p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Un problema de justícia encara no resolt

CIL | 23 Octubre, 2007 21:45 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Les pensions de jubilació per al personal secularitzat de l'Església catòlica, en aquestes alçades del segle XXI, constitueixen hores d'ara, a l'interior de l'Estat espanyol, un greu problema encara no resolt. En altres estats europeus, aquesta realitat s'ha tractat amb moltes més grans dosis de cura i d'equanimitat legal.

Per aquest motiu, des d'un col·lectiu com el que representa SABAL -Secularitzats Associats de Balears- que arreplega més de 200 persones directament afectades, s'ha fet l'esborrany d'un dossier que es vol presentar a tots els partits polítics que, des de les Illes Balears i Pitiüses estant, tenen certa presència i representació parlamentària a les Corts Generals Espanyoles.

Amb la finalitat que donin suport a iniciatives que, des de fa anys, s'estan impulsant a Madrid, des de diversos grups parlamentaris.

Vet ací el contengut d'aquest document informatiu:

D'acord amb els Reials Decrets, RD 2398/77 i RD 3325/81, que ordenaven la incorporació dels clergues diocesans, religiosos i religioses a la Seguretat Social, en aquella data sols hi quedaven inclosos els capellans en actiu, és dir, els que exercien com a tals, sense atendre, ni considerar els drets -que també tenien- els secularitzats.

Són uns drets contrets i guanyats durant els anys de dedicació patent i exclusiva al treball com a sacerdots, com a religiosos, aplicats a l´acció, a l´avanç i al benestar social, al lloc on eren en tots els ordres i en benefici per a totes les edats.

A França, això sí, es té en compte.

Ara bé, els secularitzats de l'Estat espanyol, convençuts d´arribar a poder corregir tal injustícia i aconseguir el reconeixement dels anys exercits i treballats, com a sacerdots o religiosos, en arribar a l´hora de la jubilació (no, a l´hora de la nostra mort), nosaltres, els interessats, ens hem ajuntat, unint-nos en una sola Associació, amb aquest intent.

Aquest propòsit surt, per primera vegada, de COSARESE -Col·lectiu de Sacerdots i Religiosos Secularitzats), fundat l'any 1982.

COSARESE no descansa: s´entrevista, conversa, consulta amb polítics de tots els partits, i també, amb els bisbes responsables de la Conferència Episcopal Espanyola, exposant-los i manifestant-los la nostra disponibilitat de contribuir en la part de la quota, que ens pertoca, a fi de cotitzar retroactivament per als anys de manca necessaris a la Seguretat Social.

Aquest treball dura anys, però arriba a aconseguir l´acceptació del Parlament amb majoria absoluta, dia 19/ 09/ 95, aprovant la cofinançament, és a dir que les quotes siguin pagades per l´Estat, per l´Església i pels interessats.

Per l'Església, perquè és el nostre patró; per l'Estat, perquè per llei no permetia l'afiliació a la Seguretat Social del clergat ni dels religiosos; i pels interessats, perquè, com la resta de treballadors, han d'aportar la quota corresponent.

Dia 30 de desembre de l´any 1996, el Congrés dels Diputats aprova la Llei de Mesures Fiscals, Administratives i d´Ordre Social, amb la Disposició Addicional Desena sobre la “regulació de les cotitzacions socials a sacerdots i religiosos secularitzats de l'Església Catòlica”.

És molt important veure que en aquesta "disposició addicional desena" s´exclou i es calla el principi de cofinançament defensat de manera ferma i clara en el text de la PNL, aprovada pel Congrés dels Diputats el 19/ 9 / 95, text que fou la causa i l´essència de la Disposició Addicional.

Durant els anys que el Govern s´estorbà en regular, promulgar i aplicar la Llei -la llei manava el compliment dins un termini de sis mesos- la Tresoreria General de la Seguretat Social, oblidant el manament de la cofinançament i creant un nefast i infortunat precedent, obliga, tot i abans de sortir el reglament de la Llei, a pagar el capital cost (total) als qui, d´acord amb la llei, havien d´esser-ne els beneficiaris.

Vet ací els RD que s´han ajuntat després:

RD. 487/ 98 del 27 de març dirigit als secularitzats a qui els manca la pensió per no haver cotitzat 15 anys.
RD. 2665/ 98 de l'11 de desembre dirigit als qui volen millorar la pensió, sumant els anys cotitzats, si és possible, fins els 35 anys, afegint-hi els anys de vida sacerdotal o religiosa.
RD. 432/ 2000 del 31 de març dirigit als qui foren funcionaris de l´Estat, per exemple, professors o que havien optat per fer oposicions a l'Administració.

Els RD determinen que:

  • * Són els seculariritzats els que han de pagar el total del capital cost, cosa que farà que els sigui difícil millorar la seva pensió. Tot el contrari, l´Estat i l´Església queden lliures de la càrrega que els pertoca, si miram, el que diu la cofinançament. (Com es pot trabucar una llei, quan es té la pella pel mànec!)
  • * Es posen limitacions: no reconeixent els anys de ministeri sacerdotal anteriors als anys 1962 . Tampoc valoren els anys dels que en nom de l'església feren feina a l'estranger, p.e. missioners, gastats a llocs fora d´Espanya, els quals no tenen dret a prestacions d'invalidesa, viduïtat, orfenesa.

  • *No s´admeten els qui han estat membres d´un Institut Secular, dit amb altres paraules, religiosos de vida comunitària però sense vots; tampoc Ordres Religioses Diocesanes, que són les que no estan inscrites a Roma, al Vaticà.

L´esperit de Justícia, al qual fa referència la cofinançament aprovada pel Parlament espanyol s´ha capgirat, callat, i disfressat en els RD que han sortit després, provocant una situació greu d´una injustícia a tots els que, - no solament no s´ho mereixen, sinó que es mereixen una justícia prompta i generosa.

No acabam d´entendre, tampoc aprovam, davant l´interès demostrat pel Parlament d´Espanya per resoldre la situació dels secularitzats, haver arribat a concebre uns RD que res no resolen i, en alguns casos, empitjoren la pensió d´alguns jubilats. La deixen pràcticament al mateix nivell que tenen els que viuen dins la misèria i la pobresa.

Els reglaments, imposant una contra-prestació econòmica, converteixen la finalitat de la Llei en un fet impossible d´aguantar, que més aviat sembla, un fet irònic en contra dels beneficiaris.

No obstant això, no ens hem acovardit, ni ens ha deixat abatuts:

Veient la passivitat dels dirigents de COSARESE, neixen unes Associacions a nivell autonòmic a Catalunya, Galícia, Navarra, Guipúscoa, Àlaba, Madrid amb d'altres autonomies associades, i la nostra SABAL -Secularitzats Associats de Balears- que s'ajunten en una Federació, la FES -Federació Estatal de Secularitzats- la qual es fa seus els testimonis de la gravetat del nostre problema, i amb més delit i ànims segueix la tasca, convençuts que arribam a la meta final i, per cert, pareix que amb bon nom per a tots.

Nous contactes, noves insistències, encontres nous amb la Conferència Episcopal Espanyola i amb la CONFER de religiosos per una banda i amb Polítics per l´altra a nivell de Partits Estatals, han fet i fan que les postures retornin a la cofinançament del principi de la Llei, oblidada i contradita.

Així, feliçment s´arranca per primera vegada des d'una Proposició no de Llei, i més tard d'una Proposició de Llei promoguda per CIU, com una esmena a la Llei de la Seguretat Social que tramita actualment el Parlament. Aquesta esmena acordada entre CIU i PSOE i la resta de partits compromet el Govern Espanyol "a una millora dels mecanisme de finançament de l'increment de prestació de la pensió dels sacerdots i religiosos”, a partir de l'1 de gener 2008, si a la fi és aprovada pel Parlament.

20 anys demanant, és molt temps. Sobretot si això està afectant la pensió d’unes persones no massa sobrades.

Els Bisbes i l’Estat dels que cobràvem la nòmina, se'n desentengueren llavores i i això sí als beneficiaris, ens donaren facilitats de pagar-ho en terminis, durant 15 anys: Total que –després d’anys de retard -, ens ho van descomptant de les nostres pensions amb un equivalent a catorze milions, o deu, vuit, sis ò quatre milions de les antigues pessetes, com hem dit a pagar en 15 anys.

Finalment pareix que la nova llei mencionada, que s’està discutint al Parlament, contempla el replantejament d’aquesta anòmala situació, que afecta dins l’Estat Espanyol unes 1.000 persones dels clergues diocesans i 4.000 de religiosos/es.

En principi, totes les forces polítiques ens diuen que comprenen que - malgrat sigui una situació legal,- es injusta d'arrel. Els bisbes i els superiors generals de religiosos es mostren disposats a pagar una part d’aquestes cotitzacions que, repetim, avui per avui carregam només els passius i pagadors interessats.

Per escarmentats, ens fa por que - després de l’aprovació de la llei- venguin els reglaments i ho modifiquin a la baixa. A hores d’ara, ja hem sentit campanes que se’ns vol deixar amb la rebaixa del 50% , allargant anys de devolució d’aquest capital-cost. Defensam que això se’ns deu per justícia!, no per caritat o llàstima i pensam que amb efecte retroactiu.

L’Estat i els bisbes i superiors generals han de pagar a la Seguretat Social la part corresponent al Capital-cost, de les pensions no pagades. A nosaltres creim que solament ens correspon la part del treballador.

Tots els que estam fora del clergat i congregacions, no fórem capellans de missa i olla, ni religiosos dedicats al bon viure. Deixàrem milions d’hores ajudant als joves a créixer com persones, a crear vida social, (no sempre ben vista per les autoritats regnants així com constatam el fet que alguns passaren per la presó), reivindicant vida digna per a tots, clubs de joves mixts, colònies de vacacions, camps de treball d’estudiants, tallers d’alfabetització, escoltisme, moviments especialitzats dels quals n’han sortit molts polítics de la transició, cooperatives, capellans obrers, missioners pel Tercer Món, homes i dones treballant en la clandestinitat…)

Bé, idò, ens dol que la resposta de l’església i dels polítics hagi estat seguir castigant aquells que un dia fent ús dels manaments de la consciència personal, decidiren formar una família, i/o deixar els seus hàbits clericals o monàstics.

Han passat anys i encara estam igual: endeutats amb la Seguretat Social, mirats amb mal ull per la jerarquia eclesiàstica,i no se sap si gaire compresos per una societat que - baldament no sigui religiosa - no ens acaba de perdonar.

És per tot això que - els quasi 170 afectats de les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb els altres cinc mil de l'estat espanyol - apel·lam als nostres representants polítics d’aquestes Illes, perquè

  1. Donin suport a la Llei i a la seva aplicació en els Decrets posteriors i en els reglaments.
  2. Ajudin la nostra societat a valorar una feina feta i no se sap si agraïda
  3. Facin arribar a qui pertoca aquestes justes peticions.
  4. Controlin el procés d’aplicació de la Llei, que es farà a partir de l'1 de gener 2008.
  5. Impulsin el cofinançament del capital cost amb càrrec a l'estat, l'església católica i els secularitzats.
  6. Valorin tots els anys de vida religiosa, sense limitació del lloc on s'exerciren.
  7. Hi Incloguin totes les institucions inscrites en el registre d'entitats religioses del Ministeri de Justícia.
  8. Atorguin l'efecte retroactiu d'aquestes solucions a la data de jubilació.

Pere Barceló Barceló, president de SABAL -Secularitzats Associats de Balears-

Comentaris

carmen catalán

jubilatció avans d´ els 65 anys

carmen catalán | 30/10/2008, 16:43

m´agradaría un teèfon de contacte o un correu electronic per contactar en Cecil Buele. Som amics de la infancia y voldría aclarir este tema anb ell ¡Gracies!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb