p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Drets i llibertats personals vs seguretat "nacional"

CIL | 11 Desembre, 2008 00:11 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Si pot servir de res commemorar enguany el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l'ONU el 10 de desembre de 1948, és per veure'n més clara la inexistent vigència en massa indrets del Planeta. Certament. Però també, la necessitat imperiosa de continuar lluitant, amb molta més fermesa que mai, per implantar-los-hi de bon de veres!

Vivim en un món farcit d'enganys i de mentides!

Les més altes instàncies governamentals i polítiques es posen d'acord i comparteixen la dèria de mantenir la població mundial dins la ignorància, mirant d'amagar els fils que mouen la titella en què pretenen convertir la humanitat.

S'aconsegueix, així, que en nom d'una col·lectivitat més que difosa, se'n vagin en orris conquestes socials que són fruit d'esforços grans i lluites dures, creadores d'espais individualitzats de nivell de vida benestant.

Així i tot, no poca gent que alimenta i nodreix els moviments socials més agosarats, arreu del Planeta, s'afanya a romandre ben a l'aguait d'allò que s'hi belluga i que s'hi escampa.

S'hi sap i es reconeix públicament que un altre món esdevé del tot possible i que es troba a l'abast nostre. Molt millor que el que tenim a l'àmbit global i local a hores d'ara.

Per a l'anomenada “glocalització” només s'hi requereixen voluntats, més fermes i decidides, més ben estructurades, molt més consolidades, capaces d'aixecar-hi societats organitzades cap a aquesta meta ben marcada.

Dissidència... Inconformisme... Lluita... Protesta... Rebel·lió... Resistència... Revolució... Subversió... quan es tradueixen a la pràctica en comportaments i actituds allunyades de l'àmbit pur i simple dels vocables, esdevenen motiu més que suficient perquè des del poder s'apel·li a qualsevol mitjà considerat adient per mantenir-hi la “seguretat” de l'altra gent -la gent no dissident, no disconforme, no lluitadora, no protestant, no rebel, no resistent, no revolucionària, no subversiva- com acostuma a ser pertot arreu la majoria...

Tot s'hi val, aleshores, allà on sia! Fins i tot allò que resulta inimaginable... com Guantánamo... l'Iraq... o el Congo... I com més lluny dels territoris imperials encara molt millor!

Mentre el bassó i centre de l'imperi sosté que no hi ha doblers suficients per eradicar la fam d'arreu del món -objectiu irrenunciable, inajornable, si hom vol assolir el nivell mínim de “seguretat” per a la majoria de la població mundial, la que viu en la més esgarrifosa de les misèries-, no dubta gens ni mica a destinar i posar en mans de la Gran Banca Mundial i del Gran Empresariat Mundial -impulsors de guerres monstruoses- quantitats ingents de doblers públics que, increïblement!, resulten superiors a les que farien falta per fer desaparèixer de la faç de la terra tota quanta fam i misèria s'hi acaramulla.

Vivim en un món farcit d'enganys i de mentides!

I la doctrina de la seguretat nacional (DSN) n'és una altra. Escampada pels Estats Units de Nordamèrica, sobretot a la dècada dels anys setanta damunt d'Amèrica Llatina, continua servint-hi de pretext per implantar arreu del món mesures que afebleixin, de fet, l'exercici dels drets i les llibertats personals, tant de caràcter individual com col·lectiu.

Al marge de qui en sigui president, demòcrata o republicà, negre o blanc, home o dona, qui roman al capdavant de la primera gran potència mundial, tanmateix, ha d'estar disponible per a fer o deixar de fer tot quant s'escaigui amb l'objectiu de mantenir-s'hi.

Sense cap casta de mirament, fins i tot a l'hora de negar-se a emprendre accions més decidides. Com són les violacions sistemàtiques dels drets humans fonamentals que comporta la pena de mort encara vigent als seus mateixos territoris...

Com pot atrevir-se a donar lliçons de democràcia a la resta del món, i de respecte envers dels drets humans fonamentals, una potència que no solament es mostra impotent i incapaç d'eliminar la pena de mort als seus dominis, sinó que fins i tot se n'hi enorgulleix i en braveja?

Vivim en un món farcit d'enganys i de mentides!

Enmig d'aquest món foll, mai no hi són de més certes preguntes que ens podem anar fent contínuament:
A quina casta de seguretat ens referim, quan parlam de la seguretat nacional?
Contra qui o contra què se n'adopten les mesures?
A quines persones o a quines coses s'hi cerca protegir?
I també, a quines nacions o realitats nacionals es pretén d'aplicar-s'hi?

¿Cal donar per descomptat que s'està mirant d'aconseguir-hi la seguretat col·lectiva i pública, per damunt d'altres tipus de seguretat particular i privada?
¿Es mira de combatre algun possible enemic de l'exterior, sense fer malbé la població de l'interior en cap aspecte?
¿Se cerca la seguretat de tothom, en igualtat de condicions?
¿Es mira d'atendre les realitats nacionals globals, fins i tot les que aspiren a ser-ne, temps enrere?

Hi ha qui pensa i creu que, fins i tot si fos així, NO valdria la pena donar suport a aquesta casta de mesures.

Els motius es mostren obvis:

Tenim més seguretat ara que abans? Qui més qui manco ho comprova de forma negativa...
La seguretat nacional s'ha convertit en mer negoci lucratiu per a alguns, mentre que es consolida com a despesa inútil de la majoria...
La seguretat nacional serveix d'excusa per a incrementar-hi dominacions i dependències en certs segments de la població...
La seguretat nacional esdevé una bona excusa per ofegar, com mai, nacions i pobles que aspiren a ser lliures...

Malgrat el risc i repte que comporta la defensa aferrissada dels drets i les llibertats personals, cal que se sobreposi a altres mesures coercitives que, amb el pretext de donar més seguretat, no fan cap altra cosa que anul·lar el contengut de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Més que romandre a les ordres de la Gran Banca Mundial o del Gran Empresariat Mundial -cap on apunta la doctrina de la seguretat nacional-, caldrà treballar encara més intensament per implantar democràticament el Gran Govern Mundial -cap on apunten els moviments socials més agosarats-.

Qualcú ha d'arribar a posar una mica d'ordre en aquest desgavell. Cal implantar un nou ordre internacional, basat molt més directament en el respecte cap a les persones que no cap als capitals...

Contra l'engany i la mentida d'un model, -caduc i estantís capitalisme enlluernador-, cal treballar per implantar la realitat veritable d'un cel nou i una terra nova on imperi la justícia -vital i veritable socialisme engrescador!

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 10 de desembre de 2008

Comentaris

CIL

és d'agrair

CIL | 16/12/2008, 00:31

Sempre és d'agrair, i alegra una mica, el fet de veure reflectit en algun diari digital qualque escrit que has fet públic en un blog com aquest.

Més encara, si es tracta d'un mitjà com el Diari de Balears de diumenge passat.

I molt més encara si es tracta d'un assumpte com el de “continuar lluitant per implantar drets!”

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb