p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Quaranta-un anys enrere, tal dia com avui!

CIL | 15 Juny, 2009 22:14 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El 16 de juny de 1968, a la capella del Seminari Diocesà de Mallorca, rebíem l'ordenació sacerdotal, arribàvem a ser capellans, una colla de jovençans mallorquins que ens havíem passat tretze anys seguits estudiant Humanitats, Filosofia i Teologia...

En aquest mateix blog, el 16 de maig de 2008 vaig voler escriure unes notes i reflexions sobre el que és i comporta per a mi el Maig del 68: data tan apropada al fet d'esdevenir capellà...!

Fa pocs dies, un bon company d'estudis eclesiàstics, mossèn Bartomeu Suau i Serra, rebia el Primer Premi Emili Darder a la Convivència i al Civisme, que li atorgava l'Ajuntament de Palma...
Bona fita eclesiàstica, remarcada per la gran figura política del darrer batle republicà de Palma!

Ahir vespre mateix vaig tenir l'oportunitat d'assistir al funeral per na Francisca, bona companya, esposa d'un altre bon company d'estudis eclesiàstics i tasques missioneres al Burundi, Jaume Canyelles i Llompart.
Una altra bona fita eclesiàstica, remarcada en aquest cas per la figura de tants capellans “secularitzats” i monges "secularitzades"!

A més dels cinc capellans concelebrants, que romanien rere l'altar, -a la parròquia de Sant Francesc de Paula, a Palma-, se n'hi podien veure d'altres “secularitzats”, amb les seves companyes respectives, a les bancalades de l'església...

Les paraules del rector, mossèn Guillem Miralles, penetraven dins l'ànim i l'ànima de la gent que hi assistia: “Només l'Amor serveix per explicar-nos, ulls clucs, allò que sembla i se'ns presenta com a humanament inabastable...”

Potser qualque dia s'arribi a considerar profitós, per a la nostra societat mallorquina, posar-se a avaluar com cal el gran embalum d'aportacions positives que han sorgit, també, d'aquesta quantitat ingent de dones i homes d'església que han fet girar la seva vida entorn de l'eix de la “secularització”.

La majoria d'aquestes persones, també a Mallorca, han anat escampant i sembrant, cadascú a la seva manera i dins àmbits ben diversos, aquelles llavors “humanistes, filosòfiques i teològiques” que durant anys arreplegaren al graner de l'Església diocesana...

Fins i tot, si no és així, les paraules del rector continuaran mantenint-hi ben plena la vigència: “Només l'Amor serveix per explicar-nos, ulls clucs, allò que sembla i se'ns presenta com a humanament inabastable...”

16 de juny de 1968...

Què he de dir: quaranta-un anys
han passat des d'aquell dia!
S'acabà la llarga via
compartida amb els companys!
Memòria, memòria
que passes, te'n vas...
Això ja es història
d'un temps que ha passat?

Comentaris

Cil Buele

Gràcies a la Vida!

Cil Buele | 16/06/2009, 22:39

Gràcies, col·legues, per tots aquests comentaris que heu volgut deixar penjats en aquest blog meu en aquest any 2009... sobre assumptes i temes tan enriquidors com els que envolten l'ordenació, la fidelitat, el ministeri, l'evangelització, la societat, la perdurabilitat, la vida, la millora, la història vital, el món millor, la llum en el món, l'etapa més fecunda, els preveres celibataris, el seny de veritat, la graduació en l'amor, la promoció, les bones maneres, la secularització, la trobada amb Déu... Quaranta-un anys de vida intensament activa donen per a molt!
Quant i més si es despleguen en àmbits tan diversos i variats com els que ens hem endinsat alguns...
¡Gràcies a la Vida, que tant m'ha donat!

Melcior Fullana

Quaranta un anys...

Melcior Fullana | 16/06/2009, 19:36

"Ubi charitas et amor, Deus ibi est". Déu assumí la naturaleza humana, en el seu Fill Jesús. Si per estar prop de Déu, s'ha de renunciar a la naturaleza humana, sense adonar-se'n es renuncia a trobar-se amb Déu. Orgull humà o equivocació? El prepotent dirà una cosa, el qui estima en dirà un'altra. Cil, tu saps que t'estim.
Melcior Fullana

Joan Femenia

Secularització

Joan Femenia | 16/06/2009, 16:32

¿Per qué tants capellans que apuntaveu tan bones maneres i que teniu ganes de menjar-vos el món vos vareu secularitzar?

Pere Barceló de Puigpunyent

estimat Cil

Pere Barceló de Puigpunyent | 16/06/2009, 15:03

Jo dic de veritat que l'etapa més fecunda de ma vida és la darrera. Sé que tu en penses el mateix...
Vàrem ser estampillats de preveres célibes; ara començam a ser "preveres" vells plens de seny de veritat i a més a més "graduats" per l'amor.
"Molts Anys, Cecil per a tu i per a tota la teva promoció.
Pere

Guillem Vaquer

Gràcies

Guillem Vaquer | 16/06/2009, 11:28

Cil, gràcies i enhorabona. Amb persones com tu hi ha un poc més de llum en el món.

llorenç Frdez.

Feim història

llorenç Frdez. | 16/06/2009, 07:57

Ben estimat Cil, la vida es una sola, no hi ha dins i fora, tots la feim, si volem, mes bona.
Així te veig dins la nostra història vital, per a construir un mon millor.

Per a 41 més fent història de la vida. Una abraçada.

miquel

Re: Quaranta-un anys enrere, tal dia com avui!

miquel | 16/06/2009, 07:34

Molts anys i fins sempre.

jaume alemany

enhorabona

jaume alemany | 15/06/2009, 22:57

Enhorabona Cil i tots els qui vos ordenareu. Jo hi eraa la vostra ordenació.
Qualque dia es reconéixerà el gest de tants companys que per ser fidels vàren haver de deixar el ministeri i no només el gest, sinó la immensa tasca evangeelitzadora e tants àmbits de la nostra societat mallorquina.
Gràcies i enhorabona.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb