p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

En homenatge modest a la webmaster Elena Vera

CIL | 27 Juliol, 2008 18:14 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Quina desena tan rica, navegant per internet! Ja som a punt d'arribar a la primera desena, des que transcric mes primeres lletres dins la xarxa de les xarxes, l'agost de 1999...

M'adon que allò que hi faig, aleshores, ja no és ben bé el mateix que hi faig a hores d'ara, avui dia. O sí. Però, segur que hi surt amb unes altres formes i eines noves. N'esdevenen ben espectaculars els canvis!

Encara record, amb emoció i agraïment alhora, aquell primer escrit, transcrit per mi en català i que també hi surt publicat en anglès, fruit d'un bon munt d'indicacions aclaridores, sempre enriquidores i encertades, de qui em va duent de la mà, perquè m'hi engresqui...

Cosa que arrib a fer, amb el decurs del temps, fins i tot d'una manera quasi addicta!

Gràcies a la webmaster Elena Vera, de la BalearWeb tan nostra i acostada, vaig descobrint-hi horitzons nous i recursos fora mida. Eines eficients. Dreceres increïbles. Tècniques senzilles. Enllaços sorprenents. Elements que m'ajuden, cada cop més i millor, a mantenir-me en contacte i comunicació constant amb tantíssima de gent, arreu del Planeta.

Com mai no havia somniat de poder fer, abans!

Ara em ve al cap, també, a tall d'exemple, una d'aquelles altres dades colpidores. Des d'Àfrica Central estant, o des de la mateixa Amèrica Llatina, a la dècada dels anys 70, una carta enviada a Europa per correu ordinari, entre una cosa i l'altra, no n'arriba a completar el cicle pertinent d'enviament-rebuda-resposta-i-rebuda, en un espai de temps inferior als TRENTA DIES. Com a mínim. Pel cap baix.

I això, si tot surt bé, i no sorgeix, de manera sorprenent, cap entrebanc pel mig en el trajecte!

Hores d'ara, gràcies a la xarxa de les xarxes, internet, puc fer-hi -i faig, de fet, ben bé- el mateix. Fins i tot amb presentacions molt més enriquides, només en pocs SEGONS, com aquell qui diu gairebé alhora! ON-line, com s'acostuma a dir pertot arreu!

Solament per això, -velocitat, rapidesa, estalvi de temps...- ja s'ho paga haver-hi entrat, dins aquest Món Nou de la xarxa de les xarxes, internet.

I encara més. Qüestió de formes. Un full de paper, escrit a mà, manté com sempre el seu encant! Això és ben cert. No en faltaria d'altra. Però comporta, també, les seves grans misèries...

A l'era digital que estam vivint, se'n poden evitar moltes d'aquestes. I mantenir-hi alhora, ben viu, l'encant mateix. Tot és qüestió d'imatges i de sons! Programes i estils! Qüestió de temps i de paciència, que ve a ser el mateix que pau i ciència!

Amb tot aquest bagatge acumulat al llarg del temps, em sento molt feliç d'anar escampant pertot arreu la murtra de la festa i de la lluita, durant tots aquests anys.

Valor, com mai, la força comunicativa que adquireix la paraula, escrita en català, acompanyada d'imatges i de sons, en produir-hi energies positives de presències i d'accions!

Així veig jo aquest món de l'internet.

Em sent feliç d'haver-m'hi atansat, fent-ne servir aquest bon munt de tantes eines bones, durant tot aquest temps.

Se'm fa més fàcil l'accés al camp del Món sencer. Com mai no havia somniat que es pogués fer des de Mallorca. Com no m'havia passat mai pel cap que pogués fer-s'hi.

Entrar-hi i ser-hi i moure-s'hi! Vet ací el que valor ara com mai.

Com aquells pagesos de secà, arianyers avantpassats de la família. Avesats a sortir a sembrar adesiara les seves llavors bones, als seus bocins petits de terra mallorquina, d'on surten sacs de gra ben atapeïts, per fer-ne farina i pa pagès a qualsevol altre indret del món i de la bolla...

En que caiguin damunt d'algun camí endurit, o entre esbarzers i cards que vulguin ofegar-los, o entre les roques que cerquen d'assecar-los, sempre alguns mots arriben a reeixir, i en terra bona espigues fan sorgir...

Sé que algun fruit, ignor si perdurable, pot arribar-hi a créixer, fins i tot, lluny dels ulls propis...

Tot esdevé una eina valuosa que ajuda a fer més bona la feina de qui passa gust d'escriure en català. De qui hi parla obertament i diu què en pensa...

Tant de bo que això esdevengui perdurable!
I, si pot ser, durant moltíssims d'anys...!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, agost 2008

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb