p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Negres de Nova Orleans (2), esclaus del segle XXI

CIL | 05 Setembre, 2005 21:24 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Qui no ha viscut a Nova Orleans, -diu l'autor de l'escrit-, s'ha perdut una ciutat increïble, gloriosa, vital. Un indret amb una cultura i una energia com no n'hi ha d'altra en cap altre lloc del món. Una ciutat en un 70% afronordamericana, on la resistència a la supremacia blanca ha donat suport a una cultura generosa, subversiva i única de bellesa vital.
Des del jazz, el blus i el hiphop, secondlines, indis de Mardi Gras, desfilades, comptes, funerals de jazz, a mongetes pintades i l'arròs dels dilluns a la nit, Nova Orleans és un lloc per a l'art, la música, la dansa, la sexualitat, l'alliberament, sense cap casta de comparació en el món.
És una ciutat amable i hospitalària, on recórrer el carrer on vius et pot durar dues hores, perquè t'atures i parles amb qualcú a cada cantonada, i on una comunitat s'ajunta quan qualcú ho necessita.
És una ciutat de famílies extenses i de xarxes socials que omplen els buits deixats pels governs municipals, estatals i federals que han abandonat les seves responsabilitats públiques.
També és una ciutat d'explotació i segregació i por.... Hi ha una atmosfera d'hostilitat i desconfiança intenses entre bona part de Nova Orleans negra i el Departament de Policia. En aquests darrers mesos s'ha acusat la policia de tot: des de tràfic de drogues a corrupció i robatoris...
La ciutat té una taxa d'analfabetisme d'un 40%, i més de la meitat dels infants negres no es graduaran... Masa joves negres de Nova Orleans acaben tancats a la presó Angola, una antiga plantació d'esclaus on els reclosos continuen fent feines agrícoles manuals i més d'un 90% hi acaben morint...
La raça ha estat sempre el corrent subjacent de la política a Louisiana, edificada amb racisme, negligència i incompetència. L'huracà esdevé l'espurna inevitable que encén el combustible de la crueltat i la corrupció. Un desastre configurat per la raça, des dels barris abandonats a riscs majors, passant pel tractament donat a la gent refugiada, com la presentació de les víctimes pels mitjans de comunicació, tot té a veure amb la raça...
Mentre la gent rica fuig de Nova Orleans, la gent que no té on anar i que no compta amb cap mitjà per anar-se'n, s'hi queda. Els mitjans locals i nacionals es passen dies satanitzant tota aquesta gent, que és la que realment estima Nova Orleans... N'és una tragèdia que els dol moltíssim...
Ningú amb dos dits de seny hauria de classificar com a 'saquejadora' la gent que pren aliments de negocis tancats indefinidament en una ciutat desesperada, famolenca. Però és el que s'hi fa per part dels mitjans, dels sherifs, dels polítics que arriben a manar als soldats que primer protegeixin els negocis, en lloc de realitzar operacions de salvament de vides humanes.
Com si fer-se amb l'aparell elèctric d'un negoci -que evidentment està assegurat contra pèrdues- fos un crim més gros que la negligència i la incompetència governamentals que causen milers de milions de dòlars de danys i destrucció a la ciutat!
S'utilitza la gent superexplotada de Nova Orleans com a víctimes expliatòries, per encobrir i tapar d'altres crims molt més grans! En aquest cas, polítics de la ciutat, de l'estat i de la nació són els vertaders criminals: la inundació de l'any 1927 ja va tenir més a veure amb política i racisme que en res més. Però els funcionaris del govern s'han negat a gastar diners per protegir aquesta ciutat predominantment negra...
En els propers mesos, segurament milers de milions de dòlars inundaran Nova Orleans... A què es destinaran?...
Molt abans que per l'huracà Katrina, Nova Orleans va ser atacada per l'huracà de la pobresa, el racisme, la manca d'inversió, la desindustrialització, la corrupció.

Que s'hi destinin recursos, simplement, a la reparació dels danys causats per aquest altre huracà anterior al Katrina, és el que desitja aquests sindicalista -Jordan Flaherty- editor de 'Left Turn Magazine', que no té cap intenció d'anar-se'n de Nova Orleans.

Jordan Flaherty. Testimoni vivent de l'interior de Nova Orleans

Drets humans | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Negres de Nova Orleans, esclaus del capital

CIL | 04 Setembre, 2005 22:39 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Un cop llegit l'article de Michael Parenti amb el títol Cómo el libre mercado mató a Nueva Orleáns, m'ha parescut interessant fer-ne aquest extracte en català.
Michael Parenti és autor de: "Superpatriotism (City Lights)" i "The Assassination of Julius Caesar" (New Press), entre d'altres llibres.
A la tardor ha de llançar "The Culture Struggle", (Seven Stories Press).
Vet ací el resultat:

El lliure mercat ha tengut un paper rellevant en la destrucció de Nova Orleans i la mort de milers de residents. Després que s'hi hagués advertit prèviament l'arribada a la ciutat d'un colossal huracà (de força 5), què hi feren els funcionaris? Posaren en joc el lliure mercat.
Anunciaren que tothom havia d'abandonar la ciutat, emprant els propis mitjans. No es tenia en compte que desenes de milers de persones no podrien fugir-ne, pel simple fet que no tenien on anar, ni disposaven de mitjans per desplaçar-se a un altre indret.
Amb pocs doblers a la butxaca i sense disposar de vehicle propi, no tenien més remei que quedar-se allà on eren i esperar l'arribada dels esdeveniments.
El país més ric de la terra, el nucli dur del capitalisme mundial, no comptava amb cap pla d'evacuació “col·lectivista i regimentada”, com havia succeït a Cuba l'any passat.
A l'illa caribenya, s'havia anunciat que un altre huracà en podia fer de les seves. I el govern cubà, amb el suport dels comitès ciutadans de veïns i quadres locals del Partit Comunista, havia aconseguit l'evacuació ordenada d'1,3 milions de persones (més del 10% de la població del país), sense que s'hi perdés ni una sola vida humana.
Gesta que havia passat del tot inadvertida pels mitjans informatius capitalistes.
A Nova Orleans, la majoria de la gent és afroamericana, d'ingressos econòmics molt baixos, juntament amb un nombre menor de blancs pobres. Gairebé tothom tenia una feina abans de la visita mortal de l'huracà. Com succeeix en la gent pobra, treballa molt durament, en ocupacions laborals diverses, molt mal pagades, amb la qual cosa no poden fer front als alts preus dels lloguers, l'alimentació o el pagament dels imposts.
A tot això, s'afegeix la retallada del govern Bush, pel que fa als serveis estatals. Una retallada dl 44% del pressupost del Cos d'Enginyers de Nova Orleans; l'arxiu dels plans de fortificació dels dics, i de la millora del sistema de bombeig pel drenatge de l'aigua. Cosa que obliga la gent a haver de recórrer al sector privat per atendre les seves necessitats.
Quan Bush sobrevola l'àrea i diu que ningú no podia preveure un desastre semblant, tothom reconeix que torna a mentir una vegada més davant l'opinió pública: s'havia predit l'arribada dels desastres,i la necessitat de consolidar els dics, les bombes, les fortificacions de les terres costaneres.
Els defensors del lliure mercat solen dir que l'ajuda als més desgraciats s'ha de deixar en mans de la caritat privada... Durant els primers dies de la tragèdia semblava que era aquesta la política governamental...
Mentrestant, la gent s'anava morint, perquè l'ajuda no arribava. Les autoritats estaven molt més preocupades a impedir els saquejos que a salvar vides humanes: les propietats són prioritàries, abans que les vides de la gent, com dicten els defensors del lliure mercat...

Drets humans | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb