p i c a l s u d

Islam. Cultura, religió i política (2)

CIL | 30 Maig, 2009 22:30 | Compartir:

El teòleg Juan José Tamayo acaba de publicar un llibre sobre l'islam amb el qual desmenteix molts dels prejudicis fixats dins l'imaginari social i religiós d'Occident des de l'època de les Creuades i ofereix una imatge nova d'aquesta religió més d'acord amb els orígens, en l'horitzó dels drets humans, en perspectiva feminista i en sintonia amb els moviments socials i les tendències religioses alternatives que lluiten per un altre món, una altra religió i un altre islam possibles.

Dijous, dia 2 de juny, a les 20:00 hores, se'n fa la presentació pública al Centre de Cultura de sa Nostra, de Palma, organitzada per Drets Humans de Mallorca en sessió oberta a tothom que hi vulgui assistir.

L'Islam és la segona religió del món, que compta amb més de 1.200 milions de seguidors i seguidores. Viu un moment de gran vitalitat i posseeix un gran protagonisme a l'àmbit polític i religiós en l'esfera internacional. Esdevé una important força religiosa, política i cultural, alhora que una font inesgotable d'espiritualitat. El futur de la humanitat no es pot construir contra l'islam, ni al marge de l'islam, sinó en col·laboració amb l'islam.

Des d'aquesta convicció està escrit aquest llibre.

Sobre l'islam hi ha una ignorància quasi enciclopèdica al nostre entorn cultural. Fer-lo conèixer amb objectivitat, equilibri i sentit crític, sense deformacions ni estereotips, és l'objectiu principal d'aquesta obra.

Juan José Tamayo reconstrueix la figura de Muhàmmad, a la llum de les investigacions noves, com a reformador religiós, líder polític i estratega militar, remarcant-ne l'experiència mística, la coherència vital i el compromís amb els exclosos, especialment els orfes i les dones.

Fa un recorregut per les fites principals de la història de l'islam, subratllant-ne la presència significativa a Espanya com a element fonamental de la identitat en el passat i en el present, i per les seves tendències diverses (sunnites, xiïtes, sufís, euroislam, feminisme islàmic, fonamentalisme, etc.), que desmenteixen la idea estesa d'una religió uniforme.

Al centre de l'anàlisi es troben l'Alcorà i la Sunna, no llegits a la manera fonamentalista, ni considerats com a fetitxes als quals s'ha de retre culte, sinó estudiats a la llum dels mètodes històrics crítics; la Sharia, estudiada a partir de la crítica dels sectors reformistes de dins i de fora de l'islam; els cinc pilars (professió de fe, oració, almoina, dejuni i peregrinació a la Meca), interpretats no ritualistament, sinó des de l'opció pels pobres.

Objecte d'estudi específic des d'una perspectiva feminista, cada cop més assumida al món són dues qüestions polèmiques: els drets humans i les dones a l'islam.

L'islam és certament una de les religions més criticades en aquest àmbit, i a vegades amb raó. Els fets són tossuts a aquest respecte: transgressions dels drets humans, absència de llibertat de consciència i religiosa, discriminació de les dones, mutilacions, pena de mort, lapidacions, etc.

Però juntament amb aquesta realitat, Juan José Tamayo recupera l'herència rica de l'islam en matèria de drets humans, llibertat religiosa i igualtat de gènere dins l'Alcorà, que desmenteix la idea tan estesa de la seva incompatibilitat “connatural” d'aquesta religió amb la democràcia, els drets humans i l'alliberament de la dona.

Són quatre les tesis que defensa Tamayo entorn de les dones a l'islam:

a) a l'Aràbia pre-islàmica les dones eren considerades inferiors als homes;
b) amb l'arribada de l'islam són reconegudes com a subjectes jurídics amb dignitat igual que els homes, encara que l'Alcorà encara serva reminiscències de l'època pre-islàmica;
c) en expandir-se l'islam i implantar-se fora de la península aràbiga, s'incorporen costums i tradicions que discriminen les dones i s'introdueixen a la Sharia (llei islàmica), sense ser islàmiques;
d) actualment hi ha un corrent feminista important i cada cop més estès dins l'islam que lluita per recuperar la tradició igualitària dels orígens i per alliberar les dones de les tradicions patriarcals que no pertanyen al nucli fundacional de l'islam.

El diàleg interreligiós i l'alliberament són dues de les claus hermenèutiques del llibre, que es completa amb una exposició dels diàlegs principals entre cristianisme i islam al llarg de la història i amb la proposta d'una teologia islamo-cristiana de l'alliberament contrahegemònic, en perspectiva ètica i utòpica.

Juan José Tamayo.- Islam. Cultura, religión y política. Trotta, Madrid, 2009. 360 pàgines. 1A edició gener 2009. 2a edició abril 2009.