p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Primeres impressions d’una visita a la presó de Palma

CIL | 31 Octubre, 2005 22:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Dissabte, dia 29 d’octubre de 2005, tenim l’oportunitat -i l'aprofitam- de fer la nostra primera visita a la zona d’AÏLLAMENT de la presó de Palma, en representació de l’Associació Drets Humans de Mallorca.
Juntament amb el Dr. Joan Terrasa –ginecòleg septuagenari mallorquí que també coneix altres presons de l’Àfrica negra, on ha fet feina durant alguns anys-, ens hi feim presents.
Ja fa molt de temps –dos anys i mig- que el president de l’entitat, Bernat Vicens, s’afanya a aconseguir els preceptius permisos i autoritzacions d’Institucions Penitenciàries.
No resulta gens fàcil. Però, a la fi, ho podem aconseguir i començam.

A la vista d’allò que resulta ser el primer dia, s’ho paga realment haver-ho intentat.

CSA, MAF, ELJ i TCM són quatre joves, d’edats compreses entre els 27 i els 37 anys: dos andalusos, un valencià i un mallorquí són els escollits per la Direcció del centre penitenciari perquè puguin gaudir de la nostra visita durant unes hores.
Hi arribam, després de travessar els nombrosos controls que s’interposen entre la gent que feim la nostra vida a l’exterior i aquesta altra gent que roman, 21 de les 24 hores de cada dia, empresonada i tancada dins els pocs metres quadrats de la seva cel·la, aïllada totalment de la resta del món i de la bolla.

Els duim uns vídeos perquè ens hi puguem entretenir una estona...

Tots quatre s’estimen molt més conversar amb nosaltres i deixar que, per la pantalla de la tele, s’escoli la pel·lícula ‘El Chico de oro’ que, d'altra banda, ja han vist mil i una vegades...
Ens demanen que, en una altra ocasió, els portem ‘Alejandro Magno’ o ‘El Señor de los Anillos III’. Quedam que així ho farem a la pròxima. Tot i que, a la pròxima, qui sap? No sabem quins seran els pròxims reclosos que tendran la sort de poder passar el matí del dissabte amb nosaltres: això depèn del que estableixi el règim intern de la presó.
Qui sap si, a la propera visita, cap dels quatre ja no serà en aquest recinte penitenciari de Palma i haurà estat traslladat a un altre de la panínsula!
A vegades són els mateixos presos els qui demanen el canvi. D'altres vegades la decisió és presa per les més altes instàncies penitenciàries.
Tots quatre joves, en aquests darrers 7 anys que duen empresonats, s’han recorregut moltes de les presons espanyoles, d'un cap a l'altre del territori peninsular...
Se les coneixen molt bé, com qui diu pel cap dels dits!
En aquest sentit, no hi ha cap casta de discussió a l’hora de valorar-les: les del sud són un desastre, insuportables, miserables, degradades. Les del nord són més agradoses i confortables. Les millors sense cap casta de dubte, diuen, són les presons catalanes: semblen d'un altre país, és on es menja millor!

Tot d'una que s'assabenten que el Dr. Terrasa, a més de metge, també és escriptor i té llibres publicats, n'expressen el desig de tenir-ne algun per a llegir-lo.
S'entusiasmen amb el tema de la mort...
Es veu, pel que ens diuen, que són uns joves que llegeixen molt...

Aquesta primera visita efectuada a la presó de Palma em duu a la memòria la visita a altres presons d'altres indrets del planeta, d’Àfrica i d’Amèrica Llatina.

Res a veure les unes amb les altres.
Tot i que tant les unes com les altres no deixen de ser vertaderes gàbies humanes, és clar. Però es pot dir que hi ha gàbies i gàbies!
Les presons de Gitega o de Bujumbura, al Burundi, em cridaven poderosament l’atenció pel fet que les portes hi romanien sempre obertes, durant tot el dia: els presos podien entrar i sortir quan volien...
És un dir, perquè no n’hi havia cap que s’oblidàs de tornar-hi... Per qualque cosa devia ser!
Però era així. Edificis destartalats, mig esbucats, ruïnosos, amb parets gruixudes, del temps de la colònia...alemanya... belga...

Les presons de Piura, Chimbote o Callao, al Perú, eren tota una altra cosa: recintes immensos, infectes, farcits d’homes o de dones que s’hi acaramullaven de manera increïble...
La imatge que, tot just entrar dins la presó de dones del Callao, em quedà gravada per a sempre més en la memòria, és la d’aquella dona jove que, des de la balconada de la galeria d’una cinquena planta es llança i precipita cap al terra cercant suïcidar-se als meus peus...
Hi queda tota feta una piltrafa humana...

La presó actual de Palma té tot un altre aspecte: externament reconfortable, té l'aspecte d'una instal·lació penitenciària força ben treballada, amb espais amplis enjardinats, sales de trobada, llum del sol pertot arreu...
Farcida, això sí, de barreres a balquena amb les quals topes cada quatre passes seguides...
Barreres metàl·liques que s’obren i es tanquen contínuament, davant i darrere, fent aquell renou característic que et posa la pell de gallina... si goses fer funcionar el cervell per una estona o dones corda al cor... ben fort tots dos bateguen...

Comentaris

Subàrtic

Fils de ferro

Subàrtic | 03/11/2005, 12:16

Les fronteres, les presons, fils de ferro que separen unes persones i altres: els qui poden perdre coses -les coses que res no valen- dels qui res no poden perdre perquè res inútil tenen.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb