p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Grata sorpresa nadalenca a s'Escorxador de Palma

CIL | 19 Desembre, 2008 22:21 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Com estava anunciat, al Centre Cultural s'Escorxador de Palma, l'Orfeó Mayurqa, format per una quarantena de persones dirigides pel mestre Joan Laínez i Gualda, fa un esplèndid Concert de Nadal.

La gent que tenim la sort d'assistir-hi podem gaudir, a les totes, amb la interpretació coral que hi fa l'Orfeó, d'un grapat de peces que conformen l'atapeït i ric repertori.

A la sortida de la Sala Gran del centre cultural, on es fa el concert, una exquisida xocolatada arrodoneix la trobada...

Pocs minuts després em sorprèn la topada amb un jove, de nom Jorge Piña Valls. Qui m'escomet i em sobta, quan em diu que està segur que jo conec el seu sogre... des de fa molts anys...

Viu a Barcelona, em diu, amb la seva companya. Aquesta, em diu, és filla de Ricard Pedrals i de Maria del Pilar...

No me'n puc avenir! Ni de la topada amb un jove que no conec (son pare i sa mare, sí que em resulten ben coneguts, però -a ell- el veig per primera vegada en ma vida aquesta nit...).

No me'n puc avenir de trobar-me amb un gendre de Ricard Pedrals...

Ni que aquest jove hagi sabut res d'aquesta coneixença meva de temps enrere ...

Si solament he vist el seu sogre una vegada en ma vida!
Si d'això, fa més de quaranta anys!
Si l'únic pic que l'he vist i escoltat és a la Colònia de Sant Pere, si mal no record l'any 1967!

A la dècada dels anys cinquanta -mentre jo m'estic iniciant en els estudis eclesiàstics- mossèn Ricard Pedrals, successor del mític mossèn Batlle, s'està exercint com a consiliari general adjunt dins els agrupaments confessionals catòlics de Minyons de Muntanya – Boys Scouts de Catalunya, a la Delegació Diocesana d'Escoltisme a Barcelona.
Tasca que desplega durant més de dotze anys seguits...

Però és, sobretot, a la dècada dels anys seixanta, quan mossèn Ricard Pedralsesdevé una d'aquelles persones del Principat de Catalunya que s'acosta a Mallorca i ve a obrir-nos els ulls i les orelles, el cap i el cor, davant altres realitats humanes, socials, polítiques, religioses de caràcter supra i extra insular...

Companys d'estudis com Joan Mora, Joan Riera, Jaume Ribas, i alguns altres, em poden guardar de mentir: la venguda a Mallorca de mossèn Ricard Pedrals, l'any 1967, a la Colònia de Sant Pere, porta indubtablement aires nous i frescs a l'àmbit eclesiàstic del Seminari Diocesà de Mallorca, on comencen a produir-se i bufar certes “ventades”, que fins i tot arriben a tomar per terra alguns d'aquells murs, força consistents fins al maig del 68...

Més de quaranta anys després, la grata sorpresa de topar-me inesperadament amb un gendre d'aquell que en altre temps vaig conèixer com a mossèn Ricard Pedrals, m'ajuda a fer reviscolar, amb la mateixa empenta de sempre, les ganes intenses de continuar lluitant, fent tots els possibles per “deixar aquest món, en morir, una mica millor d'així com l'hem trobat, en nàixer”.

Comentaris

CIL

de sorpresa en sorpresa

CIL | 29/12/2008, 23:43

Sempre és d'agrair que algun mitjà es faci ressò del contengut expressat en aquest blog. Molt més encara, quan es tracta d'un diari tan nostre com el Diari de Balears.

Allò que ja no resulta tan agradós és comprovar que, a vegades, fa la impressió que s'hi confon el cul amb les témpores! És el cas d'avui dia.

No em consider tan curt de gambals que arribi a considerar com a “sorpresa de Nadal a Palma” la realització d'un esplèndid concert de Nadal en aquests dies... N'hi ha a balquena pertot arreu!

Allò que sí m'esdevé una “grata sorpresa nadalenca a s'Escorxador de Palma” -com mir d'explicar tot seguit, al mateix blog- és topar-me a Palma, de manera fortuïta, per aquest Nadal de 2008, amb un jove que m'assegura que el seu sogre és mossèn Pedrals, ni més ni manco... un d'aquells mossèns coneguts a l'any 1968...

Què deu haver passat pel cap de qui té la idea de mig omplir, així, aquesta columna de la pàgina 14 del DdB, d'una manera tan poc elegant?

En altre temps, d'això, se n'hagués pogut dir que s'hi havia fet lectura de monja!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb