p i c a l s u d

Això del Facebook, com gairebé tot en aquest món, se'ns mostra tríptic: té cara, té creu i té cantell.

Té la cara, bona, d'una comunicació tan interactiva que et permet de realitzar-la ràpidament i diàfana amb qui desitgis.

Té la creu, feixuga, de romandre, encara més, sota el control suprem de qui s'afanya a "tenir tots i cadascun dels teus cabells molt ben comptats".

Té el cantell, tan insòlit com valuós, de facilitar la creació d'una era nova en un àmbit nou per a un món nou...

Alguns mitjans de comunicació convencional, escrita, en fer-se'n ressò, continuen mantenint com a primordial aquella perspectiva que ja s'està quedant una mica enrere, d'obsoleta: valorant la fama que envolta persones "públiques", dedicades a tasques d'àmbit polític; com si les persones "anònimes", dedicades als quefers normals i corrents de cada dia, no hi tenguessin cap valor.

Dins el Facebook, i també en la vida mateixa, són moltíssim més nombroses les persones "anònimes" que les "famoses". I, a més a més, sol ser des d'aquesta altra perspectiva que s'hi fan descobertes impensables que van assolint cada cop més intensament un protagonisme creixent...

Benvengut sia un instrument com Facebook, si aconsegueix d'enderrocar famosos, alhora que mira d'enaltir-hi gent de baix!