p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Fills d’un déu menor (petit, de poca alçada, de segon ordre, o que no té bo)

CIL | 04 Agost, 2008 16:58 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Del bon company de lluites de moltes castes, Pere Barceló i Gelabert, m'arriba un escrit que em fer l'ànima.

Hores d'ara no puc deixar de compartir-ne el contengut amb qui en tengui ganes: de la presó de Ciutat a les àrees de psiquiatria dels hospitals de Mallorca, s'estén un camp tan immens sense conrar, que s'ho paga dedicar-hi esforços i recursos, atencions i cures, euros i persones!

Allò que s'hi diu, a títol personal, individual o familiar, esdevé perfectament aplicable a l'àmbit col·lectiu, públic o institucional: no tenim allò que ens manca, perquè qualcú s'encarrega de robar-nos-ho!

Com a comunitat autònoma de l'Estat espanyol, també som "petits, de poca alçada, de segon ordre, no tenim bo!".

"Escric angoixat i ferit. Vagi per endavant el meu apreci i admiració pels treballadors de l’àrea de psiquiatria de l’Hospital Comarcal d’Inca, on he tengut ingressat al meu fill 20 dies. Quasi tots bons professionals i millors persones. No puc dir el mateix d’un sistema que permet certes aberracions, com veureu.

El dia 22/07/08, a les 11 hores, el metge m’informa del bon procés i propera alta del meu fill. Quatre hores més tard, rep una cridada telefònica: per “un incident provocat pel meu fill”, queden anul·lades visites i telefonades. Cap explicació, ni una. Sic.

Parteixo, com un llamp, cap a l’Hospital amb Na Francisca, la meva dona ,(bona és ella aguantar sense esperonejar...!). Després de fer el ridícul durant dues hores, d’un cap a l’altre, sense aclarir res, ens diuen que per tenir novetats haurem d’esperar demà, per què no hi ha ningú autoritzat per donar explicacions. Fins el sendemà, foren 18 hores que no desig a ningú. No va ser res del que el nostre capet debanava, però tenguérem el cor com una llentia. Fins aquí l’anècdota de baixa intensitat.

Només conec l’àrea de psiquiatria de l’Hospital d’Inca. Un corredor d’uns quaranta metres de llarg per quatre d’amplada; dues ales d’uns 10 metres, i una sala amb televisor i una altre que és el menjador, que també és sala de visites. Dins aquestes estances conviuen tota casta de malalts, amb fases diferents: uns ploren, altres riuen, altres totalment fora de la realitat, disposts a armar-la a cada moment. Un terrat que inicialment servia de pati, va sofrir una avaria degut a la tempesta del 4 d’octubre de l’any passat. I mirau per on, no hi ha hagut ni temps ni doblers per arreglar-ho. Però s’han pogut fer autopistes, metro, Palma Arena, maquetes faraòniques, castells valuosíssims de plàstic i encara n’han sobrat per satisfer els instints dels nostres polítics.

No vull ser negativista: els nostres polítics han demostrat que també saben fer coses ben fetes. Si més no, mirau el Centre Penitenciari de Mallorca (la presó). Segurament els delinqüents son fills d’un déu d’uns escalons més amunt, dins l’escalafó celestial. Allà hi podem trobar sales de visites, reservats “vis a vis”, tallers ocupacionals, piscina, tota casta de instal·lacions esportives, jardinets i un llarg etc. No hi ha res que dir. El que està clar és que interessen més els delinqüents que els malats mentals (“locos”).

Fa 30 anys que convisc amb fills d’un déu menor; un món desconegut, atractiu i fascinant. Te pot fer un desgraciat o més humà. En el meu cas ha primat el segon. Sé que no estic tot sol. Som molts el del col·lectiu dels que ho hem perdut tot. Poc esper d’aquesta vida i manco de l’altra.

A tots els qui vos considereu dels meus vos dic: siau benvinguts al regne dels qui no tenim res a perdre!"

Pere Barceló,
fill d’un déu menor

Comentaris

pep barceló adrover

Pere Mandai

pep barceló adrover | 01/01/2009, 02:21

Com moltes vegades em passa, no me'n tem de ses coses fins que ja fa estona que han passat. Ja saps que encara que hagi fet tard, sempre, sempre, seré un germà teu, company atravessant la vida així com ens sembla millor. M'agradaria pensar que aquestes situacions s'arregleran just pel fet de que s'han publicat. De tota manera estàs enrevoltat d'amics, ja que tu mateix has demostrats que els bons amics es coneixen quan ses coses se torcen. Francisca i Pere, una abraçada.

Antonia Servera Barceló(nebode den Pere Barceló)

fills d´un déu menor

Antonia Servera Barceló(nebode den Pere Barceló) | 20/08/2008, 22:10

(perdonau per les faltes) Me pareix un testimoni molt fort, crec que es politics, sa societat tendria que donarse compte de tantes coses que se fan malement i no pase res, i si te queixes tampoc pase res.Será vere aixo de fills d'un déu menor?

Pere Barceló Gelabert

Carta

Pere Barceló Gelabert | 09/08/2008, 10:48

Agraït pels comentaris que me feis arribar a través den Cil.Esper qualque dia perlar-ne d¨asseguts.Salut.Pere.

Gabriel Pérez

fills d'un déu...

Gabriel Pérez | 08/08/2008, 09:25

Estimats Pere i Francisca. Fa devers un any vaig viure una situació semblant a Son Llàtzer amb un familiar. Sols la qualitat humana del personal va alleugerir una mica el drama. Les instal·lacions, talment les d'Inca. Ningú ens prendrà la riquesa que dóna estar a prop del patiment. Hem de seguir denunciant.
Una abraçada.

Carmel Bonnín

fills d'un déu menor

Carmel Bonnín | 08/08/2008, 09:19

Quan la in justícia pega a uns amics, fa més mal. No hi ha dret que hi hagi persones filles d'un déu tan petit en una illa on tots ens omplim la boca amb paraules d'gualdat efectiva.
Pere, m'agradaria estar més prop de vosaltres. Una abraçada coral

Pere Fiol i Tornila

Pere Mandai

Pere Fiol i Tornila | 08/08/2008, 05:40

Gràcies, pere i Francisca per compartir aquests moments, això ens agermana, ja que no són poques les situacions de no tenir bo que hem de viure. Pere

Francesc Munar

fills d'un déu menor...

Francesc Munar | 05/08/2008, 08:00

Chapeau, Pere i família. Gràcies per compartir aquest testimoni que ens fa a tots un poc més humans. I gràcies Cil per fer-lo arribar. Un abraç. Francesc Munar Servera, Campos.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb