p i c a l s u d

Tres moments de contacte amb Fèlix Pons

CIL | 06 Juliol, 2010 11:20 | Compartir:

Aquest dies que es lamenta la mort de Fèlix Pons Irazazábal, em ve al cap el record de certs moments compartits, en àmbits ben diversos: com a creient catòlic, dins el Moviment Escolta de Mallorca; com a polític d'esquerres, presidint del Congrés dels Diputats durant 9 anys seguits; i com a ciutadà actiu, albirant la construcció d'una nova Mallorca, més mestissa i barrejada.

Tots tres moments em resulten força enriquidors, per a mi.

El primer

Es produeix a la dècada dels anys 70, quan el pare de família n'acompanya les criatures a l'Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la Parròquia de l'Encarnació, d'on som consiliari.

El seu gran interès a donar i rebre educació integral, compromesa amb el país, la defensa de la natura, la igualtat de nins i nines, o els valors de la transcendència, en fan un ciutadà creient practicant excepcional.
Exemple admirable per a molta de gent (sobretot per a qui no acaba d'entendre que un home que es diu d'esquerres també es declari i miri de comportar-se com a cristià).

El segon

Quan vaig anar a donar el darrer adéu a Fèlix Pons, al cementeri de Palma, entre d'altres, vaig topar-me amb els dos germans López Nadal. Una topada fortuïta que em dugué a la memòria el record d'un escrit que m'havia enviat en Juan Manuel, quan era assessor del president del Congrés dels Diputats, l'any 1988.
Vint-i-dos anys abans!

Em feia a saber que el senyor Pons li havia encarregat d'interessar-se per la demanda que jo li havia fet i de contestar a la meva petició d'informació.

Feia poc que s'havia mort la meva dona, na Lina Company... Com a empleat públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears, m'havien entrat ganes de participar als concursos de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió i al Parlament Europeu.

Amb aquell detall tan valuós per a mi, m'obrí les portes de la Delegació de la Comissió de les Comunitats Europees, del carrer Serano, 41, a Madrid, on vaig poder consultar tot quant vaig voler amb la senyora Berta Lasuen...

I el tercer

Encara record, amb molta d'emoció, la telefonada que em va fer Fèlix Pons a ca meva, ell mateix, setmanes abans que pronunciàs -mentre l'estava preparant- el Pregó de la Festa de l'Estendard a la plaça de Cort el 29 de desembre de 2006.

Bon cavaller a l'àmbit de la política institucional i cívica, em demanava parer sobre algunes al·lusions que havia pensat de fer a la persona de mumpare ja difunt, del qual, -em deia- continuava guardant molt bons records...

Sempre li agrairé totes aquestes, i d'altres, deferències!

M'imagín que deu ser de veure i d'escoltar, allà on són ara tots dos junts, els comentaris que hi fan dos polítics socialistes mallorquins, tan admirables per a mi: n'Emili Darder Cànaves i en Fèlix Pons Irazazábal!

Tots dos, polítics d'esquerres. Tots dos creients practicants. Tots dos ciutadans actius d'aquesta terra nostra.

Que en gaudeixin per a sempre i a plaer!

Cecili Buele i Ramis