p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Coses i casos de cases (1)

CIL | 11 Octubre, 2007 17:28 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Cosa:
Més de 4 mesos d’espera, per fer-se una gamma grafia

Casa:
Hospital Universitari de Son Dureta, a Palma

Cas:
Pacient amb detecció probable de “Cossos de Lewis”

Cada casa té algun cas,
Cada cosa té sa casa,
Cada cas esdevé cosa:
I un poquet d’esment en faig
.

Dia 12 de setembre de 2007, el pacient, Sr. Z, es presenta a la consulta pública del neuròleg, el Dr. A. Aquest li comunica que considera necessari fer-li una gamma grafia de transportadors de Dopamina.

El neuròleg de Son Dureta explica al pacient que es tracta d’un procediment amb el qual s’intentarà identificar quina és la lesió que pot causar-li la malaltia que pateix.

El Dr. Z encomana al Sr. A que, un cop obtenguts els resultats de la gamma grafia, torni a la consulta un mes i mig després, el 24 d’octubre de 2007.

Aquell mateix dia, a mitjan matí, el Sr. Z es dirigeix cap al Servei de Medicina Nuclear de Son Dureta, on es fan les gamma grafies. Hi sol•licita dia i hora per a l’exploració. Se li diu que no se li podrà fer abans del 24 de gener de 2008! Fins quatre mesos i dotze dies després!

El Sr. Z, consternat, intenta d’explicar al funcionari que l’atén, la necessitat d’obtenir-ne els resultats abans del 24 d’octubre de 2007, data fixada per a la propera consulta amb l’especialista de Neurologia.

El funcionari li explica que això no podrà ser. A l’Hospital de Son Dureta només fan una gamma grafia al dia; per això, el nombre de pacients en llista d’espera ultrapassa el nombre de 130... Li demana que li deixi algun número de telèfon disponible, perquè, en cas que hi hagi alguna “baixa”, se’l pugui avisar i se li avanci el dia i l’hora de l’exploració. Tot i que li adverteix que, si no s’arriba a autoritzar un increment del nombre de gamma grafies a realitzar, permetent que també se’n facin els capvespres, la llista s’anirà fent més grossa cada dia...

El funcionari lliura al Sr. Z un full informatiu on figuren totes les indicacions relatives a allò que ha de fer, abans que se li administri la substància radioactiva (DaTSCAN-123-I), les contraindicacions, precaucions, efectes secundaris i alternatives a la prova esmentada.

El Sr. Z, amb el ventre retgirat, deixa tota la documentació relativa al cas en mas del funcionari, i se’n va cap a ca seva, a l’espera que se’l cridi un dia o un altre...

Passen dies i setmanes... Una, dues, tres i quatre, sense tenir-ne cap notícia...

En complir-se la primera mesada, després d’haver romàs inútilment a l’espera que se’l citi per fer-li la gamma grafia a l’Hospital de Son Dureta, el Sr. Z torna a fer-s’hi present.

El mateix funcionari del primer dia l’atén a la mateixa finestreta del Servei de Medicina Nuclear. Li diu que continua sent el primer pacient en llista d’espera, en cas que es produeixi alguna “baixa”. Que, de moment, no se n’ha produït cap. I que continua sent vàlida, per a ell, la data del 24 de gener de 2008, perquè se li pugui fer la gamma grafia a l’Hospital de Son Dureta.

El Sr. Z vol saber què pot fer per aconseguir que se li faci la gamma grafia demanada pel Dr. A el ja llunyà 12 de setembre de 2007, amb la indicació mèdica de tenir-la disponible el 24 d’octubre de 2007, i que, com es veu, no es podrà arribar a fer abans del 24 de gener de 2008!

El funcionari que l’atén, explica al Sr. Z que hores d’ara, a Son Dureta, només es fan tres gamma grafies a la setmana. Fins que no se n’arribin a fer més, i no s’hi habilitin els capvespres, no hi haurà manera humana de poder fer front al gran embalum d’atenció sanitària que es reclama.

Quan el Sr. Z intenta demanar i obtenir més explicacions sobre una situació que li resulta totalment incomprensible, el funcionari que l’atén es limita a indicar-li que es podria tractar d'una qüestió política: en ser un tractament tan car i costós, no es deu poder dispensar així com així... Li fa avinent que el Dr. A ja està ben assabentat de les demores que pateix aquest servei públic... Li indica que, si vol, pot anar a omplir el seu full de queixes a l’Oficina d’Atenció al Pacient; tot i que considera que li servirà de ben poc, ja que és tantíssima la gent que s’hi veu tan directament afectada...

El Sr. Z, indignat a més no poder, acudeix freturós a l’Oficina d’Atenció al Pacient, situada a la mateixa Sala de Recepció de l’Hospital de Son Dureta. El rossega el cervell la idea d’omplir-hi el corresponent formulari de queixes!

Hi troba el Dr. B, en companyia d’altre `personal sanitari que, pel que veu el Sr. Z, hi roman força enfeinat...

No és estrany!
Amb tanta gent que pateix les conseqüències d'una mala dispensa de l'atenció sanitària pública a l'illa de Mallorca... en aquestes alçades del segle XXI!

(CONTINUARÀ) fins no se sap quan...

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 11 d'octubre de 2007

Comentaris

Dr C

Re: Coses i casos de cases (1)

Dr C | 12/10/2007, 21:38

Certament Cil, sense els ciutadans i els malalts que ens mostrin les seves opinions, la seva visió del problema sanitari i que ens recordin que els serveis de salut son per les persones, que hi ha patiment, ansietat i necessitas de tracte considerat, sense tot això, el sistema de salut seria coix i es deshumanitzaria. Gràcies

CIL

agraïment al Dr. C

CIL | 12/10/2007, 21:07

Se vos agraeix ben molt, Dr. C, que hàgiu volgut dir-hi la vostra, contestant el que es diu en aquest blog. Que ho hàgiu fet amb tanta celeritat. I que hàgiu donat les explicacions que considerau més adients.
Caldrà tenir-les presents, en la nostra consideració personal i en les nostres reflexions públiques.
Tot i que, com deveu saber molt bé: per a una persona que se sent malalta, el tractament públic d'un simple "refredat" que pateix ella mateixa pot arribar a ser percebut com a més urgent que la malaltia qualificada com a greu que pugui afectar una altra persona... Així solem esser els pacients!

Vos reiteram l'agraïment, per les paraules vostres que mirarem de tenir presents...
Salutacions. CIL BUELE

Dr. C

mesos d'espera i altres herbes

Dr. C | 12/10/2007, 20:54

Benvolgut senyor, gràcies per la confiança de fer-me avinent el seu comentari que per a mi és d’interès per força.
Hauria de tenir un poc més d’informació per emetre una opinió, però faig endavant alguns comentaris, generals, i més específics, sense entrar en detalls.
...no m’estic de reconèixer que les coses podrien anar un poc millor del que van. Dic un “poc” perquè hi ha elements del seu funcionament que son propis del nostre model, que te grans avantatges (és universal i gratuït !), ja que ofereix una qualitat molt acceptable i no deixa mai ningú sense atenció, però també greus inconvenients, mals de resoldre sense canvis molt valents que requeririen d’un consens social i polític, que ara per ara és molt mal d’aconseguir.
A hores d’ara el més senzill seria dir que tot és culpa del PP. N’hi ha una bona part: no s’ha gestionat, per evitar conflictes, s’ha fet una política de si-sí i s’ha inflat tot sense massa direcció. Sense el PP estaríem un poc millor, però no vol dir que els mals que patim no existirien en alguna mesura.
A més del model hi ha també els problemes de tipus econòmic. Es podria gestionar molt millor el que tenim, però hi ha un problema d’insuficiència financera palès, que afecta totes les CCAA. No es cert que el sistema de finançament sigui injust amb Balears; és minvat en general, perquè s’ha adaptat malament al canvi demogràfic, a les noves tecnologies i a les expectatives/promeses dels ciutadans/polítics.
El problema del malalt Z que vostè comenta pot ser preocupant, però (per favor interpreti bé el que dic) a mi no m’escandalitza la part de les dates d’espera. Em preocupa, perquè indica un cert grau de descoordinació entre el neuròleg i el servei de Medicina Nuclear, un dèficit en la informació, i una percepció d’ociositat per part d’un malalt, però l’espera (que efectivament és un poc més llarga del que hauria de ser) pel tipus de procés que sembla que es pretén diagnosticar amb més precisió, no és d’urgència vital. Pel Servei de Salut ha de ser considerat molt més greu que en alguns casos costa més d’una setmana contactar amb el Metge de Família, que tenguem esperes per intervencions quirúrgiques que superen els quatre o cinc mesos o que algun diagnòstic de càncer es torbi més de lo normal.
...No és cert que només es pugui fer una gammagrafia a Son Dureta cada dia. S’en fan devers una vintena diària. En el cas de la prova del malalt Z, és tracta d’un procediment amb un isòtop de vida molt curta, de preparació complicada, el que dificulta des del punt de vista logístic que es pugui programar més d’una prova diària, aprofitant la preparació. Es una prova que facilita el diagnòstic però no és una prova concloent, en contraposició a d’altres de les que dependrà un diagnòstic cert, avegades d’una malaltia mortal, i que en conseqüència, han de passar davant.
No vull dir, insistesc, que la demora de 4 mesos em sembli adequada. Hem de millorar les llistes d’espera, (cosa realment d’una complexitat extraordinària) però sobretot una de les feines que hem de fer aquests quatre anys, és prioritzar millor i identificar aquells diagnòstics i tractaments que no poden esperar perquè d’ells depèn la vida o la qualitat de vida i destriar-los d’aquells que tenen menys repercussió pel pacient.
Per operar els canvis que ens calen s’ha de ser valent: tot canvi provoca molèsties, s’ha d’augmentar la sensibilització vers el malalt i s’ha de prioritzar bé. Cal també algún dobleret més, i, de moment, el que tenim son deutes (Son Dureta encara deu factures del 2006 !!!) i sobretot hem de comunicar, escoltar i informar millor als pacients i la societat en general.
A mi tampoc m’agraden moltes coses de la nostra atenció sanitària. Algunes, amb suport, canviaran, però cal ser realistes.
Una abraçada i gràcies per fer-me pensar un poc i adonar-me que no podem badar.Dr. C

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb