Segons les informacions difoses a través dels mitjans de comunicació, durant mig any la ciutat d'Oaxaca roman ocupada pels mestres i membres de l'Assemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca-APPO.
Els tres poders de l'Estat desapareixen durant més de sis mesos. Les barricades s'estenen pertot arreu. La ciutat roman assetjada i controlada totalment per les masses insurrectes. S'ocupen emissores de ràdio. Es difonen programes que criden a la insurrecció per enderrocar el tirà, dictador, assassí... el governador Ulises Ruiz Ortiz.
Sembla que tothom té molt clar quin és l'objectiu de la lluita: enderrocar el govern, instal·lar una assemblea constituent i aprovar una constitució socialista. En definitiva, construir el socialisme a l'Estat mexicà d'Oaxaca, de manera que tot el poder romangui en mans del poble!
Les consignes que difonen els joves del Partit Comunista de Mèxic Marxista-Leninista s'assemblen molt a les escampades durant la dècada dels anys 70 arreu d'Amèrica Llatina. Recorden moltíssim les insurreccions populars de Nicaragua o d'El Salvador. S'hi utilitzen les mateixes tàctiques, les mateixes armes, les mateixes consignes i les mateixes estratègies.
Tant és així, que porten certs sectors de la població a qualificar-ne el procés de pansit i ranci.
Certa gent, que té l'oportunitat de relacionar-se amb quadres dirigents d'aquest partit, i que fins i tot li dóna suport inicialment, mitjançant la presentació de ponències relacionades amb la situació dels camperols mexicans a la primera convocatòria de l'APPO; gent d'aquesta arriba a tenir una opinió manco favorable a mida que avança el procés desplegat, sobretot a partir del moment en què el Sindicat Magisterial arriba a negociar amb el Govern i es deslliga del moviment de lluita i protesta que ha encapçalat.
Aleshores es produeix un afebliment considerable de la lluita, seguit d'un procés de descomposició a l'interior de les barricades que, als ulls de certa gent, es van convertint en autèntics xibius on la gent jove es dedica a passar-s'ho de la millor manera possible...
Arriba el mes de novembre de 2006, i el Govern federal munta tot un operatiu policial orientat a deixar ben neta la ciutat de Oaxaca, cosa que permeti de reprendre'n el control i la governança...
És clar i evident que, des d'una perspectiva com aquesta, i des de Mallorca estant, no resulta gens fàcil arribar a desxifrar i recompondre un trencaclosques tan complex com el que comporta aquesta lluita dels pobles indígenes a l'Estat mexicà d'Oaxaca.
Sobretot si hom cerca de completar-ne la visió amb aportacions d'informació que contribueixin a una valoració el més objectiva possible. I si hom procura poder comptar, també, amb altres informacions de caire més confidencial que puguin provenir de totes dues parts enfrontades, i no solament d'una.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, agost 2007
(CONTINUARÀ)
El meu blog més personal...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |