p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Suport de Mallorca al procés de pau a Euskal Herria

CIL | 28 Maig, 2006 15:28 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El procés de pau iniciat al País Basc amb l'anunci de l'alto el foc per part de l'organització armada ETA ha provocat la constitució de plataformes de suport arreu de l'estat espanyol.

També a Mallorca s'organitzen actes encaminats a donar suport a Ahotsak. Veus de dones basques per la pau, aquest grup de dones basques de gairebé tot l'espectre ideològic que el passat 8 d'abril van subscriure un document per "blindar" el procés de pau a Euskadi.

S'ha organitzat un concert a l'església de Sant Felip Neri, de Palma, diumenge 28 de maig, a les 19:30 h com a mostra de suport cívic a aquesta iniciativa cívica

Es tracta d'un concert organitzat per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social amb el suport de la Plataforma de dones per la igualtat, amb el lema "País Basc, camí a l'esperança".

Intervé l'Orquestra de cambra "Aula 98" dirigida per Joana Maria Coll amb la violinista solista Marga Navarro i amb el violinista solita Ricardo Duato, interpretant obres de:
- G.F. Händel: Obertura de l'òpera 'Berenaice'
- F.J. Haydn: Concert per violí i orquestra en Sol M
- S. Barber: Adàgio per a cordes, opus 11
- F. Mendelssohn: Simfonia nº 9 en Do M (1r moviment)
- G. Puccini: Crisantemi
- B. Bartók: Danses romaneses


Orquestra de Cambra Aula'98,
actuant a l'església de Sant Felip Neri, de Palma
(Foto: Picalsud)

Com arreu dels Països Catalans, on es constitueixen plataformes de suport a iniciatives pacificadores que es prenen en aquest àmbit d'actuació social, política, cultural i de convivència cívica, reclamant-hi un major respecte pels drets humans individuals i col·lectius.

Al Principat de Catalunya la nova plataforma es denomina Dones Catalanes per Ahotsak, i fa un acte públic al Teatre Lliure de Barcelona, on participen integrants d'aquest grup de dones de tots els partits, excepte el PP i el PSN.

Dones de l'àmbit polític, social i sindical català creen una plataforma de suport a Ahotsak per contribuir al treball que desenvolupa a favor de la pacificació a Euskadi.
Dones Catalanes per Ahotsak mostra la seva adhesió al document que les dones basques van presentar en un acte fet a Sant Sebastià el 8 d'abril, en el qual s'aposta per convertir en "irreversible" el procés de pau i es reclama el respecte pel que decideixin els bascos, fins i tot si es tracta d'un canvi de marc jurídic.

A l'acte organitzat a Barcelona hi estan representades unes 40 institucions i 400 dones a nivell individual. A més, s'ha explicat que hi ha membres de tots els partits catalans excepte el PP, encara que les seves militants també hi han estat convidades.

Les impulsores de Ahotsak. Veus de dones basques per la pau són Gemma Zabaleta (PSE-EE), Jone Goirizelaia (Batasuna), Gema González de Txabarri (PNB), Nekane Alzelai (EA), Kontxi Bilbao (EB), Ainhoa Aznarez, Itziar Gomez i Aintzane Ezenarro.

Ahotsak. Veus de dones basques per la pau fa presentacions públiques del seu document a l'Estat espanyol, després d'haver rebut invitacions per acudir a diferents llocs amb la finalitat de donar a conèixer la seva iniciativa.
Després de fer-ho a Catalunya, acudeix a Madrid i Navarra, així com la localitat bascofrancesa de Baiona i al Parlament Europeu.

Dones fent-se espais!

D'ALTRES FOTOS DE L'ACTE

Entitats | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Josep Suàrez comenta ‘El Déu possible’ de Sebastià Mesquida

CIL | 27 Maig, 2006 16:56 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Impressions després d’haver llegit el llibre:


Coberta del llibre de Sebastià Mesquida
comentat per Josep Suàrez
(Foto: Picalsud)

Estil

No és literari sinó que empra un estil molt racional i repetitiu com si fos una classe en el sentit pedagògic.
Això fa que d’entrada sigui un pèl àrid i difícil de copsar, ja que un hi entra amb una actitud relaxada.
Poc a poc i fins que no arribes a la meitat no te n’adones que és una obra molt profunda i que cal llegir-lo amb una certa cura.
Aquest estil el fa veritablement un llibre d’assaig i no de divulgació.

Missatge

L’objectiu de l’autor és reflexionar sobre el missatge religiós del cristianisme, adreçat a l’home i desemmascarar la història de l’Església com institució, dipositària d’aquest missatge i segrestadora del mateix.

Aquest objectiu l’hi crea al autor unes greus dificultats.
En primer lloc, per l’estament de l’autor ja que a més de pertànyer a la “plataforma” és un “especialista” de la mateixa.
Esquivar aquests esculls, de principi, sembla una empresa impossible.
Però l’autor se’n surt molt bé, mitjançant l’estil usat que, al ser racional, el situa per damunt de la vulgaritat i de la quotidianitat.

Un altre escull és poder arribar al lector defugint el més enllà, el que anomena “l’abisme”.
En concret, el que determina el camp de la teologia.
D’entrar en aquest camp només pots moure’t dins el terreny dels supòsits i per això presenta l’obra amarada de racionalitat ¿Per què diu plataforma i no església” ¿Per què diu especialistes i no capellans i bisbes?
I, al mateix temps, sempre contraposa als seus raonaments un criteri humanista que eleva a la mateixa altura que el del creient.
Aquest punt és molt important i molt novell. Bonhoffer és l’únic autor que jo hagi llegit que li era més fàcil parlar de Déu als no creients que als creients. Aquest potser ha estat el punt que més m’ha sorprès ja que personalment tinc la mateixa idea.

Un altre escull és resituar l’home a la centralitat.
La persona avui és contemplada com un objecte amb el qual es pot comerciar, matar, fer-li passar tota mena de calamitats sense que la societat se’n faci cap problema.
Guerres i fam estan a l’ordre del dia, i aquí no passa res, (pàg. 155) “Ara voldríem afegir que considerem aquest tres moments –trobada, aliança i radical lliurament a l’humà- com el plantejament substancial de la vida de l’home, del que no pot prescindir cap altre plantejament o projecció vital. Aquests tres moments serien com a suports i focus específics que necessàriament han de ser pertot, una espècie de “transcendentals”, si volem, inseparables de l’enfocament humà de les coses”.
Més clar no es pot dir.

Tot això, és el que de moment puc dir d’una primera lectura, d’un llibre que m’obliga a torna’l a llegir.
Per altra part, dir que restaré a l’aguait del camí que prengui aquesta “criatura”, ja que un llibre quan et surt de les mans mai pots predir el que succeirà; ja que estic segur que a certs sectors els preocuparà; en canvi, a altres, serà com a pluja d’estiu.

El meu agraïment a Sebastià Mesquida.

Josep Suàrez Riera

SEBASTIÀ MESQUIDA | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

1 2  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb