p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Un bon amic a la presó de Palma

CIL | 30 Juliol, 2008 16:49 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

És molt trist això de veure un amic teu -amb no gaires recursos econòmics- entrant dins la presó de Palma, per no haver pogut pagar a la família allò que hi pertocava durant mesos!

La sentència del senyor jutge, que en dicta l'ordre d'ingrés, segurament resulta que és ben justa. Segurament que no ens trobam davant cap casta de sentència que pugui valorar-se com a injusta.

Si es miren, sobretot, aquelles situacions patides per uns fills -gens ben tractats pel pare, en relació amb l'aportació corrent de recursos econòmics que no els han arribat com es mereixen-!

Segurament que no és cap casta de sentència injusta; si hom atén amb cura i gran esment la legislació vigent en la matèria.

Segurament que no és cap casta de sentència injusta; i s'ajusta plenament al que hi pertoca, segons les lleis penals en vigor a l'Estat espanyol.

Però això no lleva gens ni mica, davant una escena com aquesta, que no resulti trist i lamentable haver de veure amb els teus ulls que un bon amic ingressa a la presó de Palma, per una causa com aquesta!

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, hom voldria ser més ric, i haver-ne pogut pagar el muntant total abans d'entrar-hi!

Resulta, si més no, tan mal d'entendre, això que et fiquin a la presó per no haver pogut pagar...

Com si des de la presó estant se'n pogués refer la dita malifeta, i s'hi poguessin aconseguir amb més facilitat, allà dedins, aquells recursos econòmics tan difícils d'obtenir fora de les reixes!

A la tristesa que amara l'esperit de qui acompanya l'amic -amb no gaires recursos econòmics- fins a la primera de les nombroses barreres metàl·liques característiques del recinte carcerari de Palma, s'hi ajunta, també, la ràbia profunda que hi provoca el fet de veure que no arriba a entrar-hi mai, en canvi, una altra gent que n'ha fet qualcuna molt més grossa dins la vida!

I aleshores t'entra i t'envaeix i t'inunda una plorera tan intensa i immensa, i tan mala d'esvair, que no arribes a saber ben bé com aturar-ne els brams i els sanglotejos...

Amic de Joanot Colom

Comentaris

NOEL QUINTANA

AGUSTI

NOEL QUINTANA | 08/09/2008, 11:55

HOLA ,
PERDON POR ESCRIBIR EN CASTELLANO.
COMO BUEN AMIGO DE AGUSTIN,
Y CONOCIENDOLO DESDE HACE MUCHOS AÑOS Y HABIENDO PASADO JUNTOS MIL AVENTURAS,TANTO BUENAS COMO NO TAN BUENAS,SIENTO EN LO MAS ONDO DE MI LA GRAN INJUSTICIA DE QUE LO METAN EN PRISION POR NO PAGAR A SU EX,CUANDO ELLA SE QUEDO CON EL PISO, TIENE UN SUELDO DE PUTA MADRE, Y LO HA PUTEADO CON LOS HIJOS. Y LO QUE MAS ME INDIGNA ES VER POLITICOS Y FUNCIONARIOS CHORIZOS EN LA CALLE COMO DICE JOSEP.
ESPEREMOS QUE ESTA VES LA JUSTICIA NO SEA CIEGA Y RECTIFICEN EL MAL QUE ESTAN HACIENDO A UNA PERSONA QUE AHORA VOLVIA A RESURGIR

UN SALUDO A TODOS Y ANIMOS

NOEL

Llorenç Buades Castell

Divorciats i divorciades

Llorenç Buades Castell | 05/08/2008, 22:06

Sempre he defensat la unió lliure, cosa que em sembla no pot rebatre ni l'Església, perquè sense llibertat no hi ha unió. Quan no hi ha voluntat de conviure junts,i junts solen ser dos, cal el divorci. Però a vegades, els que s'han unit han generat vides i ja no són dos. Cal prioritzar davant els drets dels que es separen els drets dels que han vingut al món que vivim, sense consulta prèvia. Tots els drets són per als fills, que no en tenen cap culpa del mal negoci contractual matrimonial(o no) dels seus progenitors.
Ara bé, les responsabilitats han de ser compartides pels progenitors i davant això no hi ha més camí que la guàrda i custòdia compartida. Cal exigir la paternitat responsable, cosa que no fan moltes femellistes més que feministes.
És el que jo vull, divorciat, allò que vol la meva filla, i també la seva mare.
Així i tot quan una llar es trenca,arriba la fallida econòmica. El divorci és cosa de rics. S'han de pagar 1200 euros entre els dos en cas d'acord que es cobren advocats i procuradors.
El cost del manteniment dels fills i filles es reduplica perquè han de conviure a dues llars i han de gaudir d'un espai propi digne(quan conviuen amb els dos en temps altern). Avui és molt díficil mantenir un habitatge digne per una parella i encara ho és més per a la gent divorciada.
Si l'Estat possibilita el divorci, també ha de donar solucions als divorciats u divorciades. Allò que no es pot fer és en nom d'un fals feminisme carregar la despesa econòmica només als homes com es sol
aplicar als jutjats espanyols. Les responsabilitats de criança i econòmiques han de ser compartides per igual: Iguals en drets i deures, també aquí.
Per quina raó no defensen això una bona part de les feministes a l'Estat Espanyol i en canvi si ho fan a Suècia ?
Seria oportú, ja que es fan tants estudis, veure les causes de molta violència contra les dones que es produeixen de manera excessiva en comparació a molts altres Estats,en la situació econòmica que genera la separació en els homes.
Tenc companys de sindicat que després de 15 anys de separació han de fer front a despeses de divorci en favor de dones que treballen i que a vegades guanyen més que ells. Tenc antics companys de feina i de sindicat que han de conviure amb els seus pares perquè no es poden pagar un lloguer del pis, i a la vegada pagar pensions a dones i fills.
Bona part dels homes exclosos socials,provenen de situacions de separació i divorci.
Qui empara als homes divorciats pobres , que són molts?
El divorci és cosa de rics, com la major part dels drets reals en aquest món. Els drets formals els tenim tots i totes.

Josep-Joan Rosselló

Justícia?

Josep-Joan Rosselló | 31/07/2008, 00:40

No sé del cert qui és aquest amic teu,Cil, i si és qui em pens tampoc no el conec, de la mateixa manera que no conec les circumstàncies del seu cas. En tot cas, sí et puc dir que sóc mol crític respecte dels temes de la custòdia compartida i crec que, genèricamente, hi ha una percepció social injusta respecte dels pares separats.

Volia tanmateix relatar una petita anècodta. Fa tres setmanes vaig a anar a dinar a un restaurant de Palma en el qual ens reunim gairebé setmanalment un reduït grup d'amics i coneguts. Aquest dia, a la taula que jo tenia just al darrera, quasi fregant espatlla amb espatlla, hi era Jaume Massot, l'ex director general d'en Matas implicat en l'especulació d'Andratx. No sé si ha de pagar cap pensió a ningú, però dinava ben a gust i fent unes bones rialles amb els seus contertulis.

Salut i sort.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb