p i c a l s u d

Som una de les persones convençudes que, malgrat tot, Facebook ajuda a mantenir les amistats ben vives.

Trenta-cinc anys enrere, el 21 de maig de 1975, “Año de la mujer peruana”, em trobava a la ciutat de Lima, al Perú.

Hi vaig anar a sol·licitar la tramitació del meu Carnet d'estrangeria, al director general de Migracions del Ministeri de Relacions Exteriors.

Li portava aleshores el passaport espanyol, que se m'havia expedit a l'Ambaixada espanyola a Kinshasa (Zaire) el 20 de novembre de 1972, amb el núm. 151/72.

 (Segueix)

Bona l'has feta avui, Rosa,
sense dir res has partit!
Saps bé que no ens feies nosa.
Entre nosaltres reposa,
després que tant has patit...

 

Tu que a Albacete nasqueres
d'on emigrares un jorn;
tu que a l'Escala visqueres,
l'alt Empordà conegueres
abans de córrer pel món...

Fins que a Menorca aterrares,
i des d'allà a Felanitx,
la joventut t'hi passares,
i allà mateix iniciares
lluites de dia i de nit.

Més de trenta anys t'has passat
mirant de fer més feliç
l'illa que vas estimar
on de tot cor vas muntar
associacions de veïns.

Sempre seràs aquell astre,
que llum de veres infon:
calma assenyada al teu rastre,
lluita i combat les pilastres
d'on albirar un nou món...

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 22 de desembre de 2009