p i c a l s u d

Cosa: Coes llargues al carrer
Cas: Un únic control en una sola entrada única
Casa: Edifici dels Jutjats, a Palma

Qui s'ha de fer present en alguna de les dependències dels Jutjats del Social, a Palma, es pot posar bé amb Déu, abans d'anar-hi. I s'hi pot posar, amb molt de temps d'antelació. Que no es pensi que hi pugui accedir com si fos a casa seva...

En girar cantó pel carrer dels Socors, tot d'una i de cop sec es topa amb la vista gens ni mica agradable, ben atordidora, d'una llarga coa que va fent la gent que, amb excessiva i acaramullada paciència, s'està esperant de poder-hi entrar, quan li pertoqui.
Ambles conseqüents aparicions de gent aprofitada, sense escrúpols, que es considera amb el dret de passar davant qui sia...

Des de les 10:15 fins a les 10:32, s'ha hagut d'esperar qualcú, abans de poder passar per endins!

I tot per què?
Es veu que hi ha una sola màquina de control de les entrades, manejada per tres empleats d'una empresa de seguretat privada que s'encarreguen de fer-ne els registres pertinents a tota quanta persona vol entrar dins del recinte.

Les preguntes es van repetint de boca en boca, un dia i un altre, carregades del més normal i corrent sentit comú:

• De què serveixen les altres TRES ENTRADES, ben construïdes, que donen al pati central de l'edifici dels Jutjats, si no s'hi pot entrar ni se'n pot sortir per cap d'aquestes?
• Per quines cinc-centes només es disposa d'una sola màquina de control en l'única porta d'entrada que hi roman accessible?
• Per què no s'habiliten les altres tres entrades d'accés a l'edifici dels Jutjats?
• En qualsevol cas, per què no s'habiliten més màquines de control a l'única entrada per on s'hi pot accedir?
• Quines dosis de respecte es pot merèixer una Administració pública que en mostra tan poques envers la ciutadania que s'hi atansa?
• Són aquestes les condicions en què s'ha de moure i ha de viure sotmesa la ciutadania d'aquestes Illes nostres, la que més aporta a les arques públiques de l'Estat espanyol?

Cada casa en té algun cas
Cada cosa té sa casa
Cada cas esdevé cosa
I un poquet d'esment en faig

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, novembre 2007