p i c a l s u d

Altra volta detengut el vell lluitador català Lluís Maria Xirinacs

CIL | 25 Octubre, 2005 17:17 | Compartir:

Com en el temps fosc del franquisme, avui matí -25/10/2005- la policia ha detingut a Barcelona Lluís Maria Xirinacs, de 74 anys d’edat, ex-senador durant la transició, antic sacerdot, candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, conegut per la seva defensa de la pau i dels drets dels Països Catalans.

Segons les informacions facilitades per VilaWeb, el vell lluitador Xirinacs ha estat detingut a la comissaria de la policia del carrer Nou de la Rambla de Barcelona.

Tot indica que ha de ser portat davant del jutge que estudiarà si decreta el seu ingrés a la presó.

S’espera que l'avançada edat i el seu estat de salut impedeixin l'entrada en presó de l'home que encarna en si mateix i simbolitza com ningú la lluita antifranquista per l'amnistia, la llibertat i la independència dels Països Catalans.

Els comentaris surten a farfallons:

Com és possible que, en aquestes alçades del segle XXI, s’hagi de tornar a fer anques enrera en tot allò que comporta la llibertat d’expressió i manifestació?

Per quines cinc-centes s’ha de perseguir fins a la mort, en una etapa considerada democràtica, gent com Xirinacs que no fa altra cosa que defensar, amb l’única eina de què disposa –la paraula- les seves més fermes conviccions democràtiques a favor de la llibertat i la independència dels pobles?

Per quines cinc-centes s’arriba a tolerar, fins i tot a enaltir, en la mateixa etapa qualificada com a democràtica, una altra gent que no solament es nega a condemnar el franquisme, sinó que n’engreixa fundacions que porten el nom i l’ideari del dictador?

Per quines cinc-centes s’ha de consentir, de manera tan passiva com enervant, totes dues situacions alhora?

Tant de bo que aquesta darrera i recent detenció del vell lluitador Lluís Maria Xirinacs contribueixi a incrementar el nombre de gent jove que s’apunti al carro de la lluita pacífica i democràtica pels mateixos ideals que ell sempre ha defensat aferrissadament tot al llarg de la seva intensa vida.

Al cap i a la fi, el motiu fonamental pel qual aquest home fa tanta nosa a segons qui no és cap altre que el de sempre:
Haver-se entossudit, durant tota la seva vida, a ser un d’aquells catalans que s’ha pres seriosament la tasca de mantenir-se fidel al “siau qui sou”.

La revista Comunicació, oblidada pels mitjans de comunicació

CIL | 19 Octubre, 2005 11:28 | Compartir:

Tots els mitjans de comunicació local hi havien estat convocats.

Es tractava de fer la presentació pública d’una revista.
Una revista que, com poques entre nosaltres, ha arribat al número 113.
Que duu per títol COMUNICACIÓ. Revista del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca.
Que surt publicada amb una periodicitat anual de tres números.
Que s’edita a Mallorca des de l’any 1974 ençà.
Que es publica íntegrament en català.
Que recull idees i opinions de gent que pensa i treballa per una Mallorca millor.
Que es presentava a la Biblioteca Diocesana.
Que ha servit de punta de llança dels sectors més progressistes de l’església catòlica mallorquina.
Que...

A la vista de l’absència total de mitjans de COMUNICACIÓ que hi compareixen, es veu ben a les clares que hi ha notícies, temes, assumptes, convocatòries... que no interessen als responsables d’aquests mitjans de comunicació amb què compta Mallorca.

Tot i amb això, s’ha de dir que es tracta d’una molt bona notícia:
Amb motiu dels 25 anys de la creació del Secretariat diocesà Justícia i Pau per decret del bisbe Teodor Úbeda, s’ha volgut dedicar un número monogràfic de la revista Comunicació precisament a aquests 25 anys de Justícia i Pau de Mallorca

Un número monogràfic que esdevé un vertader Clam profètic contra les injustícies, que recull una extensa Memòria d’activitats realitzades, i que presenta unes Noves i velles situacions de pobresa al nostre entorn més immediat.

Sortosament, la gent que hi treballa s’hi ha afanyat - i sens dubte continuarà afanyant-s'hi- sense parar gens ni mica d’esment al que diran o faran veure els mitjans de comunicació –molt més enfrascats a traure a rotlle ‘aquells qui paguen amb euros’ que no aquells qui donen i ofereixen informacions que poden resultar enriquidores socialment-.

Per a més informació, podeu enllaçar amb Mallorca eurafricamericanitzada, drets humans + justícia i pau