p i c a l s u d

Diuen que comença l'alto al foc,
saben que tot és una comèdia.
Volen que s'oblidi a poc a poc
el producte horrorós de la tragèdia.

Dies i setmanes han passat,
amb prou temps per sembrar Líban de bombes:
maten innocents, petits i grans,
queden sense casa i sense tomba.

Dia rere dia ens va arribant
la notícia amb imatges que esgarrifen;
La ferida ja fa temps que s'encetà
i la cura roman sempre en llunyania.

Palestina, un país força ocupat,
Israel una terra compromesa,
s'hi ha hagut de patir durant massa anys:
la potència de viure-hi escasseja.

Des de Palma i Mallorca besllumant
el que passa a l'altra banda de la riba:
certa gent que no deixa de cridar,
mentre veu que la pau allà no arriba,

amb veu clara es proposa proclamar:
“Pau al Líban i a tota Palestina;
Si fa falta, que hi vagin més soldats,
a salvar-hi allà qualsevol vida.

Que hi vagin tot d'una a escampar
una pau que resulti veritable!
No fos cosa que negocis benestants
s'hi disfressin amb cares més amables”.

Per això, que no és poqueta cosa,
humilment m'atrevesc a recordar
a qui creu que la Mare de Déu morta
hi va viure apropada ben enllà:

Lloat sia Déu Pare i Mare alhora,
Ell qui sap com els pobres enaltir
Amb mesures que per tot el món ressonen
i que deixen les mans buides als més rics.

Fer negocis amb armes o petroli!
Maleït sia sempre aquest afany
d'enriquir-se a costa de l'espoli:
s'ha de veure pitjor que el més gran dany!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 14 d'agost de 2006