p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Resposta cristiana als reptes de l'actual crisi econòmica

CIL | 27 Maig, 2009 17:41 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Mn. Joan Bestard Comas, canonge de la Seu Catedral de Mallorca, escriptor i sociòleg, difon aquest escrit sobre l'actual crisi econòmica, el text del qual conté nombroses aportacions que poden resultar ben sucoses:

“Voldria en aquest article comunicar una paraula que fos il·luminadora i encoratjadora en aquests moments de greus dificultats econòmiques a Mallorca, a Espanya, a Europa i arreu del món, amb repercussions humanes i socials que a molts fan mirar el futur amb poques perspectives d’esperança.

Això no obstant, jo som plenament conscient de la necessitat que hi ha d’una paraula d’esperança que estimuli noves accions creatives, solidàries i valentes que facin més fàcil el ressorgiment d’un tipus de persona i de societat on els drets humans siguin respectats i promocionats al màxim, on les desigualtats escandaloses vagin minvant progressivament, on la igualtat d’oportunitats i la creació de nous llocs de treball rompin l’espiral ascendent de l’atur que ara mateix tenim, on les expectatives de futur moguin a l’esperança, fruit d’una eficient acció col·lectiva d’austeritat solidària.

Voldria que la nostra Església, com deia el Papa Pau VI, fos “experta en humanitat”. Voldria que la nostra Església, en comunió amb tot el poble cristià, sabés compartir l’angoixa que la crisi econòmica i moral provoca en cada home i dona, en cada infant i jove, en cada persona major, en cada família i en la societat sencera.

Amigues i amics, malgrat la gravetat de la crisi, voldria rompre amb tota visió fatalista que predica el “no hi ha res a fer”, “tot està perdut”, “no hi ha porta de sortida”.

La meva aportació humil i solidària vol ser simplement un testimoniatge de la força de la Resurrecció de Jesucrist, que capacita cada home i cada dona a superar el mal i el pecat, i tot ho orienta cap al bé, la solidaritat i l’amor per la mateixa força de la Resurrecció de Jesucrist.

  1. Patim una profunda crisi econòmica i l’atur és una manifestació evident d’aquesta crisi

    “L’atur -diu l’encíclica Laborem exercens de Joan Pau II- és sempre un mal i, quan pren certes dimensions, pot esdevenir una vertadera calamitat social. Es converteix en un problema particularment dolorós quan els afectats són principalment joves, els quals, després d’haver-se preparat amb una adequada formació cultural, tècnica i professional, no aconsegueixen de trobar un lloc de treball; i amb pesar, veuen així frustrades la voluntat sincera de treballar i la disponibilitat a assumir la responsabilitat pròpia en el desenvolupament econòmic i social de la comunitat” (LE 18).

    És precisament l’atur la manifestació més evident de l’actual crisi econòmica, no sols per la gravetat que mostren les xifres actuals, sinó pels fruits amargs que comporta, moltes vegades ocults al gran públic. Joan Pau II ho deia així a Barcelona ja l’any 1982 en un famós discurs adreçat a treballadors i empresaris:
    “D’un atur perllongat, en neix la inseguretat, la manca d’iniciativa, la frustració, la irresponsabilitat, la desconfiança en la societat i en un mateix. S’atrofien les capacitats del desenvolupament personal, es perd l’entusiasme, l’amor al bé, sorgeixen les crisis familiars, les situacions personals desesperades i llavors es cau fàcilment -sobretot els joves- en la droga, l’alcoholisme, la criminalitat”.

    La crisi és un fet de dimensions mundials. En són indicadors la forta recessió econòmica, el desequilibri entre exportació i importació, el creixement del deute públic, la manca d’inversió productiva i sobretot l’atur.

    L’economia no funciona quan falla l’ètica que l’ha de dirigir.

  2. Resposta cristiana als reptes de la crisi econòmica

Construir la solidaritat de cor i de fets és possible si tots ens hi convertim. Assenyalaré a continuació 21 pautes concretes d’actuació cristiana, 21 punts que descriuré breument:

  • 1. Posar la persona com a centre de totes les preocupacions, particularment la persona dels aturats i, sobretot dels desocupats de llarga durada i dels marginats del mercat de treball i les seves famílies.
  • 2. Promoure un nou ordre de valors que posi el ser per davant de tenir, d’aparentar i de figurar; el deure envers els altres per davant el dret propi; la laboriositat i la professionalitat per davant del guany fàcil i ràpid.
  • 3. Viure la solidaritat i l’austeritat. Traduir l’austeritat en gests i fets concrets com optar per unes formes més senzilles de vida, de festes, de diversió i d’ús actiu, creatiu i formatiu del temps lliure. Austeritat en l’ús també de béns privats i públics com no fer malbé l’aigua i l’energia i tractar amb cura les coses que són de tots, amb la promoció d’una educació adequada dels consumidors.
  • 4. Ser participatius i actius en la societat. Fomentar la presència responsable en institucions ciutadanes, grups polítics i d’opinió, associacions culturals i cíviques i en entitats relacionades directament o indirectament amb l’economia. La col·laboració ha de ser per a vetlar i treballar pel bé comú.
  • 5. Els qui tenen treball valorar-lo i realitzar-lo amb la màxima perfecció possible i amb sentit de corresponsabilitat. És un do que en aquests moments més que mai tenim el deure també d’apreciar i de compartir en la mesura possible amb els qui no en tenen.
  • 6. Els qui no tenen feina, cercar-ne i reciclar-se per poder-ne obtenir. No tenir feina no pot ser mai una excusa per a no fer res i defugir la pròpia responsabilitat. Cal vetlar molt sobre si mateix, no enfonsar-se humanament i cercar ajuda de tot tipus.
  • 7. Donar resposta eficaç a les noves i antigues pobreses amb creativitat i amb vocació solidària. Crear menjadors socials i ajudar-los, cases per a transeünts i gent sense sostre, serveis gratuïts per a gent necessitada, cooperatives, programes de prevenció i atenció a la drogodependència, la sida i l’alcoholisme.
  • 8. Fomentar la iniciativa i la creativitat en el camp de la feina per tal de crear i mantenir llocs de treball i augmentar els recursos de la comunitat. Fer costat a totes les fundacions que tenen un caràcter social i poden afavorir, encara que siguin mòdics, nous llocs de treball i d’inserció social.
  • 9. Prioritzar l’austeritat i fomentar l’estalvi individual i col·lectiu. Les funcions de l’estalvi no es limiten sols al proveïment de recursos per als moments de necessitat. L’estalvi que generen les famílies i les Administracions públiques és, sobretot, la base de la qual depenen les inversions productives capaces de generar increments d’activitat, renda i ocupació. Estalviar és una manera de ser solidari.
  • 10. En la política de la macroeconomia assegurar inversions per a la investigació científica dins tots els camps del saber.
  • 11. Afavorir la creació de les condicions generals que facin possible i impulsin les decisions d’inversió de les empreses petites i mitjanes -tantes a les nostres Illes i a Espanya- a través d’un ventall ample de mesures, sobretot les que facin possible la recuperació de les expectatives i l’increment progressiu dels desitjos d’invertir, mitjançant adequats crèdits bancaris.
  • 12. Per part dels Governs, procurar una millor distribució de tots els recursos, fent arribar als més desproveïts una part de l’abundància dels més ben situats. Els nivells de cohesió i d’eficiència social depenen en bona part d’una distribució justa de la renda i la riquesa. A més, la cohesió i l’eficiència social són requisits indispensables perquè una economia pugui ser eficaç i competitiva.
  • 13. També, per part de l’Administració pública, afavorir especialment la formació i el reciclatge dels treballadors, sobretot la formació dels joves per aconseguir nous llocs de treball.
  • 14. Per part de tots, governants i ciutadans, procurar l’honradesa i la netedat en els negocis i en tot el treball. La corrupció de tot tipus augmenta la gravetat de la crisi econòmica.
  • 15. Fomentar la presència i el compromís dels cristians dins la societat: a través d’associacions de veïns i de pares d’alumnes, de sindicats i partits, de moviments socials, assumint càrrecs de responsabilitat on faci falta per un servei desinteressat, fomentant la responsabilitat cívica i l’interès per la cosa pública.
  • 16. Mantenir sempre un diàleg franc, sincer i constructiu en qualsevol taula de negociacions. Ha de ser un exercici de maduresa i una pràctica habitual que afavoreixi una bona informació mútua i vagi regida pel desig de construir i avançar.
  • 17. Fer que la solidaritat arribi a ser vertadera fraternitat. Des de la caritat estructural, que mira el bé comú, fins a la caritat personal, cal impulsar totes les accions envers la societat sencera, entenent el bé comú com un concepte dinàmic, és a dir, com aquell conjunt de condicions econòmiques, socials, polítiques, humanes i morals que fan possible el ple desenvolupament de tota la persona i de totes les persones de la comunitat humana.
  • 18. Animar els agents socials a obrir un debat ample, objectiu i generós sobre les causes de la crisi i les possibilitats d’actuació de cada un en orde a l’aportació d’elements d’alleugeriment, de solucions de problemes particulars i concrets i d’ajuda a la solució dels problemes globals.
  • 19. Afavorir per part de les Administracions públiques, impulsar per part dels agents socials i aplicar per part dels empresaris, mesures encaminades a incrementar els graus d’eficàcia dels processos productius i de qualitat dels productes, a fi d’optimitzar la utilització dels recursos limitats disponibles i incrementar els graus d’eficàcia dels béns i serveis que es produeixen. Procedint d’aquesta manera es fa possible d’assolir un horitzó més ample de creixement, d’equilibri econòmic i d’augment de l’ocupació. Procurar que la producció es faci de la manera més eficaç i que els productes finals tenguin la millor qualitat possible constitueix un vessant essencial de la solidaritat.
  • 20. Per fer front a la crisi actual no podem oblidar que, entre altres coses, hem de ser capaços de mantenir amb el medi ambient un nivell de mirament alt, rigorós, coherent i atent als interessos col·lectius, i a la vegada, potenciar estructures econòmiques que compatibilitzin la millora del medi ambient i el tractament dels residus sòlids urbans amb una economia social i solidària.
  • 21. A l’hora de donar informació sobre la crisi econòmica, presentar sempre una anàlisi objectiva i realista de la situació, no amagant-ne ni la gravetat ni els possibles símptomes de recuperació.

Conclusió

És un bon criteri per al nostre temps allò que Sant Agustí en la seva “Epistola ad Parthos” ens diu per orientar l’autèntica acció social: “El cristià que dóna un tros de pa a algú que té fam, fa una obra de misericòrdia; però aquell que fa innecessari aquest gest, suprimint les causes de la injustícia que el provoquen, lluita d’una manera molt més eficaç a favor del triomf pasqual.”

La Pasqua de Jesús, que ha estat la superació definitiva de totes les pobreses i injustícies més radicals, ens fa adonar que la fe cristiana no pot ser mai el descans fictici d’aquells que viuen tranquils sense estimar. Tot el contrari: la fe cristiana ha de ser el fonament i el motor de la nostra entrega generosa als altres. La fe no és opi, ni narcòtic, ni bitllet d’urgència per a ben morir, sinó estímul i força per a fer de la nostra terra una terra de germans.

Avui vull proclamar ben fort que la fe autèntica en Jesús Ressuscitat ha estat, és i serà sempre el valor alliberador, humanitzant i salvador per excel·lència.

En aquest temps de crisi, el valor ètic primordial ha de ser el de la solidaritat. I la solidaritat, segons Joan Pau II a la seva segona encíclica social Sollicitudo rei socialis, publicada l’any 1987, és “la ferma i perseverant determinació de treballar pel bé comú, és a dir, pel bé de tots i cada un, per tal que tots siguem vertaderament responsables de tots” (SRS 38).

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb