No és la primera vegada que el Bosc de la Memòria és maltractat. Gairebé cada any en pateix les males conseqüències. Enguany s'hi han posat prest a menysprear-lo: a la primera mesada de l'any 2007.
Per aquest motiu, desenes de persones s'han fet presents al Bosc de la Memòria, situat a la Via República del municipi de Calvià, amb la finalitat de retre homenatge als homes d'esquerra assassinats pel feixisme de dretes, pel simple fet que defensaven la llibertat i la democràcia republicanes.
Tres persones, directament relacionades amb alguns d'aquests homes, hi intervenen i llegeixen un Manifest que posa la pell de gallina en tota la concurrència:
Antònia Margalida Mercadal Serra, emparentada amb Jaume Serra Caldés -un dels que ha sofert, de mort, els maltractaments infligits a l'arbre plantat en nom seu en aquell Bosc-; Manel Suàrez o també M. Antònia Oliver, tresorer i presidenta respectivament de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, dues de les mateixes persones que en altres oportunitats anteriors ja hi han intervengut.
Com és el cas del dia en què s'organitza la Ruta de la vergonya, itinerari guiat en autocar pels llocs de Calvià on es va patir la repressió franquista.
És dissabte, 27 de gener de 2007, a les 12 del migdia. Hi fa un fred que pela. Però llueix un sol esplèndid. S'hi veuen representants de formacions polítiques esquerranes de Mallorca; però sobretot familiars i amics de les víctimes...
S'hi recorda, amb veu clara i forta:
”Ben aviat farà quatre anys que es va inaugurar el Bosc de la Memòria. Els seus impulsors, el col·lectiu Memòria Històrica de Calvià i l'Ajuntament del mateix municipi, pretenien retre homenatge a les víctimes dels assassins feixistes. Un arbre per a cada persona, un arbre que havia de créixer simbolitzant la vida, un nom per a cada arbre.
Però, el que no sabia cap dels seus organitzadors és que els arbres, el Bosc, seria alguna cosa més que un homenatge. El Bosc de la Memòria és un indret de referència per a totes les famílies de Mallorca que varen haver de patir la desaparició, l'assassinat del seu germà, del seu pare, del seu marit, del seu fill, del seu ésser estimat. El Bosc de la Memòria és un cementiri, és el nostre Cementiri, el lloc on els familiars d'aquells homes dignes, cultes i orgullosos podem plorar lliurement, públicament, la seva mort i on podem manifestar el nostre orgull, la nostra admiració i el nostre respecte envers de la seva vida i de la seva mort.
No podem dir el mateix dels seus assassins, ni de tots aquells que els varen protegir, o que encara ara els protegeixen. Per a tots ells no volem cap tipus de venjança, perquè no som com ells. Per a tots els assassins, per a tots els seus 'justificadors' vagi només el nostre menyspreu, la nostra indiferència i el nostre oblit.
Així és! El Bosc de la Memòria és nostre! És el nostre Bosc, és el nostre Cementiri, és el nostre lloc estimat, perquè conté la memòria dels qui més hem estimat i enyorat al llarg de la nostra vida.
Però, gairebé des de la seva inauguració, el Bosc ha estat víctima de la mateixa intolerància que patiren les persones que hi són presents. Els traïdors, els covards que necessiten l'empara de la nit per actuar, com feien els seus avantpassats, ha insultat de bell nou el record d'aquells homes i dones que trobaren en aquests arbres un lloc de descans i de memòria, i també un lloc de vida.
Una vegada i una altra han tallat els arbres, ens han insultat i ens han recordat que són els hereus, els dignes i infames hereus d'aquells que, com ells, d'amagat, durant la nit, segaren vides. Ara, entre el dissabte i el diumenge de la setmana passada el Bosc de la Memòria ha esta víctima d'un nou ultratge i d'una nova infàmia.
Per què no ens deixeu descansar? Per què no els deixeu descansar en pau?
La resposta és clara i contundent: els arbres, tots nosaltres, els recordem les seves misèries i les seves vergonyes, els recordem que hem guanyat la guerra del temps i de la raó amb les millors armes, amb les armes que ens deixaren com herència tots els homes i dones presents en aquests arbres: la paraula, la tolerància, el respecte i la llibertat.
Avui, aquí, volem dir ben fort i ben clar:
Ja està bé! No ens feis gens de por! Ja que no els respectàreu en vida, respectau-los en la mort! Prou d'atemptats al Bosc de la Memòria!
Per això, avui i aquí, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria volem fer públic aquest Manifest:
Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca
Bosc de la Memòria, 27 de gener de 2007.
D'altres enllaços interessants:
Drets Humans de Mallorca organitza la D.E.N.I.P. - Diada Escolar de la No-violència i la Pau dimarts dia 30 de gener, al recinte de ses Voltes, a Palma.
Com des de fa dècades, commemora d’aquesta manera la mort, aquest mateix dia de l’any 1948, del pacifista Mahatma Gandhi, amb una sèrie d’activitats a les escoles i grups infantils de Mallorca; per tal que els infants s’eduquin en el compromís de lluitar per la Pau i d’educar-se en i per a la Pau.
L’associació Drets Humans de Mallorca, creada l’any 1974, ajuda mestres i persones dedicades a l’educació infantil a transmetre el missatge pacifista i a educar per a la Pau, preparant materials senzills i suggerint possibilitats pedagògiques i celebratives.
Cada any, segons les circumstàncies, fixa un lema novedós, per il•lusionar la gent a manifestar la Pau a l’interior dels Centres educatius, com també a l’exterior, als pobles i a ciutats de Mallorca. D’aquesta manera dimarts 30 de gener de 2.007 proclamen junts amb veu forta el lema d’enguany per a la Pau i la No-violència, que és aquest:
“ PAU 10 – POBRESA 0 ”
Dimarts 30 de gener de 2007 a les 10 hores, es concentren a la Plaça d’Espanya de Palma, amb totes les banderes, murals, pancartes i els motius elaborats, a fi de dur-los alçats i ben vistosos pels carrers de Ciutat.
Aquesta Passejada Festiva de les Banderes de la Pau està destinada als nins i nines de 5è i 6è de Primària i 1r d’ESO. Són els àmbits en què Drets Humans de Mallorca treballa des de fa anys, juntament amb educadores i educadors: tot el que fa referència a l’educació per a la Pau i la No-violència.
Si es necessiten aclariments o més informació, es pot telefonar a Bernat Vicens al 629620102 o a la Coordinadora de la Diada, Carme Nicolau, al 636863486.
Més informacions a:
El meu blog més personal...
| « | Gener 2007 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||