p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Solidaritat mallorquina amb els pobles d'Oaxaca-Mèxic (2)

CIL | 07 Agost, 2007 15:32 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

N'hi ha que veuen i viuen la situació dels pobles indígenes d'Amèrica Llatina, des de baix mateix, des d'on sobreviuen o malviuen les comunitats camperoles, protagonistes d'una història secularment tràgica.

També n'hi ha que la veuen i la viuen des de la mateixa balconada on apareixen les autoritats, fent part d'un govern corrupte i antipopular.

ulises

Uns i altres, emperò, són conscients que la pobresa, la injustícia, el poder corrupte o les divisions a l'interior de les organitzacions populars són elements idonis que incentiven potents manifestacions d'inconformitat i d'enfrontaments amb el poder establert.

N'hi ha que en pateixen les conseqüències durant tota la seva vida, des del mateix dia que naixen. N'hi ha d'altres, en canvi, que s'hi van atansant de mica en mica, per un motiu o un altre, i que en fer poc temps que hi són, es fa del tot palès que no coneixen en profunditat els protagonistes d'aquesta història tràgica.

En llegir la premsa, tant la mexicana com la internacional, el més fàcil és fer-ne parts i quarts, caient en el demagògic i fàcil diagnòstic d'establir-hi bons i dolents.

Hom corre el risc de passar per alt que, quan es desferma una guerra, sempre se solen cometre excessos per totes dues bandes. És clar i evident que el poder sempre compta amb molt més mitjans i instruments de repressió contra les masses populars. Però, en el cas de l'Estat d'Oaxaca, això adquireix unes dimensions ben singulars.

Segons visions més apropades a l'estament institucional, tot s'agreuja davant la manca de sensibilitat i la gran prepotència d'un alt funcionari, que no arriba a saber concertar una sortida negociada a les demandes de la Secció XXII del Sindicat Nacional d'Educació.

És un sindicat molt potent, que compta amb uns 70.000 afiliats a tot l'Estat d'Oaxaca. Té per costum negociar cada any, durant el mes de maig, el seu plec de peticions. Té per costum, també, organitzar cada any una plantada de tendes de campanya a la plaça Major del centre de la ciutat d'Oaxaca durant uns dies.

L'any 2006 les demandes econòmiques són tan fortes que no s'aconsegueix cap acord; i aleshores els mestres decideixen quedar-s'hi més temps, no solament ocupant la plaça Major sinó gairebé tot el centre de la ciutat.

Amb això, queden afectats seriosament comerços, hotels i establiments turístics, que són una de les fonts d'ingressos econòmics més importants de la ciutat.

Fins aleshores, doncs, es tracta únicament d'una qüestió sindical, del gremi magisterial, a l'interior del qual es troben tres tendències majoritàries: una d'aquestes, propera a l'Exèrcit Popular Revolucionari-EPR, un grup guerriller històric que manté una mica d'activitat armada.

El 14 de juny de 2006, el sector més dur del Govern decideix fer desallotjar els mestres. S'hi produeixen durs enfrontaments que porten a la victòria dels mestres damunt dels policies estatals.

Aquests enfrontaments i aquesta repressió governamental agreuja el problema i fa que d'altres grups i organitzacions opositores s'hi sumin i s'hi adhereixin, constituint de manera espontània la famosa Assemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca-APPO, sense cap procés previ que permeti de definir mètodes i formes de direcció i de lluita, com tampoc demandes concretes.

Únicament roman clara una reclamació: la renúncia del governador, Ulises Ruiz Ortiz.

Aquesta única demanda, segons alguns observadors i analistes, es converteix en la màxima debilitat del moviment. Molts sectors que l'integren, en tenen d'altres, de demandes, que no són tengudes en compte...

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, agost 2007

Traduccions:
- Español
- English
- Français

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb