p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

D - Dia a dia, al llarg d'un any

CIL | 06 Març, 2005 11:34 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Dia a dia, al llarg de l'any

(Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo.
Em faràs ben content. Salut. CIL.)

L'Associació Amics del Poble Sahrauí, seguint la iniciativa presentada també en altres indrets de l'estat espanyol, convoca entitats i persones de Mallorca a concentrar-se davant la seu de la Delegació del Govern.
¿Motiu? Protestar públicament i democràticament contra la política repressiva, intensificada recentment al Sàhara Occidental, que hi exerceixen les forces d'ocupació marroquines.
Representants de partits polítics, d'organitzacions sindicals, d'entitats socials s'hi han fet presents, donant suport a la iniciativa.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

La "Fundación Iberostar", presidida pel Sr. Miquel Fluxà, i "Sa Nostra, Caixa de Balears", presidida pel Dr. Llorenç Huguet, han organitzat una conferència titulada Compromesos amb Anantapur, a càrrec del Sr. Vicente Ferrer, qui ha exposat les seves experiències a l'Índia i ha presentat els projectes de futur de la Fundación Vicente Ferrer.
A l'acte, realitzat a l'Auditori del Conservatori Superior de Müsica i Dansa de les Illes Balears, a Palma, han assistit les màximes autoritats autonòmiques, locals i municipals del Partit Popular.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

17. Piercing, d'Antonina Canyelles.

Antonina Canyelles i Colom acaba de publicar un llibre de poemes que duu per titol Piercing

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

16. Cooperatives de treball.

Dia 6 de maig se celebra el Dia del Cooperativisme.
Amb l’objectiu de reconèixer el paper de les cooperatives en el desenvolupament econòmic i social, i d’impulsar-ne la promoció per part dels governs i de les organitzacions, des de l’any 1995 se celebra aquesta Jornada internacional arreu del món, fruit d’una Resolució de l’Assemblea General de l’ONU.
En el marc d’aquesta celebració, també a Mallorca s’organitzen actes diversos:

Alumnes i professors d’escoles cooperatives mallorquines participen en la tasca d’aplicar el material didàctic “Coneix la Cooperativa de Treball”, que ha elaborat la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears.

A l’acte institucional d’obertura de la jornada, on es llegeix el Manifest Cooperatiu, se succeeix una taula rodona sobre Les polítiques per a la promoció del cooperativisme i de l’economia social.

Moderades pel president de la Unió de Cooperatives de Treball, Enric Pozo Mas, hi intervenen persones diverses, com és ara el representant de la Unió de Cooperatives de Treball de Múrcia, Juan Antonio Pedreño; la representant del Govern de les Illes Balears, Margarita Pizà; i el representant del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, Juan José Barrera.

El lloc escollit és el Club Nàutic de Can Pastilla, carrer Virgili, 27, Can Pastilla, Palma.

S’hi fa la cloenda amb un sopar al qual pot assistir qui n’hagi adquirit els tiquets (abans del 3 de maig de 2005):
Tel.: 971 205 028 – 971 294 769
Fax: 971 294 769 –
c-el: gerencia@cooperativesdetreball.coop
http://www.cooperativesdetreball.coop

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

15. A les vies del tren: Parc Sí, Asfalt No.

Així es manifesta la ciutadania dels barris de Son Forteza, Son Oliva, Son Costa, els Hostalets, el Capitol i les zones de Balmes i Marquès de la Fontsanta, a Palma.

Després que l’Ajuntament de Palma ha anunciat la construcció de quatre carrils de circulació massiva de vehicles (25.000 al dia) als terrenys on són situades avui dia les vies del tren.

La gent s'adona que allò que havia de ser un parc per a la ciutadania, pot convertir-se en un nou mur de trànsit dens, amb perill, renou i contaminació per a uns barris que fins ara havien tengut certa tranquil·litat.

Ho veuen com una amenaça molt greu!

L’alarma augmenta el dia que se sap que “l’Ajuntament vol arrabassar els arbres del parc de Son Forteza”. Aleshores es convoca una concentració en aquell indret.

Amb la convicció que encara hi ha temps d’aturar aquest projecte, un bon grapat de persones s’hi concentren, escolten atentament les paraules de representants de la plataforma –una veïnada, un veïnat i una alumna del col•legi de la barriada-, i hi donen suport amb unes bones mamballetes i la compra de pancartas que s’han confeccionat per ser posades a les façanes dels edificis amb el lema: “PARC SÍ, ASFALT NO”.

No transcorren ni 48 hores.
Amb la prepotència que caracteritza l'equip de govern municipal que presideix la batlessa Catalina Cirer, les màquines s'hi tornen a fer presents. Més aviat que de pressa, amb la rapidesa d'un llamp, aconsegueixen d'arrabassar-hi tota quanta planta vivent troben plantada al Parc de Son Forteza.
Davant la mirada estupefacta de veinades i veinats que n'han de presenciar l'escena, mossegant-se la llengua a les totes...
Davant la mirada espantada d'uns infants que no s'ho acaben de creure:
en què quedam?
Hem d'estimar els arbres o els hem de destrossar?
De què serveix plantar plantar arbres, si llavors venen i els arrabassen?
Per què hem de celebrar el Dia de l'Arbre, segons diu la senyora batlessa, si tanmateix llavors ordenarà que els llevin?
On han anat a parar tots aquells arbres que havien estat plantats un bon dia al nostre barri?
Per què s'enduen els arbres d'aquest parc, quan vivim en una ciutat que en té tan pocs?

Efectivament, accions municipals fetes així, de tan mala manera, no tenen nom!

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

14. XI Mostra Folklòrica Internacional a Palma

Ens hagués agradat ben molt poder penjar a les planes de Picalsud algunes imatges vives de la Mostra Folklòrica que s’està realitzant a Palma aquesta primavera de 2005…

Unes imatges que reproduïssin els moviments i les danses, sobretot, d’aquells grups folklòrics que, segons el luxós programa penjat a la xarxa d'internet , s'han fet presents entre nosaltres provenint del Sud…
Camerun, Colòmbia, Egipte, Ghana, Mèxic, Puerto Rico, Rep. Democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, etc.

Ens ha resultat difícil, gairebé impossible, veure'n cap…

Ens ha sorprès agrament... Sobretot, vist el programa i la munió de grups participants, qui l’organitza, el patrocina i li dóna suport:

COMITÉ DE HONOR: Molt Honorable Sr. Jaume Matas i Palou - Honorable Sra. Antònia Munar i Riutort - Honorable Sr. Joan Flaquer Riutort - Excma. Sra. Catalina Cirer Adrover.
XI Festival Mundial de Danses Folklòriques (World Folkdance Festival)
Palma de Mallorca (29 de març - 2 d’abril de 2005)
Patrocinat per: Ajuntament de Palma – Govern de les Illes Balears (Conselleria de Turisme) – Consell de Mallorca – GrupHotel

”Miércoles, jueves y viernes 30 y 31 de Marzo y 1 de Abril: Durante estos tres días habrá actuaciones de los grupos. Por las noches una selección de los grupos serán invitados a actuar en Galas Especiales. La Competición Internacional también tendrá lugar para aquellos grupos que deseen participar y que previamente hayan sido aceptados. Los grupos tendrán tiempo libre a lo largo del Festival para relajarse y disfrutar con las actuaciones de los otros grupos”.

Als cinc escenaris que hem tengut l’oportunitat de visitar –plaça d’Espanya, plaça de l’Olivar, plaça Major, plaça de Cort i passeig del Born-, hem pogut veure i admirar dansaires d’alguns països del Nord –Bulgària, Estònia, Finlàndia, Madrid, Mallorca, Suècia, Turquia…-. Tots de Tramuntana amunt.
Del Sud només hi hem pogut detectar, a l’escenari instal•lat a la plaça de Cort, un grup de dansaires que provenien d’Egipte
Ens hagués agradat ben molt poder coincidir amb dansaires de Ruanda, que, segons s’afirmava a la premsa, també són presents en aquesta Mostra Folklòrica d’enguany.
Però el vent de la bona sort no ha bufat avui a favor nostre. Ens hem hagut de quedar amb les ganes de poder presenciar-ne aquelles danses tan frenètiques i renoueres, al so i al ritme dels tambors africans…

Tant de bo que se'ns pogueren alegrar els ulls i l'oïda amb la presència sempre viva, damunt l'escenari muntat a la plaça Major de Palma, d'una colla de bastonaires catalana!

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

13. Software lliure a l'Administració pública

La implantació de software lliure a l’Administració pública

La gent usuària dels nombrosos serveis que presta en el camp de la informàtica una entitat tan prestigiosa com és ara SoftCatalà, pot alegrar-se ben molt en comprovar que fins i tot n’ha ressonat el nom al mateix Congrés dels Diputats.

Així figura al Butlletí Oficial de les Corts Generals Congrés dels Diputats núm. 145-1 de dia 4 de gener de 2005.

Es tracta del contengut d’una proposició de llei, que hi ha presentat el Grup Parlamentari d’ Esquerra Republicana (ERC), fent referència a mesures que convé adoptar amb la finalitat d’implantar el software lliure a l’Administració de l’Estat.

Aquesta iniciativa parlamentària comporta una bona passa endavant, en el camp de l’ús de les noves tecnologies a l’interior de les administracions públiques.

Just a l’exposició de motius, ja s’hi desvetllen alguns aspectes que es poden considerar força rellevants:
Avantatges del software lliure:

  1. Optimització de la inversió
  2. Foment de la innovació tecnològica
  3. Independència del proveïdor
  4. Seguretat i privacitat de les dades
  5. Foment de la llengua pròpia

S’hi diu que l’Administració de l’estat, com a institució responsable del desenvolupament tecnològic i de la democratització de l’accés a les noves tecnologies dins la societat espanyola, no pot mantenir-se en una actitud passiva davant dels canvis successius i els avantatges tecnològics que comporta la irrupció del software lliure aquests darrers anys.

S’hi afirma que l’Administració de l’Estat ha de ser l’eix motor principal d’aquests canvis tecnològics, i ha d’incentivar el desenvolupament, la distribució i l’ús d’aquest tipus de software basat en llicències de codi obert a l’Estat espanyol i, especialment, a l’interior de la pròpia Administració.

S’hi esmenta que Txina, Perú, Mèxic, Brasil i altres estats d’arreu del món ja van prenent mesures ben concretes, que tendeixen a adoptar el sistema GNU/Linux a tots els àmbits de les seves administracions públiques.

Resulta desitjable que, a més d’haver estat presa en consideració, aquesta proposició de llei del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) arribi a ser aprovada, més prest que tard, amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

12. Festa de l'Àngel 2005, al castell de Bellver

Com cada any des de fa dècades la Federació d’Associacions de Veïns de Palma organitza també enguany, durant tot el dia, diumenge, dia 3 d’abril al castell de Bellver, la tradicional trobada ciudadana que acostuma a arreplegar milers de persones que hi pugen a menjar les darreres panades…

Fomentar la solidaritat veïnal també ha estat una de les tasques presents, al llarg d’aquestes darreres dècades, en la celebració de la Festa de l’Àngel que la Federació d’Associacions de Veïns de Palma ha organitzat anualment al Castell de Bellver.
Un cas ben concret és l'EFIP, l'Equip de Formació, Informació i Publicacions.

Des de Picalsud volem fer-nos ressò d’alguna d’aquestes celebracions festives que s’hi han duit a terme, amb caràcter solidari ben marcat.
Particularment rellevant és aquella que va fer-se l’any 1992:
d’una forma molt solidària, s’hi va fer present en aquell any la commemoració del cinquè aniversari de l’arribada de gent europea a Amèrica Llatina…

Amb la campanya denominada SOLISUD el conjunt d’associacions veïnals integrades dins la F.AA.VV. realitzaren activitats diverses.
Entre d’altres, recolliren donatius i aportacions voluntàries que permeteren connectar, directament i sense intermediaris, amb algunes iniciatives concretes que es duien a terme en alguns indrets d’Amèrica Llatina.

Concretament, amb l’Equip de Formació, Informació i Publicacions de Veneçuela, una organització fundada l’any 1972, es contribuïa a fer que la joventut dels sectors populars esdevengués un factor fonamental en el desenvolupament social i econòmic de les comunitats locals, mitjançant la seva formació integral i la seva incoporació al camp laboral.
Situada en una de les barriades perifèriques de la ciutat de Caracas, anys després d’haver rebut aquelles quantitats recaptades per la F.AA.VV. de Palma, l’EFIP continuava mantenint contactes freqüents amb gent de Mallorca, relacionada amb aquelles tasques que s'hi continuaven desplegant

Tant la Festa de l’Àngel, celebrada aleshores al bosc del castell de Bellver, com moltes d'altres actuacions anteriors i posteriors, -com és el cas d’aquell sopar multitudinari que es va realitzar al recinte del Pueblo Español de Ciutat- servirien moltíssim per ajuntar unes entitats veïnals que contribuïen significativament a incrementar actituds solidàries entre la gent resident a les diverses barriades de Palma.

La Campanya veïnal SOLISUD hi havia contribuït, sens dubte, d’una forma considerable.

Tot i amb això, i com afirma la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, Rosa Bueno, aquest any, coincidint amb la mort del Papa Joan Pau II, s'hi ha "imposat el dol per decret de Batlia" que ha establert la senyora batlessa: s'ha suspès tota quanta activitat tengués a veure amb la presència institucional oficial...

Malgrat l'opinió contrària de representants d'associacions veïnals: consideren més adient aprofitar l'avinentesa de la celebració de la tradicional Festa de l'Àngel per convidar la gent que hi assisteix a retre-li un senzill homentatge, com pot ser el manteniment d'uns moments de silenci, en record i respecte cívic de qui ha estat el Papa catòlic durant més de dues dècades seguides

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

11. Festa solidària: enfila't pel tsunami

Diumenge, dia 20 de març de 2005, a partir de les 10.30 h, a Dalt Murada de Palma -Bastió d'en Berard-, l'A.VV. Sa Calatrava, Bombers sense Fronteres i Castellers de Mallorca organitzen una festa solidària que compta amb la participació de nombroses entitats, amb la finalitat de recaptar fons d'ajuda a la gent afectada pel tsunami.
S'hi espera l'anada massiva de molta gent que té l'oportunitat de presenciar un bon cercavila, tallers infantils i juvenils, coral d'adults, actuació castellera, torrada, ballada popular... com figura al programa i al cartell que s'ha repartit arreu arreu.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

10. Mercadet veïnal a la plaça Santa Pagesa

Dissabte, dia 19 de març, a partir de les 11 del matí, l'Associació de Veïnats Santa Pagesa organitza un mercadet a la plaça del mateix nom, amb la finalitat de recaptar fons destinats a les activitats que vol l’entitat, en benefici de la barriada.

El local de Picalsud – associació cultural de carácter cívic – durant uns dies ha estat posat a disposició de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa, donant aixopluc a tot quant pugui recollir-se.

Membres de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa s’encarreguen de recollir, ordenar, classificar i preparar tot el material recollit: casetes, videos, dvd, discos, juguetes, bijuteria, collars, arracades, polseres, quadrets, llàmines, etc..

Una activitat que, sens dubte, ha de servir perquè hi hagi més persones del barri que s’apuntin a col•laborar amb aquesta entitat veïnal que vol treballar per dinamitzar-lo i millorar-lo en tantíssims d’aspectes.

Si qualcú vol posar-s’hi en contacte més directe, ho pot fer: al telèfon : 971 914626 o al c-el : avsantapagesa@terra.es.

En un dia de sol esplèndid, un cop ben disposada la paradeta a l'espai lliure públic del carrer Blanquerna, l'èxit de vendes resulta espectacular. Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Santa Pagesa s'han quedat amb les ganes de tornar a repetir l'experiència.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

9. Concentració a favor de la pau i la llibertat

Es compleix el segon aniversari de la invasió de l’Irak per les tropes nordamericanes. Un fet que va provocar multitudinàries manifestacions de protesta arreu del planeta. També aquí, a Mallorca.
La Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, que s’afanyà a arreplegar desenes de milers de persones contra l’inici de les operacions militars, torna a convocar ara la ciutadania mallorquina.
Es tracta d’un acte més senzill: una concentració cívica el proper dissabte, dia 19 de març de 2005, a les 12 del migdia, a la plaça de l’Olivar, de Palma.
S’integra, així, en la celebració de la Jornada Internacional de Mobilitzacions que es realitza arreu del planeta.

Amb un sol esplèndid de primavera, s'arriben a concentrar a la plaça de l'Olivar, a Palma, un bon grapat de desenes de ciutadanes i ciutadans que, amb la seva presència i els seus aplaudiments, donen suport al manifest elaborat per la Plataforma per la Democràcia i la globalització Social.

El text, en català, és llegit per dos joves - un mallorquí i un sahrauí (que s'hi expressa a la perfecció!).

Representants de les entitats que integren la plataforma compten amb la presència entusiasta d'una bona colla d'infants sahrauïns que són a Mallorca seguint el programa Vacances en Pau, al front del qual es troba Carme Barceló.

José Luis Aparicio s'encarrega d'una megafonia que, com sempre, hi acompanya i ambienta a la perfecció.

S’hi vol tornar a dir ben fort ¡¡No a la Guerra!!
S’hi vol reclamar també ¡¡Llibertat per a Irak, Palestina i Sàhara, tres punts calents on avui dia es troba en greu perill la pau i la capacitat de decidir lliurement.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

8. Nou bar de copes i de converses per a la gent jove

Dissabte, 12 de març de 2005.
La gent jove de Mallorca, - i la no tan jove també -, compta des d'avui mateix amb un nou espai per a la trobada i l'encontre amistós: es tracta d'un bar de copes i de converses: el Bar Pompeyo, situat a la barriada palmesana de Son Oliva, al carrer Tinent Oyaga, 30A (el de la via del tren de Sóller...)

Des d'avui mateix és regentat per Xisco Jaume Méndez, líder durant anys de les JERC-Illes, qui a partir de les 20:00 hores d'avui capvespre (dissabte, 12/03/05) comença a posar-se darrera la barra, al front d'un establiment d'aquestes característiques.

L'Executiva d'ERC-Mallorca en ple s'hi va fer present ahir a la nit, i pogué assaborir els deliciosos plats que s'hi ofereixen.

Tothom en sortí força satisfet.

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

7. Video-fòrum i debat sobre la situació de les dones a les nostres societats

Dissabte, 12 de març de 2005.

Carme Porta i Abad, diputada al Parlament de Catalunya, i a la vegada màxima responsable de la Secretaria de la Dona d’ERC, es fa present a Palma, amb motiu d’una Jornada de la Secretaria de la Dona, durant la setmana de celebració del Dia Internacional de les Dones.

La diputada catalana intervé en un acte, presentat per Margalida Seguí, secretària de la Dona d’ERC-Illes, i realitzat al Centre Social Flassaders, davant d’un auditori que segueix amb molt d’interès les explicacions que s’hi donen. Les imatges que s’hi projecten giren entorn de l’experiència de la diputada neozelandesa. Les seves anàlisis i propostes socioeconòmiques, sorgides d’una particular i singular perspectiva femenina, queden ben reflectides en la pel•lícula que duu per títol Si les dones comptessin (Who’s counting).

Marilyn Warin esdevé l’única diputada del Parlament neozelandès, parlamentària del Comitè de Despeses Públiques, i, posteriorment, l’única dona amb què compta el govern del país.Les seves conviccions polítiques antinuclears la duen a retirar-se de la política. Mentre hi està ficada, l’objectiu que persegueix aquesta dona és que tothom l’entengui; fins i tot quan parla de l’economia mundial, talment com si es tractàs de l’administració domèstica del món.

Tot seguit, s’hi desplega un video-fòrum i debat sobre la situació de les dones a la societat.

D’entre els assumptes que s’hi susciten, hom pot destacar-ne alguns com a més rellevants:

  1. L’ús del temps defineix les nostres vides humanes... La invisibilitat del treball de les dones omple el temps de manera improductiva... Fins al punt que la vida de milions de dones en aquest món passa de no ser ningú durant dècades a ser un maldecap abans de morir.
  2. La ingent feina domèstica que fan les dones arreu del món pràcticament no té cap importància en termes macroeconòmics. Només s’hi comptabilitza l’economia monetària.
  3. La pujada del PIB no té res a veure amb l’augment real de benestar per al poble ni per a la majoria de les dones d’un país.
  4. L’actual sistema econòmic en el qual vivim immersos només reconeix el valor dels diners. El treball no remunerat no val res. Aquest sistema econòmic pot acabar matant-nos (a les dones, i als homes).
  5. El negoci de les armes és la indústria que més creix: la tasca ben remunerada de matar gent i de preparar-ne per matar-ne més resulta molt rendible per a l’actual sistema econòmic.
  6. El fet que, en un moment de la teva vida pública, per defensar uns principis, t’hagis de retirar i te n’hagis d’anar, forma part de la mateixa descripció de la feina política autèntica.
  7. L’home necessita l’energia nuclear, com els indiots necessiten el Nadal.
  8. Amb la projecció de la pel•lícula Who’s counting (Qui compta), ERC-Illes realitza una Jornada de la Secretaria de la Dona - oberta a tothom que vulgui assistir-hi - al Centre Flassaders (carrer Ferreria, 10), de Palma.
    Hi intervé la diputada d'ERC al Parlament de Catalunya, Carme Porta i Abad.
    La pel•lícula, que es projecta en versió original anglesa subtitulada en català, gira entorn de l'experiència política d'una diputada neozelandesa i les seves anàlisis i propostes socioeconòmiques.

    .

    =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

    .

    6. Manifestació el Dia Internacional de les Dones

    Dimarts, 8 de març de 2005.


    Dia Internacional de les Dones a Palma (Mallorca).


    Un bon grapat de persones, com cada any des que en fa uns quants se’n reprengué la iniciativa, tornaren a manifestar-se pels carrers de Ciutat reclamant un major respecte cap als drets de les dones d’arreu del món.

    A més de drets, avui es reivindiquen fets concrets que portin les nostres societats a eradicar-ne una de les tares més grosses que les caracteritzen: els maltractaments – s’arriben a convertir fins i tot en assassinats – que pateixen tantes dones convertides en autèntiques víctimes de la violència de gènere que hi exerceixen tants d’homes! Per cada dona assassinada, hi ha un home assassí!
    El Parlament de les Illes Balears - i tots els parlaments democràtics d'arreu del planeta - no solament han de promulgar lleis que siguin molt més favorables a la defensa i protecció de les dones maltractades, - fruit i conseqüència de la violència de gènere -, sinó que s'han d'afanyar a urgir els governs perquè apliquin més i millors mitjans que portin realment a aconseguir que aquesta defensa i protecció esdevé totalment efectiva.

    No hi haurà cap dona assassinada, quan no hi hagi cap home assassí!

    .

    =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

    .

    5. XXX Aniversari del moviment veïnal a Palma

    Tres dies abans que se celebri el Dia Internacional de les Dones, una dona mallorquina lluitadora, Rosa Bueno Castellanos, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, aconsegueix arreplegar entorn de les taules del restaurant ‘Pequeño Mundo’ més de tres-centes persones, la nit del primer dissabte del mes de març.

    Es tracta d’un sopar de germanor, on cadascú dels assistents paga religiosament els 20 € que costa el menú i on participen representants de les distintes juntes directives de les associacions veïnals integrades dins la F.AA.VV.

    Motiu? Enguany es compleixen 30 anys de l’inici de les lluites veïnals més significatives que s’han fet a Palma.
    I es vol celebrar, com cal, un esdeveniment d’aquests característiques.

    Si més no, aquesta trobada serveix perquè, tot recordant-les i fent-les presents, qui més qui manco s’adoni que, avui dia, les coses ja no són com eren un temps, i que moltes coses han anat canviant en aquests darrers trenta anys.

    De bracet d’avanços indubtables, aconseguits amb molt d’esforç de molta gent lluitadora, s'hi reconeix que caminen plegats molts d’altres retrocessos impensables: en aspectes socials, culturals o d’impuls d’una participació cívica més directa i intensa.

    Les paraules que hi pronuncia la presidenta Rosa Bueno calen ben endins.
    Davant representants institucionals de totes les formacions polítiques presents al Consistori palmesà.
    Davant representants de gairebé totes les associacions veïnals de la F.AA.VV., que hi són presents.
    Fins i tot, gràcies a l’acció de Veïns sense Fronteres, davant gent venguda de l’Àfrica dels Grans Llacs: dos burundesos arribats recentment a Mallorca participen en el sopar veïnal.

    Davant els successius presidents que ha tengut la Federació:
    a Rosa Bueno, que n'és la primera i n'és la darrera presidenta, acompanyen Joan Múrcia, Paco Mengod, Joan Font, Josep Lliteras.. i tota quanta gent comparteix taula i conversa…

    .

    =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

    .

    4. Davant el Dia Internacional de les dones: Caty Salom i Parets, una al•lota mallorquina que parla i escriu amb els ulls i amb el somriure

    Na Caty Salom i Parets, fundadora i presidenta de l’ADELA a Balears, va nàixer a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí a la dècada dels anys 70. Hi va morir l’any 1998.

    Quan ella naixia, ho record molt bé, feia pocs anys que hi havia mort el seu padrí matern. Fet que havia succeït, precisament, pocs dies abans que jo partís cap a l’Àfrica negra, a treballar-hi durant uns anys amb el seu oncle Miquel, missioner.

    Fent pinya, amb un bon grapat de capellans mallorquins, mentre érem en una de les regions més habitades d’aquell petit i bell país anomenat Burundi, seguíem de lluny el creixement de les nostres famílies: el naixement de fills i filles dels nostres germans i les nostres germanes, o dels nostres cosins i les nostres cosines, comportava motius de gran alegria per a tots nosaltres.

    El carrer Llarg, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on vivia la padrina materna de na Caty, era ben conegut i concorregut per tots nosaltres. Adesiara hi solíem fer la passada, aprofitant l’ocasió per recollir-ne o dur-hi noves, segons fos, abans d’emprendre el vol cap a missions, o després d’haver aterrat altre cop a la Roqueta…

    Amb el decurs del temps, tot i que les circumstàncies personals i professionals varen fer un tomb, la meva amistat personal amb els oncles Miquel i Joan, i amb la resta de membres de la família de na Caty, continuà empenyent-m’hi.

    Al llarg de la meva vida, vaig tenir l’oportunitat d’anar a girar visita a la casa pairal del carrer Llarg santamarier, en no poques ocasions.

    La notícia de la malaltia de na Caty em va colpir molt fortament: es tractava d’una malaltia rara, neuromuscular, anomenada ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). Li havia sobrevengut a una al•lota tan jove i tan garrida!

    Una estudiant universitària mallorquina que, als 18 anys d’edat, es veia forçada a haver d’abandonar els seus estudis a la UIB. I començava una llarga, penosa i cruel lluita personal amb la malaltia que progressivament li aniria paralitzant el cos fins a límits impensables.

    Si algun record inesborrable em queda d’aquelles visites efectuades a la casa pairal de la família Parets – on vivia na Caty - és la d’haver-hi vist sempre, fos el dia i l’hora que fos, una al•lota jove, amb un cosset cada cop més paralitzat, que et parlava intensament i clarament amb els ulls i amb el somriure.

    Sense obrir boca, ni moure gens els llavis, ni pronunciar-te cap paraula, na Caty et deia sempre tantes coses!

    Mentiria si digués que jo, aleshores, entenia ben bé tot allò que em deia. Ni prop fer-hi. Sa mare i son pare, que la comprenien a la perfecció, m’ho anaven transcrivint amb molta de paciència…

    Vèiem que es tractava d’una malaltia que no li afectava l’enteniment ni els sentits. Això vol dir que na Caty ho entenia tot tan perfectament, que ens veia i ens sentia quan hi érem i li xerràvem.

    Vèiem també que aquella malaltia li anava ocasionant, de manera progressiva, la paràlisi dels músculs, la parla, la respiració o el pas dels aliments de la boca fins a l’estómac.

    Vèiem que anava perdent gradualment el moviment de les mans, dels braços i les cames; que no es podia sostenir el tronc ni el cap, a voluntat pròpia; que no es podia valer per ella mateixa, gairebé en res; que s’anava tornant incapaç de qualsevol altra cosa que no fos donar senyals de vida fent l’ullet!

    I va ser així, fent l’ullet, amb els ulls i amb el somriure, que na Caty aconseguí ni més ni manco que emprendre, realitzar i completar la tasca gegantina d’escriure i publicar un llibre.

    Ella n’era l’autora, la protagonista, la mare de la criatura. El títol, ben explícit: “Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica”.

    Un llibre com aquest, unit a tots els petits grans gestos que realitzà durant els 8 anys seguits que lluità amb la malaltia, ens hi apropà a tots, a l’esclerosi lateral amiotròfica.

    De manera amistosa, com qui no fa res, contribuí a fer-nos-la una mica més familiar.

    No solament arribàrem a aprendre a pronunciar-ne el nom correctament i seguidament– de bon principi tan difícil de memoritzar -, sinó que, sobretot, ens apropàrem a copsar-ne les característiques i els efectes principals.

    I, sobretot, ens serví per entrar una mica més endins, en l’ànima mateixa de na Caty.

    Hi descobrírem la dona mallorquina lluitadora, la jove, la malalta, la bella, la somniadora, la paralítica, la desesperada, la creativa, l’escriptora, la poeta, la xerradora, la creient, la comunicadora…
    No resulta gens estrany que el seu poble, agraït, li volgués dedicar un dels seus carrers en via pública. Ho reflectiren i se'n feren ressò mitjans de comunicació com el Diari de Balears.

    En el Dia Internacional de les Dones, a punt de complir-se el setè aniversari de la seva partida definitiva, el record de na Caty Salom i Parets ens continua esperonejant a tots i a totes: ens cal seguir lluitant, sempre, amb gran coratge, per enfrontar-nos a les dificultats que se’ns presentin, per grans i feixugues que semblin i siguin.

    Parlant amb els ulls i amb el somriure, na Caty ens recorda i fa avinent que no hi ha cap obstacle que no pugui superar-se!

    Com va dir el poeta:

    Una al•lota que arriba a ser tan lliure
    Que esdevé capaç de sobreviure,
    Fins al punt que un llibre arriba a escriure
    Amb els ulls espirejant de tant somriure.

    Cecili Buele i Ramis
    Mallorca, 2005.

    NOTA:

    L’escriptor de la vila mallorquina de Consell, Joan Guasp, qui fou l’encarregat de llegir el pregó de la XIX edició de la Fira del Llibre (maig 2001, és l’autor de nombroses obres de teatre, novel•les i reculls de contes. Al seu llibre La cervesa de Déu, relata la vida de Caty Salom, l’al•lota de Santa Maria que va patir esclerosi lateral amiotròfica.

    .

    =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

    .

    3. IB3 de qualitat i en català cada dia!

    Dia 1 de març de 2005, en plena celebració del Dia de les Illes Balears, commemorant el XXII aniversari de l’Estatut d’autonomia per a les Illes Balears, el Govern inaugura IB3.
    Ho vol fer a bombo i platerets.

    Gent del país, majoritàriament jove, s’hi arremolina i hi reclama més respecte cap a la llengua catalana, l’única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses.

    - - - - - - - - - -

    Consideren que, des del primer dia i en endavant, aquesta llengua, la llengua catalana, no hi pot ser tan maltractada com han plantejat de bon principi els màxims responsables de l’entitat.

    - - - - - - - - - -


    Entre la gent assistent a la manifestació davant la seu d’IB3, hi és present el president d’ERC-Illes Joan Lladó, com també altres militants d’Esquerra Republicana

    - - - - - - - - - - -

    Les imatges que s’hi enregistren són del tot expressives:http://www.totmallorca.net/ib3/.

    .

    =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

    .

    2. A Emili Darder Cànaves, batle republicà de Palma, 68 anys després

    Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
    Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
    Conserva de ses passes el bon record perenne,
    Avui com mai valora l’enardidora gesta
    Que va fer en Darder.

    Als vint anys va ser metge amb totes les llicències,
    Estudià a València, es doctorà a Madrid;
    Allà, de cirurgia, n'adquirí bé la ciència
    I aquí la medecina, la féu a consciència,
    Amb el més gran delit.

    Emili Darder, metge, va ser batlle de Palma
    Hi féu una feinada en cultura i sanitat.
    Abans va fer esforços com màxim responsable
    De tots dos camps alhora, li van donar la fama
    De ser home assenyat.

    Arriba el gran desastre, s'aixequen els feixistes,
    A un batlle que treballa com bon republicà,
    Li fan consell de guerra, sentència ben prevista,
    I en un castell tan tètric, malgrat la bella vista,
    A mort l'han condemnat.

    Amb seny asserenat i amb serenor assenyada,
    Segut a una cadira s'enfronta aquí amb la mort;
    Vora aquest mur de pedra, no ho dubta, l'ha trobada:
    Aquí és on més desitja salut republicana
    A qui pertoqui en sort.

    Avui són molts alumnes que amb mètodes més àgils,
    S'adrecen cada dia cap a Son Cotoner:
    Allà s'aixeca un centre d'estudis secundaris,
    que en nom d'aquell gran metge, ajuda que es preparin
    Com va fer en Darder.

    També hi ha un altre centre, en una altra barriada,
    Que porta el nom del metge que va regir ciutat,
    Allà, en aquella zona, s'hi atén la gent malalta,
    O aquella que precisa sempre que li fa falta
    Tenir metge al costat.

    Si aquell any trenta-nou les dretes s'imposaren,
    L'esquerra progressista ha de vèncer en aquest any.
    El viu record d'un Costa, molt clara eina dretana,
    Comenci aquí, avui dia, a ser ben superada
    Pel de n'Emili enguany.

    Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
    Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
    Conserva de ses passes el bon record perenne,
    Avui com mai valora l’enardidora gesta
    Que va fer en Darder.

    Ciutat, 8 de febrer de 2004.

    Cecili Buele i Ramis
    Candidat d'ERC al Senat per Mallorca,
    dins la coalició electoral "Progressistes per les Illes Balears"

    .

    =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

    .

    1. Alts càrrecs de l’estat rwandès denunciats a Europa

    Juan Carrero amb Adolfo Pérez Esquivel

    Del cap i del cor del bon amic i company de lluites i de dèries – Joan Carrero Saralegui – m’arriba aquesta notícia.
    Consider que pot resultar interessant, per a tota aquella gent mínimament sensibilitzada davant dels drets humans trepitjats i potejats en tants indrets del món.
    I davant la manera tan increïblement dura i cruel, com això s’està duent a terme a la regió dels Grans Llacs Africans!
    Davant dels nostres ulls, ben davant dels nostres nassos!
    S’ho paga oposar-s’hi amb tots els mitjans democràtics que siguin al nostre abast.

    Cecili Buele i Ramis.

Comentaris

êóïèòü ôîòîàïïàðàò

Re: D - Dia a dia, al llarg d'un any

êóïèòü ôîòîàïïàðàò | 13/11/2011, 15:01

Tengo que admitir que estoy totalmente de acuerdo contigo . ! Buen blog! Si usted desea cambiar su pelo, prueba de mi weblog , posiblemente usted encontrara algunos de los conceptos , sobre todo tipo de cabello medio largo para el pelo fino : )

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb