CIL | 04 Setembre, 2005 22:39 |
Un cop llegit l'article de Michael Parenti amb el títol Cómo el libre mercado mató a Nueva Orleáns, m'ha parescut interessant fer-ne aquest extracte en català.
Michael Parenti és autor de: "Superpatriotism (City Lights)" i "The Assassination of Julius Caesar" (New Press), entre d'altres llibres.
A la tardor ha de llançar "The Culture Struggle", (Seven Stories Press).
Vet ací el resultat:
El lliure mercat ha tengut un paper rellevant en la destrucció de Nova Orleans i la mort de milers de residents. Després que s'hi hagués advertit prèviament l'arribada a la ciutat d'un colossal huracà (de força 5), què hi feren els funcionaris? Posaren en joc el lliure mercat.
Anunciaren que tothom havia d'abandonar la ciutat, emprant els propis mitjans. No es tenia en compte que desenes de milers de persones no podrien fugir-ne, pel simple fet que no tenien on anar, ni disposaven de mitjans per desplaçar-se a un altre indret.
Amb pocs doblers a la butxaca i sense disposar de vehicle propi, no tenien més remei que quedar-se allà on eren i esperar l'arribada dels esdeveniments.
El país més ric de la terra, el nucli dur del capitalisme mundial, no comptava amb cap pla d'evacuació “col·lectivista i regimentada”, com havia succeït a Cuba l'any passat.
A l'illa caribenya, s'havia anunciat que un altre huracà en podia fer de les seves. I el govern cubà, amb el suport dels comitès ciutadans de veïns i quadres locals del Partit Comunista, havia aconseguit l'evacuació ordenada d'1,3 milions de persones (més del 10% de la població del país), sense que s'hi perdés ni una sola vida humana.
Gesta que havia passat del tot inadvertida pels mitjans informatius capitalistes.
A Nova Orleans, la majoria de la gent és afroamericana, d'ingressos econòmics molt baixos, juntament amb un nombre menor de blancs pobres. Gairebé tothom tenia una feina abans de la visita mortal de l'huracà. Com succeeix en la gent pobra, treballa molt durament, en ocupacions laborals diverses, molt mal pagades, amb la qual cosa no poden fer front als alts preus dels lloguers, l'alimentació o el pagament dels imposts.
A tot això, s'afegeix la retallada del govern Bush, pel que fa als serveis estatals. Una retallada dl 44% del pressupost del Cos d'Enginyers de Nova Orleans; l'arxiu dels plans de fortificació dels dics, i de la millora del sistema de bombeig pel drenatge de l'aigua. Cosa que obliga la gent a haver de recórrer al sector privat per atendre les seves necessitats.
Quan Bush sobrevola l'àrea i diu que ningú no podia preveure un desastre semblant, tothom reconeix que torna a mentir una vegada més davant l'opinió pública: s'havia predit l'arribada dels desastres,i la necessitat de consolidar els dics, les bombes, les fortificacions de les terres costaneres.
Els defensors del lliure mercat solen dir que l'ajuda als més desgraciats s'ha de deixar en mans de la caritat privada... Durant els primers dies de la tragèdia semblava que era aquesta la política governamental...
Mentrestant, la gent s'anava morint, perquè l'ajuda no arribava. Les autoritats estaven molt més preocupades a impedir els saquejos que a salvar vides humanes: les propietats són prioritàries, abans que les vides de la gent, com dicten els defensors del lliure mercat...
El meu blog més personal...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Ajut humanitari o legitimació de la guerra?
Tomeu Mulet | 05/09/2005, 21:42