco, em demana de fer-me una entrevista...

Hi accedesc de molt bon grat... Apareix publicada al diari Última Hora, Dilluns Sant, 18 d'abril de 2011, a la pàgina 19.

Malgrat que, com és lògic, no hi apareix tot quant li vaig anar dient durant una hora seguida, m'alegra ben molt veure que s'hi reprodueixen certs detalls del meu "comportament cívic" al llarg d'aquesta darrera seixantena d'anys viscuts tan intensament...

Em sent molt agraït a aquest periodista expert que, amb la seva "Carpeta de voces. Reflexiones en tiempos de incertidumbre", contribueix d'una forma tan clara a escampar i difondre certes idees i plantejaments que crec que són a la base de les meves actuacions públiques des de l'any 1968:

• La valoració que faig dels partits polítics que conec, com a monstres que devoren la militància més vàlida
• La igualtat o la senzillesa personal, tot i els càrrecs públics exercits
• L'aportació valuosa de la immigració africana a Mallorca
• El compromís personal amb l'esquerra i l'independentisme
• La creença religiosa impulsora de militància esquerrana
• La lluita contra la misèria, més amb fets que no amb paraules
• La valoració de partits polítics més obsessionats amb tàctiques i estratègies que no en la prestació d'un servei públic a les persones com a opció preferent
• La submissió de la militància d'un partit polític a les ordres de les cúpules dirigents
• L'opció personal d'una dedicació cada cop més activa a les xarxes socials i moviments alternatius
• La preferència per captar pocs vots a molts de llocs, que no molts vots a pocs indrets
• La decisió personal d'anar a votar quan es convoquen eleccions, ara que això es pot fer, a diferència d'altre temps en què això no era possible
• La consciència d'haver nascut en temps de dictadura i de no tenir tan clar que no m'hi moriré
• Sempre i pertot arreu, amb el català com a senyera pròpia... i la independència dels Països Catalans com a objectiu a aconseguir dins l'Europa del segle XXI