Ben enfrascat en la defensa aferrissada de Mallorca i de tot quant s'hi mou i s'hi pot moure, el bon company artanenc Mariano Moragues redacta aquest escrit a favor de la reimplantació d'un mitjà de transport tan eficient com és ara el tren.
"Els mallorquins, per Madrid, -escriu en Mariano- devem ser el darrer mot del credo, pel que fa a inversions de l’estat, tot i ser una de les comunitats que més aporta, comparativament, a la hisenda pública. Per aconseguir una pixarada de Madrid hem de punyir i plorar anys i més anys.
No sé quins mèrits han fet els de Valladolid perquè els posin un TGV que ha costat 4.500 milions col·locant 180 km de via, amb el túnel de Guadarrama de 28 km (que és la distància del tren de Manacor a Artà) i que farà el camí de Madrid a Valladolid en 55 minuts. (És el temps que el nostre tren necessita per anar de Palma a Manacor)
Tampoc no sé quins mèrits han fet els malaguenys i els d’Antequera perquè els posin un TGV amb un recorregut de 55 km, que es farà en 20 minuts, i que ha costat 2.500 milions. Per cert, que el 60% del recorregut són viaductes o túnels. (Per arribar a Artà quasi només han de restablir la via). Nosaltres per treure el tren de Manacor i fer un quilòmetre davall terra, hem de grinyolar a les totes i ens ofegam dins un tassó.
Resulta insultat i un greuge comparatiu que els mallorquins per recuperar el tren de Manacor fins Artà, hàgim de gemegar tant, i quan a la fi s’aconsegueixi pareixerà que hem fet un mul, quan el trenet que volem i necessitam suposa una inversió de quatre duros, comparat amb les inversions que es fan en trens de Madrid cap a la resta de la península. “Ens pixen damunt, i ens volen fer creure que plou!”
El mateix podríem dir de l’aeroport de Son San Joan, que entre 1994 i el 2003 tengué un 19,4% del trànsit nacional i se li ha destinat un 6,9% de les inversions en infrastructures aeroportuàries, en canvi, dins el mateix període, Madrid ha mogut el 22,1% del trànsit, però (oh casualitat!) ha tengut una inversió del 58,6%. I així anam...
No sé si els mallorquins som massa tolerants, però trob que ja n’hi prou que mos prenguin pel “pito del sereno”. On treu cap que se’n duguin els nostres doblers per fer obres faraòniques i nosaltres hàgim de badar la boca al vent i hàgim d’agenollar-nos per recuperar un trenet jugueta. Ja està bé, eh!!!"
Mariano Moragues Ribas de Pina
Alt | 05/08/2009, 22:57
Amb aquestes paraules, impacte ambiental permanent, irreversible i irrecuperable, conclou l'estudi d'impacte ambiental del projecte de reobertura de la línia d'entroncament Manacor - Artà. Aquest informe va estar en exposició pública en les oficines de SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca) segons es va comunicar en el BOIB de 24 de febrer.
L'Associació Alternativa al Tren - Xarxa de Mobilitat de Llevant ha analitzat a fons el projecte de reobertura de la línia de tren Manacor - Artà i vol donar a conèixer a l'opinió pública els impactes més significatius. L'estudi d'impacte ambiental ha estat realitzat per l'empresa contractada per la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears. L'Associació només els sintetitza a partir de la consulta realitzada i els posa a l'abast de l'opinió pública, les associacions de defensa del territori i els mitjans de comunicació.
IMPACTES MÉS SIGNIFICATIUS DE LA REOBERTURA DE LA LÍNIA DE TREN MANACOR-ARTÀ
CONSTRUCCIÓ DE MÁS CARRETERES I CAMINS
* Cal reposar 46 carreteres i camins segons l'estudi d'impacte ambiental realitzat per tècnics del Govern, segons càlculs de l'Associació això significa construir l'equivalent a 40 quilòmetres de nous camins en sòl rústic
DESPRENIMENTS I EROSIÓ
* Possibles despreniments i lliscaments, són desfavorables per a la construcció de la via de tren.
* Risc d'erosió i d'inestabilitat en els vessants, provocat pel modelatge del terreny.
AQÜÍFERS: CONTAMINACIÓ I DISMINUCIÓ DE RECARREGA
* Risc de contaminació d'aqüífers
* Disminució de la taxa de recarrega dels aqüífers
AUS ELECTROCUTADES
* Risc de mort d'aus per xoc o per electrocució
INTRUSIÓ VISUAL
* Impacte sobre el paisatge: alteració del modelatge del terreny, intrusió visual
PITJOR QUALITAT DE L'AIRE
* Impacte sobre la qualitat de l'aire, increment dels nivells d'emissions de contaminació i partícules
ESPECULACIÓ I FALTA DE MOBILITAT
* Potencials canvis en la distribució de la població
* Impacte sobre el plantejament urbanístic, alteració dels documents d'emplaçament urbà en vigor. Pot donar lloc a més especulació
* Increment de tràfic de vehicles
* Efectes en la mobilitat. Efecte barrera que es generi especialment al llarg de la linea ferroviària. Els punts interceptats per aquesta línea incrementen els temps d'accés entre les diferents zones d'assentaments, així mateix, els camins i vies interceptades suposaran una alteració del trànsit de persones en l'entorn afectat de manera important en els habitants i a l'activitat normal de la zona d'actuació
INCREMENT D'ACTIVITATS EN PEDRERES
* Dèficit de terra de 206.854,38m cúbics que serà necessari aportar des de pedreres i graveres de la zona
DESTRUCCIÓ DE LA FAUNA I LA FLORA
* Fauna afectada: 2 amfíbis, 3 tipus de rèptils, 16 tipus de mamífers i 53 classes d'aus
* Destrucció: retirada total o parcial de la capa edafològica
* En les proximitats de l'àmbit del projecte es troben 4 hàbitats d'interès comunitari
AGRICULTURA I CATÀSTROFES NATURALS
* Pèrdua definitiva del sòl productiu i fèrtil
* Riscos d'inundació o embassament
* Replantació amb espècies amb alt poder de colonització que altera l'equilibri
En el document que trobarà en el següent enllaç (document en castellà) s'anota
Alt | 19/07/2009, 10:45
Si algú es vol preocupar de la destrucció de l'interior, aquí teniu fotografies de paisatges verges que en breu seran destruïts per projectes "sostenibles" del Govern:
www.flickr.com/photos/alternativaaltren/sets/72157621650815762/
ESTEVE | 09/04/2009, 09:34
LA PLATAFORMA "UN PASSEIG SENSE TREN" TE INVITA A LA MANIFESTACION PACIFICA EL PROXIMO DIA 20 DE ABRIL A LAS 19,30. CONCENTRACION EN LA ESTACION DEL TREN. TE ESPERAMOS PARA INTENTAR SALVAR ESTE PASEO MANACORI.
Mariano Moragues | 27/07/2008, 18:32
Si el tren cap a Artà no és més barat que l'autobús, més ràpid i amb més frequència, passarà el que passa amb l'autobús: sols i van quatre rates.
L'inversió promesa fa plorera i molta peguera.
Mallorca Llevant | 25/07/2008, 16:03
Tot i plorar un tren el tren no és la solució.
En realitat el que volem és:
* Un transport que arribi als més de 20 nuclis de població de la comarca de Llevant (no només els 5 nuclis que proposa el tren).
* Amb freqüències cada mitja hora.
* Que es pugui arribar a tots els nuclis de la costa i de l'interior.
* Que enllaci amb el tren de Manacor per arribar fins a Palma.
* Que el tren de Manacor a Palma arribi en mitja hora i no en 70 minuts com tarda ara.
PD: El tren d'Artà a Manacor tardaria 40 minuts! Fins a Palma 110 minuts (gairebé 2 hores per 70 km.). Això no és ni modern ni eficient.
Però som idiotes, perquè a més de perdre el temps demanant un tren, l'hem de plorar, tot i sabent que és una solució equivocada.
I més ho demostren les xifres.
Evidentment 400 milions són una pixerada per tenir un tren en concicions.
El meu blog més personal...
« | Desembre 2019 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |
Re: La recuperació del tren fins Artà ja fa pudor
anònim | 07/10/2009, 21:21
És una gran irresponsabilitat política fer el tren de Llevant. Només hi ha una previsió de demanda de 500.000 passatgers. La més baixa de tot Mallorca.
És una gran irresponsabilitat política començar el tren sense tenir solucionat la connexió a Manacor.
És enriure-se’n a la cara dels que han demanat el tren per llevar aumasa, que els passegin de tren a tren en bus (aumasa) per dins Manacor.
És una irresponsabilitat i un delicte licitar les obres sense tenir la fermesa que es tendrà traspassat la totalitat del pressupost. De moment només hi ha 25 milions compromesos l’any 2010 per part del Govern de Madrid. Els altres 77 o més que fan falta no sabem d’on els treuran, perquè aquests 25 també han de ser per electrificar la línia d’Inca a Palma.
És un atemptat al territori construir 44 km de camins nous de reposició perquè pugui passar el tren per 30 km de vies velles.