p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

El Front Farabundo Martí governa El Salvador!

CIL | 16 Març, 2009 12:24 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

L'any 1979 es creava a Palma el Comitè de Solidaritat amb El Salvador (COSESAL), fruit d'una trobada solidària mantenguda a la rectoria de Montuïri, amb gent delitosa de romandre apropada a la realitat crua i dura d'Amèrica Llatina.


Mauricio Funes, president electe d'El Salvador

A la colla mallorquina formada per Mateu Ramis, Cecili Buele, Isidre Forteza, Carles Manera... s'ajuntava la parella xilena Ivan Mella i Mercedes Toledo, l'argentina Elías Guitelzon i Marta Adano, la nicaragüenca Claribel Alegria i Bud Flakoll, l'uruguaià Mario Benedetti, i d'altres persones nombroses que seguíem de prop el procés revolucionari desfermat a Amèrica Llatina a finals de la dècada dels anys 70.

Membres de l'exili xilè, argentí o uruguaià i gent mallorquina sensible a les situacions de repressió que es vivien aleshores al continent sudamericà, manteníem els ulls ben oberts i les nostres esperances depositades cap a aquell racó del Planeta on es besllumava la llum d'un canvi radical en la marxa del món...

Dictadures militars com l'argentina, la xilena, la boliviana, la nicaragüenca, la salvadorenca o la guatemalenca eren al punt de mira constant de les actuacions públiques que desplegava aquella entitat, modesta pel que feia a recursos materials, econòmics i humans disponibles; però gegantina en relació amb les grans aspiracions a exercir la solidaritat amb els pobles d'Amèrica Llatina, de la manera més intensa i eficient possible.

No n'era exempt, aleshores, el contacte i la col·laboració ferma amb altres entitats solidàries dels Països Catalans, com era el cas d'Entrepobles', sobretot en tasques relacionades amb els campaments de refugiats guatemalencs...

Tampoc no hi faltaren contactes i col·laboracions directes amb gent d'aquells països, com és el cas de Nicaragua o El Salvador, on férem arribar grans quantitats de medicaments per atendre la gent ferida a les batalles contra el règim militar de caire dictatorial que arrasava les poblacions indígenes salvadorenques i qualsevol casta d'organització popular opositora.

Intensificàrem a Mallorca les accions orientades a fer conèixer la situació nicaragüenca i les tasques de govern desplegades pel Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), com també la lluita popular impulsada pel Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN) al país veí, El Salvador.

Fou llavors, també a l'any 1979, quan ens afanyàrem a desplegar a Mallorca, la Secció Local d'Amnesty International a Palma, amb la finalitat de defensar els drets de les persones empresonades o torturades per motius de consciència -idees, religió, opinió, dissidència, etc-.

Trenta anys després, l'any 2009, em plau moltíssim haver pogut comprovar amb els meus propis ulls que les esperances d'un poble com el salvadorenc s'han arribat a veure plenament satisfetes amb la victòria electoral que han aconseguit, a les urnes, aquelles forces polítiques que a la dècada dels anys 70 no tenien cap altre camí a fer que la lluita armada.

En constituir el “Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional” (l'FMLN), recorregueren aquest camí, difícil, amb grans dosis de dignitat. Amb moltes baixes. Moltes persones ferides, nafrades, mortes, assassinades. Però amb tota la dignitat d'un poble que s'estimava més morir dempeus davant l'imperi que avenir-se a viure-hi agenollat...

Com mostrà fefaentment el bisbe de San Salvador, el màrtir Òscar Romero... i tants d'altres assassinats pels governants de torn...

Em complau moltissim haver pogut veure amb els meus propis ulls i poder escoltar de viva veu, a través d'internet, la victòria electoral de l'FMLN i del seu candidat Mauricio Funes: es fa públic que ha obtengut el 51,12 % dels vots (segons el butlletí del Tribunal Suprem Electoral (TSE): 1.158.651 vots, en haver-se'n escrutat el 85,70% dels sufragis).

Mauricio Funes, periodista salvadorenc, és el president electe d'El Salvador, després de superar a les eleccions del 15 de març de 2009 el candidat d'ARENA, Rodrigo Ávila. Es converteix així en el nou president d'El Salvador, el primer que pertany al partit FMLN, després de vint anys de govern de la dreta.

Després d'un procés electoral que, segons manifesta el mateix president del Tribunal Suprem Electoral, ha estat transparent, pacífic i massiu; una opinió que coincideix amb la dels més de 4 mil observadors internacionals que n'han seguit de prop el procés.

Com diu molt encertadament durant el seu primer discurs com a president electe del país, com a comandant general de les Forces Armades, com a president de tots els salvadorencs i de totes les salvadorenques:

“El poble salvadorenc, avui vespre, veu realitzats els seus somnis de justícia i democràcia... després que tantes salvadorenques i salvadorencs hagin donat la seva vida pel poble, somniant un país diferent... ara es té a les mans un futur diferent per a les generacions més joves... amb la victòria de la gent que creu en la democràcia, que mai no li ha tengut por al canvi, que creia que l'esperança arribaria a vèncer la por...”

Resulten força clarificadores les seves expressions primeres, amb les quals manifesta que sense el treball de conducció de la dirigència de l'FMLN i la militància aquest triomf no hagués estat possible. L'esforç de militants i dirigents de l'FMLN ha duit a convertir-la en la primera força política del país, la força política que ha obtengut la major votació a l'àmbit nacional.

Després de felicitar dirigents i militants dels partits polítics en general, adreça la salutació i felicitació a les forces polítiques que han cregut en el projecte de canvi, als germans i companys de l'FDR, als líders demòcrates cristians, al Partit Socialdemòcrata, al Partit de Conciliació Nacional, a totes les organitzacions socials que amb partits democràtics com la Unitat Nacional pel Canvi han constituït el moviment ciutadà “Amics i Amigues de Mauricio Funes” (empresaris, dones, homes, jubilats, militars, et.)

Saluda i felicita l'equip assessor de la campanya electoral, els amics de Brasil i Argentina. Saluda la seva familia, els seus fills, la seva companya i esposa Alba.

També vol enviar un missatge als seus adversaris polítics: al partit ARENA, als seus militants, als seus dirigents, als seus candidats. Els demana que governin junts, que facin possible un govern d'unitat nacional. Emfatitza que no és moment de rancors, s'ha de ser magnànim en la victòria. No és moment de revenges. Perdona la campanya bruta i tots els missatges de la campanya bruta que s'han llançat contra la seva persona, contra la seva esposa, conta la seva família, contra els seus col·laboradors. Reitera que no és moment de rancors, no és moment de revenja. És moment d'entesa política per poder governar el país. Aquest president electe els perdona totes les ofenses i els convida a constituir-se d'ara endavant en un partit d'oposició, constructiu...

Diu amb fermesa enèrgica que ara és el torn dels vençuts! És l'oportunitat dels exclosos, dels marginats, dels autènticament demòcrates que creuen en la justícia social, en la solidaritat.

Dedica la presidència de la República a un sant que il·lumina el poble salvadorenc, el bisbe màrtir Oscar Arnulfo Romero: “Governaré com mons Romero volia que els homes del seu temps governassin aquest país, en demanar que escoltin el clamor de justícia del poble salvadorenc”.

Diu que creu que no es pot reconstruir la societat salvadorenca sense una visió cristiana...

Vol governar amb el suport de tots els salvadorencs, també dels que no l'han votat perquè és el president de tots els salvadorencs, un poble que pateix una crisi singular: s'hi ajunten 20 els anys de destrucció del país que ha fet el govern anterior, amb la crisi internacional que ja té impactes en la vida del poble salvadorenc.

Això requereix d'actituds diferents del governant, d'aquest govern que s'inicia a partir de l'1 de juny després de 16 mesos de campanya electoral: s'han de cercar enteses polítiques, negociacions permanents, consensos.

Aquesta vegada és distint! Aquesta vegada és diferent! Aquesta vegada va de debò!”

Per molts anys! A partir de l'1 de juny de 2009!

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb