Ara que alguns celebram, aquests dies, l'aniversari de la proclamació de la República Catalana efectuada pel president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, fa 74 anys, m'entren ganes d'expressar el meu desig fervent de pau i de salut republicana que, almanco per a mi, resulten les més sanes... Sobretot, vist el comportament bàrbar d'una altra gent que no sap fer altra cosa que dedicar-se a tallar els arbres d'un bosc que va ser plantat en memòria de demòcrates que donaren la vida per la llibertat de tots.
Glosa republicana
Més aviat que de pressa, amb la rapidesa d'un llamp, les màquines aconsegueixen d'arrabassar tota quanta planta vivent ha aconseguit d'arrelar al Parc.
No han passat ni 48 hores, des que un bon grapat de ciutadanes i ciutadans s’hi han arreplegat per reclamar-ne la protecció i el mateniment.
Amb la prepotència que caracteritza l'equip de govern municipal que presideix la batlessa Catalina Cirer, les màquines s'hi tornen a fer presents.
Davant la mirada estupefacta de veinades i veinats que n'han de presenciar l'escena, mossegant-se la llengua a les totes...
Davant la mirada espantada d'uns infants que no s'ho acaben de creure...
Me’n torn a ca nostra,
Devora na Lina,
Mumare, grans dones,
Mumpare i família.
Me’n torn a ca nostra,
El Vent ja m’hi espitja,
La veu de Déu sona,
Amb el Fill de Maria.
Me’n torn a ca nostra,
Després de grans lluites
Amb totes mes forces
Arreu del món duites.
Me’n torn ca nostra,
A la Terra deixant
Com qui fa gran roda
Mes grans amistats.
Me’n torn a ca nostra
I vull demanar
Visquem sempre enfora
D’anar destrossant
El món, casa d’altri
Que hi vulgui habitar:
Que mai enlloc falti
El que Déu hi posà.
Me’n torn a ca nostra
A na Bel vull deixar
Tot quant és ben nostre:
“T’estim d’allà dalt!”
Cecili Buele i Ramis
El darrer dia del mes de febrer de l’any 2005, A punt d’entrar dins el - per a mi – tantes vegades malaurat mes de març, aniversari de tantíssims d’esdeveniments polítics, familiars i personals...
12. Fundacions presents al Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
A les quatre fundacions de caràcter polític ja esmentades, que serveixen perquè puguin fer-se presents al Primer Fòrum Social Mediterrani algunes formacions polítiques força conegudes, s'hi han de sumar un bon grapat d'altres fundacions diverses que també hi fan les seves aportacions, des dels vessants que les caracteritzen.
La Fundació Josep Comaposada:
realitza el seminari/taller sobre “Difusió del nou codi de treball entre els joves treballadors al Marroc “.
La Fundació per la Pau:
intervé en diversos seminaris tallers, en dies i indrets també diversos:
En un d'aquest, conjuntament amb altres entitats, presenta el tema de la “Militarització, Segurerat i NoViolència”. Mentre que en un altre fa enriquidores aportacions sobre el “Desarmamament, camí de pau.”
La Fundació Terra:
participa en el Primer FSMed amb un seminari/taller que anomena: “Els plans d'acció energètics, locals, alternatius i tous. Una aportació des del manifest per una Nova Cultura de l'Energia”.
La Fundació Randa:
amb Lluís Maria Xirinacs i Antoni Ricart, presenta “Una eina per construir la pau: Centre d'Estudis Joan Bardina”.
La Fundació Catalunya Segle XXI:
conjuntament amb la Fundació Alfonso Comin i representants d'altres entitats ofereixen reflexions sucoses relatives a la “Justícia al Mediterrani: contra els paradisos fiscals” o sobre “Solidaritat al Mediterrani: impostos globals i desenvolupament”.
La mateixa Fundació Alfonso Comín, juntament amb la Fundació Lluís Espinal exposen conjuntament el tema relacionat amb la “Guerra Infraestructural i urbicidi a Palestina”.
La Fundació Pere Ardiaca:
presenta el seminari/taller sobre "Alternatives i resistències al model desenvolupament actual".
D'aquesta manera, es pot veure que les aportacions fetes per les més diverses organitzacions i moviments socials contribueixen a enriquir un Fòrum Social on han estat presents entitats d'índole ben diversa: sindicats, partits polítics, fundacions i altra casta d'entitats i associacions desitjoses de construir un altre Mediterrani en pau i amb drets.
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
Contengut d'aquest bloc:
12. Fundacions presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
11. Partits polítics presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
10. Organitzacions socials presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
09. Dia cinquè: l'endemà mateix del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona. Algunes impressions personals.
08. Dia quart, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
07. Dia tercer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
06. Dia segon, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
05. Dia primer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
04. Drets Humans de Mallorca i altres entitats mallorquines presents al FSMed
03. I FSMed
02. FSMed a la Fira Barcelona
01. Participació de la CGT-Balears al Fòrum Social de la Mediterrània
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
11. Partits polítics presents al Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
Si s’atenen les imatges de la gran Manifestació realitzada el darrer dia del Fòrum pels carrers dels voltants de la plaça d’Espanya de Barcelona, la presència de partits polítics esdevé gairebé escassa...
Llevat d’algun representant d’IpC-Verds que porta alguna pancarta, poqueta cosa més.
La temàtica no deixa de ser força interessant:
Divendres, dia 17, entre les 12 i les 18 hores, la Fundació Josep Irla i d’altres quatre entitats programen un seminari taller (codi 1320, a la P2) sobre Els fòrums socials mundials, motor d’una nova relació entre societat civil i representació política. S’emmarca dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans. Tot i que no s’hi fan presents tots els ponents, entre d’altres, hi figuren: Joan Saura (dIPC-Verds, conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya); Elio di Rupo (president del Partit Socialista de Bèlgica i vicepresident de la Internacional Socialista); o Joan Puigcercós (secretari general d’ERC), etc.
D’altra banda, organitzat per la Fundació Europa dels Ciutadans, també dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans, s’hi munta un seminari/taller (codi 2875, a la S9) sobre Unió Europea i Constitució: una altra Europa és possible.
Es programa per al divendres, dia 17, entre les 14 i les 16 h.
Els participants representen formacions polítiques com IU, Gaspar Llamazares i Marga Ferrer; EuiA, Jordi Miralles; Refundació Comunista (Itàlia); Partit Comunista Francès (França); o Bloc d’Esquerres (Portugal).
L’endemà mateix, la Fundació d’Investigacions Marxistes, dins l’eix temàtic Migracions, hi munta un seminari/taller (codi 1281, a la S4) que gira entorn de la Reflexió sobre les polítiques migratòries a l’estat espanyol. Es programa per dissabte, dia 18, entre les 16 i les 18 h, intervenint-hi, entre d’altres, Susana López, responsable de l’àrea d’Immigració d’IU.
El mateix dissabte, dia 18, entre les 14 i les 16 h, el Fòrum Social Grec organitza un seminari taller (codi 1457, a la S16).
S’emmarca dins l’eix temàtic Conflictes, militarisme i pau, programant-se’n les traduccions en grec, anglès, espanyol, àrab, turc i italià.
S’hi tracta la temàtica relativa a Balcans, Mar Egeu, Xipre: regions de pau i de cooperació.
Hi intervenen representants d’AKEL (Partit Progressista de la Gent Treballadora, de Xipre); d’ODP (Partit de la Llibertat i Solidaritat, de Turquia); i de SYN (Coalició d’Esquerres, de Grècia).
També el mateix dissabte, dia 18, entre les 16 i les 18 h, la Fundació Josep Irla conjuntament amb CIEMEN/CONSEU, dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans organitza el seminari/taller que gira entorn de la temàtica relativa a Els pobles sense estat del Mediterrani: és viable la creació d’una xarxa de col•laboracions?.
S’hi programen les traduccions en català, anglès, francès i àrab.
Hi és prevista i programada la intervenció, entre d’altres, de Pilar Dellunde, d’ERC.
És clar que la presència de partits polítics en un fòrum social d’aquestes característiques no és la predominant.
Queda reduïda, fins i tot indirectament a través d’alguna Fundació, a algunes poques formacions polítiques progressistes i d’esquerres, de l’àmbit més proper als Països Catalans.
Discutible o no, amb les dades recollides, no es pot afirmar que s’hi hagi fet visible, directament, la presència de representants de partits polítics d’altres àmbits mediterranis.
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
10. Organitzacions sindicals presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
Nombroses han estat les organitzacions sindicals que han participat en el Primer Fòrum Social Mediterrani que s’ha celebrat a Barcelona, durant quatre dies seguits.
Pràcticament de tots els països que envolten les quatre ribes de la Mar Mediterrània.
Seria molt pretensiós voler abastar tot quant fou i representà la presència i la temàtica de les organitzacions sindicals al Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona.
Un esdeveniment d’aquestes característiques, imponent pel gran nombre d’assistents, divers per la varietat d’orígens i procedències, i força complex pels nombrosos canals per on circulava la temàtica exposada, ho fan tan difícil que resulta gairebé impossible.
Tres conferències diàries, que es donaven a la mateixa hora en indrets distints, no et permetien de fer-ne el seguiment complet, de les 9 que s’hi arribaren a fer en tres dies.
Set eixos temàtics, entorn dels quals giraven les diverses intervencions, complicaven encara més aquesta tasca; i, com que m’havia proposat de participar en l’eix “Democràcia i drets humans”, representant l’entitat Drets Humans de Mallorca, se’m feia impossible d’accedir als altres sis.
Més d’una cinquantena de seminaris i tallers que diàriament s’hi feien, durant dues hores seguides, als 25 espais reservats en aquell recinte immens de la Fira Barcelona, tampoc no et facilitaven gaire les coses.
Tot i amb això, i corrent el risc d’aventurar-me a perdre’m pels viaranys de la presència i la temàtica sindical tractada en aquest Primer Fòrum Social Mediterrani, m’ha semblat interessant arreplegar certes dades que consider rellevants.
Una de les tres conferències inicials d’aquest Primer Forum Social Mediterrani celebrat a Barcelona, que portava per títol “Defensant els drets, construïm la pau”, i que acollia la intervenció de representants de Palestina, Israel, Marroc, Catalunya, Síria, Algèria i Líban, ja feia veure ben a les clares la presència característica de “conflictes” a la Mar Mediterrània.
El conflicte palestí/israelià, o el sahrauí/marroquí que hi excel•leixen, no n’amaguen molts d’altres que també es produeixen en diversos indrets i àmbits d’actuació social i política que es desplega a totes quatre ribes d’aquest Mare Nostrum.
No és d’estranyar, doncs, que la temàtica desplegada per les organitzacions sindicals en aquest Fòrum hi aparegués ben marcada per aquestes dues línies d’incidència primordials: la Mediterrània, una mar de pau, la Mediterrània, una mar de drets. També a l’àmbit sindical.
La presència d’organitzacions sindicals al Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona esdevé ben notòria i significativa.
Només a títol d’exemple, entre moltes d’altres, se n’hi poden esmentar algunes que figuren al programa amb algun representant com a ponent:
AMDH (Marroc)
- Adib Abdesselam
ANDCM
- Ali El Allaoui
- Mohssin Doukkali
AVALOT (Joves de la UGT Catalunya)
CCOO
- Eva Hernández (País Valencià)
- Javier Martínez (Espanya)
- Javier Doz (Espanya)
- Neus Moreno (Catalunya)
CDT (Marroc)
- Abdelkader Zraih (Marroc)
- Touriya Lahrech (Marroc)
CGIL (Confederació General Italiana del Treball)
- Desare Melloni (Bologna)
- Dino Greco
- Titti Di Salvo
CGT
- Agustín Gómez (Espanya)
- Eladio Villanueva (Espanya)
- Diego Rejón (Espanya)
- Jean François Courbe (França)
- José Antonio Carretero (Espanya)
- Juan Carlos del Val (Catalunya)
- Sira del Río
COBAS (Itàlia)
- Elettra Anghelinas (Utàlia)
- Francesco Amodio
- Giancinto Solito (Itàlia)
- Piero Bernocchi (Itàlia)
- Vincenzo Miliucci (Itàlia)
CTUWS (Egipte)
- Kamal Abbas (Egipte)
CUSC (Catalunya)
- Josep Biel (Catalunya)
IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya)
- Luís Blanco (Catalunya)
KEMETE/OLME (Grècia)
- Pavlos Charamis (Grècia)
OTOE (Grècia)
- Zois Pepes (Grècia)
People Houses (Turquia)
- Ilknur Birol (Turquia)
Red Dos Orillas
SNAPAP (Algèria)
- Amrani Lakhdar (Algèria)
- Chouicha (Algèria)
- Rachid Malaoui (Algèria)
STES-i (Espanya)
- Beatriz Quirós (Espanya)
UGT
UMT (Marroc)
- Abdellah Lefnatsa (Rabat)
- Mohamed Hakesch (Rabat)
- Samira Kinani (Comitè de Dones de Rabat)
UNMS (Unió Nacional de Dones Sahrauïnes)
USOC
USTEC/STES (IAC)
- Rosa Cañadell (Catalunya)
Via Campesina
- Ahmed Zaky Ahmed Mohamed (Egipte)
- Gianni Fabbris (Itàlia)
- M. Beshir Abdel Rahman Sakr (Egipte)
- Paul Nicholson (Euskadi)
- Sahinda Hanem Abd Al hamid (Egipte)
- Vittorio Angnoletto (Itàlia)
És evident que la participació d’organitzacions sindicals en el marc d’aquest Primer Fòrum Social Mediterrani ha contribuït, sense cap casta de dubte, a enriquir-hi les aportacions que s’hi han fet.
També ha servit per intercanviar idees, plantejaments i estratègies tendents a enfortir la lluita que, des d’aquestes organitzacions sindicals, s’està impulsant contra el model neoliberal que s’està imposant arreu del món.
Cecili Buele i Ramis,
CGT-Balears
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
09. Dia cinquè:
l'endemà mateix del Primer Fòrum Social Mediterrani.
Algunes impressions personals.
Una trobada tan multitudinària com aquesta, que es perllonga durant quatre dies seguits, amb la presència d'un bon grapat de milers de dones i d'homes compartint la dèria de creure i pensar en un altre món possible, no pot deixar de causar impressions diverses, molt fortes, dins l'ànim de qui sia.
Si, a més a més, aquesta trobada vol esdevenir capaç de contribuir a ationar la lluita cívica per transformar la Mediterrània en una mar de pau i de drets, les impressions hi esdevenen encara molt més intenses.
Malgrat el silenci -de les paraules i les imatges- als grans mitjans de comunicació i difusió, amb un NO rotund a la guerra i un NO més rotund a les ocupacions; i amb un altre NO rotund al neoliberalisme, i un NO encara més rontund al patriarcat, a Barcelona, durant quatre dies seguits, s'hi han manifestat milers de ciutadanes i ciutadans de totes quatre ribes de la Mar Mediterrània.
Els fets són els fets, encara que no n'apareguin imatges als mitjans de comunicació convencionals -més abocats a col·locar com a protagonistes les actuacions polítiques dels que, amb recursos públics, els alimenten i nodreixen econòmicament, que aquelles altres actuacions positives d'uns moviments socials que s'aboquen més clarament a fer-hi sorgir les greus contradiccions que comporta aquest model econòmic neoliberal tan nefast per al conjunt de les societats-.
El fet és que, als palaus núm. 1 i núm. 4 de la Fira Barcelona, -situada a la plaça d'Espanya i a l'avinguda Reina Maria Cristina que puja cap a Montjuïc-, s'hi arrepleguen com a participants més de 5.000 dones i homes de gairebé tots els països que donen a la Mar Mediterrània, (d'altres indrets del món, també, pel que fa a ponents, col·laboradors, voluntaris, informadors...).
S'hi pot veure gent que prové de països com Albània, Algèria, Balcans, Bòsnia, Croàcia, Egipte, Espanya, França, Grècia, Irak, Israel, Itàlia, Jordània, Kurdistan, Líban, Líbia, Marroc, Països Catalans, Palestina, Sàhara, Sèrbia i Montenegro, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre, etc.
També s'hi constata un altre fet: s'hi parlen moltes i molt diverses llengües.
Traduïdes per gent voluntària que s'ha ofert generosament a col·laborar amb Babels, una de les criatures traductores més ben parides a Catalunya per a esdeveniments d'aquestes característiques.
S'hi té l'oportunitat de sentir parlar en la llengua pròpia gent que parla en albanès, amazigh, anglès, àrab, català, espanyol, esperanto, euskera, francès, grec, hebreu, italià, kurd, portuguès, serbocroat, turc, etc.
Un altre fet remarcable, en la realització d'aquest Primer FSMed de Barcelona, és que s'hi pretenen seguir i mantenir els criteris i la metodologia característics del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.
Tot basant-se en eixos temàtics, conferències, seminaris i tallers, exposicions, concerts, assemblea de dones, assemblea de moviments socials, performances,manifestacions al carrer, projeccions, espectacles als carrers, etc. s'hi duen a terme les més diverses i enriquidores aportacions en un ambient plural, lliure, obert a la participació de tothom qui ho desitja.
Quant als eixos temàtics, se n'hi tracten set:
democràcia i drets humans
conflictes, militarisme i pau
drets econòmics, socials i models de desenvolupament
migracions
diversitat cultural
model desenvolupament
dona
Pel que fa a les organitzacions, moviments i entitats socials, resulta de tot impossible ressenyar-hi tots i cadascun dels representants assistents.
Per exemple, s'hi han vist, entre d'altres, representants de sindicats presents a l'àmbit dels Països Catalans, com són: CCOO, CGT, USTE, UGT.
També hi són presents un bon nombre de representants d'altres tantes entitats mallorquines, com són ara ATTAC-Mallorca, Càritas Mallorca, CGT-Balears, Drets Humans de Mallorca, Fòrum Social de Mallorca, Grup d'Homes contra la violència masclista, STEI-i, etc.
En representació de Drets Humans de Mallorca, tenc l'oportunitat de participar i assistir a seminaris, tallers i conferències que tenen a veure amb el primer eix temàtic: democràcia i drets humans.
Resulta força enriquidor, tant pel que fa a les ponències, com pel que comporta el contacte i la comunicació amb gent tan diversa.
En relació amb els ponents, s'hi pot comptar amb la col·laboració i presència de nombroses persones, d'àmbits ben diversos, que hi aporten les pròpies experiències i coneixements.
És d'agrair i de lloar la gran tasca desplegada, abans, durant i després del Fòrum, per la gent que ha dedicat els seus esforços a les tasques d'organització.
Un esdeveniment d'aquestes característiques comporta molts de detalls que s'han de tenir sempre ben presents, a l'hora de dur-los a terme amb un mínim d'èxit.
Pel que sembla, i al marge de qualsevol altra avaluació que se'n pugui fer posteriorment, s'hi ha aconseguit superar l'aprovat que, des de fa uns anys, s'intentava assolir, tot superant els nombrosos i diversos obstacles que han anat sorgint fins i tot als mateixos moments darrers.
S'hi deuen haver pres bona nota de les mancances. I, ben segur, s'aconseguirà de superar-les en esdeveniments posteriors.
El Primer Fòrum Social Mediterrani s'ha acabat.
Comença, doncs, el temps de veure'n els efectes en el camp de la pau i dels drets, com també en el camp de les iniciatives d'oposició al neoliberalisme i al patriarcat, a les guerres i a les ocupacions militars, des de la Mar Mediterrània estant.
Com deia un periodista independent italià, en una de les darreres intervencions que es varen fer a l'Assemblea de Moviments Socials” el darrer dia:
“Cal ser-ne ben conscients: les mateixes aigües salades d'aquesta mar, que ens serveix per anar a prendre banys durant l'estiu, es converteixen en la tomba més cruel on van a morir i hi queden ofegades milers de persones del sud, pel simple fet d'intentar arribar, sigui com sigui, fins al nord... On és la lliure circulació de persones...?”
Tot depèn del DOLOR amb què es mira! Recorda Drets Humans de Mallorca en la seva campanya de denúncia pública davant dels tribunals de l'Audiència Nacional espanyola, contra el genocidi perpetrat a la regió dels Grans Llacs africans per alts càrrecs de l'actual govern rwandès.
Qui vulgui compartir allò que fan i proposen els Moviments Socials Mediterranis, pot dirigir-se a aquesta adreça electrònica, nascuda al si mateix d'aquest Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona: asmovmed@moviments.net.
Cecili Buele i Ramis,
Drets Humans de Mallorca
Barcelona, 20 de juny de 2005.
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
08. Dia quart, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
El quart i darrer dia del Primer Fòrum Mundial Mediterrani fet a Barcelona, conclou amb la convocatòria i realització de l'Assemblea dels Moviments Socials de la Mediterrània, al mateix recinte de la Fira de Barcelona.
S'hi proposa l'esborrany del text d'una Crida de l'Assemblea dels Moviments Socials de la Mediterrània, que hi és debatut, comentat, retocat i enriquit amb les aportacions d'una seixantena de representants d'entitats diverses dels diferents països de la Mediterrània nord, sud, est i oest.
Vet ací el text inicial, que es presenta originalment en castellà i català:
”Al llarg d'aquests dies, moviments socials diversos, dones i homes, de totes les ribes del Mediterrani, en lluita contra la globalització i els seus instruments -el FMI, el BM, l'OMC i els processos de Lliure Comerç a les diferents regions del món, com l'anomenat Procés de Barcelona o “Europartenariat Mediterrani”- hem dialogat, debatut i acordat iniciatives d'acció sobre les principals qüestions que afecten l'existència de milions de treballador/e/s, ciutadan/e/s, i pobles que habiten la nostra regió:
Sobre les alternatives per superar aquesta situació:
Actualment el Mediterrani està particularment amenaçat per projectes imperialistes per remodelar-lo.
Resistir l'agressió neoliberal necessita l'organització de xarxes de solidaritat i la coordinació entre els moviments socials, en el camí de construir un altre Mediterrani.
Aquest procés de fraternitat i diàleg durant els dies del fòrum no ha pogut comptar amb la participació i contribució de centenars de delegats i delegades de països de la ribera Sud als quals han denegat el visat.
Afirmem el dret de les persones a la lliure circulació i, per tant, cridem a la supressió del sistema de visats que impedeix el diàleg i el contacte humà i cultural entre els pobles de la regió i és responsable de tantes morts a les aigües del Mediterrani.
Fruit del treball en comú, s'han iniciat noves xarxes de recolzament mutu i s'han esbossat perspectives d'acció per al futur en els diversos àmbits de la regió.
L'Assemblea de Moviments Socials crida a difondre i mobilitzar-se recolzant les campanyes, objectius i iniciatives acordats a les assemblees, seminaris i tallers, que configuren una
- Mes de març: contra la guerra / a favor de la dona
- Mes d'abril: per la pagesia mediterrània
- Mes de maig: per treballador/es de la Mediterrània
- Mes de juliol: contra G-8
- Mes de setembre: per la pagesia mediterrània
- Mes de novembre: la cimera governamental mediterrània / Dia de la Dona Mediterrània
- Mes de desembre: contra l'OMC
Barcelona, 19 de juny de 2005.
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
07. Dia tercer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
La Conferència d'aquest Dia segon del Primer Fòrum Social Mediterrani que se celebra a Barcelona, i a la qual s'assisteix, tracta el tema: La cultura com a via de transformació social.
Compta amb les intervencions de 5 ponents, sota la moderació de Paloma Blanch, membre de l'Organització del FSMed:
Constant Kaimakis, de França; Salima Ghezali, d'Algèria; Yossi Schwartz, d'Israel; Svetlana Lukic, de Sèrbia i Montenegro; i de Nawal El Sadawi, d'Egipte.
El seminari matinal on s'ha estat present gira entorn de la problemàtica de les desaparicions forçades a la Mediterrània: els drets de les víctimes.
Moderat per Jordi Bertran, d'Amnistia Internacional de Barcelona, intervenen ponents diversos, representants d'altres tantes entitats i organitzacions presents al FSMed: Luis Guillermo Pérez, de Colòmbia; Abdel ben Abdeslam, de Marroc; col·lectiu de famílies de desapareguts, d'Algèria, Linking Solidarity, dels Països Baixos; Sodepau, etc.
També es realitza el seminari/taller 417, a l'espai S6 del recinte de la Fira de Barcelona, on es desenvolupa el Primer FSMed.
El títol eloqüent: El fòrum local al fòrum mundial: construcció de la xara ciutadana.
És organitzat pel Fòrum Social de Mallorca, Entitats organitzadores del Segon Fòrum Social de Mallorca, Groupe F-FSL, Initiative pour le réseau F-FSL de participants à des forums sociaux de France.
Els ponents són representants d'entitats organitzadores del II Fòrum Social de Mallorca.
El dia tercer del Primer Fòrum Social Mediterrani dedica la tarda a realitzar una Manifestació, que s'inicia al punt de trobada d'artistes i espectacles de carrer situa t a la mateixa plaça d'Espanya, d'on es fa el recorregut pels carrers i avingudes més properes, amb la participació de nombroses entitats dels diversos països que concorren a la celebració del FSMed a la ciutat de Barcelona.
Entre les representacions més significatives, s'hi remarca la presència notable de gent sahrauïna i palestina, que rep el suport de la majoria d'assistents; mentre que un reduït grup de gent marroquina -favorable al rei Hassan- i una altra d'israeliana més reduïda encara -favorable a Sharon-, també s'hi vol manifestar i ha de ser controlada pels membres responsable de l'organització i per les mateixes forces de l'ordre públic que romanen vigilants.
La manifestació es realitza tal com ha estat programada, i tothom pot manifestar-se a favor d'aquest món nou que tothom desitja ple de pau i buid de guerres i violències.
No hi pot faltar gent de Mallorca, que també s'hi fa present i s'hi manifesta.
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
06. Dia segon, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
El dia segon d'aquest Primer Fòrum Social Mediterrani – FSMed se centra en l'anàlisi, el debat i la presentació de propostes relacionades amb la situació de la dona als diversos indrets que envolten totes quatre ribes de la Mar Mediterrània.
Seminaris, tallers i conferències continuen girant entorn dels lemes proposats inicialment:
En lluita per un mar de pau i de drets:
NO a la guerra, NO a les ocupacions
NO al neoliberalisme, NO al patriarcat.
Així s'escampa des de Drets Humans de Mallorca a través dels mitjans de comunicació que hi demanen de comparèixer, com és el cas de Catalunya Ràdio
L'assistència a la conferència del matí, (P3) que gira entorn de les experiències de resistència de les dones al Mediterrani permet d'atendre les exposicions de les 8 ponents que intervenen:
Rana M. Mustafa, d'Irak; Laila Atshan, de Palestina; Anne Lecrec, de França; Rabla Abdelkrim, d'Algèria; Dolores Juliano, de Catalunya; Martja Andjeikoviv, dels Balcans; Leila Thiwi, del Marroc.
Totes elles moderades per Paola Manduca, d'Itàlia i Cydam Cydamiy, de Turquia.
Però el que resulta més enriquidor encara és participar en l'Assemblea de Dones que s'organitza a la tarda.
S'hi proposa aquest text inicial, que serveix de base perquè s'hi produeixin més d'una trentena d'intervencions individuals, en representació d'altres tantes entitats i associacions de dones d'arreu de la Mar Mediterrània:
“Nosaltres, reunides a l'Assemblea de Dones del Primer FSMed, acudint-hi des de totes les ribes de la Mar Mediterrània,
Denunciam:
la militarització de la regió, els projectes neocolonials per al control dels recursos naturals;
la violació sistemàtica dels nostres Drets Humans i les violències exercides contra les dones;
l'augment dels fonamentalismes i de corrents polítics que no reconeixen els drets de les dones o que en proposen un retall;
l'existència de Codis de Família que institucionalitzen la subordinació de la dona;
la pervivència dels anomenats 'crims d'honor';
la mercantilització dels nostres cossos i l'existència de xarxes de tràfic de dones i nines;
l'empobriment i la precarització de les nostres vides, la mancança o violació dels drets socials, la manca d'educació i sanitat gratuïtes;
la construcció d'una Europa fortalesa que nega els drets econòmics, polítics, socials i culturals de les dones immigrants.
Exigim:
el reconeixement i el suport dels Moviments Socials a les resistències i les lluites de les dones contra la pervivència de les estructures patriarcals i contra els fonamentalismes que en neguen el dret a la igualtat;
l'actuació ràpida i decidida per part dels governs i dels organismes internacionals a favor dels drets de les dones.
Donam suport:
a les dones iraquianes que resisteixen sota l'ocupació imperialista d'USA i dels seus aliats;
a les dones palestines i israelianes que treballen juntes per la resolució justa del conflicte;
a totes les dones que lideren processos de pau en àrees de conflicte armat i a les que lluiten pels drets culturals i contra l'opressió nacional;
a les dones que lluiten contra els Codis de Família patriarcals;
a les dones que lluiten pel dret a decidir sobre el seu propi cos i sobre la seva pròpia sexualitat i pel reconeixement del dret a l'avortament lliure i gratuït.
Proposam...
Que les dones vulguem i lluitem per un Mediterrani de pau, desmilitaritzat, sense violència, de drets socials, de democràcia i d'igualtat entre homes i dones.
Barcelona, 17 de juny de 2005.”
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
05. Dia primer del Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
Amb la programació de 55 seminaris i tallers, s'inicia el Primer Fòrum Social Mediterrani que arreplega gent i representants d'entitats de totes quatre ribes mediterrànies, amb la intenció i la finalitat d'esdevenir un espai de treball plural, transversal, obert a les diferents sensibilitats, cultures, confessions i pobles, inspirant-se en la Carta de Principis de Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.
Resulta impossible assistir a totes i cadascuna de les activitats programades. S'ha de triar. Cada dues hores s'inicien una sèrie de seminaris i tallers, basats en els 7 eixos temàtics: Democràcia i drets humans / Conflictes, militarisme i pau / Drets econòmics, socials i models de desenvolupament / Migracions / Diversitat cultural / Model de desenvolupament / Dona.
En representació de l'entitat Drets Humans de Mallorca, es participa en dos d'aquests nombrosos seminaris relacionats amb Democràcia i drets humans.
El primer, que es fa al migdia, gira entorn dels drets col·lectius dels pobles al Mediterrani: anàlisi de la situació dels drets col·lectius dels pobles al Mediterrani, partint de les experiències que ja hi ha, tant al nord com al sud: Declaració d'Alger (1985) i Declaració pels drets col·lectius dels pobles (1989).
En representació de CIEMEN / CONSEU intervé Aureli Argemí.
El segon, que tracta sobre Militarització, Seguretat i No Violència està organitzat per Amics de l'Arca de Lanza del Vasto, Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.
Finalment, s'assisteix a una de les tres Conferències programades per a aquest dia primer del FSMed: “Defensant els drets, construïm la pau", n'és el lema desenvolupat per representants de diversos països mediterranis:
Afegir Fitxer
Aquest text només es mostrarà a la pàgina del article, a no ser que ho desactivis a la pàgina de 'Arranjaments':
L'estalvi ètic, pràctica cívica solidària
L’estalvi ètic permet que les persones siguin solidàries. L’Estalvi Ètic de Colonya Caixa Pollença és una proposta ètica/solidària en el món financer.
Colonya Caixa Pollença, que és membre de la Federació Europea de Finances i Banques Ètiques i Alternatives, presenta la Memòria de l’Estalvi Ètic de l’any 2004.
L’acte es fa dia 14 de juny a les 20 h, al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç, de Palma.
S’hi pot confirmar l’assistència, al telèfon: 900 351239
Com cada any, s’informa del que ha estat l’activitat financera i social, i es convida els assistents a participar en un col•loqui obert sobre l’esmentada informació o qualsevol aspecte que, entorn d’aquesta experiència de Banca Ètica es pugui plantejar.
Qui assisteixi a aquest acte de Colonya Caixa Pollença
té l’oportunitat de trobar informació sobre l'Estalvi Ètic de Colonya, un Projecte de Banca Ètica, pionera i de futur, que conjuga l'activitat econòmica amb l´ètica, la solidaritat i la RSE (Responsabilitat Social Empresarial), canalitzant les disponibilitats econòmiques de les persones i institucions amb inquietuds solidàries.
El Parlament de les Illes Balears, a la sessió de dia 11 de febrer de 2003, aprovava, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, una proposició no de llei presentada i defensada pel diputat Cecili Buele, amb la qual s'instava les administracions públiques a “impulsar i promoure l’estalvi ètic entre la ciutadania de les Illes” i a “establir relacions més directes, ampliant-ne el nivell de col•laboració, amb aquelles entitats bancàries que afavorissin la implantació de l’estalvi ètic”.
En un article d’opinió que apareixia publicat als mitjans de comunicació alguns dies abans, el diputat nacionalista manifestava:
”Estalvi ètic, pràctica ciutadana
Banca ètica. Estalvi ètic. Ètica aplicada a inversions. Ètica bancària lligada a solidaritat.
Conceptes que fa uns anys, podien sonar una mica estranys, allunyats de la realitat social de les nostres illes. Avui dia, en canvi, sortosament s’estan imposant cada cop més entre nosaltres.
El Parlament de les Illes Balears fa un debat sobre aquest assumpte davant del plenari de la cambra. S’hi pretén impulsar una de les pràctiques que, en aquests darrers temps, ha vist incrementat considerablement el nombre de persones que s’hi han adherit, cada cop amb més intensitat: l’estalvi ètic i solidari.
A la Unió Europea augmenta el nombre de persones i entitats cada cop més favorables a aplicar la fórmula de l'estalvi ètic als seus recursos econòmics.
Hi esdevenen més nombroses, també, aquelles entitats bancàries que s’adonen d’un fet cada cop més evident: inversió i estalvi ètic arriben a resultar rendibles. No solament des del punt de vista social, sinó també des de la perspectiva estrictament financera.
Algunes pràctiques concretes de finançament ètic i solidari utilitzen, en coherència amb els valors ètics, els mateixos instruments de finançament tradicionals més convencionals –bancs, caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit, fons d’inversió, etc.
Cada cop esdevé més nombrosa la gent que opina que, amb la incorporació de principis ètics al procés de finançament i a les decisions diàries d’estalvi i inversió, s’aconsegueix un efecte transformador considerable.
Si la ciutadania es pren seriosament la tasca de vetllar pels seus doblers, i vol arribar a saber amb tota certesa a què es destinen els seus estalvis i, alhora, pretén influir en el tipus d’activitat que finança l’entitat bancària en la qual ha dipositat la seva confiança; està incidint conseqüentment en el tipus de societat que vol construir.
La banca ètica intenta assolir simultàniament el doble objectiu d’obtenir beneficis i finançar alhora activitats econòmiques amb impacte social positiu.
La banca ètica, en conseqüència, no solament cerca obtenir un tractament fiscal favorable, sinó també contribuir a consolidar sectors alternatius, com són ara l’agricultura orgànica o les energies renovables. Per citar només alguns exemples.
Amb aquesta iniciativa parlamentària es vol instar totes les administracions públiques a impulsar i promoure l’estalvi ètic entre la ciutadania illenca.
Es demana que el Govern de les Illes Balears estableixi relacions més directes, ampliant-hi el nivell de col•laboració, amb aquelles entitats bancàries que més afavoreixin la implantació de l’estalvi ètic a les nostres illes.
Es reclama que el Govern de l’Estat hi doni el màxim suport, amb l’oferta de beneficis fiscals que repercuteixin directament damunt dels productes financers ètics i solidaris.
Es creu que això pot representar una passa endavant, en una concepció i tractament més solidari dels recursos econòmics disponibles.
Precisament en uns moments en què s’aixequen, -més de ponent que de llevant s’enlairen-, altres aires portadors de sons de guerra. Fruit de prepotències i ambicions que, tanmateix, sempre resulten totalment insadollables.”
oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
DRETS HUMANS DE MALLORCA,
(Més de 30 anys seguits al servei d’una Mallorca més solidària)
En diversos àmbits o sectors –acadèmics, artístics, cooperativistes, culturals, ecologistes, educatius, empresarials, estudiantils, feministes, institucionals, laborals, literaris, polítics, religiosos, sindicals, socials, teatrals, universitaris, veïnals, etc.-, diversos Moviments Socials -que se n’originen o als quals s’orienten- han tengut un paper rellevant en la configuració d’aquesta Mallorca concreta que hem aixecat, entre tots, durant el primer quart de segle de vida democràtica.
Com molts d’altres, els moviments de defensa dels drets humans a Mallorca, d’una banda, han anat marcant de manera diversa les mateixes institucions públiques democràticament establertes a finals de la dècada dels anys 70; d’una altra, han incidit notòriament en la manera de pensar i comportar-se la mateixa ciutadania sobre la qual se sustenta qualsevol societat democràtica; i, finalment, s’han anat consolidant i enfortint a si mateixos, a ritmes diversos i amb intensitats distintes.
Des de la perspectiva de la defensa dels Drets Humans, es pot considerar que tots els moviments socials que han contribuït a escampar arreu de Mallorca els valors cívics a favor d’una convivència ciutadana cada cop més enfortida, a favor d’un major respecte cap a la persona humana –individualment i col•lectivament considerada-, d’una manera o una altra han influït positivament en la nostra societat.
Tot i que es fa difícil valorar-ne satisfactòriament els resultats, hi queda pendent de resposta la qüestió de sempre: no s’hagués pogut fer molt més d’allò que s’ha fet? També cal demanar-se: què hi hagués passat, a Mallorca, si no hi hagués hagut la intervenció i la presència d’aquests moviments socials més actius i dinàmics.
Quant a la filosofia i la praxi de la defensa dels drets humans a Mallorca, és clar que les idees i les pràctiques predominants avui dia, tot i que en alguns aspectes poden continuar vigents, certament no hi són formulades ni exercides de la mateixa manera.
És més, s’arriba a comprovar que ha canviat considerablement la mateixa filosofia vital i la pràctica concreta que ha caracteritzat aquests moviments de defensa dels drets humans, que han anat canviant i s’han anat adaptant a les exigències de cada moment.
Diferències considerables en la filosofia i la praxi, se’n detecten al nivell de la participació ciutadana, la utilització de la dinàmica de grups, la intensitat en la reivindicació i la lluita, la relació institucions públiques / ciutadania, la valoració del bé comú o l’interès general, el paper de les esglésies i dels moviments juvenils d’aquestes, la perspectiva local i la perspectiva global, el paper predominant dels partits polítics, el paper rellevant dels diversos sindicats, el paper significatiu de les associacions veïnals, la capacitat de mobilització ciutadana, els mitjans d’instrucció / informació disponibles, l’establiment de treballs en xarxa, l’abisme creixent entre teoria i pràctica...
L'organització Drets Humans de Mallorca visqué una primera etapa, molt marcada per la necessitat de donar un impuls enèrgic a la realització concreta de canvis profunds en la configuració democràtica d’una societat mallorquina, massa marcada pels 40 anys anteriors de dictadura franquista.
Una segona etapa estigué caracteritzada per la realització de continuats processos electorals –entorn dels quals començava a girar la vida pública mallorquina; cosa que portava els moviments socials cap a la tria acurada d’aquelles opcions polítiques que s’hi consideraven més favorables.
Una tercera etapa de desencís considerable succeí les dues anteriors, en constatar la manca d’identificació real de les propostes polítiques, institucionals, amb els plantejaments sorgits a l’interior dels moviments socials, cada cop més proclius a xapar-se en dos: els que consideraven que havien de donar suport al poder establert (fins al punt d’aprofitar-se’n econòmicament com mai fins aleshores), i els que creien que s’hi havien de mostrar obertament crítics i reivindicatius (fins al punt d’arriscar-se a quedar-n’hi ben al marge en molts aspectes).
Una darrera etapa, més recent, empeny a valorar més profundament el paper dels moviments socials en la conformació d’una altra manera d’exercir el poder polític; s’hi arriba a percebre la necessitat de cercar-ne i trobar-ne altres formes millors, més democràtiques, que tenguin més en compte una participació ciutadana més directa; que arribin a concretar l’elaboració d’uns pressuposts participatius, de manera que aquesta no romangui exclusivament -com fins ara- en mans d’aquella gent que ha estat triada democràticament un dia, i que posteriorment es comporta com si pogués fer allò que vulgui durant quatre anys seguits.
Tot i que des de Drets Humans de Mallorca s’intenta romandre en la més estricta independència política i econòmica de qualsevol govern de torn, es constata que la politització que amara d’una manera o una altra l’existència dels moviments socials a Mallorca, en general, té alguns vessants a tenir en compte:
D’una banda contribueix a identificar-los, bé sigui en el redol dels que s’agombolen a l’ombra del poder, bé sigui fent pinya conjuntament amb els que s’hi situen enfront, reivindicant i exigint l’adopció de mesures diverses.
D’altra banda, i de cara la mateixa ciutadania, aquesta mateixa politització dels moviments socials contribueix a allunyar-ne aquella gent que voldria veure’ls més ‘neutres’, ‘imparcials’, ‘apolítics’; centrats en la consecució dels objectius propis en general; cosa que influeix negativament en la seva consolidació.
Finalment, en haver-hi fins a mitja dotzena d’instàncies públiques tan diverses on recórrer, com són els ajuntaments, els consells insulars, les diverses conselleries del govern autonòmic, els diversos ministeris del govern estatal i les diverses institucions públiques europees, hom percep que les dificultats que comporta a molts nivells l’intent de despolititzar els moviments socials han d’anar en augment, més encara
Des de Drets Humans de Mallorca s’ha estat treballant intensament per aconseguir que els moviments socials mallorquins treballin més en comú. Els primers anys següents a la dictadura franquista, cada moviment social semblava més abocat a haver de marcar-ne el territori propi i les diferències pròpies.
Tot i amb això, s’ha de reconèixer que, durant aquest darrer quart de segle, des de les instàncies del poder constituït i des de les mateixes direccions de les organitzacions socials, hi ha hagut gent que s’ha afanyat a posar obstacles perquè aquesta lluita en comú no s’arribàs a consolidar: n’hi ha que s’han afanyat a aconseguir que això no s’arribàs a concretar mai.
Per aquest motiu, i sens dubte per alguns altres també, s’ha de constatar que, en general, cadascú continua treballant pel seu compte, molt més que d’una manera conjuntada.
Pel que fa a Drets Humans de Mallorca, es considera que, sense abandonar-ne el tractament d’assumptes propis de Mallorca, al llarg d’aquest darrer quart de segle ha aconseguit d’endinsar-se i implicar-se també, cada cop més intensament, en altres realitats socials d’allà deçà la mar.
Tot i que, massa vegades es constata que, malauradament, situacions greus i dramàtiques que s’esdevenen en altres indrets del món, aconsegueixen de sobreposar-se a les realitats quotidianes, d’una manera que sembla més espectacular i multitudinària que no eficient.
Caldrà analitzar més en profunditat fins a quin punt aquesta casta de ‘solidaritat’ resulta realment enfortidora –o no- dels moviments socials mallorquins.
Evolució de l’associació
Drets Humans de Mallorca té més de 30 anys de vida, existència i feina feta, com una de les organitzacions mallorquines que s’avança a la transició democràtica de finals de la dècada dels anys 70.
Esdevé l’expressió concreta del desig d’una gent que es fa present a la parròquia de l’Encarnació, de Palma, i que vol implicar-se més intensament en la transformació de la societat mallorquina: “són persones interessades a cercar i trobar una resposta cristiana als problemes reals de la nostra societat, a la defensa i promoció dels drets humans”, com afirma Mn. Josep Antoni Fuster i Segura.
Influència de Drets Humans de Mallorca
Des dels mateixos inicis, Drets Humans de Mallorca s’uneix a tots els grups ciutadans i plataformes polítiques -prohibides o perseguides per la dictadura franquista- que es manifesten en la línia de defensar els drets humans individuals i col•lectius. Sobretot a Palma, fixa dins els seus objectius pastorals la defensa dels drets humans “interpretats pastoralment com una concretització històrica actual dels 10 Manaments del poble d’Israel” , continua afirmant Mn. J.A. Fuster:
Amb tot aquest bagatge d’activitat realitzada al llarg d’aquestes tres darreres dècades, Drets Humans de Mallorca ha anat aconseguint molts dels objectius que s’havien plantejat en un principi:
Contribucions personals.
Un grup de defensa dels Drets Humans a Mallorca com aquest no roman exempt de la participació concreta i directa que hi han tengut determinades persones que, al llarg d’aquestes darreres tres dècades, l’han anat conformant i consolidant.
A més d’aquestes persones que a l’actualitat en són membres –Antoni Bernat, Cecili Buele, Emília Campos, Lola Castilla, Joana Ferretjans, Toni Font, M. Àngels Moreno, M. Del Carme Nicolau, Josep Noguera, Rosario Sánchez, Magela Sosa, M. Àngels Trapero, Joana Vicens, Bernat Vicens...-, n’hi ha moltíssimes d’altres que n’han impulsat i promogut la tasca, sense la contribució de les quals no hagués estat possible tirar endavant un projecte d’aquestes característiques.
D’entre aquestes, se’n poden assenyalar les següents:
Mn. Antoni Roig i Roig, (l’any 1962 celebra la primera missa com a rector de la parròquia de l’Encarnació a l’església de Sant Rafel, exercint-ne el càrrec fins l’any 1973 i impulsant-hi noves formes d’actuació pastoral);
Mn. Josep Antoni Fuster i Segura, (l’any 1973 és nomenat vicari de la parròquia de l’Encarnació per un període de 5 anys; l’any 1974 crea el Grup Cristià de Drets Humans: “Aleshores, per a molta gent només parlar dels ‘drets humans’ pareixia una intromissió il•legítima dins el terrenys de la política. Unir la justícia a la pau semblava posar foc a la metxa” – Mn. Joan Darder i Brotat-; l’any 1976 funda el Club d’Esplai “Nous Camins” i convoca per primera vegada la Diada Escolar de la NO-Violència i la Pau);
Mn. Josep Noguera i Arrom, (l’any 1962 és ordenat diaca; succeint en el càrrec a Mn. Cecili Buele i Ramis, l’any 1982 s’inicia com a rector de la parròquia de l’Encarnació; tasca que desplega durant 14 anys seguits, donant una forta empenta al Grup de Drets Humans, alguns membres del qual, amb l’arribada de la democràcia, es passen al camp de la política);
Pere Ballester i Morey, (l’any 1977 dirigeix una emissió setmanal sobre temàtiques referides a drets humans, dins el programa radiofònic “La veu dels que no tenen veu”; presideix el grup de Drets Humans de Mallorca durant uns anys);
Bernat Vicens i Vich, (l’any 1976 posa en funcionament el Club d’Esplai de la parròquia de l’Encarnació; l’any 1978 implanta la celebració del Festival de la Cançó Infantil; presideix Drets Humans de Mallorca a l’actualitat, des de fa anys);
Diumenge, dia 20 de març de 2005, a partir de les 10.30 h, a Dalt Murada de Palma -Bastió d'en Berard-, l'A.VV. Sa Calatrava, Bombers sense Fronteres i Castellers de Mallorca organitzen una festa solidària que compta amb la participació de nombroses entitats, amb la finalitat de recaptar fons d'ajuda a la gent afectada pel tsunami.
S'hi espera l'anada massiva de molta gent que té l'oportunitat de presenciar un bon cercavila, tallers infantils i juvenils, coral d'adults, actuació castellera, torrada, ballada popular... com figura al programa i al cartell que s'ha repartit arreu arreu.
L’Opinió Catalana
Les cinquenes Jornades de L’Opinió Catalana han estat tot un èxit de participació. Més de 200 persones han participat en aquestes jornades de L’Opinió Catalana, atenent les aportacions fetes per més d’una dotzena de persones expertes en matèries diverses.
El president de l’entitat, Fèlix Martí manifesta que L'Opinió Catalana reuneix persones de diverses sensibilitats polítiques, però que comparteixen la preocupació per la llibertat nacional de Catalunya i l'estimació a la llengua pròpia. Contribueix al debat sobre aquests temes intentant que prevalgui la racionalitat per sobre del partidisme, les modes intel•lectuals o els pensaments dominants.
Com manifesta l’Obra Cultural Balear, L’Opinió Catalana promou el debat sobre el futur del catalanisme en contrast amb els agents socials, econòmics i polítics, a través de les seves publicacions Butlletí de l'Opinió Catalana, Revista de l'Opinió Catalana i la recent Tribuna Catalana, en format electrònic.
Les V Jornades de l'Opinió Catalana, celebrades amb el suport de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú els dies 29 i 30 d'abril de 2005, giren entorn del tema El futur de la nació catalana. Horitzó 2014 i es nodreixen d'enriquidores aportacions fetes per ponents diversos, sobre tres assumptes d'importància rellevant:
Quina societat civil cal per sobreviure nacionalment, quan la política no dóna respostes
Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual?
Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI?
La sessió inaugural tracta el primer dels assumptes. A càrrec de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural; de Josep M. Terricabras,director de la Càtedra Ferrater Mora; i d' Agustí Colomines, director del Centre UNESCO de Catalunya.
Per tractar el tema 'Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual?', diverses personalitat toquen 5 àmbits que es consideren primordials:
L'àmbit de la llengua, a càrrec de Carme Junyent, lingüista; i Lluís Anton Baulenas, escriptor.
L'àmbit de l'escola, a càrrec de Jaume Cela, mestre; i de Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic.
L'àmbit econòmic i empresarial, a càrrec de Joan Font, empresari; i de Ramon Tremosa, economista.
L'àmbit de la recerca, a càrrec de Marta Aymerich, directora del CIRIT; i d'Andreu Mas-Colell, esconseller de Recerca i Universitats.
L'àmbit de la cultura i els mitjans de comunicació, a càrrec dOriol Soler, president de la Fundació Escac; i de Mònica Terribas, periodista.
Conclouen les jornades amb el tema 'Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI', amb les intervencions d'Antoni Puigvert, escriptor; de Joan-Manuel Tresserras, comunicòleg i conseller del CAC; i de Vicenç Villatoro, escriptor.
ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
Cinquenes Jornades, a Vilanova i la Geltrú.
“El futur de la nació catalana. Horitzó 2014.”
29 i 30 d’abril de 2005
Quartes Jornades, a Lleida
“El futur Estatut. Necessitat i urgència”
18 i 19 de juny 2004
Terceres Jornades, a Reus
“Noves formes de participació política i fet nacional”
6 i 7 de juny de 2003
ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
“Tribuna Mallorca”, és el teu nou diari a la xarxa.
Amb el nom de Tribuna Mallorca, el 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, neix el nou diari en català a la xarxa internet.
Tribuna Mallorca és un diari digital que pretén informar sobre l'actualitat política i social de Mallorca, en el benentès que la informació de la resta de Països Catalans i internacional ja l’ofereix la publicació mare Tribuna Catalana.
Tribuna Mallorca vol ser una eina per a la informació lliure i independent.
Tribuna Mallorca vol donar veu als sectors identificats amb la defensa de la llengua, la cultura i el territori de Mallorca i ho vol fer des de la transversalitat política i des del respecte per totes les opinions, totes les ideologies i totes les sensibilitats.
Miquel Sellarès, amant de Mallorca, fill de mare mallorquina, -del Pont d’Inca per a més senyes-, se sent sempre ben orgullós de retraure’n públicament les seves arrels illenques.
Sens dubte, també sabrà fer-hi arrelar ben fort aquest nou diari en català a la xarxa d’internet.
Adreçau comunicats, comentaris, fotografies... a: correu@tribunamallorca.org
ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
Jornades de l’Opinió Catalana
Amb el títol El futur de la nació catalana. Horitzó 2014, es realitzen els dies 29 i 30 d’abril, a Vilanova i la Geltrú, les Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana
Amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i la Universitat Politècnica de Catalunya, l’entitat que l’organitza des de fa una cinquena d’anys, n’ha fet un programa força interessant, amb intervencions (tot i el seu component remarcadament masclista) de persones rellevants en la difusió d’opinions sobre els Països Catalans:
La cloenda del dissabte tracta el tema “Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI?”
Hi intervenen: Antoni Puigverd, escriptor; Joan-Manuel Tresserras, comunicòleg i conseller del CAC; i Vicenç Villatoro, escriptor.
Ben segur que aquestes Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana han de contribuir molt positivament a fer llum sobre el futur de la nació catalana, a l’horitzó de 11 de setembre de l’any 2014, en commemorar-s’hi tres segles d’existència del nefast Decret de Nova Planta als Països Catalans...
ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
L’Opinió Catalana és una associació que recull les diferents sensibilitats del món intel•lectual, universitari i periodístic català; i, per aquest motiu, els propers dies 29 i 30 d’abril, a Vilanova i la Geltrú, organitza les V Jornades.
Tema central: El futur de la nació catalana. Horitzó 2014
A les IV Jornades de l’any passat, realitzades a Lleida, s’hi plantejaren i analitzaren les possibilitats d’un nou Estatut. Element que avui esdevé l’eix central i estratègic de la política catalana.
Com assenyalen el president de l’Opinió Catalana, Fèlix Martí, i el secretari general, Oriol Izquierdo, quan s’albiren dificultats tant en l’Estatut com en el sistema de finançament, l’Opinió Catalana pretén impedir que quedem presoners del possibilisme de la política parlamentària, i també pretén plantejar amb tota llibertat, sense els condicionaments de la política institucional, allò que necessita el nostre poble per avançar, tant si hi ha Estatut com si hi ha aturada en la seva elaboració.
Com sempre, a aquestes jornades hi són convidats representants de les noves fornades dels partits polítics, el moviment juvenil, universitari, escolta, cristià, obrer, i representants de les principals entitats cíviques.
El marc habitual dels participants és el dels Països Catalans. Per això, mateix, com en jornades anteriors fetes a Reus o a Lleida, enguany, a Vilanova i la Geltrú no hi mancarà tampoc la presència de gent representativa de les Illes Balears i Pitiüses.
ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
L’Opinió Catalana.
Participació cívica més intensa
Convidada i estimulada pel bon amic Climent Garau i Arbona –aquest vell i infatigable lluitador per la defensa d’uns Països Catalans més consolidats i ben solidaris-, gent de Mallorca hem tengut l’oportunitat de participar en unes jornades força interessants.
Durant dos dies seguits, divendres i dissabte, 6 i 7 de juny de 2003, assistírem a les Terceres Jornades de l'Opinió Catalana, que es varen realitzar a la ciutat de Reus –capital de la comarca del Baix Camp–.
Centenars de persones de totes les edats, condicions i terres dels Països Catalans s’arreplegaren al Palau Bofarull, per seguir amb molt d'interès i força curiositat les diverses intervencions que s’hi exposaren, i que giraven entorn d’un dels assumptes de més ardent actualitat entre nosaltres: “Noves formes de participació política i fet nacional”
A l’acte inaugural, intervengueren Xosé Manuel Beiras, representant del Bloque Nacionalista Galego, i Suso de Toro, portaveu de Nunca Máis.
Tots dos parlaren sobre “Mobilitzacions ciutadanes i identitat nacional a Galícia”
.
La ponència inicial anà a càrrec del periodista, professor titular de la Universitat Ramon Llull, i director adjunt del diari Avui, Albert Sáez.
Hi desenvolupà el tema “Fem política, mobilitzem la societat”.
A la primera sessió, que girà entorn de la temàtica relacionada amb les “tensions i complicitats entre partits i moviments ciutadans”, intervengueren Núria Camps, gerent del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; Carles Campuzano, diputat al Congrés espanyol per Convergència i Unió; i Antoni Puigverd, catedràtic de llengua i literatura catalanes, periodista d’opinió.
A la segona sessió, que girà entorn del tema relacionat amb “El compromís nacional a les noves xarxes no governamentals”, intervengueren Santi Bolívar, membre d’Intermón Oxfam; Mònica Sabata, membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial; i Jordi Vica, membre de la Xarxa d’Economia Solidària.
A la conferència de cloenda, intervengué Salvador Cardús, doctor en ciències econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, i subdirector del diari Avui.
Les intervencions desplegades per aquest grapat de persones, ben enteses en la matèria, serviren perquè, des del públic, s’anassin fent preguntes i observacions relacionades amb la temàtica de què es tractava.
Val a dir que, de Mallorca, hi assistiren 7 persones, com a mínim. Mentre que, del conjunt dels Països Catalans, s’hi superà el nombre de tres-centes.
Unes jornades com aquestes serveixen sens dubte per facilitar l’intercanvi d’opinions entre persones de distintes contrades, amb les quals es té l'oportunitat de compartir plantejaments, experiències i vivències; alhora que permeten besllumar camps d’actuació possibles als redols on treballa cadascú.
S’hi detecta també la necessitat d’anar enfortint aquelles polítiques que afavoreixin i impulsin perspectives més genuïnament d’esquerres, ecologistes, republicanes i catalanes; com a sortida més escaient per a assolir més nítidament a tots els territoris el pes polític que ens correspon, tant dins el conjunt de l’Estat espanyol, com dins Europa i dins el món.
Hom n'arriba a extraure algunes conclusions, que permeten encetar iniciatives tendents a procurar una participació cívica molt més intensa entre nosaltres.
S'hi veu cada cop més clarament que s'han de cercar i trobar, impulsar i implantar noves formes de participació política en la construcció de les nostres societats respectives.
Tant pel que fa a l'aixecament d'una nova Europa.
Com pel que respecta a l'autogovern dels nostres pobles.
Com pel que comporta la defensa i el manteniment de la nostra identitat, tan malmenada per les embranzides d'unes societats capitalistes cada cop més mercantilitzades i americanitzades.
Ens cal entrar molt més a fons en l'anàlisi i la reflexió relatives a la participació cívica. I que aquesta tasca es faci sense cap d'aquells constrenyiments que acostuma a imposar la disciplina partidista de les formacions que conformen el panorama polític actual.
N'hi ha que consideren, per això mateix, que fa falta recaptar l'aportació sempre enriquidora de persones que, per la seva trajectòria personal o la seva pertinença a organitzacions i entitats cíviques interessades en la construcció del nostre país, poden contribuir activament i eficientment a assolir aquell objectiu polític que es considera primordial: la constitució d'uns Països Catalans lliures, plenament sobirans i marcadament solidaris.
N'hi ha que són de l'opinió que les mobilitzacions ciutadanes, malgrat arribin a ser multitudinàries i nombroses durant un cert temps, corren el perill d'esdevenir estèrils i amb molt poca repercussió pràctica, si no s'aconsegueix lligar-les d'alguna manera a qüestions que tenguin molt més a veure amb la identitat nacional.
Per això, es treballa intensament en la tasca de lligar la mobilització social a una praxi política nacional. Lògicament, això arriba a crear tensions i complicitats entre partits polítics i moviments ciutadans.
A la llarga, emperò, contribueix a implantar nivells de compromís nacional molt més intensos a l'interior de les noves xarxes no governamentals; alhora que impulsa un treball associatiu en xarxa que contribueix a enfortir la normalització nacional.
En qualsevol cas, s’hi ha vist que l'increment d'una participació cívica molt més intensa, hi esdevé del tot imprescindible.
Cecili Buele i Ramis.
Mallorca.
ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
El president de l’Opinió Catalana, Fèlix Martí assisteix al II Fòrum de l’Associació per la Diversitat, organitzat a Palma per la Direcció General de Política Lingüística, a la taula rodona “La llengua catalana en el procés d’integració europea”.
President honorari del Centre UNESCO de Catalunya. El Centre UNESCO de Catalunya és una associació constituïda, l'any 1984, per representants de: Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundació Enciclopèdia Catalana, Fundació Jaume Bofill, Fundació Joan Miró, Fundació per la Pau i Fundació Roca Galès. Des del mes de maig del 1995, també és membre del Centre UNESCO de Catalunya la Fundació Catalunya.
El secretari general de l’Opinió Catalana, Oriol Izquierdo
Miquel Sellarés
ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
L’Associació de Veïnats Santa Pagesa organitza un mercadet, dissabte dia 19 de març, a partir de les 11 del matí, a la plaça del mateix nom, amb la finalitat de recaptar fons per a les activitats que vol fer l’entitat, en benefici de la barriada.
El local de Picalsud – associació cultural de carácter cívic – durant uns dies ha estat posat a disposició de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa, donant aixopluc a tot quant pugui recollir-s'hi.
Membres de la Junta Directiva d'aquesta Associació de Veïnats s’encarreguen d'ordenar, classificar i preparar tot el material recollit: cassetes, videos, dvd, discos, juguetes, bijuteria, collars, arracades, polseres, quadrets, llàmines, etc..
Una activitat que, sens dubte, ha de servir perquè hi hagi més persones del barri que s’apuntin a col•laborar amb aquesta entitat veïnal que vol treballar per dinamitzar-lo i millorar-lo en tantíssims d’aspectes.
Si qualcú vol posar-s’hi en contacte més directe, ho pot fer: al telèfon : 971 914626 o al c-el : avsantapagesa@terra.es.
CIL | 16 Març, 2005 23:05
El dimoni li sortia - dòmine -
En forma de ca llebrer - dòmine -
Dient-li com ell sabia - dòmine -
Jo som el senyor Llabrés - dòmine… -
Dòmine, dòmine,
Dòmine, dòmine.
Vàrem anar a un golfo
Fa un parell d'anys a nedar,
Demanau-li a n'Adolfo
Que quasi s'hi va ofegar.
Era un al•lot molt petit
Que no vol cap carabassa.
Sempre senyala amb un dit,
¿que no és ver, Andreu Rebassa?
El dimoni li sortia
Batent fort a damunt s'era
I li deia, Catalina,
Jo som en Miquel Riera.
Vaig sentir un moixot pillastre
Que sempre feia miau,
Del fill era d'un gran mestre,
Li deien Tomeu Suau.
I ara és en Toni Company
Que ens ha dit amb molt de gust
Que puguem passar un bon any
I no tenguem cap disgust.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
"Teniu fred? I no escalfau?
Teniu set? I no beveu?
Teniu son? I no dormiu?
Teniu fam? I no menjau?
Teniu foc? I no correu?...
Per què, doncs, així viviu,
cercant pau, i no lluitau?"
(Poema sudenc, d'allà deçà la mar i les murades)
Que passeu molt bones Festes
de Nadal i de Cap d'Any",
- vos desitja per enguany
qui redacta quatre retxes -.
Ell ben creu que heu fet possible
que arribàs a regidor.
Per això, amb la cançó,
no vol deixar cap racó
de ca vostra ni d'on sia,
sens desitjar-hi factible
que, pertot, s'escampi un dia
la ventura i l'abundor
de qui diuen que és Senyor
des del Nord fins al Migdia.
Això sí, també voldria
que seguíssiu més de prop
tot allò que també pot
aportar el nacionalisme
a aquesta illa mallorquina
i a aquest poble, de debò.
Siguem sempre, com Déu vol,
gent feinera i lluitadora,
treballant de sol a sol,
des del bres fins a la tomba.
D'aquesta manera, un dia
sortirà el sol de debò
que escalfi l'autonomia
en què molta gent somnia
i que encara és en baix to.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
En un dia com aquest
a vosaltres desitjam
que pugueu continuar
fent la feina de valent.
Teniu molt per informar
a la nostra bona gent
d’allò que a l’Ajuntament
fan els nostres governants.
Els barris hem visitat,
amb vosaltres i tots sols:
on hem pogut constatar
destrosses, carrers i clots;
edificis protegibles,
jutjats mai no començats,
torrents en estat terrible,
i centres ben maltractats,
zones verdes convertides
en pàrkings vehiculars,
cementeris, fora-viles,
xatarrers, i altres encants
d’una Palma que és ben nostra,
i nostra s’ha d’aixecar
amb l’empenta que hi provoca
la gent que l’ha d’estimar.
Amb arbres plantats on sia;
per exemple, dins un parc
que fins ara no en tenia
ni se sap quan en tendrà.
Trobau sempre amb molta bauxa
en Rodríguez i Bauçà,
en Llabrés i el senyor batle
i tots els qui van plegats
dins allò que es diu encara
la formació popular,
que regenta ara per ara
el govern municipal.
Entre pedrera i pedrera
nostres veus hem aixecat
per seguir aquella drecera
que ho deixàs tot ben tancat.
També fixàrem la ullada
en grans centres comercials:
volent que fos sentenciada
la querella criminal,
per haver seguit les passes
d’urbanisme concertat,
i haver fet malbé les cases
que hi havia pels voltants.
Ara ve Nadal. I en festa
tots l’anam a celebrar.
Que pugueu fer molta gresca
de tot cor vos desitjam.
Els qui feim feina diària
dins el grup municipal
per fer Palma solidària
neta i verda, més bon cau.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Bones Festes de Nadal!
Vos desitja amb molta força:
Només queda l'any que ve
Per a dir-ho com pertoca.
Som en temps d'acabament
D'una etapa massa torta;
Som a l'alba d'un nou temps
I d'allò que això comporta.
Ara ens queda molt a fer
Si volem bastir Mallorca
Com a terra complaent
On la Vida sigui forta
S'hi respecti el medi ambient
I s'hi ajuntin bé les forces,
Enfortint la nostra gent
Sobretot la més exclosa.
Orientada cap al vent
D'una fita molt més nostra,
S'hi respira i ja s'hi sent
L'aire d'una terra nova.
Bones Festes de Nadal
Vos desitja amb molta força
Qui vol que sia normal
Que tothom faci el que cal
Per a protegir Mallorca.
¿Què hem de fer d'aquesta terra
Tan farcida de colors?
¿Què hem de dur a la nostra serra,
Espais lliures pels voltors?
¿Què hem de fer de la mar nostra,
Del cel blau i altres racons?
Per Mallorca bé s'ho paga
Que aturem les construccions
De més túnels, carreteres,
Grans vials i casetons;
Darrera sempre s'hi amaa
La font d'urbanitzacions.
Bones Festes de Nadal,
Vos desitja amb molta força
Que vol que sia normal
Que tothom faci el que cal
Per a protegir Mallorca.
Cecili Buele i Ramis
PSM-Ciutat.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Bon Nadal i bones festes!
Vos desitja un diputat
Que plegats tots pugueu fer-les
Encetant un bell nou any.
Som a punt de començar
i encetar un nou mil•lenni
que ens durà a esbrinar
- com ja ens ho fa besllumar -
allò que serà un gran premi.
Via fa qui no s’atura
ni camina a l’inrevés,
si desplega a gran altura
i amb moltíssim d’interès
l’estendard de la cultura
i la senyera del progrés.
Per Mallorca bé s’ho paga
que aixequem tots ben plegats
una terra agermanada
entre pobles i ciutat.
Per Mallorca bé s’ho paga
que embrutem les nostres mans
amb la feina que ens demanen
nostres pobles, també Palma,
joves, vells, dones i infants.
Per Mallorca bé s’ho paga
que facem feina molt fina
pels carrers de les ciutats,
i per places de les viles,
més que a llocs massa tancats.
Per Mallorca bé s’ho paga
que tothom posi les mans
en aquesta bella tasca
que ens farà un poble més gran
i ens durà a seguir la marxa
de bastir la nostra casa,
amb infants, joves i ancians.
Per Mallorca bé s’ho paga
que anem sempre ben units
en aquesta gran batalla
que pertot ens encoratja
a aixecar un nou país.
Per Mallorca bé s’ho paga
que encetem un nou estil
de fer feina amb moltes ganes,
de no perdre mai el fil,
ni d’anar-nos per les branques,
sense por ni cares llargues
des de qualsevol partit:
com qui aixeca pròpia pàtria,
com qui parla llengua pròpia,
com qui impulsa ànima pròpia,
com qui aixeca pròpia casa;
com qui fa la pròpia història,
com qui mima pròpia serra,
com qui lleva pròpia escòria,
com qui sua en pròpia terra,
com qui atén pròpia cultura,
com qui renta pròpia roba,
com qui marca pròpies rutes,
com qui sembra pròpies roses,
com qui edita el propi llibre,
com qui llaura pròpia herència,
com qui fa el país més lliure,
com qui endinsa pròpia ciència,
com qui guanya pròpies metes,
com qui cuina pròpies viandes,
com qui es marca propis reptes,
com qui sana pròpies nafres,
com qui escriu la pròpia parla,
com qui balla pròpia dansa,
com qui viu a pròpia casa,
com qui vetlla pròpia cambra,
com qui esguarda pròpia guarda,
com qui duu la pròpia marxa,
com qui té la pròpia marca,
com qui vol la nació pròpia,
Així lluita i així canta
La Mallorca sobirana.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Qui neix pobre en un estable
I mor nu damunt la creu,
Que viu al servei dels altres
I en vol ser la seva veu,
Com pot ser que amb ulls afables
Pugui veure allò que veu
En un món tot ple de nafres,
Guerra i fam pertot arreu ?
Festes bones de Nadal
En aquest any 2003,
Et desitja un qui és
De l’Esquerra militant.
Una Esquerra que ara escampa
Amb més força avui que mai
La llavor republicana
Dels Països Catalans.
Mallorca serà esquerrana
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.
I ha de ser ben catalana,
Si en aquest món vol pintar
Qualque cosa un poc més sana
Que ser apèndix castellà.
Bon Nadal del dos mil tres
Et desitja un qui és
De l’Esquerra militant.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Bones festes de Nadal,
Amb salut i amb alegria!
Vull que puguis començar
I passar bé tots els dies
D'un any nou que ja és a punt
D'iniciar-nos un nou cicle
Que ha d'obrir, als nostres ulls,
Altres rutes, noves vies...
Amb profund agraïment,
Pel teu gest, el que tengueres
En lliurar-me documents
Que un bon dia em trameteres,
Perquè fossin corregits,
En la llengua que ens és pròpia,
Amarant nostres escrits,
Tant originals com còpies.
Et desig, sí, de tot cor,
Que no et cansis mai d'emprar-la.
¡Usa sempre sense por
NOSTRA LLENGUA CATALANA!
Com va dir un dia el poeta,
"Jo també vull fer-hi veta".
Fent sonar la gran trompeta,
Com si fos un vell profeta
Trametent la cançoneta
Que escampà arreu del planeta
El Poeta en bicicleta:
"En la nostra llengua un dia
dictàvem les nostres lleis;
i la nostra llengua sempre
dictarà la seva llei.
No necessitam cappares
que ens duguin de la mà;
no som nins de mel i sucre,
ens sabem bé governar".
Bones festes de Nadal,
Amb salut i amb alegria!
Vull que puguis començar
I passar bé tots els dies
D'un any nou que ja és a punt
D'iniciar-nos un nou cicle
Que ha d'obrir, als nostres ulls,
Altres rutes, noves vies...
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Hem entrat dins dos mil cinc
¿Amb bon peu i bona lletra?
Que hi puguem fer molta veta
Et desitja de cor en Cil.
Potser un any de molt de trull
A ca nostra i fora casa:
Bo seria veure Europa
cada dia amb més bons ulls:
Cada cop més esquerrana,
cap a tots vuit vents del món
escampant-hi la llavor
de ser més republicana.
No som cap somniatruites
que confia en un no res;
amb ma cama de pagès
vull collir més bones fruites.
Sé que apuntant a la lluna
tir les pedres molt més lluny
que pegant un cop de puny
o envestint amb molta fúria.
Per això, et desig avui,
quan som en aquest cap d'any
que no et sigui gens estrany
anar fent-hi molt més trull.
No podem afluixar gens
en la tasca que ens pertoca:
Defensem, idò, Mallorca!
Com no ho pot fer ningú més!
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Bones Festes de Nadal
En aquest any dos mil cinc:
Que les puguis passar en pau
et desitja, de cor, en Cil.
Som a punt d'acabar un any,
A punt d'encetar-ne un altre:
Que allò bo que esdevé un guany
s'incrementi, i no el desastre.
Defensant els drets humans
de qui sia, a casa nostra,
de qui viu molt més enllà,
de qui és lluny de nostres costes.
Amant llengua catalana
que als Països Catalans
tanta gent fort agermana:
joves, vells, petits i grans.
Treballant amb més coratge
amb la gent que fa país:
donant pas a nous oratges
que no el tornin estantís.
Aixecant una Mallorca
que pretengui ser més sana:
ajuntant totes les forces
amb la gent republicana.
Escampant nostra cultura
cap a tots vuit vents del món;
escampant-la a gran altura,
sense por ni cap fissura,
amb l'orgull de ser qui som.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 18/12/2005.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Ara, que ja tenc vint anys,
vos vull escriure una carta
perquè em doneu vostra gràcia,
de cap a cap d'aquest any:
que allò que són nostres temes
- de nació i ecologia -
s'enforteixin cada dia,
ja que som del PSM.
Sou tres que veniu d'Orient,
a la ciutat de Mallorca.
Som tres dins l'Ajuntament,
treballant actius i amb força.
Sé que veis amb molt bons ulls
que una ciutat com la nostra
no mereix semblar una morta
ni que hi hagi massa trull.
Per això jo també vull,
ja que tots tres sou amables,
que ajudeu els responsables
de fer fora l'aldarull.
Ells, que són els governants,
han de fer Palma més neta,
molt més lliure, amb més empenta,
al servei dels ciutadans,
I que els cotxes i les motos
semblin plomes, com a nous,
silenciosos, ben lleugeres,
fora fums, fora enrenous.
Que no hi hagi tant de brou
a les vies i a les places,
als carrers i a les terrasses,
els poquets dies que plou.
I que als barris la gent visca
més atesa i escoltada,
més feinera i animada,
més atenta i més activa.
I que aprenguin els infants
històries dels nostres pobles,
que els ajudin a ser nobles
i a créixer com els Gegants
que a les portes de la Sala
a tothom qui passa parlen
d'aquelles coses que saben:
sobre el nostre ric passat.
I que el batle i regidors
duguin buides les butxaques
de doblers que sols amaguen
idees de vividors.
¡Que no vulguin ser traïdors!
i les portin ben farcides
de fer cas a tantes vides
que es remolquen pels racons.
Ara, que ja tenc vint anys,
vos he escrit aquesta carta.
Donau-me, sí, vostra gràcia,
de cap a cap d'aquest any.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Sant Antoni era un gran sant
Que deixà la bona vida.
I, com Sant Sebastià
Gran Patró que és de Ciutat,
Vol guardar totes les viles.
Sant Antoni guaita ara
Pels portals del Consolat,
Mentre a Palma encara aguanta,
Ben arreu encara canta
El gran Sant Sebastià.
Sant Antoni és progressista,
Sant Tià és conservador.
Per això, quan es fan llistes,
¡A un racó els nacionalistes!
¡Que només n’hi ha per DOS!
¿”Què és això”, reclama amb força,
un que va per diputat
d’un partit nat a Mallorca,
arrelat endins, alhora
que ben prest a tot l’Estat?
"Jo també vull reclamar
Llur espai per nostres illes,
Vull cantar i proclamar
A qui vulgui bé escoltar
Que són ben nacionalistes”.
Desplegant les quatre barres
Cap a tots vuit vents del món.
Desplegant-les ben ufanes,
Sense por ni cares llargues,
Amb l’orgull de ser qui som.
I desplegant nostra cultura,
Cap a tots vuit vents del món.
Desplegant-la a gran altura,
Sense por ni cap fissura,
Amb l’orgull de ser qui som.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
És la P de la Paraula,
No és la P de les Pistoles,
És la P que Porten Pobles,
No és la P que Prenen Pàtries.
Per la Pau de la Paraula,
Pel Poc Pes de les Pistoles,
Pararem Països, Pobles,
On Perdurin Pertot Pàtries.
Glosa que va compondre i recità a la concentració convocada i realitzada davant la seu de la Delegació del Govern Espanyol a les Illes Balears, dissabte, dia 15 de gener de 2000, en demanda d’una solució pacífica a la situació problemàtica patida pel Poble Basc.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
L’onze i dotze de setembre,
- un dels dotze, el que fa nou -,
caldrà recordar-los sempre,
tant si plou com si fa sol.
Va ser un onze de setembre
- ja han passat aquests dos anys –;
tot i els morts, no vam atendre
aquest món tot ple de fam.
Fou un onze de setembre
- i ja s’han complit trenta anys -
succeí a terres xilenes:
l’esperança hi van matar.
Un altre onze de setembre
- farà prop de tres-cents anys –
van matar i varen vèncer
la nació dels catalans.
Aquest dotze de setembre
- fa un poc més de set-cents anys –
eixes costes varen veure
el rei en Jaume arribar.
Van passant tantes de coses
en el món, al nostre voltant,
que si un vol ‘nar damunt rodes
ha d’anar alerta, vetlant.
Així i tot, es repeteix
allò que qualcú anuncià:
que la dreta s'enforteix
aquest poble governant.
Despleguem nostra cultura
Cap a tots vuit vents del món;
Despleguem-la a gran altura,
Sense por ni cap fissura,
Amb l'orgull de ser qui som.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Pel vostre bé, africans,
no en vengueu més a Mallorca,
perquè el Govern Balear
vos hi duu ben enganats
a cavar les vostres fosses.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
M’agradaria esser capaç
de poder dir-vos tot quant
sé
sobre en Jaume.
Però m’hauré de limitar
a recordar i fer presents,
davant de ses despulles,
algunes dades breus
sobre aquest gran i bon company nostre,
amb qui hem compartit tantes i tantes situacions.
Sé que en Jaume va morir ahir mateix,
dia 3 de desembre, per ser exactes,
a l’hospital de Son Dureta, de Palma.
Hi havia acudit, com en altres ocasions,
perquè fos atès, entre d’altres doctors,
pel nostre entranyable company i amic, en Nofre Pons.
Sé que en Jaume tenia moltes ganes de viure.
I que, al mateix temps,
sobretot aquests darrers dies,
també era ben conscient que li quedava poc temps
per romandre en aquest món.
Com venia a dir-nos amb paraules balbucients despusahir al vespre,
davant na Magdalena i en Patrici,
quan anàrem a veure’l a la clínica en Tià Serra i jo mateix .
Sé, com tots vosaltres sabeu molt bé,
que en Jaume és un home d’una sola cara.
Tot un home del país,
perquè és tot un home defensor aferrissat de la nostra terra,
la nostra gent, la nostra llengua, la nostra llibertat, la nostra independència.
Per això mateix, és un home feiner,
entusiasta, il•lusionat,
obert a la construcció democràtica del nostre planeta,
identificat plenament amb les lluites més dures
de la classe obrera d’arreu del món.
Sé que en Jaume,
mentre la salut li ho va permetre,
no se’n perdia ni una,
de les convocatòries que es feien,
en qualsevol circumstància,
fos allà on fos.
Hi intervenia molt activament i molt enèrgicament.
Es veia que hi posava els cinc sentits,
les dues mans, tot el seny i tot el cor:
tant quan es tractava de participar en reunions,
com quan acceptava figurar a les més diverses llistes,
com quan arribava l’hora de fer campanya,
com quan s’apuntava a ser el militant més actiu
en la venda de loteria de Nadal.
Des que s’hi afilià,
després d’haver militat a les files comunistes,
sempre i pertot arreu en Jaume ha estat tot un home del PSM.
Sé que en Jaume,
després d’haver viscut les mil i una peripècies
com a exiliat al nord d’Àfrica,
concretament a la ciutat d’Alger,
i també a la capital francesa, París,
ha romàs sempre feel a les seves conviccions més profundes,
fins i tot a la mateixa hora de morir:
un taxista excel•lent,
un pare ben cuidadós de na Virgínia i en Patrici,
un marit bon acompanyant de na Magdalena,
un bon company de viatge per a tots nosaltres,
un militant ben convençut...
No resulta gens estrany, doncs,
que les Joventuts d’Esquerra Nacionalista
nomenassin en Jaume Serra Obrador
com el seu President Honorari,
com qualifica Antoni Marimon
al seu llibre recent “Entre la realitat i la utopia”,
“un veterà lluitador antifranquista
que havia estat exiliat”.
¿Quin millor president podia tenir aquesta organització juvenil autònoma?
Sé que a les nostres trobades
ja no tornarem a sentir dir aquell característic “señores, señores”
– seguit o precedit sempre d’alguna casta de convit
a prendre part activa en alguna acció política -.
Tot això ho sé i ho sabem tots.
També sabem, emperò, que,
si les primeres vint-i-quatre hores d’absència d’en Jaume,
han estat ben amarades d’un fort i amarg dolor,
les hores, els dies, els mesos i els anys que han de venir
també romandran sempre ben marcats
pel gran i bon exemple que en Jaume ens ha deixat
amb la seva conducta política.
¡Visca en Jaume Serra!"
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Mort de gent amiga (2)
Any 1999
A la mort de Jaume Moncades
(Militant del PSM)
A en Jaume Moncades i Boyeres,
quan fa un any que partí i se n’anà
cap a terres llunyanes, celestes,
des d’aquesta senzilla gran llar.
Hem trobat a faltar el teu somriure,
Te n’anares, fa un any que passà.
Però el record del teu mode de viure
Ens empeny a seguir caminant.
Te n’anares un jorn, aquell dia,
Tres setmanes després d’haver nat
Un govern que a Mallorca establia
El progrés de quedar en nostres mans.
Fores tu qui amb tantíssimes dèries
Que escampares durant tant de temps,
Conseguires farcir les artèries
De sang nova de pels quatre vents.
Sóu dos jaumes que us heu avançat
A fer passes endins de la terra;
l’amo en Pep ben segur que heu trobat
I tants d’altres, Moncades i Serra,
Que lluitàreu ben fort i al costat
De qui feren molt dura la guerra
Per poder viure amb més llibertat
Saboroses democràcies més fermes.
T’hem de dir, amic Jaume estimat,
Que seguim tes petjades més fondes:
¡Lluitarem pel que tu has lluitat!
¡Volem fer de Mallorca una fona
Molt més lluny cada dia apuntant!
Fins que arribi el moment en què tota
Se transformi en país benestant.
Que la gent que hi viu sia molta
Que treballi pel que has treballat
Que l’estimi com l’has estimat,
La valori com l’has valorat.
La defensi com l’has defensat.
Hem trobat a faltar el teu somriure,
Te n’anares, fa un any que passà.
Però el record del teu mode de viure
Ens empeny a seguir caminant.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Mort de gent amiga (3)
Any 2000
Encara més amable!
(Jove Religiosa Trinitària)
Per això, t’escric a tu, amiga Maria,
perquè saps el que et dic, i dir voldria.
Però no sé quins mots són que més caldrien,
En moments com aquest en què l’amiga
se n’ha anat cap enllà, lluny d’eixa vida:
Tu saps bé qui, amb l’amor, en aquells dies,
Féu un munt de brutors i porqueries...
Amb na Dolors,
visquí d’amors,
de somnis i utopies.
Va ser per a mi
com un estel
lluent dins la gran fosca.
Em conduí
per caminois
farcits de gran bellesa.
Férem plegats
allò que es diu
un llarg camí de lluites.
Patírem junts
l’esforç
de fer ben net misèries.
Sentir-me sol,
i veure’m
dins sos dos ulls tendres.
Mirar son cos
de daina fràgil,
de cop sec bellugadissa.
Sentir sa veu,
tan dolça
I alhora tan germana.
Fer-li abraçada
d’amic, d’amor,
de místic i de mascle.
Em féu sentir
ben fort mon cor
quan es batega.
Em féu morir
a tantes d’ombres mortes.
Va ser per a mi
aquell amor primer,
fins ara,
que em captivà
del cap fins a les cames.
I ja no hi és,
aquí entre nosaltres.
Ja se n’ha anat
on s’adormen els àngels,
on s’ha acabat tot el patir,
ferides i misèries,
on no hi ha més
que llum i amor i vida com a dèries.
¿On ets, Dolors,
amor secret de qui somnia
veure’t de nou i ben plena de vida,
i abraçar-te altre cop com aquell dia,
i veure’t ben a prop de qui et remira,
i tocar-te la pell de dona fina,
i fruir dels teus llavis que somriuen,
i escoltar altre pic ta veu tan rica,
i llegir els teus escrits de lletra prima,
i mirar-te que em mires amb ulls nítids,
i que em dones ta mà amb energia,
i que la teva presència m’asserena,
i que m’omples de fe i d’alegria?
¿On ets, Dolors, la meva gran amiga,
l’amor secret de qui encara et somnia?
¡Què molt t’enyor,
amiga inoblidable!
Veig que ets per a mi
Mon gran amor estable:
Massa secret per no ser veritable...
Massa profund per no ser avaluable...
Massa valuós per no ser desitjable...
Massa robust per no ser perdurable...
¡Tan diví sembla que esdevé indemostrable!
¡Allà on ets,
amiga inoblidable,
encara et veig
moltíssim més amable!
Per això, t’escric a tu, amiga Maria,
perquè saps el que et dic, i dir voldria.
Però no sé quins mots són que més caldrien,
En moments com aquest en què l’amiga
se n’ha anat cap enllà, lluny d’eixa vida.
12/02/00 Mor a Loja (Granada) María Dolores Fernández Ramos, Religiosa Trinitària.
Havia treballat com a missionera al Perú, al barri limeny de Puente Piedra, des de l’any 1971 a 1980.
Havia nascut a Arenas del Rey (Granada) el 14 de juliol de 1945.
Després de dedicar els seus darrers 20 anys de vida al poble de Loja, hi va morir com a conseqüència d'una llarga i molt dolorosa malaltia.
Ell volgué dedicar-li aquesta glosa, que lliurà en mà a una de les seves germanes...
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Mort de gent amiga (4)
Any 2001
Al patriota glosador,
En Vicenç de Son Rapinya
(Militant del PSM)
Fa vuit dies que junts ens trobàvem,
A la creu de vorera de mar, (Santa Ponça)
En un punt on plegats recordàvem
Com allà el rei en Jaume arribà.
Aquella és la vegada darrera
Que tenim la gran sort de tenir
En Vicenç amb nosaltres fent festa,
Glosa i cava i te compartint.
Amb les gloses que fa, en Vicenç,
Defensant el país i la terra,
D'una forma senzilla convenç
Gent del pla, de la mar i la serra
Ara som en un temple fent pinya,
Recordant que en Vicenç se n'ha anat,
Ell qui sempre dugué a Son Rapinya
L'orgull gran de ser un bon ciutadà.
¡Vicenç nostre, fa dies partires
Tot cap dret a fruir l'altre món,
On trobares companys que moriren
Lluitant sempre per un molt millor!
T'has trobat ja, Vicenç, amb ton Déu,
Mare i pare de tota criatura;
Amb els braços oberts, bon fill seu,
T'ha acollit ja allà dalt, a l'altura.
15/09/01 A la mort d'en Vicenç de Son Rapinya (glosa).
Amb motiu de la mort sobtada d'en Vicenç Martorell i Gual, "en Vicenç de Son Rapinya", se li va ocórrer de dedicar-li una glosa malgarbada.
La va llegir a l'església parroquial de Son Rapinya dia 18 de setembre. A la missa funeral que s'hi va celebrar, en record seu, i que va presidir el rector de la parròquia, Mossèn Jaume Ribes, hi havien acudit nombroses persones, familiars i amigues d'en Vicenç, com també militants del PSM-Entesa Nacionalista. (Escrit publicat a l'ESTEL, dia 1 d'octubre de 2001)
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o
Mort de gent amiga (5)
Any 2005
A Joan Pau II, papa
(Al llibre de signatures del bisbat de Mallorca)
Heu estat com un pare que estima
l’infant pobre amb amor preferent!
Ajudau-nos a ser aquesta gent,
Que, aixuxí, duu envant la família.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Cops baixos encaixats (1)
Any 2003
M’he quedat així com veus
M’he quedat estabornit,
per l’oblit en què deixàreu
aquell llarg i extens escrit,
del qual tots plegats passàreu:
Consider que m’heu traït!
M’he quedat estormiat
amb el cop que m’envergàreu
dia 20 del mes de març,
quan, plegats, tots m’enganyàreu
i em deixàreu mig baldat.
M’he quedat estemordit
pel cop baix que m’entimàreu,
que em féu perdre els cinc sentits:
amb la boca m’alabàveu,
mentre anàveu fent-me el llit.
M’he quedat estormejat.
Ara tenc la boca closa
per la por d’anar avançant
i d’anar fent massa nosa
a un projecte nacional.
M’he quedat estormeït
per la gent que ha fet la passa
de deixar companys ferits,
sense ajut, sense cap gasa,
com si fóssim maleïts.
M’he quedat així com veis.
No faig comptes fer de bades
gens de cas a allò que deis:
¡Nostre poble va fent passes,
mirant més allò que feis!
Per això, deman amb força,
que prengueu amb més delit
nostra tasca per Mallorca,
sense embulls ni altres desigs
que els de fer-hi el que ens pertoca,
com a gent d’un bon partit
que roman a totes hores
a l’aguait de fer l’envit
a eixes veus que fort ressonen
mantenint d’altres sentits.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o
Cops baixos encaixats (2)
Any 2003
Requaranta mil dimonis de monosíl•labs tan seguits...
Que hi ha res de nou, Cil? -
se'm va dir un jorn,
de part d'un qui
em vol fer dir
dos mots de seny -.
Doncs, sí, tu, clar.
Jo en som bé un,
dels que creu, sí, que s'ha de dir
que és ben clar
tot quant es fa.
Saps què et vull dir?
Què vols que et dic?
Doncs és ben cert.
Jo t'ho vull dir en uns pocs mots;
Breus, clars i durs
i ben curts mots:
Jo no sé si ja és per mai més.
Sí sé ben cert que ja et puc dir
que jo ja no hi juc pus mai més,
en un joc que s'ha vist tan clar
que és tan vil,
que és tan brut,
que és tan car…
Quin fum feim, tu,
al cap i a la fi!
On tu veus clar que hi ha fum,
saps ja ben cert que hi ha foc;
on tu veus clar que hi ha foc,
saps ja ben cert que hi ha llum;
on tu veus clar que hi ha llum,
saps ja ben cert que hi ha sol;
on tu veus clar que hi ha sol,
saps ja ben cert que hi ets tu;
on tu veus clar que hi ets tu,
saps ja ben cert que hi som ben pocs.
Vés! Un cop més
t'ho torn a dir
ben clar, a tu,
que ets un dels sers
de més gran seny:
Que jo ja no hi juc pus mai més;
que jo ja no hi vull fer res pus;
que jo ja no hi puc dur res més;
que jo ja no hi sé dir res pus!
Tant en un camp
tot ple de blat o flors,
on veus la llum
del cel més blau del món;
com a la llar,
on vius amb l'ai al cor;
com si és al llit,
on dorm ton cos de carn;
com a la mar,
o al llit d'un riu molt net…
Per tot tu veus
que res no és mai com cal.
Per tot ho sents,
que no hi ha res de res
com ha de ser.
Tu saps ben cert
que és molt més bo de dir
que no de fer;
i és molt trist i dur.
Tot el que hi ha
a prop de tu i de mi,
la mar i el bosc,
la llum del sol, la nit...
Bé. Per si de cas, jo compt amb tu.
Per sort, jo compt amb tu,
que ets un de tants de sers
que té la fe tan gran
com per fer front a tot el que no vol
que un món nou i molt més bell,
que un món ric i molt més just,
que un món net i molt més verd
que un món dret, amb molt més cor,
s'aixequi prest, s'escampi molt,
rebroti fort i a tot arreu.
També aquí, entre tu i jo,
amada illa
que ets Mallorca!!
Dilluns, 26 de maig de l'any 2003.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Menyspreus infligits a la llengua catalana
Any 2000
Decret 100/1990
Un bon dia de novembre,
L'any noranta al segle vint,
Vint-i-nou jornades fetes,
Per no perdre mai el fil,
Besllumant ja l'any dos mil,
Decidiren promulgar-hi
Un decret amb molt més pes
Que un dictat parlamentari
Mai per mai encara pres.
A tothom va ser remès:
“Es fa sebre a nostra gent:
Mantenim la llengua pròpia,
Escampem-la als quatre vents,
Defensem-la com pertoca”.
Amb les ungles, dents i solfes.
És la llengua catalana
que parlam pertot arreu
de la nostra Part Forana,
tant si ho creus
com si no ho creus.
És la llengua catalana
Que parlava en altre temps
Pels carrers vilans de Palma
Una munió de gent.
Hi bufaven altres vents.
Volen baixos aquests tords,
Sonen fluixes eixes cordes,
Omplen l'illa d'arbres bords.
Més que fer allò que pertoca,
S'hi embulla més la troca…
Amb un Pacte de Progrés
Governant les nostres illes,
Hem de fer encara molt més,
per Ciutat i Foravila,
tionant sia com sia.
Una llengua com la nostra,
Que ha passat tants d'entrebancs,
És un bon motó de mostra
Que el futur es fa lluitant
Amb coratges incessants.
Escampem la nostra llengua
Cap a tots vuit vents del món,
Que hi romangui falaguera,
Amb l'orgull de ser qui som.
No ho dubteu: siau qui sou!
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Casament de periodista
Aixuxinetes!
La Senyora Miren Nekane
Domblás i, a més, Hermoso
Ha decidit de casar-se
I de tenir un “esposo”.
El bon amic Agustí
M’ha demanat unes gloses
Amb motiu d’aquestes noces
Que ja són just su-aquí.
Com que ja és de tots sabut
Qui em diu “disciplinat”,
Per la barba haver deixat
I tenir aspecte barbut,
Amb les ganes que he tengut
De trobar qui m’imitàs
A fer gloses, he cregut
Que en podia ja iniciar:
La Senyora Miren Nekane
Domblás i, a més, Hermoso
Ha decidit de casar-se
I de tenir un “esposo”.
Jo no som qui per anar-li
A contar coverbos grossos;
Ella en sap més que els meus ossos
De triar allò que més valgui.
N’ha vistes tantes passar,
I n’ha sentides ja tantes
Que té pit d’endevinar-les
Abans que no hagin estat.
Escriu fi, i amb agudesa
Endevina el pensament
De qui amb tota rapidesa
En faria una mestressa
Ben enfora d’un convent.
Tots els racons que són públics
L’han vista sovint passar;
Sap molt bé on ha d’anar
Perquè en surtin uns mots únics,
Com aquests que, en esser púdics,
Tots podem tornar a glosar:
La Senyora Miren Nekane
Domblás i, a més, Hermoso
Ha decidit de casar-se
I de tenir un “esposo”.
Fins ara a l’Ajuntament,
Al Consell o al Consolat,
Na Nekane sempre ha estat
Periodista amatent.
I també pel Parlament
Com aquell qui diu “astuta”,
Sempre escolta, llavors apunta
Tot quant diu tota la gent,
Tant aquella que governa
Com aquella que no té
Cap altre entreteniment
Que el de baix engalaverna.
Pensa-hi bé, Nekane ferma,
Cal més seny i enteniment:
La Senyora Miren Nekane
Domblás i, a més, Hermoso
Ha decidit de casar-se
I de tenir un “esposo”.
No debades a Mallorca
Vas venir a treballar;
Solcs obrint, llavors sembrant,
De feina no n’has fet poca.
Per això ara et pertoca
Recollir i arreplegar
Els bons fruits que vas conrar
En haver canviat de troca.
¿Que no és ver que a aquesta Roca
sempre hi fa molt bon estar?
Idò bé, Nekane forta,
Ferra’t bé, que ara et pertoca...
Endinsar-te dins la mar.
BON VIATGE!
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Gent culta mallorquina
Any 1999
Sopar de matances
En Felip m’ha convidat
A venir aquí a sopar
De matances i a parlar
De cultura i altres arts.
Jo no sé allò que diria
Ma padrina, si me vés,
Ella, sí, en sabia més
Que jo de la pagesia.
I si mumare em sentia,
Que va ser dona pagesa
Jornalera a Santa Cirga,
On venia a collir metles
Cada estiu durant molts dies!
Ben segur també em diria:
"¿I què fas aquí, fill meu?
Que t’afiquis més valdria
En allò que és molt més teu..."
Així i tot jo avui voldria
Fer lloances de pagès
D’un costum encara estès
ben arreu de la nostra illa.
Sí record que, de menut,
Ni tan sols feia l’alçada
Del que en diuen ca assegut,
Vaig anar alguna vegada
No molt lluny d’eixa contrada
A matances de peluts.
¿De peluts? Ho record ara.
Pelut era el porc estès
Que, penjat de la romana,
Pel cap baix feia bon pes.
Pelut era el matancer
I peluda era la coa,
Pelut era el jornaler
I peluda Madò Estora
Peluts eren els budells,
Ben peluda era l’estopa
Amb què uns homes molt feiners
Hi calaven foc a estones.
Però bé, això no és cultura;
Més tost sembla un desgavell!
Qualque toc pel meu clotell
M’arribava de l’altura,
Quan mos dits, amb la freixura,
Relluïen d’oli plens.
Jo ho tenia mal de fer
Veure aquelles greixoneres
Tan farcides i tan belles
Del frit tendre més coent.
Quan ja no podia pus,
Al rodol tot ple de gent,
M’ho mirava de reüll,
Si ningú hi posava l’ull,
Jo hi posava el dit de més.
Cata-cloc! Arribava aspre
La mà plana de qualcú
qui em deia: ¿Què fas tu,
Amb aqueixes mans de frare
Que tot lo dia reclama,
Si ningú ha donat el sus?
Valga’m Déu, quina diada
Era aquella d’Ariany:
La família arreplegada
Quan tothom allà deixava
Tota porta clau al pany.
A Ciutat era la fam,
A la vila grans panxades,
Les coses eren més clares:
Massa pa no fa mal any.
A l’Associació cultural
Que organitza aquest sopar,
Hi dedic aquest glosat
En que sia malgarbat.
“Canonge de Santa Cirga”
Quin bell nom per recordar
Que Mallorca ha de durar
Sent Mallorca cada dia.
Amb costums i tradicions,
Amb malnoms, cases antigues,
Amb ballades i cançons,
Flabiols i xeremies...
Un país hem d’aixecar
Molt més culte i solidari,
Molt més verd i hospitalari,
Molt més noble i sobirà.
Bon Nadal i bones festes!
Vos desitja un diputat.
Que plegats puguem refer-les
Encetant un bell nou any.
Per Mallorca bé s’ho paga.
Que a més de fer les matances,
Així lluita i així canta
La Mallorca sobirana.
10/12/99 Sopar de matances a Portocristo. (Publicada a MALLORCAWEB, dia 10 de desembre de 1999) SOPAR DE MATANCES. Parlament de Cecili Buele, Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, amb motiu del Sopar de Matances que organitzà l'Associació Cultural "Es Canonge de Santa Cirga" a Portocristo 10 de desembre de l'any 1999.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Gent balladora a Ciutat
Any 2000
De gresca amb Al Mayurqa
Si sou gent que molt desitja
Que hi hagi un nou Ajuntament,
Besllumant l’hora que arriba
De posar-hi una altra gent,
I de fer un canvi de guia
Que hi governi amb més esment:
Pitjau fort rera Al Ma-yurqa,
Aquest grup tan popular
Que ens senyala bé la ruta
Per on hem d’anar plegats.
Visca sempre amb molta força
La cultura, el nostre ball;
Redrecem nostra Mallorca
Amb ballades populars.
Volem tots anar de gresca
Per les places de Ciutat,
Quan fa sol i quan fa fresca,
Quan fa sec o està banyat.
Pitjau fort rera Al Mayurqa
Aquest grup tan popular
Que ens senyala bé la ruta
Per on hem d’anar plegats.
“ANEM DE GRESCA” representa el tercer treball discogràfic d’AL MAYURQA.
Es va presentar en públic, a la barriada des Vivero de Palma i a la vila de Santa Eugènia,
al mateix cor de Mallorca.
Va voler agrair al grup AL MAYURQA que l’hagués volgut triar com a presentador d’aquell acte.
Com a regidor de l’Ajuntament de Palma, en representació del PSM-Nacionalistes de Mallorca,
estigué molt content de col•laborar tan directament amb aquest grup d’amics tan entranyables,
i de dir-hi algunes coses que considerava que podien interessar...
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Gent compromesa, amb ganes
Any 2005
CAPDRET A CA NOSTRA
Me’n torn a ca nostra,
Devora na Lina,
Mumare, grans dones,
Mumpare i família.
Me’n torn a ca nostra,
El Vent ja m’hi espitja,
La veu de Déu sona,
Amb el Fill de Maria.
Me’n torn a ca nostra,
Després de grans lluites
Amb totes mes forces
Arreu del món duites.
Me’n torn ca nostra,
A la Terra deixant
Com qui fa gran roda
Mes grans amistats.
Me’n torn a ca nostra
I vull demanar
Visquem sempre enfora
D’anar destrossant
El món, casa d’altri
Que hi vulgui habitar:
Que mai enlloc falti
El que Déu hi posà.
Me’n torn a ca nostra
A na Bel vull deixar
Tot quant és ben nostre:
“T’estim d’allà dalt!”
Cecili Buele i Ramis
El darrer dia del mes de febrer de l’any 2005, A punt d’entrar dins el - per a mi – tantes vegades malaurat mes de març, aniversari de tantíssims d’esdeveniments polítics, familiars i personals...
F S M a
Una nova criatura
Va gestant aquí, a Mallorca,
La gent que no sols perdura,
Va creixent amb molta força!
Foren més d’una trentena
Les que ompliren a vessar
I deixaren quasi plena
La bella sala d’estar.
N’hi ha molts que encara creuen
Que aquest món pot canviar;
Transformant allò que veuen,
Capgirant-lo dalt a baix.
Gent ben jove i gent major,
Gent de Palma i Part Forana,
Gent que viu amb moltes ganes
D’aixecar un món millor.
Obre espais de llibertat,
On hi pugui dir la seva
Qui desitja i molt anhela
La Mallorca del demà.
No volem tornar al passat
Allunyat dels nostres dies;
Hem d’obrir unes altres vies
Que comportin benestar;
No només als pocs de sempre
Que han viscut ran del poder;
També als altres que potser
Han portat més buit el ventre.
Fites clares com aquesta
Val la pena assenyalar:
Als darrers dies de maig
S’hi farà una gran festa.
Una gesta ben sonada
Que s’haurà de preparar
Entre tots els que desitgen
A Mallorca treballar.
Mentre es prepara la celebració d’un esdeveniment cívic
d’importància cabdal per als moviments socials,
el segon Fòrum Social de Mallorca a fer-se els dies 21 i 22 de maig de 2005,
s’afanya a contribuir a engrescar més gent en aquesta trobada,
oberta a la participació de totes les entitats cíviques que ho desitgin.
Seguint les pautes assenyalades al Fòrum Social Mundial de Portoalegre, cal crear espais oberts on exposar opinions, suggeriments, idees o iniciatives,
tendint a construir aquella altra Mallorca que es vol per al futur,
la Mallorca que es considera ben possible.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Eleccions generals espanyoles (1)
Any 2003
Posa-m’hi la creueta!
Són a prop les eleccions
Al Senat, vull fer-hi veta!
Et deman amb il•lusió
Que damunt la papereta
Posis, TU, bé la creueta
Que em durà a ser Senador.
Responent-li d’altres glosadors, l’escometen i diuen:
Benvolgut Cil, ja et vaig dir
que tens la meva creueta.
Posa'ls tots a l'estaqueta
fes-los treure la careta,
i lluita-ho tot pels d'aquí.
De Pòrtol, de Marratxí
i de Mallorca sencera
estam amb tu, aquesta és vera,
per Espanya conquerir.
Biel Massot
Enmig de tant de femer
que no és des budell cular,
és del Partit Popular,
ja és clar que te votaré,
i tots els de la família
que som pocs, mes llaminers,
'nirem a votar els primers
perquè endins tenim la fília
d'anar contra els botiflers.
No volem el seu pastís
ni beurem la seva sopa;
no en som part d'aquesta tropa
que té l'honor estantís.
Per déu, la pàtria i el rei
votaran els del pepé,
i si guanyen em rompran
l'ànima i el peroné,
puix ma llengua esclafaran.
Jo, per posar-hi remei
ben segur que et votaré.
Bernat Nadal
Il•lusió veig que no en manca,
llàstima que no hi poguem arribar
a pasturar dins aquesta tanca,
però per la nostra creueta no paseu ànsia.
Joan Miquel Monjo
Voleu que posi una creu
a damunt sa papereta?
Que fareu sa feina neta,
i sereu sa nostra veu?
Si és així, no temeu,
que podreu ser senador
amb una creu, o millor,
amb moltes de paperetes
de persones molt condretes
que vos creuen un senyor!
Miquel Sbert
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Eleccions generals espanyoles (2)
Any 2003
Gloses de campanya electoral
A tribunes com aquesta
Saps que hi fa de bon parlar,
Davant tanta gent xalesta
Que és aquí amb cara de festa
Decidida a anar a votar.
Repassant candidatures
Al Senat i al Congrés,
Tant de joves com madures,
Jo només n’hi destrio una
Que comporti més progrés.
Mallorca vol diputades
Que treballin pel país,
Com ho sap fer bé na Nanda
Donant canya i molt més canya
En nom dels quatre partits.
Jo faig comptes anar al Senat:
De Mallorca n'hi van tres.
Ara sols som candidat,
Però em veig amb molt de pes:
I sé cert que amb un no res,
Buele serà molt votat!
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Polítiques locals (1)
Any 2004
Cap com aquesta, per devers Son Reus
Hi ha coses que passen a Mallorca
i mai per mai no s’hi havien vist com ara.
Què és això d’anar a veure i badocar
davant tones i més tones embalades
d'aquells fems tan ben embolicats
que, fent pinya, s'assemblen a muntanyes?
Què és això de sentir dir als gerents
d’una empresa que esdevé l’encarregada
d’eliminar-hi tota sola tots els fems:
“Eixes eines que tenim ara no basten,
n’haurem d’aconseguir més en poc temps”?
Què és això d’inaugurar incineradores,
Segons diuen les més noves i modernes
Si, com veim, molt sovint s’engalavernen
i per fer-ne la feina ja no donen?
Què és això d'anar deixant estormiada,
amb periòdics i insofribles increments
de tarifes i de quotes i d'invents,
tanta gent que només veu que "paga i paga"?
Què és això de presenciar, fort i no et moguis,
vés de quina manera que es barallen
per allò que no han gosat fer junts encara
els cappares escollits perquè ho resolguin?
Què és això d'anar fent espectacles
que resulten ja del tot oiosos
tant al nas, les orelles, ulls plorosos,
com al bon gust i al més bon tacte?!
A Mallorca, des de temps immemorial,
no s’havia vist mai d'un cap a l'altre
que hi hagués un renou tan infernal
per resoldre un problema fet desastre!
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Polítiques locals (2)
Any 2004
Quin comportament polític!
Molt sovint se xerra massa,
S'ha d'aprendre a escoltar més.
Altres pics n'hi ha que callen
Quan haurien d’haver après
Que un polític fet a casa
ha de sebre estar allà on és.
¡Quants de pics paraules falses
Fan de sostre a un no res!
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Polítiques locals (3)
Any 2004
Contenidor molt mal posat durant molts dies
Catalineta, a on sou?
No vos podeu amagar:
Qui més qui manco vos cerca,
Vos vol veure governar.
Que no veis quin desgavell:
Un contenidor tan gran
Que ha posat l’Ajuntament
En un pas per a vianants!
A qui no sap on està
Li puc dir amb veu ben ferma:
Al carrer de Ticià,
Cantonada de Blanquerna.
Publicada al Diario de Mallorca dia 9 d’agost de 2004.
o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o
Gent republicana (0)
Any 2004
A Llorenç Antich ‘Mora’
Tu que sempre et definies
com a roig republicà,
i que tan bé t'expressaves
en l'idioma català;
ara saps el que et pertoca,
quan et trobes allà dalt:
defensar amb totes les forces
que els Països Catalans
ja no tractin pus Mallorca
com si fos un ser estrany.
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Gent republicana (1)
Any 2004
Emili Darder Cànaves,
Batle republicà de Palma
Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
Conserva de ses passes el bon record perenne,
Avui com mai valora l’enardidora gesta
Que va fer en Darder.
Als vint anys va ser metge amb totes les llicències,
Estudià a València, es doctorà a Madrid;
Allà, de cirurgia, n'adquirí bé la ciència
I aquí la medecina, la féu a consciència,
Amb el més gran delit.
Emili Darder, metge, va ser batlle de Palma
Hi féu una feinada en cultura i sanitat.
Abans va fer esforços com màxim responsable
De tots dos camps alhora, li van donar la fama
De ser home assenyat.
Arriba el gran desastre, s'aixequen els feixistes,
A un batlle que treballa com bon republicà,
Li fan consell de guerra, sentència ben prevista,
I en un castell tan tètric, malgrat la bella vista,
A mort l'han condemnat.
Amb seny asserenat i amb serenor assenyada,
Segut a una cadira s'enfronta aquí amb la mort;
Vora aquest mur de pedra, no ho dubta, l'ha trobada:
Aquí és on més desitja salut republicana
A qui pertoqui en sort.
Avui són molts alumnes que amb mètodes més àgils,
S'adrecen cada dia cap a Son Cotoner:
Allà s'aixeca un centre d'estudis secundaris,
que en nom d'aquell gran metge, ajuda que es preparin
Com va fer en Darder.
També hi ha un altre centre, en una altra barriada,
Que porta el nom del metge que va regir ciutat,
Allà, en aquella zona, s'hi atén la gent malalta,
O aquella que precisa sempre que li fa falta
Tenir metge al costat.
Si aquell any trenta-nou les dretes s'imposaren,
L'esquerra progressista ha de vèncer en aquest any.
El viu record d'un Costa, molt clara eina dretana,
Comenci aquí, avui dia, a ser ben superada
Pel de n'Emili enguany.
Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
Conserva de ses passes el bon record perenne,
Avui com mai valora l’enardidora gesta
Que va fer en Darder.
Ciutat, 8 de febrer de 2004.
Cecili Buele i Ramis, candidat d’ERC al Senat per Mallorca,
dins la coalició electoral "Progressistes per les Illes Balears"
(PSM-Entesa Nacionalista / Esquerra Unida / Els Verds / Esquerra Republicana de Catalunya)
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Gent republicana (2)
Any 2004
La revolta dels Agermants
Amb molt seny asserenat,
Amb gran serenor assenyada,
Recordem l’Agermanat,
Mirem bé per què lluitava.
Quan Mallorca es va quedant
Com una illa ben petita,
Sense cap valor pesant
Ni cap altre punt de vista
Que l’indret on ‘nar a xuclar
Més doblers i també vides,
Per Castella defensar,
Ampliant-ne les conquistes...
És llavors quan hi sorgeix
La revolta agermanada
Que diu ¡Prou! I exigeix:
S’acabi d’una vegada
Tot el pes que oprimeix
Tant la vida ciutadana
Com la vida del pagès
Que viu a la Part Forana.
L’any mil quatre-cents cinquanta
I durant dos anys seguits
Mallorca lluita i aguanta
Amb revoltes dels seus fills.
De la Part Forana, gent
Qualcú es posa a dur el timó,
Tots a l’ordre d’en Simó
Que es diu “Tort” i Ballester;
I s’aixeca en Joan Crespí,
A Ciutat, contra la infàmia,
D’haver de donar el pit
Per unes causes malsanes.
I sorgeix Joanot Colom,
Que és d’arrel felanitxera,
Ell sí lluita amb molt d’aplom
Com en lluita guerrillera.
Set famílies mallorquines
Reben títols de noblesa:
És la paga que els arriba
De part de la reialesa
Han romàs sempre tan dignes
I han mantengut la puresa
De restar sempre fent pinya
Entorn d’una reialesa
Que en una terra que és illa
S’ha farcit de gran riquesa.
Han passat més de cinc segles,
Des d’aleshores ençà.
I segueix essent tan feble
El tarannà castellà
De reconèixer unes terres,
D’uns pobles vius respectar.
Prô Mallorca és esquerrana,
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.
I ha de ser ben catalana,
Si en aquest món vol pintar
Qualque cosa un poc més sana
Que ser apèndix... castellà.
Mallorca, 7 de febrer de 2004. Cecili Buele i Ramis, candidat d’ERC al Senat per Mallorca, dins la coalició electoral “Progressistes per les Illes Balears” (PSM-Entesa Nacionalista / Esquerra Unida / Els Verds / Esquerra Republicana de Catalunya)
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
Gent republicana (3)
Any 2004
L’Europa que volem…
Més solidària!
No és aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc és l’Europa somniada,
Després de tantes guerres ben marcades,
On gaudir de la pau per a conviure.
No és aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc és la casa que volem!
Aixecar-ne, està clar que junts podem,
Tota una altra més plena de somriures.
No és la nostra l’Europa doblerera!
No és la nostra la del gran capital!
És la nostra espai lliure pels infants,
Una terra feta dona, veu, poeta.
¡És possible trobar qualcú que cerqui,
com el cranc, anar d’anques enrera,
deixant d’altres drets a una vorera,
restablint, en el fons, vells privilegis!
Llibertat i igualtat només ens queden
[@
L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans – OJIPC-
Gràcies a l’esforç tenaç de la presidenta de l’entitat mallorquina Fòrum Musicae, la professora Magdalena González, després d’un bon munt d’entrebancs, s’arriba a constituir l’any 2004 l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.
Qui, representant Picalsud té la gran sort d’assistir als dos primers concerts que fa aquesta Orquestra tan singular, a Barcelona i a Perpinyà, ben cohesionada per la batuta del director Salvador Brotons, se sent molt feliç d’esdevenir testimoni directe de l’experiència profunda que comporta haver assaborit, amb tanta intensitat, la diversitat variada de tants de gusts agradosos que acompanyen un fet tan insòlit.
A primer cop d’ull, ja es pot percebre que no resulta gens fàcil aconseguir arreplegar joves d’arreu dels Països Catalans, amb l’única finalitat de constituir una Orquestra Simfònica que els representi a tots: País Valencià, Principat de Catalunya, Franja de Ponent, Andorra, Catalunya Nord, l’Alguer, les Illes Balears i Pitiüses!
Fa goig veure que una dona mallorquina, na Magdalena González, amb el seu esforç i dedicació personal, està aconseguint-hi el patrocini de governs (Andorra), consells insulars (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) o ajuntaments (Barcelona).
Com també que recapta col•laboracions d’ajuntaments (Castelló de la Ribera, Porreres, Gandia), i d’entitats diverses (Audenis, Consell de Joventut de les Illes Balears, Musicasa, Triangle Jove)
O que rep suports com els de l’Obra Cultural Balear, Òmnium (Llengua, cultura, país), Plataforma per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià.
Sembla increïble. Però és ben cert!
Fòrum Musicae és una associació sense ànim de lucre, amb la finalitat d’esdevenir un centre de dinamització i divulgació dels ensenyaments musicals a les Illes Balears.
Neix amb la voluntat d’ésser un punt d’encontre, un espai de formació, informació, intercanvi, recerca i foment de la música en tots els seus aspectes (pedagògic, cultural, divulgatiu, educatiu, informatiu, humanístic, teòric, pràctic, de coordinació, de projecció…)
La seva presidenta, no contenta amb la creació de l’orquestra de cambra “Ars Musicae”, que esdevé la formació orquestral permanent de l’associació “Fòrum Musicae”, es llança cap a l’establiment d’una iniciativa singular, que respon a l’objectiu de promocionar joves intèrprets: la creació de l’OJIPC – Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans – l’any 2004, pretén mantenir la continuïtat l’any 2005.
Per això mateix, convoca a l’Escola Superior de Música de Catalunya, a Barcelona, i a l’Escola Superior de Tecnologia de la Universitat Jaume I, joves d’entre 18 i 26 anys, que hi interpreten una obra obligada i una altra de lliure elecció, en les proves d’accés corresponents a l’any 2005, per a violí, viola, violoncel, contrabaix, trombó tenor, fagot.
Després d’un llarg període de preparació, a mitjan mes d’abril es fa pública la llista, on es presenten els resultats definitius de les proves d’accés, destinades a joves intèrprets que tenen interès a ser membres de l’OJIPC.
Logo de l'OJIPC
elaborat gentilment per l'artista pintor valencià Antoni Miró
o
o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o
o
L’OJIPC als mitjans de comunicació
Amb la batuta a les mans de Salvador Brotons, l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans –OJIPC-, una iniciativa que neix a Mallorca, sortida del cap i del cor de Magdalena González, presidenta de l’entitat Fòrum Musicae, ha aparegut en nombroses ocasions als mitjans de comunicació d’arreu dels Països Catalans.
Ací només se n’han volgut recollir algunes, d’aquelles que es consideren més rellevants, pel que fa a la primera intervenció pública al Festival Mundial de la Joventut 2004 celebrat a la ciutat principatina de Barcelona, dins el Fòrum de les Cultures , i a la que es va fer, l’endemà mateix, a la seu catedral de la ciutat nordcatalana de Perpinyà.
Tot i amb això, i ja se se n’ha fet esment, integren l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans joves i al•lotes del País Valencià, Franja de Ponent, Principat de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord, l’Alguer, les Illes Balears i Pitiüses.
o
o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o
o
(Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo. Em faràs ben content. Salut. CIL.)
En defensa d’aquella gent que, a Ruanda i el Congo, va denunciar violacions sistemàtiques dels drets humans
Amb el títol L’hora de la veritat per a Ruanda i el Congo, el representant legal de les víctimes i del Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justicia a l’Àfrica dels Grans Llacs, el missèr català Jordi Palou-Loverdos publica un saborós article al Diari Avui, dijous, dia 10 de març de 2005.
Hi explica clarament que dos catalans i set missioners i cooperants de la resta de l’Estat espanyol perderen violentament la vida en els darrers 10 anys, mentre assistien la població local ruandesa i congolesa, denunciant la violació sistemàtica dels drets humans i sent testimonis incòmodes de crims sistemàtics produïts majoritàriament contra la població hutu de forma silenciada i en la més pura impunitat.
Hi assenyala amb el dit allò que considera "part interessadament ocultada de l’estratègia planificada del conflicte" que viuen Ruanda i el Congo des de l’any 1990.
En remarca tres grans blocs:
Després de quasi quatre anys d’investigació intensiva, presenta davant l’Audiència Nacional una querella criminal, per fer sortir a la llum tantíssims de fets que considera que han romàs fins ara deliberadament ocultats:
En resum, se'ns ve a dir que, amb la presentació d’aquesta querella criminal davant dels Tribunals de Justícia espanyols, es pretén fer surar la veritat d’aquesta casta de fets relacionats amb la regió africana dels Grans Llacs, concretament Ruanda i el Congo:
D’altres enllaços d’interès sobre aquest assumpte:
Contactes:
• HELENA POL:
• JORDI PALOU-LOVERDOS:
palou-rognoni.advocats@icab.es
Tel. 661574375
Representant legal, portaveu víctimes i del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs.
• JUAN CARRERO:
olivar@pangea.org
Tel. 971.618593
President del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs.
.
=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=.
Dimarts, dia 22 de febrer de 2005, el Fòrum
Internacional
per a la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacsfa una roda informativa pública al Centre de Premsa de Madrid sobre la querella que presenta davant l’Audiència Nacional contra alts càrrecs de l’estat de Rwanda.
Hi prenen part i hi donen suport Juan Carrero (president del Fòrum); Adolfo Pérez Esquivel (premi Nobel de la Pau); Elisée Ndayisaba (president d’associació de víctimes a Àfrica Central);
Jordi Palou (missèr); Cynthia Mckinney (congresista afronordamericana); víctimes i familiars de víctimes catalanes, espanyoles i rwandeses; testimonis en l’exili de hutus i tutsis; ajuntaments de Manresa, Figueres i Navata...
El Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs insta la investigació de la mort de dos catalans i set espanyols a la República Democràtica del Congo (metge, infermera, periodista i missioners).
Totes les víctimes catalanes i espanyoles assistien prioritàriament la població local i van ser en tots els casos testimonis incòmodes de les matances produïdes a la població hutu d’ambdós països.
S’han obtingut testimonis i proves excepcionals que acrediten la responsabilitat de la cúpula político-militar del Front Patriòtic Rwandès (FPR) en l’organització de matances selectives i sistemàtiques, tant dels catalans i espanyols referits, com de rwandesos i congolesos entre l’any 1990 i el 2004.
En aquest període han perdut la vida prop de set milions de persones, una gran part dones i nens. Segons l’organització International Rescue Committee gairebé quatre milions de persones han mort directament o indirectament a causa d’aquest conflicte des de l’any 1998 en la R.D. Congo.
En el marc de la investigació realitzada, s’ha pogut identificar un dels membres del comandament secret de l’FPR, “Network”, que va atemptar contra l’avió en el qual viatjaven els presidents de Rwanda i Burundi, Juvenal Havyarimana i Cyprien Ntaryamira, ambdós pertanyents a l’ètnia hutu.
El Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs ha proporcionat aquesta important prova a la justícia francesa que investiga el citat atemptat.
Aquesta revelació es correspon amb dos informes secrets elaborats per Michael Hourigan, com a inspector de les Nacions Unides, que impliquen directament el president del govern rwandès, Paul Kagame.
La fiscalia del TPIR (ONU) va mantenir en secret l’informe, que va ser filtrat parcialment a un periodista del National Post de Canadà, qui va denunciar els fets, quan estava la investigació en curs. En una part coneguda de l’informe es fa referència a la mort dels dos catalans i set espanyols.
Aquest conflicte no només és la història de la lluita per l’accés al poder d’elements extremistes i criminals, sinó també i, sobretot, del pillatge i la lluita pel control de la explotació dels riquíssims recursos naturals (or, diamants i, sobretot, el coltan , utilitzat per la fabricació de mòbils, míssils, etc.) de la part oriental de la R. D. Congo.
Pillatge en el qual han intervingut a més d’actors locals també grans empreses transnacionals occidentals, principalment d’Estats Units, Canadà i Europa, segons la ONU.
Gran part d’aquest drama humà i ecològic ha estat deliberadament ocultat i sovint estratègicament manipulat. Aquesta acció de justícia pretén acabar amb la situació d’impunitat, fer públiques les veritats ocultades d’aquest conflicte i contribuir d’aquesta forma a la pacificació de la gent i pobles d’aquesta zona de l’Àfrica Central.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
(Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo.
Em faràs ben content. Salut. CIL.)
L'Associació Amics del Poble Sahrauí, seguint la iniciativa presentada també en altres indrets de l'estat espanyol, convoca entitats i persones de Mallorca a concentrar-se davant la seu de la Delegació del Govern.
¿Motiu? Protestar públicament i democràticament contra la política repressiva, intensificada recentment al Sàhara Occidental, que hi exerceixen les forces d'ocupació marroquines.
Representants de partits polítics, d'organitzacions sindicals, d'entitats socials s'hi han fet presents, donant suport a la iniciativa.
.
.
La "Fundación Iberostar", presidida pel Sr. Miquel Fluxà, i "Sa Nostra, Caixa de Balears", presidida pel Dr. Llorenç Huguet, han organitzat una conferència titulada Compromesos amb Anantapur, a càrrec del Sr. Vicente Ferrer, qui ha exposat les seves experiències a l'Índia i ha presentat els projectes de futur de la Fundación Vicente Ferrer.
A l'acte, realitzat a l'Auditori del Conservatori Superior de Müsica i Dansa de les Illes Balears, a Palma, han assistit les màximes autoritats autonòmiques, locals i municipals del Partit Popular.
.
.
17. Piercing, d'Antonina Canyelles.
Antonina Canyelles i Colom acaba de publicar un llibre de poemes que duu per titol Piercing
.
.
Dia 6 de maig se celebra el Dia del Cooperativisme.
Amb l’objectiu de reconèixer el paper de les cooperatives en el desenvolupament econòmic i social, i d’impulsar-ne la promoció per part dels governs i de les organitzacions, des de l’any 1995 se celebra aquesta Jornada internacional arreu del món, fruit d’una Resolució de l’Assemblea General de l’ONU.
En el marc d’aquesta celebració, també a Mallorca s’organitzen actes diversos:
Alumnes i professors d’escoles cooperatives mallorquines participen en la tasca d’aplicar el material didàctic “Coneix la Cooperativa de Treball”, que ha elaborat la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears.
A l’acte institucional d’obertura de la jornada, on es llegeix el Manifest Cooperatiu, se succeeix una taula rodona sobre Les polítiques per a la promoció del cooperativisme i de l’economia social.
Moderades pel president de la Unió de Cooperatives de Treball, Enric Pozo Mas, hi intervenen persones diverses, com és ara el representant de la Unió de Cooperatives de Treball de Múrcia, Juan Antonio Pedreño; la representant del Govern de les Illes Balears, Margarita Pizà; i el representant del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, Juan José Barrera.
El lloc escollit és el Club Nàutic de Can Pastilla, carrer Virgili, 27, Can Pastilla, Palma.
S’hi fa la cloenda amb un sopar al qual pot assistir qui n’hagi adquirit els tiquets (abans del 3 de maig de 2005):
Tel.: 971 205 028 – 971 294 769
Fax: 971 294 769 –
c-el: gerencia@cooperativesdetreball.coop
http://www.cooperativesdetreball.coop
.
.
15. A les vies del tren: Parc Sí, Asfalt No.
Així es manifesta la ciutadania dels barris de Son Forteza, Son Oliva, Son Costa, els Hostalets, el Capitol i les zones de Balmes i Marquès de la Fontsanta, a Palma.
Després que l’Ajuntament de Palma ha anunciat la construcció de quatre carrils de circulació massiva de vehicles (25.000 al dia) als terrenys on són situades avui dia les vies del tren.
La gent s'adona que allò que havia de ser un parc per a la ciutadania, pot convertir-se en un nou mur de trànsit dens, amb perill, renou i contaminació per a uns barris que fins ara havien tengut certa tranquil·litat.
Ho veuen com una amenaça molt greu!
L’alarma augmenta el dia que se sap que “l’Ajuntament vol arrabassar els arbres del parc de Son Forteza”. Aleshores es convoca una concentració en aquell indret.
Amb la convicció que encara hi ha temps d’aturar aquest projecte, un bon grapat de persones s’hi concentren, escolten atentament les paraules de representants de la plataforma –una veïnada, un veïnat i una alumna del col•legi de la barriada-, i hi donen suport amb unes bones mamballetes i la compra de pancartas que s’han confeccionat per ser posades a les façanes dels edificis amb el lema: “PARC SÍ, ASFALT NO”.
No transcorren ni 48 hores.
Amb la prepotència que caracteritza l'equip de govern municipal que presideix la batlessa Catalina Cirer, les màquines s'hi tornen a fer presents. Més aviat que de pressa, amb la rapidesa d'un llamp, aconsegueixen d'arrabassar-hi tota quanta planta vivent troben plantada al Parc de Son Forteza.
Davant la mirada estupefacta de veinades i veinats que n'han de presenciar l'escena, mossegant-se la llengua a les totes...
Davant la mirada espantada d'uns infants que no s'ho acaben de creure:
en què quedam?
Hem d'estimar els arbres o els hem de destrossar?
De què serveix plantar plantar arbres, si llavors venen i els arrabassen?
Per què hem de celebrar el Dia de l'Arbre, segons diu la senyora batlessa, si tanmateix llavors ordenarà que els llevin?
On han anat a parar tots aquells arbres que havien estat plantats un bon dia al nostre barri?
Per què s'enduen els arbres d'aquest parc, quan vivim en una ciutat que en té tan pocs?
Efectivament, accions municipals fetes així, de tan mala manera, no tenen nom!
.
.
14. XI Mostra Folklòrica Internacional a Palma
Ens hagués agradat ben molt poder penjar a les planes de Picalsud algunes imatges vives de la Mostra Folklòrica que s’està realitzant a Palma aquesta primavera de 2005…
Unes imatges que reproduïssin els moviments i les danses, sobretot, d’aquells grups folklòrics que, segons el luxós programa penjat a la xarxa d'internet
Camerun, Colòmbia, Egipte, Ghana, Mèxic, Puerto Rico, Rep. Democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, etc.
Ens ha resultat difícil, gairebé impossible, veure'n cap…
Ens ha sorprès agrament... Sobretot, vist el programa i la munió de grups participants, qui l’organitza, el patrocina i li dóna suport:
COMITÉ DE HONOR: Molt Honorable Sr. Jaume Matas i Palou - Honorable Sra. Antònia Munar i Riutort - Honorable Sr. Joan Flaquer Riutort - Excma. Sra. Catalina Cirer Adrover.
XI Festival Mundial de Danses Folklòriques (World Folkdance Festival)
Palma de Mallorca (29 de març - 2 d’abril de 2005)
Patrocinat per: Ajuntament de Palma – Govern de les Illes Balears (Conselleria de Turisme) – Consell de Mallorca – GrupHotel
”Miércoles, jueves y viernes 30 y 31 de Marzo y 1 de Abril: Durante estos tres días habrá actuaciones de los grupos. Por las noches una selección de los grupos serán invitados a actuar en Galas Especiales. La Competición Internacional también tendrá lugar para aquellos grupos que deseen participar y que previamente hayan sido aceptados. Los grupos tendrán tiempo libre a lo largo del Festival para relajarse y disfrutar con las actuaciones de los otros grupos”.
Als cinc escenaris que hem tengut l’oportunitat de visitar –plaça d’Espanya, plaça de l’Olivar, plaça Major, plaça de Cort i passeig del Born-, hem pogut veure i admirar dansaires d’alguns països del Nord –Bulgària, Estònia, Finlàndia, Madrid, Mallorca, Suècia, Turquia…-. Tots de Tramuntana amunt.
Del Sud només hi hem pogut detectar, a l’escenari instal•lat a la plaça de Cort, un grup de dansaires que provenien d’Egipte…
Ens hagués agradat ben molt poder coincidir amb dansaires de Ruanda, que, segons s’afirmava a la premsa, també són presents en aquesta Mostra Folklòrica d’enguany.
Però el vent de la bona sort no ha bufat avui a favor nostre. Ens hem hagut de quedar amb les ganes de poder presenciar-ne aquelles danses tan frenètiques i renoueres, al so i al ritme dels tambors africans…
Tant de bo que se'ns pogueren alegrar els ulls i l'oïda amb la presència sempre viva, damunt l'escenari muntat a la plaça Major de Palma, d'una colla de bastonaires catalana!
.
.
13. Software lliure a l'Administració pública
La implantació de software lliure a l’Administració pública
La gent usuària dels nombrosos serveis que presta en el camp de la informàtica una entitat tan prestigiosa com és ara SoftCatalà, pot alegrar-se ben molt en comprovar que fins i tot n’ha ressonat el nom al mateix Congrés dels Diputats.
Així figura al Butlletí Oficial de les Corts Generals Congrés dels Diputats núm. 145-1 de dia 4 de gener de 2005.
Es tracta del contengut d’una proposició de llei, que hi ha presentat el Grup Parlamentari d’ Esquerra Republicana (ERC), fent referència a mesures que convé adoptar amb la finalitat d’implantar el software lliure a l’Administració de l’Estat.
Aquesta iniciativa parlamentària comporta una bona passa endavant, en el camp de l’ús de les noves tecnologies a l’interior de les administracions públiques.
Just a l’exposició de motius, ja s’hi desvetllen alguns aspectes que es poden considerar força rellevants:
Avantatges del software lliure:
S’hi diu que l’Administració de l’estat, com a institució responsable del desenvolupament tecnològic i de la democratització de l’accés a les noves tecnologies dins la societat espanyola, no pot mantenir-se en una actitud passiva davant dels canvis successius i els avantatges tecnològics que comporta la irrupció del software lliure aquests darrers anys.
S’hi afirma que l’Administració de l’Estat ha de ser l’eix motor principal d’aquests canvis tecnològics, i ha d’incentivar el desenvolupament, la distribució i l’ús d’aquest tipus de software basat en llicències de codi obert a l’Estat espanyol i, especialment, a l’interior de la pròpia Administració.
S’hi esmenta que Txina, Perú, Mèxic, Brasil i altres estats d’arreu del món ja van prenent mesures ben concretes, que tendeixen a adoptar el sistema GNU/Linux a tots els àmbits de les seves administracions públiques.
Resulta desitjable que, a més d’haver estat presa en consideració, aquesta proposició de llei del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) arribi a ser aprovada, més prest que tard, amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris.
.
.
12. Festa de l'Àngel 2005, al castell de Bellver
Com cada any des de fa dècades la Federació d’Associacions de Veïns de Palma organitza també enguany, durant tot el dia, diumenge, dia 3 d’abril al castell de Bellver, la tradicional trobada ciudadana que acostuma a arreplegar milers de persones que hi pugen a menjar les darreres panades…
Fomentar la solidaritat veïnal també ha estat una de les tasques presents, al llarg d’aquestes darreres dècades, en la celebració de la Festa de l’Àngel que la Federació d’Associacions de Veïns de Palma ha organitzat anualment al Castell de Bellver.
Un cas ben concret és l'EFIP, l'Equip de Formació, Informació i Publicacions.
Des de Picalsud volem fer-nos ressò d’alguna d’aquestes celebracions festives que s’hi han duit a terme, amb caràcter solidari ben marcat.
Particularment rellevant és aquella que va fer-se l’any 1992:
d’una forma molt solidària, s’hi va fer present en aquell any la commemoració del cinquè aniversari de l’arribada de gent europea a Amèrica Llatina…
Amb la campanya denominada SOLISUD el conjunt d’associacions veïnals integrades dins la F.AA.VV. realitzaren activitats diverses.
Entre d’altres, recolliren donatius i aportacions voluntàries que permeteren connectar, directament i sense intermediaris, amb algunes iniciatives concretes que es duien a terme en alguns indrets d’Amèrica Llatina.
Concretament, amb l’Equip de Formació, Informació i Publicacions de Veneçuela, una organització fundada l’any 1972, es contribuïa a fer que la joventut dels sectors populars esdevengués un factor fonamental en el desenvolupament social i econòmic de les comunitats locals, mitjançant la seva formació integral i la seva incoporació al camp laboral.
Situada en una de les barriades perifèriques de la ciutat de Caracas, anys després d’haver rebut aquelles quantitats recaptades per la F.AA.VV. de Palma, l’EFIP continuava mantenint contactes freqüents amb gent de Mallorca, relacionada amb aquelles tasques que s'hi continuaven desplegant
Tant la Festa de l’Àngel, celebrada aleshores al bosc del castell de Bellver, com moltes d'altres actuacions anteriors i posteriors, -com és el cas d’aquell sopar multitudinari que es va realitzar al recinte del Pueblo Español de Ciutat- servirien moltíssim per ajuntar unes entitats veïnals que contribuïen significativament a incrementar actituds solidàries entre la gent resident a les diverses barriades de Palma.
La Campanya veïnal SOLISUD hi havia contribuït, sens dubte, d’una forma considerable.
Tot i amb això, i com afirma la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, Rosa Bueno, aquest any, coincidint amb la mort del Papa Joan Pau II, s'hi ha "imposat el dol per decret de Batlia" que ha establert la senyora batlessa: s'ha suspès tota quanta activitat tengués a veure amb la presència institucional oficial...
Malgrat l'opinió contrària de representants d'associacions veïnals: consideren més adient aprofitar l'avinentesa de la celebració de la tradicional Festa de l'Àngel per convidar la gent que hi assisteix a retre-li un senzill homentatge, com pot ser el manteniment d'uns moments de silenci, en record i respecte cívic de qui ha estat el Papa catòlic durant més de dues dècades seguides
.
.
11. Festa solidària: enfila't pel tsunami
Diumenge, dia 20 de març de 2005, a partir de les 10.30 h, a Dalt Murada de Palma -Bastió d'en Berard-, l'A.VV. Sa Calatrava, Bombers sense Fronteres i Castellers de Mallorca organitzen una festa solidària que compta amb la participació de nombroses entitats, amb la finalitat de recaptar fons d'ajuda a la gent afectada pel tsunami.
S'hi espera l'anada massiva de molta gent que té l'oportunitat de presenciar un bon cercavila, tallers infantils i juvenils, coral d'adults, actuació castellera, torrada, ballada popular... com figura al programa i al cartell que s'ha repartit arreu arreu.
.
.
10. Mercadet veïnal a la plaça Santa Pagesa
Dissabte, dia 19 de març, a partir de les 11 del matí, l'Associació de Veïnats Santa Pagesa organitza un mercadet a la plaça del mateix nom, amb la finalitat de recaptar fons destinats a les activitats que vol l’entitat, en benefici de la barriada.
El local de Picalsud – associació cultural de carácter cívic – durant uns dies ha estat posat a disposició de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa, donant aixopluc a tot quant pugui recollir-se.
Membres de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa s’encarreguen de recollir, ordenar, classificar i preparar tot el material recollit: casetes, videos, dvd, discos, juguetes, bijuteria, collars, arracades, polseres, quadrets, llàmines, etc..
Una activitat que, sens dubte, ha de servir perquè hi hagi més persones del barri que s’apuntin a col•laborar amb aquesta entitat veïnal que vol treballar per dinamitzar-lo i millorar-lo en tantíssims d’aspectes.
Si qualcú vol posar-s’hi en contacte més directe, ho pot fer: al telèfon : 971 914626 o al c-el : avsantapagesa@terra.es.
En un dia de sol esplèndid, un cop ben disposada la paradeta a l'espai lliure públic del carrer Blanquerna, l'èxit de vendes resulta espectacular. Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Santa Pagesa s'han quedat amb les ganes de tornar a repetir l'experiència.
.
.
9. Concentració a favor de la pau i la llibertat
Es compleix el segon aniversari de la invasió de l’Irak per les tropes nordamericanes.
Un fet que va provocar multitudinàries manifestacions de protesta arreu del planeta. També aquí, a Mallorca.
La Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, que s’afanyà a arreplegar desenes de milers de persones contra l’inici de les operacions militars, torna a convocar ara la ciutadania mallorquina.
Es tracta d’un acte més senzill: una concentració cívica el proper dissabte, dia 19 de març de 2005, a les 12 del migdia, a la plaça de l’Olivar, de Palma.
S’integra, així, en la celebració de la Jornada Internacional de Mobilitzacions que es realitza arreu del planeta.
Amb un sol esplèndid de primavera, s'arriben a concentrar a la plaça de l'Olivar, a Palma, un bon grapat de desenes de ciutadanes i ciutadans que, amb la seva presència i els seus aplaudiments, donen suport al manifest elaborat per la Plataforma per la Democràcia i la globalització Social.
El text, en català, és llegit per dos joves - un mallorquí i un sahrauí (que s'hi expressa a la perfecció!).
Representants de les entitats que integren la plataforma compten amb la presència entusiasta d'una bona colla d'infants sahrauïns que són a Mallorca seguint el programa Vacances en Pau, al front del qual es troba Carme Barceló.
José Luis Aparicio s'encarrega d'una megafonia que, com sempre, hi acompanya i ambienta a la perfecció.
S’hi vol tornar a dir ben fort ¡¡No a la Guerra!!
S’hi vol reclamar també ¡¡Llibertat per a Irak, Palestina i Sàhara, tres punts calents on avui dia es troba en greu perill la pau i la capacitat de decidir lliurement.
.
.
8. Nou bar de copes i de converses per a la gent jove
Dissabte, 12 de març de 2005.
La gent jove de Mallorca, - i la no tan jove també -, compta des d'avui mateix amb un nou espai per a la trobada i l'encontre amistós: es tracta d'un bar de copes i de converses: el Bar Pompeyo, situat a la barriada palmesana de Son Oliva, al carrer Tinent Oyaga, 30A (el de la via del tren de Sóller...)
Des d'avui mateix és regentat per Xisco Jaume Méndez, líder durant anys de les JERC-Illes, qui a partir de les 20:00 hores d'avui capvespre (dissabte, 12/03/05) comença a posar-se darrera la barra, al front d'un establiment d'aquestes característiques.
L'Executiva d'ERC-Mallorca en ple s'hi va fer present ahir a la nit, i pogué assaborir els deliciosos plats que s'hi ofereixen.
Tothom en sortí força satisfet.
.
.
7. Video-fòrum i debat sobre la situació de les dones a les nostres societats
Dissabte, 12 de març de 2005.
Carme Porta i Abad, diputada al Parlament de Catalunya, i a la vegada màxima responsable de la Secretaria de la Dona d’ERC, es fa present a Palma, amb motiu d’una Jornada de la Secretaria de la Dona, durant la setmana de celebració del Dia Internacional de les Dones.
La diputada catalana intervé en un acte, presentat per Margalida Seguí, secretària de la Dona d’ERC-Illes, i realitzat al Centre Social Flassaders, davant d’un auditori que segueix amb molt d’interès les explicacions que s’hi donen. Les imatges que s’hi projecten giren entorn de l’experiència de la diputada neozelandesa. Les seves anàlisis i propostes socioeconòmiques, sorgides d’una particular i singular perspectiva femenina, queden ben reflectides en la pel•lícula que duu per títol Si les dones comptessin (Who’s counting).
Marilyn Warin esdevé l’única diputada del Parlament neozelandès, parlamentària del Comitè de Despeses Públiques, i, posteriorment, l’única dona amb què compta el govern del país.Les seves conviccions polítiques antinuclears la duen a retirar-se de la política.
Mentre hi està ficada, l’objectiu que persegueix aquesta dona és que tothom l’entengui; fins i tot quan parla de l’economia mundial, talment com si es tractàs de l’administració domèstica del món.
Tot seguit, s’hi desplega un video-fòrum i debat sobre la situació de les dones a la societat.
D’entre els assumptes que s’hi susciten, hom pot destacar-ne alguns com a més rellevants:
Amb la projecció de la pel•lícula Who’s counting (Qui compta), ERC-Illes realitza una Jornada de la Secretaria de la Dona - oberta a tothom que vulgui assistir-hi - al Centre Flassaders (carrer Ferreria, 10), de Palma.
Hi intervé la diputada d'ERC al Parlament de Catalunya, Carme Porta i Abad.
La pel•lícula, que es projecta en versió original anglesa subtitulada en català, gira entorn de l'experiència política d'una diputada neozelandesa i les seves anàlisis i propostes socioeconòmiques.
.
.
6. Manifestació el Dia Internacional de les Dones
Dimarts, 8 de març de 2005.
Dia Internacional de les Dones a Palma (Mallorca).
Un bon grapat de persones, com cada any des que en fa uns quants se’n reprengué la iniciativa, tornaren a manifestar-se pels carrers de Ciutat reclamant un major respecte cap als drets de les dones d’arreu del món.
.
.
5. XXX Aniversari del moviment veïnal a Palma
Tres dies abans que se celebri el Dia Internacional de les Dones, una dona mallorquina lluitadora, Rosa Bueno Castellanos, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, aconsegueix arreplegar entorn de les taules del restaurant ‘Pequeño Mundo’ més de tres-centes persones, la nit del primer dissabte del mes de març.
Es tracta d’un sopar de germanor, on cadascú dels assistents paga religiosament els 20 € que costa el menú i on participen representants de les distintes juntes directives de les associacions veïnals integrades dins la F.AA.VV.
Motiu? Enguany es compleixen 30 anys de l’inici de les lluites veïnals més significatives que s’han fet a Palma.
I es vol celebrar, com cal, un esdeveniment d’aquests característiques.
Si més no, aquesta trobada serveix perquè, tot recordant-les i fent-les presents, qui més qui manco s’adoni que, avui dia, les coses ja no són com eren un temps, i que moltes coses han anat canviant en aquests darrers trenta anys.
De bracet d’avanços indubtables, aconseguits amb molt d’esforç de molta gent lluitadora, s'hi reconeix que caminen plegats molts d’altres retrocessos impensables: en aspectes socials, culturals o d’impuls d’una participació cívica més directa i intensa.
Les paraules que hi pronuncia la presidenta Rosa Bueno calen ben endins.
Davant representants institucionals de totes les formacions polítiques presents al Consistori palmesà.
Davant representants de gairebé totes les associacions veïnals de la F.AA.VV., que hi són presents.
Fins i tot, gràcies a l’acció de Veïns sense Fronteres, davant gent venguda de l’Àfrica dels Grans Llacs: dos burundesos arribats recentment a Mallorca participen en el sopar veïnal.
Davant els successius presidents que ha tengut la Federació:
a Rosa Bueno, que n'és la primera i n'és la darrera presidenta, acompanyen Joan Múrcia, Paco Mengod, Joan Font, Josep Lliteras.. i tota quanta gent comparteix taula i conversa…
.
.
Na Caty Salom i Parets, fundadora i presidenta de l’ADELA a Balears, va nàixer a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí a la dècada dels anys 70. Hi va morir l’any 1998.
Quan ella naixia, ho record molt bé, feia pocs anys que hi havia mort el seu padrí matern. Fet que havia succeït, precisament, pocs dies abans que jo partís cap a l’Àfrica negra, a treballar-hi durant uns anys amb el seu oncle Miquel, missioner.
Fent pinya, amb un bon grapat de capellans mallorquins, mentre érem en una de les regions més habitades d’aquell petit i bell país anomenat Burundi, seguíem de lluny el creixement de les nostres famílies: el naixement de fills i filles dels nostres germans i les nostres germanes, o dels nostres cosins i les nostres cosines, comportava motius de gran alegria per a tots nosaltres.
El carrer Llarg, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on vivia la padrina materna de na Caty, era ben conegut i concorregut per tots nosaltres. Adesiara hi solíem fer la passada, aprofitant l’ocasió per recollir-ne o dur-hi noves, segons fos, abans d’emprendre el vol cap a missions, o després d’haver aterrat altre cop a la Roqueta…
Amb el decurs del temps, tot i que les circumstàncies personals i professionals varen fer un tomb, la meva amistat personal amb els oncles Miquel i Joan, i amb la resta de membres de la família de na Caty, continuà empenyent-m’hi.
Al llarg de la meva vida, vaig tenir l’oportunitat d’anar a girar visita a la casa pairal del carrer Llarg santamarier, en no poques ocasions.
La notícia de la malaltia de na Caty em va colpir molt fortament: es tractava d’una malaltia rara, neuromuscular, anomenada ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). Li havia sobrevengut a una al•lota tan jove i tan garrida!
Una estudiant universitària mallorquina que, als 18 anys d’edat, es veia forçada a haver d’abandonar els seus estudis a la UIB. I començava una llarga, penosa i cruel lluita personal amb la malaltia que progressivament li aniria paralitzant el cos fins a límits impensables.
Si algun record inesborrable em queda d’aquelles visites efectuades a la casa pairal de la família Parets – on vivia na Caty - és la d’haver-hi vist sempre, fos el dia i l’hora que fos, una al•lota jove, amb un cosset cada cop més paralitzat, que et parlava intensament i clarament amb els ulls i amb el somriure.
Sense obrir boca, ni moure gens els llavis, ni pronunciar-te cap paraula, na Caty et deia sempre tantes coses!
Mentiria si digués que jo, aleshores, entenia ben bé tot allò que em deia. Ni prop fer-hi. Sa mare i son pare, que la comprenien a la perfecció, m’ho anaven transcrivint amb molta de paciència…
Vèiem que es tractava d’una malaltia que no li afectava l’enteniment ni els sentits. Això vol dir que na Caty ho entenia tot tan perfectament, que ens veia i ens sentia quan hi érem i li xerràvem.
Vèiem també que aquella malaltia li anava ocasionant, de manera progressiva, la paràlisi dels músculs, la parla, la respiració o el pas dels aliments de la boca fins a l’estómac.
Vèiem que anava perdent gradualment el moviment de les mans, dels braços i les cames; que no es podia sostenir el tronc ni el cap, a voluntat pròpia; que no es podia valer per ella mateixa, gairebé en res; que s’anava tornant incapaç de qualsevol altra cosa que no fos donar senyals de vida fent l’ullet!
I va ser així, fent l’ullet, amb els ulls i amb el somriure, que na Caty aconseguí ni més ni manco que emprendre, realitzar i completar la tasca gegantina d’escriure i publicar un llibre.
Ella n’era l’autora, la protagonista, la mare de la criatura. El títol, ben explícit: “Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica”.
Un llibre com aquest, unit a tots els petits grans gestos que realitzà durant els 8 anys seguits que lluità amb la malaltia, ens hi apropà a tots, a l’esclerosi lateral amiotròfica.
De manera amistosa, com qui no fa res, contribuí a fer-nos-la una mica més familiar.
No solament arribàrem a aprendre a pronunciar-ne el nom correctament i seguidament– de bon principi tan difícil de memoritzar -, sinó que, sobretot, ens apropàrem a copsar-ne les característiques i els efectes principals.
I, sobretot, ens serví per entrar una mica més endins, en l’ànima mateixa de na Caty.
Hi descobrírem la dona mallorquina lluitadora, la jove, la malalta, la bella, la somniadora, la paralítica, la desesperada, la creativa, l’escriptora, la poeta, la xerradora, la creient, la comunicadora…
No resulta gens estrany que el seu poble, agraït, li volgués dedicar un dels seus carrers en via pública. Ho reflectiren i se'n feren ressò mitjans de comunicació com el Diari de Balears.
En el Dia Internacional de les Dones, a punt de complir-se el setè aniversari de la seva partida definitiva, el record de na Caty Salom i Parets ens continua esperonejant a tots i a totes: ens cal seguir lluitant, sempre, amb gran coratge, per enfrontar-nos a les dificultats que se’ns presentin, per grans i feixugues que semblin i siguin.
Parlant amb els ulls i amb el somriure, na Caty ens recorda i fa avinent que no hi ha cap obstacle que no pugui superar-se!
Com va dir el poeta:
Una al•lota que arriba a ser tan lliure
Que esdevé capaç de sobreviure,
Fins al punt que un llibre arriba a escriure
Amb els ulls espirejant de tant somriure.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 2005.
.
=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=
.
3. IB3 de qualitat i en català cada dia!Dia 1 de març de 2005, en plena celebració del Dia de les Illes Balears, commemorant el XXII aniversari de l’Estatut d’autonomia per a les Illes Balears, el Govern inaugura IB3.
Ho vol fer a bombo i platerets.
Gent del país, majoritàriament jove, s’hi arremolina i hi reclama més respecte cap a la llengua catalana, l’única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses.
- - - - - - - - - -
Consideren que, des del primer dia i en endavant, aquesta llengua, la llengua catalana, no hi pot ser tan maltractada com han plantejat de bon principi els màxims responsables de l’entitat.
- - - - - - - - - -
Entre la gent assistent a la manifestació davant la seu d’IB3, hi és present el president d’ERC-Illes Joan Lladó, com també altres militants d’Esquerra Republicana
- - - - - - - - - - -
Les imatges que s’hi enregistren són del tot expressives:http://www.totmallorca.net/ib3/.
.
=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=
.
2. A Emili Darder Cànaves, batle republicà de Palma, 68 anys desprésMon cor estima un batlle més gran que una fageda,
Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
Conserva de ses passes el bon record perenne,
Avui com mai valora l’enardidora gesta
Que va fer en Darder.
Als vint anys va ser metge amb totes les llicències,
Estudià a València, es doctorà a Madrid;
Allà, de cirurgia, n'adquirí bé la ciència
I aquí la medecina, la féu a consciència,
Amb el més gran delit.
Emili Darder, metge, va ser batlle de Palma
Hi féu una feinada en cultura i sanitat.
Abans va fer esforços com màxim responsable
De tots dos camps alhora, li van donar la fama
De ser home assenyat.
Arriba el gran desastre, s'aixequen els feixistes,
A un batlle que treballa com bon republicà,
Li fan consell de guerra, sentència ben prevista,
I en un castell tan tètric, malgrat la bella vista,
A mort l'han condemnat.
Amb seny asserenat i amb serenor assenyada,
Segut a una cadira s'enfronta aquí amb la mort;
Vora aquest mur de pedra, no ho dubta, l'ha trobada:
Aquí és on més desitja salut republicana
A qui pertoqui en sort.
Avui són molts alumnes que amb mètodes més àgils,
S'adrecen cada dia cap a Son Cotoner:
Allà s'aixeca un centre d'estudis secundaris,
que en nom d'aquell gran metge, ajuda que es preparin
Com va fer en Darder.
Si aquell any trenta-nou les dretes s'imposaren,
L'esquerra progressista ha de vèncer en aquest any.
El viu record d'un Costa, molt clara eina dretana,
Comenci aquí, avui dia, a ser ben superada
Pel de n'Emili enguany.
Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
Conserva de ses passes el bon record perenne,
Avui com mai valora l’enardidora gesta
Que va fer en Darder.
Ciutat, 8 de febrer de 2004.
Cecili Buele i Ramis
Candidat d'ERC al Senat per Mallorca,
dins la coalició electoral "Progressistes per les Illes Balears"
.
=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=
.
1. Alts càrrecs de l’estat rwandès denunciats a Europa
Juan Carrero amb Adolfo Pérez Esquivel
Cecili Buele i Ramis.
El meu blog més personal...
« | Desembre 2019 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |