p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Eivissa: destrossa, repressió i resistència

CIL | 28 Març, 2006 17:02 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

En article de Josep Juàrez, es pot llegir:

Encara duc terra d’Eivissa aferrada a les sabates. Terra humida de ferida fresca, perfumada per arrel de savina junípera, arrabassada de sobte.
Terra agredida per màquines apocalíptiques, actuant impunement sota la protecció policíaca enviada per un govern, suposadament progressista, per protegir els negocis de destrucció d’un altre govern, de rapinyaires, cacics i negociants.
Terra honrada, per la dignitat dels resistents, per la força de la raó, per la immensa fortalesa atresorada en cossos aparentment febles, inexperts i indefensos davant la brutalitat.
Terra que és la nostra terra, malgrat que un mur de silenci, molt més alt que la distància marina, intenti evitar que l’exemple eivissenc arribi a Mallorca.

A hores d’ara, Eivissa és escenari d’una orgia destructora, de presumptes il•legalitats i d’imposicions antidemocràtiques. He vist amb els meus propis ulls l’activitat embogida de maquinària pesant, deixant al seu pas trossos de paisatge lunar, amb mètodes d’esbucament que recorden Palestina, amb la ciutadania saturada d’impotència i indignació.
La intenció política és molt clara: de moment, “marcar el terreny” per a que, durant setmanes, la moral dels qui veuen tot això, cada dia, es mini davant els fets consumats. Que s’interioritzi aquest procés com a irreversible, davant el qual no val la pena resistir. I que s’interpreti que, els qui ho fan, actuen des d’interessos espuris.

A Eivissa, l’agressió al territori, i la repressió, són complementàries i inseparables. Per això, la responsabilitat política és clara i compartida: mentre el PP, dels Matas i Matutes, barreja política i negocis, i sepulta Mallorca i Eivissa sota una mortalla d’asfalt i ciment, el PSOE, de Zapatero i Socias, envia les forces armades per imposar antidemocràticament aquesta destrossa, de legalitat més que dubtosa.
PP i PSOE, una ma renta l’altra, i tot plegat (que ningú no ho oblidi) ho pagam nosaltres.

Perquè, a més de que l’astronòmica factura de les autopistes deixarà els comptes públics penjats quasi mig segle, la despesa de la repressió també la pagam entre tots: cada vehicle, cada uniforme, cada pistola, cada fusell, cada porra, cada pilota de goma, cada escut, cada casc, i tots els sous i les dietes dels qui utilitzen tot això contra la població, estan pagats amb els nostres impostos.

Crònica d’avui, un dia qualsevol.
De bon matí, han tornat a haver detinguts. Aquesta vegada, set. A primera hora, la gent intentava evitar una nova agressió, oposant-se a l’obertura d’un vial per la part de darrera de Ca’n Malalt. Aquest vial, tan innecessari com la resta de les faraòniques obres, té un objectiu molt específic: ofegar en mig de l’asfalt, com si fos un dibuix d’en Quino, el negoci familiar d’horticultura, ja envaït anteriorment, d’en Antoni Planells, Malalt, símbol del moviment cívic de resistència, persona honrada i progressista, home d’una peça.

Però la mala baba dels agressors no s’ha aturat aquí: cap a mig dia, i una vegada obert per la força aquest vial, algú ha ordenat a l’operari d’una màquina d’excavació fer un forat d’un metre i mig de fondària per vuit d’ample, a l’extrem de l’única sortida que li quedava a en Toni i als seus veïns, acaramullant la terra a modo de tanca, i deixant als represaliats sense poder sortir de ca seva.
La resposta ciutadana ha estat immediata: un nombrós grup de gent compromesa, uns amb aixades, un altre amb una pala, i d’altres amb les pròpies mans, han aconseguit omplir el forat, desfer la tanca i obrir el pas. En aquestes condicions, cada petita victòria té un valor incalculable.

És necessari, imprescindible, que els germans eivissencs no quedin tot sols.

A Mallorca tenim una alta responsabilitat en aquest conflicte, que ja dura més de dos anys, i del qual no es tenien notícies fins fa quatre dies. No només hem de menester, tots plegats, actes de suport i solidaritat cap a la resistència eivissenca (*).
A més d’això, la millor solidaritat que podem donar als companys pitïusos és, justament, defensar Mallorca, amb la mateixa coherència i decisió que a Eivissa ells defensen la seva illa.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS
.
març de 2006.

(*) Solidaritat mallorquina amb Eivissa.
Dia 1 d’abril, 17,00 hores, Pl. Espanya,
Palma.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb