p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Una primera visita a la presó de Palma

CIL | 23 Agost, 2008 22:34 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Avui som estat a la presó de Palma.
A la fi, he pogut mantenir la meva primera trobada amb el bon amic i company de lluites de tota casta, n'Agustí Baró. Hi roman reclòs des del proppassat dia 30 de juliol -per manca de pagament familiar...-

No resulta gens fàcil aconseguir-ho. No hi tenc gens ni mica de bo... Han hagut de passar més de tres setmanes!

Malgrat tot, la d'avui no és la primera vegada que m'hi faig present, en aquell “reducte denigrant i degradant”, tant per a qui hi roman reclòs o treballant en aquell recinte carcerari, com per a qui mira d'acostar-s'hi amb una mica d'afecte, d'estimació, delicadesa!

Ja m'hi havia fet present abans, com a membre de l'Associació Drets Humans de Mallorca. Hi anàvem a visitar una altra casta de presos: els que romanen reclosos al mòdul d'aïllament! He de reconèixer que aleshores no vaig poder resistir-ho gaire temps! La presó de Palma és crua. Dura. Inhumana...

No ha d'estranyar que resulti molt trist haver d'acompanyar un amic teu el dia que ingressa a la presó, d'ordre d'un senyor jutge.
I no deixa de ser-ho, tampoc, quan s'hi aconsegueix de visitar-lo per primera vegada!

La trobada d'avui amb n'Agustí Baró ha estat molt emotiva: sa mare, son pare i jo, veient-lo i mirant-lo, a l'altra banda del vidre, dins aquell recinte farcit d'una quarantena d'altres presos, on ens parlàvem a través d'un telèfon (que se sentia tan malament...)

No puc deixar d'expressar i reflectir en aquest blog meu la primera idea que em ve al cap tot just entrar-hi.
Mentre esperam que ens autoritzin a entrar dins del recinte -a les presons, el temps no compta!-, pegant una ullada ràpida al meu entorn més immediat, m'adon d'un fet que em colpeix durament l'ànima: d'entre el centenar de persones -majoritàriament dones i infants- que en aquell torn nostre visitam presos -majoritàriament homes-, s'hi mostren ben minoritàries les persones de raça blanca: crec que no arriben a la dotzena -i d'Europa de l'Est?!-

La resta? Negres, africanes, magribines, gitanes, morenes, asiàtiques i/o sudamericanes...

Qualcú, alguna institució, alguna entitat, alguna Conselleria “antiracista declarada”, no s'anima a fer algun tipus d'estudi detallat sobre quines són les races humanes que s'hi veuen més representades a l'interior d'una presó com la de Palma?!

Seria bo que no es conformassin a donar-ne fredament dades numèriques. Molt millor si s'arriben a analitzar-ne acuradament les causes, a saber de bon de veres el per què de tot plegat, i a aplicar-hi les mesures correctores que hi facin falta!

Tant de bo que no solament no s'accepti, sinó que s'hi rebutgi ben de ple, qualsevol intent de solució que apunti a atorgar certs privilegis de casta a determinades persones empresonades, considerades i/o tractades com a de rang superior...

Comentaris

Xisco

Re: Una primera visita a la presó de Palma

Xisco | 26/02/2011, 13:35

Gràcies Cil per aquest relat, no és fàcil saber el que passa dins una pressó. A mi m'has obert els ulls i pens que a la pressó només hi ficam la genbte més baixa de la nostra societat, exceptuant darrerament els quatre polítics, però com molt b´ñe dius, la majoria són negres, sudamericans, gitanos...

Jaume Gelabert Socías

la sortida de la pressó...

Jaume Gelabert Socías | 10/12/2008, 09:05

La pressó és un lloc d'estada temporal, no és un cementiri on el cós sofreix la degradació de la carn i, sortosament acaba per fer-se cendres.

Ens preocupa el patiment dels privats de llibertat, però ens ocupa evitar la repetició dels delictes quan la societat res fa per donar eines els delinquets que els permetin sentir-se útils per a la societat, per a la família, pel seu entorn.
Moltes de vegades he pensat que la situació laboral d'atur és una mena de privació de llibertat, i molts de pics una pérdua de temps i d'oportunitats.
El millor favor que podriem fer a n'Agustí Baró seria recoltzar una mena de projecte formatiu des de dintre, més que la impartició d'accions formatives un estudi per llançar una campanya de requeriment formatiu conforme amb la demanda dels interns, conscients de que la sortida és aprop i la reinserció laboral necessàri.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb