p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

H - L'Opinió Catalana

CIL | 18 Març, 2005 17:56 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

L’Opinió Catalana

Les cinquenes Jornades de L’Opinió Catalana han estat tot un èxit de participació. Més de 200 persones han participat en aquestes jornades de L’Opinió Catalana, atenent les aportacions fetes per més d’una dotzena de persones expertes en matèries diverses.

El president de l’entitat, Fèlix Martí manifesta que L'Opinió Catalana reuneix persones de diverses sensibilitats polítiques, però que comparteixen la preocupació per la llibertat nacional de Catalunya i l'estimació a la llengua pròpia. Contribueix al debat sobre aquests temes intentant que prevalgui la racionalitat per sobre del partidisme, les modes intel•lectuals o els pensaments dominants.

Com manifesta l’Obra Cultural Balear, L’Opinió Catalana promou el debat sobre el futur del catalanisme en contrast amb els agents socials, econòmics i polítics, a través de les seves publicacions Butlletí de l'Opinió Catalana, Revista de l'Opinió Catalana i la recent Tribuna Catalana, en format electrònic.

Les V Jornades de l'Opinió Catalana, celebrades amb el suport de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú els dies 29 i 30 d'abril de 2005, giren entorn del tema El futur de la nació catalana. Horitzó 2014 i es nodreixen d'enriquidores aportacions fetes per ponents diversos, sobre tres assumptes d'importància rellevant:
Quina societat civil cal per sobreviure nacionalment, quan la política no dóna respostes
Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual?
Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI?

La sessió inaugural tracta el primer dels assumptes. A càrrec de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural; de Josep M. Terricabras,director de la Càtedra Ferrater Mora; i d' Agustí Colomines, director del Centre UNESCO de Catalunya.

Per tractar el tema 'Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual?', diverses personalitat toquen 5 àmbits que es consideren primordials:
L'àmbit de la llengua, a càrrec de Carme Junyent, lingüista; i Lluís Anton Baulenas, escriptor.
L'àmbit de l'escola, a càrrec de Jaume Cela, mestre; i de Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic.
L'àmbit econòmic i empresarial, a càrrec de Joan Font, empresari; i de Ramon Tremosa, economista.
L'àmbit de la recerca, a càrrec de Marta Aymerich, directora del CIRIT; i d'Andreu Mas-Colell, esconseller de Recerca i Universitats.
L'àmbit de la cultura i els mitjans de comunicació, a càrrec dOriol Soler, president de la Fundació Escac; i de Mònica Terribas, periodista.

Conclouen les jornades amb el tema 'Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI', amb les intervencions d'Antoni Puigvert, escriptor; de Joan-Manuel Tresserras, comunicòleg i conseller del CAC; i de Vicenç Villatoro, escriptor.

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ

Cinquenes Jornades, a Vilanova i la Geltrú.
“El futur de la nació catalana. Horitzó 2014.”
29 i 30 d’abril de 2005

Quartes Jornades, a Lleida
“El futur Estatut. Necessitat i urgència”
18 i 19 de juny 2004

Terceres Jornades, a Reus
“Noves formes de participació política i fet nacional”
6 i 7 de juny de 2003

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ

“Tribuna Mallorca”, és el teu nou diari a la xarxa.
Amb el nom de Tribuna Mallorca, el 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, neix el nou diari en català a la xarxa internet.
Tribuna Mallorca és un diari digital que pretén informar sobre l'actualitat política i social de Mallorca, en el benentès que la informació de la resta de Països Catalans i internacional ja l’ofereix la publicació mare Tribuna Catalana.
Tribuna Mallorca vol ser una eina per a la informació lliure i independent.
Tribuna Mallorca vol donar veu als sectors identificats amb la defensa de la llengua, la cultura i el territori de Mallorca i ho vol fer des de la transversalitat política i des del respecte per totes les opinions, totes les ideologies i totes les sensibilitats.

Miquel Sellarès, amant de Mallorca, fill de mare mallorquina, -del Pont d’Inca per a més senyes-, se sent sempre ben orgullós de retraure’n públicament les seves arrels illenques.
Sens dubte, també sabrà fer-hi arrelar ben fort aquest nou diari en català a la xarxa d’internet.

Més que benvengut! Hi és profundament desitjat!

Adreçau comunicats, comentaris, fotografies... a: correu@tribunamallorca.org

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ

Jornades de l’Opinió Catalana

Amb el títol El futur de la nació catalana. Horitzó 2014, es realitzen els dies 29 i 30 d’abril, a Vilanova i la Geltrú, les Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana

Amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i la Universitat Politècnica de Catalunya, l’entitat que l’organitza des de fa una cinquena d’anys, n’ha fet un programa força interessant, amb intervencions (tot i el seu component remarcadament masclista) de persones rellevants en la difusió d’opinions sobre els Països Catalans:

  1. L’obertura de la sessió és a càrrec de l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Sr. Sixte Moral i del president de l’Opinió Catalana, Sr. Fèlix Martí.
  2. La sessió inaugural gira entorn del tema “Quina societat civil cal per sobreviure nacionalment quan la política no dóna respostes”.
    Hi intervenen Salvador Giner, president en funcions de l’Institut d’Estudis Catalans, Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, i Josep M. Terricabras, director de la Càtedra Ferrater Mora.
  3. La primera sessió de treball tracta el tema “Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual?”, tant a l’àmbit de la Llengua, com a l’àmbit de l’Escola, com a l’àmbit Econòmic i Empresarial, a l’àmbit de la Recerca, i a l’àmbit de la Cultura i els Mitjans de Comunicació.
    Hi intervenen: Joan Solà, lingüista; Jaume Cela, mestre; Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic; Joan Font, empresari; Ramon Tremosa, economista; Marta Aymerich, directora del CIRIT; Andreu Mas Colell, ex-conseller de Recerca i Universitats; Oriol Soler, president de la Fundació Escac; Mònica Terribas, periodista.

La cloenda del dissabte tracta el tema “Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI?”
Hi intervenen: Antoni Puigverd, escriptor; Joan-Manuel Tresserras, comunicòleg i conseller del CAC; i Vicenç Villatoro, escriptor.

Ben segur que aquestes Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana han de contribuir molt positivament a fer llum sobre el futur de la nació catalana, a l’horitzó de 11 de setembre de l’any 2014, en commemorar-s’hi tres segles d’existència del nefast Decret de Nova Planta als Països Catalans...

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ

L’Opinió Catalana és una associació que recull les diferents sensibilitats del món intel•lectual, universitari i periodístic català; i, per aquest motiu, els propers dies 29 i 30 d’abril, a Vilanova i la Geltrú, organitza les V Jornades.
Tema central: El futur de la nació catalana. Horitzó 2014

A les IV Jornades de l’any passat, realitzades a Lleida, s’hi plantejaren i analitzaren les possibilitats d’un nou Estatut. Element que avui esdevé l’eix central i estratègic de la política catalana.
Com assenyalen el president de l’Opinió Catalana, Fèlix Martí, i el secretari general, Oriol Izquierdo, quan s’albiren dificultats tant en l’Estatut com en el sistema de finançament, l’Opinió Catalana pretén impedir que quedem presoners del possibilisme de la política parlamentària, i també pretén plantejar amb tota llibertat, sense els condicionaments de la política institucional, allò que necessita el nostre poble per avançar, tant si hi ha Estatut com si hi ha aturada en la seva elaboració.

Com sempre, a aquestes jornades hi són convidats representants de les noves fornades dels partits polítics, el moviment juvenil, universitari, escolta, cristià, obrer, i representants de les principals entitats cíviques.
El marc habitual dels participants és el dels Països Catalans. Per això, mateix, com en jornades anteriors fetes a Reus o a Lleida, enguany, a Vilanova i la Geltrú no hi mancarà tampoc la presència de gent representativa de les Illes Balears i Pitiüses.

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ

L’Opinió Catalana.
Participació cívica més intensa

Convidada i estimulada pel bon amic Climent Garau i Arbona –aquest vell i infatigable lluitador per la defensa d’uns Països Catalans més consolidats i ben solidaris-, gent de Mallorca hem tengut l’oportunitat de participar en unes jornades força interessants.
Durant dos dies seguits, divendres i dissabte, 6 i 7 de juny de 2003, assistírem a les Terceres Jornades de l'Opinió Catalana, que es varen realitzar a la ciutat de Reus –capital de la comarca del Baix Camp–.
Centenars de persones de totes les edats, condicions i terres dels Països Catalans s’arreplegaren al Palau Bofarull, per seguir amb molt d'interès i força curiositat les diverses intervencions que s’hi exposaren, i que giraven entorn d’un dels assumptes de més ardent actualitat entre nosaltres: “Noves formes de participació política i fet nacional”
A l’acte inaugural, intervengueren Xosé Manuel Beiras, representant del Bloque Nacionalista Galego, i Suso de Toro, portaveu de Nunca Máis.
Tots dos parlaren sobre “Mobilitzacions ciutadanes i identitat nacional a Galícia”
. La ponència inicial anà a càrrec del periodista, professor titular de la Universitat Ramon Llull, i director adjunt del diari Avui, Albert Sáez.
Hi desenvolupà el tema “Fem política, mobilitzem la societat”.
A la primera sessió, que girà entorn de la temàtica relacionada amb les “tensions i complicitats entre partits i moviments ciutadans”, intervengueren Núria Camps, gerent del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; Carles Campuzano, diputat al Congrés espanyol per Convergència i Unió; i Antoni Puigverd, catedràtic de llengua i literatura catalanes, periodista d’opinió.
A la segona sessió, que girà entorn del tema relacionat amb “El compromís nacional a les noves xarxes no governamentals”, intervengueren Santi Bolívar, membre d’Intermón Oxfam; Mònica Sabata, membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial; i Jordi Vica, membre de la Xarxa d’Economia Solidària.
A la conferència de cloenda, intervengué Salvador Cardús, doctor en ciències econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, i subdirector del diari Avui.
Les intervencions desplegades per aquest grapat de persones, ben enteses en la matèria, serviren perquè, des del públic, s’anassin fent preguntes i observacions relacionades amb la temàtica de què es tractava.
Val a dir que, de Mallorca, hi assistiren 7 persones, com a mínim. Mentre que, del conjunt dels Països Catalans, s’hi superà el nombre de tres-centes.

Unes jornades com aquestes serveixen sens dubte per facilitar l’intercanvi d’opinions entre persones de distintes contrades, amb les quals es té l'oportunitat de compartir plantejaments, experiències i vivències; alhora que permeten besllumar camps d’actuació possibles als redols on treballa cadascú.
S’hi detecta també la necessitat d’anar enfortint aquelles polítiques que afavoreixin i impulsin perspectives més genuïnament d’esquerres, ecologistes, republicanes i catalanes; com a sortida més escaient per a assolir més nítidament a tots els territoris el pes polític que ens correspon, tant dins el conjunt de l’Estat espanyol, com dins Europa i dins el món.
Hom n'arriba a extraure algunes conclusions, que permeten encetar iniciatives tendents a procurar una participació cívica molt més intensa entre nosaltres.
S'hi veu cada cop més clarament que s'han de cercar i trobar, impulsar i implantar noves formes de participació política en la construcció de les nostres societats respectives.
Tant pel que fa a l'aixecament d'una nova Europa.
Com pel que respecta a l'autogovern dels nostres pobles.
Com pel que comporta la defensa i el manteniment de la nostra identitat, tan malmenada per les embranzides d'unes societats capitalistes cada cop més mercantilitzades i americanitzades.
Ens cal entrar molt més a fons en l'anàlisi i la reflexió relatives a la participació cívica. I que aquesta tasca es faci sense cap d'aquells constrenyiments que acostuma a imposar la disciplina partidista de les formacions que conformen el panorama polític actual.
N'hi ha que consideren, per això mateix, que fa falta recaptar l'aportació sempre enriquidora de persones que, per la seva trajectòria personal o la seva pertinença a organitzacions i entitats cíviques interessades en la construcció del nostre país, poden contribuir activament i eficientment a assolir aquell objectiu polític que es considera primordial: la constitució d'uns Països Catalans lliures, plenament sobirans i marcadament solidaris.
N'hi ha que són de l'opinió que les mobilitzacions ciutadanes, malgrat arribin a ser multitudinàries i nombroses durant un cert temps, corren el perill d'esdevenir estèrils i amb molt poca repercussió pràctica, si no s'aconsegueix lligar-les d'alguna manera a qüestions que tenguin molt més a veure amb la identitat nacional.
Per això, es treballa intensament en la tasca de lligar la mobilització social a una praxi política nacional. Lògicament, això arriba a crear tensions i complicitats entre partits polítics i moviments ciutadans.
A la llarga, emperò, contribueix a implantar nivells de compromís nacional molt més intensos a l'interior de les noves xarxes no governamentals; alhora que impulsa un treball associatiu en xarxa que contribueix a enfortir la normalització nacional.
En qualsevol cas, s’hi ha vist que l'increment d'una participació cívica molt més intensa, hi esdevé del tot imprescindible.

Cecili Buele i Ramis.
Mallorca.

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ

El president de l’Opinió Catalana, Fèlix Martí assisteix al II Fòrum de l’Associació per la Diversitat, organitzat a Palma per la Direcció General de Política Lingüística, a la taula rodona “La llengua catalana en el procés d’integració europea”.
President honorari del Centre UNESCO de Catalunya. El Centre UNESCO de Catalunya és una associació constituïda, l'any 1984, per representants de: Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundació Enciclopèdia Catalana, Fundació Jaume Bofill, Fundació Joan Miró, Fundació per la Pau i Fundació Roca Galès. Des del mes de maig del 1995, també és membre del Centre UNESCO de Catalunya la Fundació Catalunya.

El secretari general de l’Opinió Catalana, Oriol Izquierdo

Miquel Sellarés

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ

L’Associació de Veïnats Santa Pagesa organitza un mercadet, dissabte dia 19 de març, a partir de les 11 del matí, a la plaça del mateix nom, amb la finalitat de recaptar fons per a les activitats que vol fer l’entitat, en benefici de la barriada.

El local de Picalsud – associació cultural de carácter cívic – durant uns dies ha estat posat a disposició de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa, donant aixopluc a tot quant pugui recollir-s'hi.

Membres de la Junta Directiva d'aquesta Associació de Veïnats s’encarreguen d'ordenar, classificar i preparar tot el material recollit: cassetes, videos, dvd, discos, juguetes, bijuteria, collars, arracades, polseres, quadrets, llàmines, etc..

Una activitat que, sens dubte, ha de servir perquè hi hagi més persones del barri que s’apuntin a col•laborar amb aquesta entitat veïnal que vol treballar per dinamitzar-lo i millorar-lo en tantíssims d’aspectes.

Si qualcú vol posar-s’hi en contacte més directe, ho pot fer: al telèfon : 971 914626 o al c-el : avsantapagesa@terra.es.

Mercadet veïnal a la plaça Santa Pagesa

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb