p i c a l s u d

Asfalt Sí, Parc No, diu l'Ajuntament

CIL | 08 Abril, 2005 17:22 | Compartir:

Més aviat que de pressa, amb la rapidesa d'un llamp, les màquines aconsegueixen d'arrabassar tota quanta planta vivent ha aconseguit d'arrelar al Parc.
No han passat ni 48 hores, des que un bon grapat de ciutadanes i ciutadans s’hi han arreplegat per reclamar-ne la protecció i el mateniment.
Amb la prepotència que caracteritza l'equip de govern municipal que presideix la batlessa Catalina Cirer, les màquines s'hi tornen a fer presents.
Davant la mirada estupefacta de veinades i veinats que n'han de presenciar l'escena, mossegant-se la llengua a les totes... Davant la mirada espantada d'uns infants que no s'ho acaben de creure...

15. A les vies del tren: Parc Sí, Asfalt No.

Capdret a ca nostra

CIL | 30 Març, 2005 16:07 | Compartir:

Me’n torn a ca nostra,
Devora na Lina,
Mumare, grans dones,
Mumpare i família.

Me’n torn a ca nostra,
El Vent ja m’hi espitja,
La veu de Déu sona,
Amb el Fill de Maria.

Me’n torn a ca nostra,
Després de grans lluites
Amb totes mes forces
Arreu del món duites.

Me’n torn ca nostra,
A la Terra deixant
Com qui fa gran roda
Mes grans amistats.

Me’n torn a ca nostra
I vull demanar
Visquem sempre enfora
D’anar destrossant

El món, casa d’altri
Que hi vulgui habitar:
Que mai enlloc falti
El que Déu hi posà.

Me’n torn a ca nostra
A na Bel vull deixar
Tot quant és ben nostre:
“T’estim d’allà dalt!”

Cecili Buele i Ramis

El darrer dia del mes de febrer de l’any 2005, A punt d’entrar dins el - per a mi – tantes vegades malaurat mes de març, aniversari de tantíssims d’esdeveniments polítics, familiars i personals...

J - FSMed. I Fòrum Social de la Mediterrània

CIL | 20 Març, 2005 18:04 | Compartir:

12. Fundacions presents al Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

A les quatre fundacions de caràcter polític ja esmentades, que serveixen perquè puguin fer-se presents al Primer Fòrum Social Mediterrani algunes formacions polítiques força conegudes, s'hi han de sumar un bon grapat d'altres fundacions diverses que també hi fan les seves aportacions, des dels vessants que les caracteritzen.

Així, a la Fundació Josep Irla (ERC), que col·labora en la presentació dels seminaris/tallers relacionats amb “Els Fòrums Socials Mundials, motor d'una nova relació entre societat civil i representació política” i “Els pobles sense estat del Mediterrani: és viable la creació d'una xarxa de col·laboracions?”; a la Fundación Europa de los Ciudadanos (IU/EUiA/PCF/BEP/RCI) que s'ofereix a exposar el tema relatiu a la “Unió Europea i Constitució: una altra Europa és possible”; a la Fundación de Investigaciones Marxistas (IU), amb la seva “Reflexió sobre les polítiques migratòries a l'estat espanyol”; se n'hi afegeixen d'altres ben diverses, com és el cas de:

La Fundació Josep Comaposada:
realitza el seminari/taller sobre “Difusió del nou codi de treball entre els joves treballadors al Marroc “.

La Fundació Mohamed Ali per a la Formació i l'Estudi de Tuníssia:
participa en l'organtizació i realització del seminari taller sobre “Deslocalització i precarietat a la Mediterrània”, amb la intervenció de Habib Guiza com a ponent.

La Fundació per la Pau:
intervé en diversos seminaris tallers, en dies i indrets també diversos:
En un d'aquest, conjuntament amb altres entitats, presenta el tema de la “Militarització, Segurerat i NoViolència”. Mentre que en un altre fa enriquidores aportacions sobre el “Desarmamament, camí de pau.”

La Fundació Terra:
participa en el Primer FSMed amb un seminari/taller que anomena: “Els plans d'acció energètics, locals, alternatius i tous. Una aportació des del manifest per una Nova Cultura de l'Energia”.

La Fundació Randa:
amb Lluís Maria Xirinacs i Antoni Ricart, presenta “Una eina per construir la pau: Centre d'Estudis Joan Bardina”.

La Fundació Catalunya Segle XXI:
conjuntament amb la Fundació Alfonso Comin i representants d'altres entitats ofereixen reflexions sucoses relatives a la “Justícia al Mediterrani: contra els paradisos fiscals” o sobre “Solidaritat al Mediterrani: impostos globals i desenvolupament”.
La mateixa Fundació Alfonso Comín, juntament amb la Fundació Lluís Espinal exposen conjuntament el tema relacionat amb la “Guerra Infraestructural i urbicidi a Palestina”.

La Fundació Pere Ardiaca:
presenta el seminari/taller sobre "Alternatives i resistències al model desenvolupament actual".

D'aquesta manera, es pot veure que les aportacions fetes per les més diverses organitzacions i moviments socials contribueixen a enriquir un Fòrum Social on han estat presents entitats d'índole ben diversa: sindicats, partits polítics, fundacions i altra casta d'entitats i associacions desitjoses de construir un altre Mediterrani en pau i amb drets.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

Contengut d'aquest bloc:

12. Fundacions presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
11. Partits polítics presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
10. Organitzacions socials presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
09. Dia cinquè: l'endemà mateix del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona. Algunes impressions personals.
08. Dia quart, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
07. Dia tercer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
06. Dia segon, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
05. Dia primer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
04. Drets Humans de Mallorca i altres entitats mallorquines presents al FSMed
03. I FSMed
02. FSMed a la Fira Barcelona
01. Participació de la CGT-Balears al Fòrum Social de la Mediterrània

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

11. Partits polítics presents al Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

Si s’atenen les imatges de la gran Manifestació realitzada el darrer dia del Fòrum pels carrers dels voltants de la plaça d’Espanya de Barcelona, la presència de partits polítics esdevé gairebé escassa...
Llevat d’algun representant d’IpC-Verds que porta alguna pancarta, poqueta cosa més.

De fet, tractant-se d’un fòrum com aquest, on s’exclou la presència directa dels partits polítics, reservant-s’hi la presència exclusiva a les organitzacions i moviments socials, són les respectives Fundacions les que n’organitzen seminaris/tallers, amb la presència de representants dels partits corresponents. Si se n’atén la presència real, doncs, la que figura a la programació oficial del Primer Fòrum Social Mediterrani feta pública per l’organització, les coses poden canviar una miqueta.

La temàtica no deixa de ser força interessant:

Divendres, dia 17, entre les 12 i les 18 hores, la Fundació Josep Irla i d’altres quatre entitats programen un seminari taller (codi 1320, a la P2) sobre Els fòrums socials mundials, motor d’una nova relació entre societat civil i representació política. S’emmarca dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans.
Tot i que no s’hi fan presents tots els ponents, entre d’altres, hi figuren: Joan Saura (dIPC-Verds, conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya); Elio di Rupo (president del Partit Socialista de Bèlgica i vicepresident de la Internacional Socialista); o Joan Puigcercós (secretari general d’ERC), etc.

D’altra banda, organitzat per la Fundació Europa dels Ciutadans, també dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans, s’hi munta un seminari/taller (codi 2875, a la S9) sobre Unió Europea i Constitució: una altra Europa és possible.
Es programa per al divendres, dia 17, entre les 14 i les 16 h.
Els participants representen formacions polítiques com IU, Gaspar Llamazares i Marga Ferrer; EuiA, Jordi Miralles; Refundació Comunista (Itàlia); Partit Comunista Francès (França); o Bloc d’Esquerres (Portugal).

L’endemà mateix, la Fundació d’Investigacions Marxistes, dins l’eix temàtic Migracions, hi munta un seminari/taller (codi 1281, a la S4) que gira entorn de la Reflexió sobre les polítiques migratòries a l’estat espanyol. Es programa per dissabte, dia 18, entre les 16 i les 18 h, intervenint-hi, entre d’altres, Susana López, responsable de l’àrea d’Immigració d’IU.

El mateix dissabte, dia 18, entre les 14 i les 16 h, el Fòrum Social Grec organitza un seminari taller (codi 1457, a la S16).
S’emmarca dins l’eix temàtic Conflictes, militarisme i pau, programant-se’n les traduccions en grec, anglès, espanyol, àrab, turc i italià.
S’hi tracta la temàtica relativa a Balcans, Mar Egeu, Xipre: regions de pau i de cooperació.
Hi intervenen representants d’AKEL (Partit Progressista de la Gent Treballadora, de Xipre); d’ODP (Partit de la Llibertat i Solidaritat, de Turquia); i de SYN (Coalició d’Esquerres, de Grècia).

També el mateix dissabte, dia 18, entre les 16 i les 18 h, la Fundació Josep Irla conjuntament amb CIEMEN/CONSEU, dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans organitza el seminari/taller que gira entorn de la temàtica relativa a Els pobles sense estat del Mediterrani: és viable la creació d’una xarxa de col•laboracions?.
S’hi programen les traduccions en català, anglès, francès i àrab.
Hi és prevista i programada la intervenció, entre d’altres, de Pilar Dellunde, d’ERC.

És clar que la presència de partits polítics en un fòrum social d’aquestes característiques no és la predominant.
Queda reduïda, fins i tot indirectament a través d’alguna Fundació, a algunes poques formacions polítiques progressistes i d’esquerres, de l’àmbit més proper als Països Catalans.
Discutible o no, amb les dades recollides, no es pot afirmar que s’hi hagi fet visible, directament, la presència de representants de partits polítics d’altres àmbits mediterranis.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

10. Organitzacions sindicals presents al Primer Fòrum Social Mediterrani

Nombroses han estat les organitzacions sindicals que han participat en el Primer Fòrum Social Mediterrani que s’ha celebrat a Barcelona, durant quatre dies seguits.
Pràcticament de tots els països que envolten les quatre ribes de la Mar Mediterrània.

Seria molt pretensiós voler abastar tot quant fou i representà la presència i la temàtica de les organitzacions sindicals al Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona.
Un esdeveniment d’aquestes característiques, imponent pel gran nombre d’assistents, divers per la varietat d’orígens i procedències, i força complex pels nombrosos canals per on circulava la temàtica exposada, ho fan tan difícil que resulta gairebé impossible.
Tres conferències diàries, que es donaven a la mateixa hora en indrets distints, no et permetien de fer-ne el seguiment complet, de les 9 que s’hi arribaren a fer en tres dies.
Set eixos temàtics, entorn dels quals giraven les diverses intervencions, complicaven encara més aquesta tasca; i, com que m’havia proposat de participar en l’eix “Democràcia i drets humans”, representant l’entitat Drets Humans de Mallorca, se’m feia impossible d’accedir als altres sis.
Més d’una cinquantena de seminaris i tallers que diàriament s’hi feien, durant dues hores seguides, als 25 espais reservats en aquell recinte immens de la Fira Barcelona, tampoc no et facilitaven gaire les coses.

Tot i amb això, i corrent el risc d’aventurar-me a perdre’m pels viaranys de la presència i la temàtica sindical tractada en aquest Primer Fòrum Social Mediterrani, m’ha semblat interessant arreplegar certes dades que consider rellevants.
Una de les tres conferències inicials d’aquest Primer Forum Social Mediterrani celebrat a Barcelona, que portava per títol “Defensant els drets, construïm la pau”, i que acollia la intervenció de representants de Palestina, Israel, Marroc, Catalunya, Síria, Algèria i Líban, ja feia veure ben a les clares la presència característica de “conflictes” a la Mar Mediterrània.
El conflicte palestí/israelià, o el sahrauí/marroquí que hi excel•leixen, no n’amaguen molts d’altres que també es produeixen en diversos indrets i àmbits d’actuació social i política que es desplega a totes quatre ribes d’aquest Mare Nostrum.
No és d’estranyar, doncs, que la temàtica desplegada per les organitzacions sindicals en aquest Fòrum hi aparegués ben marcada per aquestes dues línies d’incidència primordials: la Mediterrània, una mar de pau, la Mediterrània, una mar de drets. També a l’àmbit sindical.

Si s’haguessin de resumir en uns quants punts els assumptes tractats als diversos seminaris i tallers on participaren representants de les més diverses organitzacions sindicals mediterrànies, es podrien sintetitzar de forma diversa.
M’ha semblat oportú fer-ho en aquests 7 següents:

Agricultura
S’hi estudia l’impacte de les polítiques agràries europees en el conjunt de la Mediterrània. S’hi fa conèixer la campanya alimentària del moviment camperol a Espanya, Palestina, Itàlia i Algèria. S’hi presenten les fortes lluites camperoles a Egipte.
Dona
S’hi fan seminaris i tallers sobre com viuen el conflicte les dones sahrauïnes, sobre el treball de les dones i la sostenibilitat de la vida; sobre les perspectives i les estratègies del feminisme a la Mediterrània, les activitats femenines o les contradiccions entre el sistema patriarcal i el capitalista.
Joves
S’hi proposa una major mobilitat juvenil, amb centres de trobada i intercanvi cultural a la Mediterrània. S’hi difon el nou codi de treball entre els joves treballadors del Marroc.
Migracions
S’analitza el llibre verd de la Comissió Europea sobre l’entrada de treballadors migrants per raons econòmiques, i el marc emigració/immigració que s’hi està elaborant. Es tracten assumptes relacionats amb migrants i fronteres. Es proposa la construcció d’una xarxa de monitoratge social a la Mediterrània. Es reflexiona sobre les polítiques migratòries a l’estat espanyol.
Regions
S’apunta a construir regions de pau i cooperació als Balcans, Mar Egeu, Xipre. Es presenta el Sàhara Occidental com una descolonització inconclosa, un conflicte estancat. S’analitzen les relacions Espanya/Marroc i, en general, la frontera sud. S’estudia la incidència dels moviments socials i la qüestió Palestina Israel: de Porto Alegre a Barcelona. Es parla dels revolucionaris avui i les lluites a la Mediterrània, de les col•lectivitats locals, com a punt de suport a la resistència enfront de la mundialització neoliberal
Serveis públics
La Directiva Bolkestein i els serveis públics és al punt de mira de molts seminaris i tallers on participen sindicalistes: es parla del dret a l’educació a la Mediterrània; del desenvolupament del sistema d’atenció primària en els serveis sanitaris nacionals: la participació de la ciutadania; de la qüestió social com a dimensió necessària per al canvi a la Mediterrània del Sud; de la representació social i els drets de pensionistes i de persones majors en el procés de canvi; de les llibertats sindicals; de la liberalització i privatització dels serveis públics en el marc del GATTS. S’hi proposa un observatori social de la Mediterrània i es propugna l’elaboració d’una Carta de Drets Socials a la regió mediterrània.
Treball precari
L’atur i la precarietat són al centre de moltes de les trobades que organitzen els sindicats presents al Fòrum: la deslocalització i la precarietat a la Mediterrània; els drets dels treballadors, els drets socials i la forma urbana, l’organització de la ciutat en la dimensió de l’economia social. S’hi analitza la precarietat, com una nafra que afecta tots els nostres àmbits de vida. S’hi proposa la unificació de les lluites d’aturats i sense feina, i que les veus de la societat civil i sindical ressonin més fort al Mediterrani: que de les rendes dèbils es passi a la renda bàsica dels iguals.

La presència d’organitzacions sindicals al Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona esdevé ben notòria i significativa.
Només a títol d’exemple, entre moltes d’altres, se n’hi poden esmentar algunes que figuren al programa amb algun representant com a ponent:
AMDH (Marroc)
- Adib Abdesselam
ANDCM
- Ali El Allaoui
- Mohssin Doukkali
AVALOT (Joves de la UGT Catalunya)
CCOO
- Eva Hernández (País Valencià)
- Javier Martínez (Espanya)
- Javier Doz (Espanya)
- Neus Moreno (Catalunya)
CDT (Marroc)
- Abdelkader Zraih (Marroc)
- Touriya Lahrech (Marroc)
CGIL (Confederació General Italiana del Treball)
- Desare Melloni (Bologna)
- Dino Greco
- Titti Di Salvo
CGT
- Agustín Gómez (Espanya)
- Eladio Villanueva (Espanya)
- Diego Rejón (Espanya)
- Jean François Courbe (França)
- José Antonio Carretero (Espanya)
- Juan Carlos del Val (Catalunya)
- Sira del Río
COBAS (Itàlia)
- Elettra Anghelinas (Utàlia)
- Francesco Amodio
- Giancinto Solito (Itàlia)
- Piero Bernocchi (Itàlia)
- Vincenzo Miliucci (Itàlia)
CTUWS (Egipte)
- Kamal Abbas (Egipte)
CUSC (Catalunya)
- Josep Biel (Catalunya)
IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya)
- Luís Blanco (Catalunya)
KEMETE/OLME (Grècia)
- Pavlos Charamis (Grècia)
OTOE (Grècia)
- Zois Pepes (Grècia) People Houses (Turquia)
- Ilknur Birol (Turquia)
Red Dos Orillas
SNAPAP (Algèria)
- Amrani Lakhdar (Algèria)
- Chouicha (Algèria)
- Rachid Malaoui (Algèria)
STES-i (Espanya)
- Beatriz Quirós (Espanya)
UGT
UMT (Marroc)
- Abdellah Lefnatsa (Rabat)
- Mohamed Hakesch (Rabat)
- Samira Kinani (Comitè de Dones de Rabat)
UNMS (Unió Nacional de Dones Sahrauïnes)
USOC
USTEC/STES (IAC)
- Rosa Cañadell (Catalunya)
Via Campesina
- Ahmed Zaky Ahmed Mohamed (Egipte)
- Gianni Fabbris (Itàlia)
- M. Beshir Abdel Rahman Sakr (Egipte)
- Paul Nicholson (Euskadi)
- Sahinda Hanem Abd Al hamid (Egipte)
- Vittorio Angnoletto (Itàlia)

És evident que la participació d’organitzacions sindicals en el marc d’aquest Primer Fòrum Social Mediterrani ha contribuït, sense cap casta de dubte, a enriquir-hi les aportacions que s’hi han fet.
També ha servit per intercanviar idees, plantejaments i estratègies tendents a enfortir la lluita que, des d’aquestes organitzacions sindicals, s’està impulsant contra el model neoliberal que s’està imposant arreu del món.

Cecili Buele i Ramis,
CGT-Balears

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

09. Dia cinquè:
l'endemà mateix del Primer Fòrum Social Mediterrani.
Algunes impressions personals.

Una trobada tan multitudinària com aquesta, que es perllonga durant quatre dies seguits, amb la presència d'un bon grapat de milers de dones i d'homes compartint la dèria de creure i pensar en un altre món possible, no pot deixar de causar impressions diverses, molt fortes, dins l'ànim de qui sia.

Si, a més a més, aquesta trobada vol esdevenir capaç de contribuir a ationar la lluita cívica per transformar la Mediterrània en una mar de pau i de drets, les impressions hi esdevenen encara molt més intenses.
Malgrat el silenci -de les paraules i les imatges- als grans mitjans de comunicació i difusió, amb un NO rotund a la guerra i un NO més rotund a les ocupacions; i amb un altre NO rotund al neoliberalisme, i un NO encara més rontund al patriarcat, a Barcelona, durant quatre dies seguits, s'hi han manifestat milers de ciutadanes i ciutadans de totes quatre ribes de la Mar Mediterrània.

Els fets són els fets, encara que no n'apareguin imatges als mitjans de comunicació convencionals -més abocats a col·locar com a protagonistes les actuacions polítiques dels que, amb recursos públics, els alimenten i nodreixen econòmicament, que aquelles altres actuacions positives d'uns moviments socials que s'aboquen més clarament a fer-hi sorgir les greus contradiccions que comporta aquest model econòmic neoliberal tan nefast per al conjunt de les societats-.

El fet és que, als palaus núm. 1 i núm. 4 de la Fira Barcelona, -situada a la plaça d'Espanya i a l'avinguda Reina Maria Cristina que puja cap a Montjuïc-, s'hi arrepleguen com a participants més de 5.000 dones i homes de gairebé tots els països que donen a la Mar Mediterrània, (d'altres indrets del món, també, pel que fa a ponents, col·laboradors, voluntaris, informadors...).
S'hi pot veure gent que prové de països com Albània, Algèria, Balcans, Bòsnia, Croàcia, Egipte, Espanya, França, Grècia, Irak, Israel, Itàlia, Jordània, Kurdistan, Líban, Líbia, Marroc, Països Catalans, Palestina, Sàhara, Sèrbia i Montenegro, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre, etc.

També s'hi constata un altre fet: s'hi parlen moltes i molt diverses llengües.
Traduïdes per gent voluntària que s'ha ofert generosament a col·laborar amb Babels, una de les criatures traductores més ben parides a Catalunya per a esdeveniments d'aquestes característiques.
S'hi té l'oportunitat de sentir parlar en la llengua pròpia gent que parla en albanès, amazigh, anglès, àrab, català, espanyol, esperanto, euskera, francès, grec, hebreu, italià, kurd, portuguès, serbocroat, turc, etc.

Un altre fet remarcable, en la realització d'aquest Primer FSMed de Barcelona, és que s'hi pretenen seguir i mantenir els criteris i la metodologia característics del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.
Tot basant-se en eixos temàtics, conferències, seminaris i tallers, exposicions, concerts, assemblea de dones, assemblea de moviments socials, performances,manifestacions al carrer, projeccions, espectacles als carrers, etc. s'hi duen a terme les més diverses i enriquidores aportacions en un ambient plural, lliure, obert a la participació de tothom qui ho desitja.

Quant als eixos temàtics, se n'hi tracten set:
democràcia i drets humans
conflictes, militarisme i pau
drets econòmics, socials i models de desenvolupament
migracions
diversitat cultural
model desenvolupament
dona

Pel que fa a les organitzacions, moviments i entitats socials, resulta de tot impossible ressenyar-hi tots i cadascun dels representants assistents.
Per exemple, s'hi han vist, entre d'altres, representants de sindicats presents a l'àmbit dels Països Catalans, com són: CCOO, CGT, USTE, UGT.
També hi són presents un bon nombre de representants d'altres tantes entitats mallorquines, com són ara ATTAC-Mallorca, Càritas Mallorca, CGT-Balears, Drets Humans de Mallorca, Fòrum Social de Mallorca, Grup d'Homes contra la violència masclista, STEI-i, etc.

En representació de Drets Humans de Mallorca, tenc l'oportunitat de participar i assistir a seminaris, tallers i conferències que tenen a veure amb el primer eix temàtic: democràcia i drets humans.
Resulta força enriquidor, tant pel que fa a les ponències, com pel que comporta el contacte i la comunicació amb gent tan diversa.

En relació amb els ponents, s'hi pot comptar amb la col·laboració i presència de nombroses persones, d'àmbits ben diversos, que hi aporten les pròpies experiències i coneixements.

És d'agrair i de lloar la gran tasca desplegada, abans, durant i després del Fòrum, per la gent que ha dedicat els seus esforços a les tasques d'organització.
Un esdeveniment d'aquestes característiques comporta molts de detalls que s'han de tenir sempre ben presents, a l'hora de dur-los a terme amb un mínim d'èxit.
Pel que sembla, i al marge de qualsevol altra avaluació que se'n pugui fer posteriorment, s'hi ha aconseguit superar l'aprovat que, des de fa uns anys, s'intentava assolir, tot superant els nombrosos i diversos obstacles que han anat sorgint fins i tot als mateixos moments darrers.

S'hi deuen haver pres bona nota de les mancances. I, ben segur, s'aconseguirà de superar-les en esdeveniments posteriors.

El Primer Fòrum Social Mediterrani s'ha acabat.
Comença, doncs, el temps de veure'n els efectes en el camp de la pau i dels drets, com també en el camp de les iniciatives d'oposició al neoliberalisme i al patriarcat, a les guerres i a les ocupacions militars, des de la Mar Mediterrània estant.

Com deia un periodista independent italià, en una de les darreres intervencions que es varen fer a l'Assemblea de Moviments Socials” el darrer dia:
“Cal ser-ne ben conscients: les mateixes aigües salades d'aquesta mar, que ens serveix per anar a prendre banys durant l'estiu, es converteixen en la tomba més cruel on van a morir i hi queden ofegades milers de persones del sud, pel simple fet d'intentar arribar, sigui com sigui, fins al nord... On és la lliure circulació de persones...?”

Tot depèn del DOLOR amb què es mira! Recorda Drets Humans de Mallorca en la seva campanya de denúncia pública davant dels tribunals de l'Audiència Nacional espanyola, contra el genocidi perpetrat a la regió dels Grans Llacs africans per alts càrrecs de l'actual govern rwandès.

Qui vulgui compartir allò que fan i proposen els Moviments Socials Mediterranis, pot dirigir-se a aquesta adreça electrònica, nascuda al si mateix d'aquest Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona: asmovmed@moviments.net.

Cecili Buele i Ramis,
Drets Humans de Mallorca
Barcelona, 20 de juny de 2005.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

08. Dia quart, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

El quart i darrer dia del Primer Fòrum Mundial Mediterrani fet a Barcelona, conclou amb la convocatòria i realització de l'Assemblea dels Moviments Socials de la Mediterrània, al mateix recinte de la Fira de Barcelona.

S'hi proposa l'esborrany del text d'una Crida de l'Assemblea dels Moviments Socials de la Mediterrània, que hi és debatut, comentat, retocat i enriquit amb les aportacions d'una seixantena de representants d'entitats diverses dels diferents països de la Mediterrània nord, sud, est i oest.

Vet ací el text inicial, que es presenta originalment en castellà i català:

”Al llarg d'aquests dies, moviments socials diversos, dones i homes, de totes les ribes del Mediterrani, en lluita contra la globalització i els seus instruments -el FMI, el BM, l'OMC i els processos de Lliure Comerç a les diferents regions del món, com l'anomenat Procés de Barcelona o “Europartenariat Mediterrani”- hem dialogat, debatut i acordat iniciatives d'acció sobre les principals qüestions que afecten l'existència de milions de treballador/e/s, ciutadan/e/s, i pobles que habiten la nostra regió:

- Contra la guerra i l'ocupació de l'Irak.
Per la desmilitarització del Mediterrani i el rebuig a les estratègies de “guerra permanent” i “guerra preventiva” de Bush.
- Pel dret del poble palestí a construir el seu propi estat en pau, pel retorn de la diàspora palestina.
Pel dret de tots els pobles a l'autodeterminació.
- Contra tots els murs que s'aixequen per separar i dividir pobles de la Mediterrània.
Per la convivència pacífica a tots els territoris.
- En defensa de la democràcia i pels drets polítics que han estat trepitjats.
Condemnem la repressió i la tortura.
- Contra l'augment de la pobresa, l'atur i la precarietat, la privatització dels serveis públics.
Per la defensa dels drets socials amenaçats.
- Per l'anul·lació del deute que asfixia els països del Sud
- Per la defensa del medi ambient i de l'aigua, com a drets vitals i béns públics.
Per la defensa de la sobirania alimentària
- Per la igualtat de gènere, contra el patriarcat i la violència que afecta les dones.
- Contra el racisme, el xovinisme i tota forma de discriminació.
Pels drets de les persones a la lliure circulació i a la ciutadania.
- Contra els projectes de dominació neocolonial i contra la invasió cultural del Mediterrani.
- Per la condemna del sistema neoliberal i de l'imperialisme com a responsables dels mals que travessen el Mediterrani.

Sobre les alternatives per superar aquesta situació:
Actualment el Mediterrani està particularment amenaçat per projectes imperialistes per remodelar-lo.
Resistir l'agressió neoliberal necessita l'organització de xarxes de solidaritat i la coordinació entre els moviments socials, en el camí de construir un altre Mediterrani.

Aquest procés de fraternitat i diàleg durant els dies del fòrum no ha pogut comptar amb la participació i contribució de centenars de delegats i delegades de països de la ribera Sud als quals han denegat el visat.
Afirmem el dret de les persones a la lliure circulació i, per tant, cridem a la supressió del sistema de visats que impedeix el diàleg i el contacte humà i cultural entre els pobles de la regió i és responsable de tantes morts a les aigües del Mediterrani.

Fruit del treball en comú, s'han iniciat noves xarxes de recolzament mutu i s'han esbossat perspectives d'acció per al futur en els diversos àmbits de la regió.

L'Assemblea de Moviments Socials crida a difondre i mobilitzar-se recolzant les campanyes, objectius i iniciatives acordats a les assemblees, seminaris i tallers, que configuren una marcada per aquestes fites:
- Mes de març: contra la guerra / a favor de la dona
- Mes d'abril: per la pagesia mediterrània
- Mes de maig: per treballador/es de la Mediterrània
- Mes de juliol: contra G-8
- Mes de setembre: per la pagesia mediterrània
- Mes de novembre: la cimera governamental mediterrània / Dia de la Dona Mediterrània
- Mes de desembre: contra l'OMC

Barcelona, 19 de juny de 2005.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

07. Dia tercer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

La Conferència d'aquest Dia segon del Primer Fòrum Social Mediterrani que se celebra a Barcelona, i a la qual s'assisteix, tracta el tema: La cultura com a via de transformació social.
Compta amb les intervencions de 5 ponents, sota la moderació de Paloma Blanch, membre de l'Organització del FSMed:
Constant Kaimakis, de França; Salima Ghezali, d'Algèria; Yossi Schwartz, d'Israel; Svetlana Lukic, de Sèrbia i Montenegro; i de Nawal El Sadawi, d'Egipte.

El seminari matinal on s'ha estat present gira entorn de la problemàtica de les desaparicions forçades a la Mediterrània: els drets de les víctimes.

Moderat per Jordi Bertran, d'Amnistia Internacional de Barcelona, intervenen ponents diversos, representants d'altres tantes entitats i organitzacions presents al FSMed: Luis Guillermo Pérez, de Colòmbia; Abdel ben Abdeslam, de Marroc; col·lectiu de famílies de desapareguts, d'Algèria, Linking Solidarity, dels Països Baixos; Sodepau, etc.

També es realitza el seminari/taller 417, a l'espai S6 del recinte de la Fira de Barcelona, on es desenvolupa el Primer FSMed.
El títol eloqüent: El fòrum local al fòrum mundial: construcció de la xara ciutadana. És organitzat pel Fòrum Social de Mallorca, Entitats organitzadores del Segon Fòrum Social de Mallorca, Groupe F-FSL, Initiative pour le réseau F-FSL de participants à des forums sociaux de France.
Els ponents són representants d'entitats organitzadores del II Fòrum Social de Mallorca.

El dia tercer del Primer Fòrum Social Mediterrani dedica la tarda a realitzar una Manifestació, que s'inicia al punt de trobada d'artistes i espectacles de carrer situa t a la mateixa plaça d'Espanya, d'on es fa el recorregut pels carrers i avingudes més properes, amb la participació de nombroses entitats dels diversos països que concorren a la celebració del FSMed a la ciutat de Barcelona.

Entre les representacions més significatives, s'hi remarca la presència notable de gent sahrauïna i palestina, que rep el suport de la majoria d'assistents; mentre que un reduït grup de gent marroquina -favorable al rei Hassan- i una altra d'israeliana més reduïda encara -favorable a Sharon-, també s'hi vol manifestar i ha de ser controlada pels membres responsable de l'organització i per les mateixes forces de l'ordre públic que romanen vigilants.

La manifestació es realitza tal com ha estat programada, i tothom pot manifestar-se a favor d'aquest món nou que tothom desitja ple de pau i buid de guerres i violències.

No hi pot faltar gent de Mallorca, que també s'hi fa present i s'hi manifesta.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

06. Dia segon, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

El dia segon d'aquest Primer Fòrum Social Mediterrani – FSMed se centra en l'anàlisi, el debat i la presentació de propostes relacionades amb la situació de la dona als diversos indrets que envolten totes quatre ribes de la Mar Mediterrània.
Seminaris, tallers i conferències continuen girant entorn dels lemes proposats inicialment:
En lluita per un mar de pau i de drets:
NO a la guerra, NO a les ocupacions
NO al neoliberalisme, NO al patriarcat.

Així s'escampa des de Drets Humans de Mallorca a través dels mitjans de comunicació que hi demanen de comparèixer, com és el cas de Catalunya Ràdio

L'assistència a la conferència del matí, (P3) que gira entorn de les experiències de resistència de les dones al Mediterrani permet d'atendre les exposicions de les 8 ponents que intervenen:
Rana M. Mustafa, d'Irak; Laila Atshan, de Palestina; Anne Lecrec, de França; Rabla Abdelkrim, d'Algèria; Dolores Juliano, de Catalunya; Martja Andjeikoviv, dels Balcans; Leila Thiwi, del Marroc.
Totes elles moderades per Paola Manduca, d'Itàlia i Cydam Cydamiy, de Turquia.

Però el que resulta més enriquidor encara és participar en l'Assemblea de Dones que s'organitza a la tarda.
S'hi proposa aquest text inicial, que serveix de base perquè s'hi produeixin més d'una trentena d'intervencions individuals, en representació d'altres tantes entitats i associacions de dones d'arreu de la Mar Mediterrània:

“Nosaltres, reunides a l'Assemblea de Dones del Primer FSMed, acudint-hi des de totes les ribes de la Mar Mediterrània,

Denunciam:
la militarització de la regió, els projectes neocolonials per al control dels recursos naturals;
la violació sistemàtica dels nostres Drets Humans i les violències exercides contra les dones;
l'augment dels fonamentalismes i de corrents polítics que no reconeixen els drets de les dones o que en proposen un retall;
l'existència de Codis de Família que institucionalitzen la subordinació de la dona;
la pervivència dels anomenats 'crims d'honor';
la mercantilització dels nostres cossos i l'existència de xarxes de tràfic de dones i nines;
l'empobriment i la precarització de les nostres vides, la mancança o violació dels drets socials, la manca d'educació i sanitat gratuïtes;
la construcció d'una Europa fortalesa que nega els drets econòmics, polítics, socials i culturals de les dones immigrants.

Exigim:
el reconeixement i el suport dels Moviments Socials a les resistències i les lluites de les dones contra la pervivència de les estructures patriarcals i contra els fonamentalismes que en neguen el dret a la igualtat;
l'actuació ràpida i decidida per part dels governs i dels organismes internacionals a favor dels drets de les dones.

Donam suport:
a les dones iraquianes que resisteixen sota l'ocupació imperialista d'USA i dels seus aliats;
a les dones palestines i israelianes que treballen juntes per la resolució justa del conflicte; a totes les dones que lideren processos de pau en àrees de conflicte armat i a les que lluiten pels drets culturals i contra l'opressió nacional;
a les dones que lluiten contra els Codis de Família patriarcals;
a les dones que lluiten pel dret a decidir sobre el seu propi cos i sobre la seva pròpia sexualitat i pel reconeixement del dret a l'avortament lliure i gratuït.

Proposam...
Que les dones vulguem i lluitem per un Mediterrani de pau, desmilitaritzat, sense violència, de drets socials, de democràcia i d'igualtat entre homes i dones.

Barcelona, 17 de juny de 2005.”

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

05. Dia primer del Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

Amb la programació de 55 seminaris i tallers, s'inicia el Primer Fòrum Social Mediterrani que arreplega gent i representants d'entitats de totes quatre ribes mediterrànies, amb la intenció i la finalitat d'esdevenir un espai de treball plural, transversal, obert a les diferents sensibilitats, cultures, confessions i pobles, inspirant-se en la Carta de Principis de Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.

Resulta impossible assistir a totes i cadascuna de les activitats programades. S'ha de triar. Cada dues hores s'inicien una sèrie de seminaris i tallers, basats en els 7 eixos temàtics: Democràcia i drets humans / Conflictes, militarisme i pau / Drets econòmics, socials i models de desenvolupament / Migracions / Diversitat cultural / Model de desenvolupament / Dona.

En representació de l'entitat Drets Humans de Mallorca, es participa en dos d'aquests nombrosos seminaris relacionats amb Democràcia i drets humans.

El primer, que es fa al migdia, gira entorn dels drets col·lectius dels pobles al Mediterrani: anàlisi de la situació dels drets col·lectius dels pobles al Mediterrani, partint de les experiències que ja hi ha, tant al nord com al sud: Declaració d'Alger (1985) i Declaració pels drets col·lectius dels pobles (1989).
En representació de CIEMEN / CONSEU intervé Aureli Argemí.

El segon, que tracta sobre Militarització, Seguretat i No Violència està organitzat per Amics de l'Arca de Lanza del Vasto, Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.

Finalment, s'assisteix a una de les tres Conferències programades per a aquest dia primer del FSMed: “Defensant els drets, construïm la pau", n'és el lema desenvolupat per representants de diversos països mediterranis:

Jaber Wisshah i Naim Abuteir, lluitadors de Palestina que han estat empresonats
Lea Tsenel, dona progressista d'Israel
Nassera Dutour, dona algeriana que lluita a favor de la gent desapareguda
Abdelamin Hamid, del Marroc
Burhan Ghaliune, de Síria
Aureli Argemí, de Catalunya

Afegir Fitxer

Aquest text només es mostrarà a la pàgina del article, a no ser que ho desactivis a la pàgina de 'Arranjaments':
</div> <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/category.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/category/900" title="Categoria: GRANS BLOGS">GRANS BLOGS</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/permalink.gif" alt="" /><a title="Enllaç fix a un article concret dels arxius del bloc -> J - FSMed. I Fòrum Social de la Mediterrània" href="http://cil.cecili.cat/post/3280">Enllaç permanent</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/comment.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/post/3280#comments" title="Comentaris -> J - FSMed. I Fòrum Social de la Mediterrània">Comentaris (3)</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/trackback.gif" alt="" />Retroenllaços (0)  <h2>I - Drets Humans de Mallorca</h2> CIL | 19 Març, 2005 18:15 | Compartir: <a href="http://latafanera.cat/submit.php?url=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3274&title=I+-+Drets+Humans+de+Mallorca" title="latafanera.cat"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/latafanera.png" alt="latafanera.cat" /></a> <a href="http://www.facebook.com/share.php?u=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3274" title="facebook.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/facebook.gif" alt="facebook.com" /></a> <a href="http://www.google.com/bookmarks/mark?op=edit&bkmk==http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3274&title=I+-+Drets+Humans+de+Mallorca" title="google.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/google.png" alt="google.com" /></a> <a href="http://www.technorati.com/faves?add=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3274&title=I%20-%20Drets%20Humans%20de%20Mallorca" title="technorati.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/extra/images/technorati.png" alt="technorati.com" /></a> <div> L'estalvi ètic, pràctica cívica solidària <img src="http://www.estalvietic-colonya.com/img/fotos/logo-ahorroetico.gif" align='left'> L’estalvi ètic permet que les persones siguin solidàries. L’Estalvi Ètic de Colonya Caixa Pollença és una proposta ètica/solidària en el món financer. Colonya Caixa Pollença, que és membre de la Federació Europea de Finances i Banques Ètiques i Alternatives, presenta la Memòria de l’Estalvi Ètic de l’any 2004. L’acte es fa dia 14 de juny a les 20 h, al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç, de Palma. S’hi pot confirmar l’assistència, al telèfon: 900 351239 <img src="http://www.estalvietic-colonya.com/img/fotos/logo-fgc.gif" align='left'> <img src="http://www.colonya.es/img/txt/logo-c.gif" align='right'> Com cada any, s’informa del que ha estat l’activitat financera i social, i es convida els assistents a participar en un col•loqui obert sobre l’esmentada informació o qualsevol aspecte que, entorn d’aquesta experiència de Banca Ètica es pugui plantejar. <img src="http://www.estalvietic-colonya.com/img/fotos/logo-caritas.gif" align='left'> <img src="http://www.estalvietic-colonya.com/img/fotos/logo-deixalles.gif" align='right'> Qui assisteixi a aquest acte de <a href="http://www.estalvietic-colonya.com/index-ct.htm">Colonya Caixa Pollença</a> té l’oportunitat de trobar informació sobre l'Estalvi Ètic de Colonya, un Projecte de Banca Ètica, pionera i de futur, que conjuga l'activitat econòmica amb l´ètica, la solidaritat i la RSE (Responsabilitat Social Empresarial), canalitzant les disponibilitats econòmiques de les persones i institucions amb inquietuds solidàries. El Parlament de les Illes Balears, a la sessió de dia 11 de febrer de 2003, aprovava, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, una proposició no de llei presentada i defensada pel diputat Cecili Buele, amb la qual s'instava les administracions públiques a “impulsar i promoure l’estalvi ètic entre la ciutadania de les Illes” i a “establir relacions més directes, ampliant-ne el nivell de col•laboració, amb aquelles entitats bancàries que afavorissin la implantació de l’estalvi ètic”. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/cecili buele i ramis 18.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cecili%20buele%20i%20ramis%2018.jpg&mode=preview" align="left"></a>En un article d’opinió que apareixia publicat als mitjans de comunicació alguns dies abans, el diputat nacionalista manifestava:”Estalvi ètic, pràctica ciutadana Banca ètica. Estalvi ètic. Ètica aplicada a inversions. Ètica bancària lligada a solidaritat. Conceptes que fa uns anys, podien sonar una mica estranys, allunyats de la realitat social de les nostres illes. Avui dia, en canvi, sortosament s’estan imposant cada cop més entre nosaltres. El Parlament de les Illes Balears fa un debat sobre aquest assumpte davant del plenari de la cambra. S’hi pretén impulsar una de les pràctiques que, en aquests darrers temps, ha vist incrementat considerablement el nombre de persones que s’hi han adherit, cada cop amb més intensitat: l’estalvi ètic i solidari. A la Unió Europea augmenta el nombre de persones i entitats cada cop més favorables a aplicar la fórmula de l'estalvi ètic als seus recursos econòmics. Hi esdevenen més nombroses, també, aquelles entitats bancàries que s’adonen d’un fet cada cop més evident: inversió i estalvi ètic arriben a resultar rendibles. No solament des del punt de vista social, sinó també des de la perspectiva estrictament financera. Algunes pràctiques concretes de finançament ètic i solidari utilitzen, en coherència amb els valors ètics, els mateixos instruments de finançament tradicionals més convencionals –bancs, caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit, fons d’inversió, etc. Cada cop esdevé més nombrosa la gent que opina que, amb la incorporació de principis ètics al procés de finançament i a les decisions diàries d’estalvi i inversió, s’aconsegueix un efecte transformador considerable. Si la ciutadania es pren seriosament la tasca de vetllar pels seus doblers, i vol arribar a saber amb tota certesa a què es destinen els seus estalvis i, alhora, pretén influir en el tipus d’activitat que finança l’entitat bancària en la qual ha dipositat la seva confiança; està incidint conseqüentment en el tipus de societat que vol construir. La banca ètica intenta assolir simultàniament el doble objectiu d’obtenir beneficis i finançar alhora activitats econòmiques amb impacte social positiu. La banca ètica, en conseqüència, no solament cerca obtenir un tractament fiscal favorable, sinó també contribuir a consolidar sectors alternatius, com són ara l’agricultura orgànica o les energies renovables. Per citar només alguns exemples. Amb aquesta iniciativa parlamentària es vol instar totes les administracions públiques a impulsar i promoure l’estalvi ètic entre la ciutadania illenca. Es demana que el Govern de les Illes Balears estableixi relacions més directes, ampliant-hi el nivell de col•laboració, amb aquelles entitats bancàries que més afavoreixin la implantació de l’estalvi ètic a les nostres illes. Es reclama que el Govern de l’Estat hi doni el màxim suport, amb l’oferta de beneficis fiscals que repercuteixin directament damunt dels productes financers ètics i solidaris. Es creu que això pot representar una passa endavant, en una concepció i tractament més solidari dels recursos econòmics disponibles. Precisament en uns moments en què s’aixequen, -més de ponent que de llevant s’enlairen-, altres aires portadors de sons de guerra. Fruit de prepotències i ambicions que, tanmateix, sempre resulten totalment insadollables.” oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo <a href="http://www.dretshumansdemallorca.org/">DRETS HUMANS DE MALLORCA</a>, (Més de 30 anys seguits al servei d’una Mallorca més solidària) En diversos àmbits o sectors –acadèmics, artístics, cooperativistes, culturals, ecologistes, educatius, empresarials, estudiantils, feministes, institucionals, laborals, literaris, polítics, religiosos, sindicals, socials, teatrals, universitaris, veïnals, etc.-, diversos Moviments Socials -que se n’originen o als quals s’orienten- han tengut un paper rellevant en la configuració d’aquesta Mallorca concreta que hem aixecat, entre tots, durant el primer quart de segle de vida democràtica. Com molts d’altres, els moviments de defensa dels drets humans a Mallorca, d’una banda, han anat marcant de manera diversa les mateixes institucions públiques democràticament establertes a finals de la dècada dels anys 70; d’una altra, han incidit notòriament en la manera de pensar i comportar-se la mateixa ciutadania sobre la qual se sustenta qualsevol societat democràtica; i, finalment, s’han anat consolidant i enfortint a si mateixos, a ritmes diversos i amb intensitats distintes. Des de la perspectiva de la defensa dels Drets Humans, es pot considerar que tots els moviments socials que han contribuït a escampar arreu de Mallorca els valors cívics a favor d’una convivència ciutadana cada cop més enfortida, a favor d’un major respecte cap a la persona humana –individualment i col•lectivament considerada-, d’una manera o una altra han influït positivament en la nostra societat. Tot i que es fa difícil valorar-ne satisfactòriament els resultats, hi queda pendent de resposta la qüestió de sempre: no s’hagués pogut fer molt més d’allò que s’ha fet? També cal demanar-se: què hi hagués passat, a Mallorca, si no hi hagués hagut la intervenció i la presència d’aquests moviments socials més actius i dinàmics. Quant a la filosofia i la praxi de la defensa dels drets humans a Mallorca, és clar que les idees i les pràctiques predominants avui dia, tot i que en alguns aspectes poden continuar vigents, certament no hi són formulades ni exercides de la mateixa manera. És més, s’arriba a comprovar que ha canviat considerablement la mateixa filosofia vital i la pràctica concreta que ha caracteritzat aquests moviments de defensa dels drets humans, que han anat canviant i s’han anat adaptant a les exigències de cada moment. Diferències considerables en la filosofia i la praxi, se’n detecten al nivell de la participació ciutadana, la utilització de la dinàmica de grups, la intensitat en la reivindicació i la lluita, la relació institucions públiques / ciutadania, la valoració del bé comú o l’interès general, el paper de les esglésies i dels moviments juvenils d’aquestes, la perspectiva local i la perspectiva global, el paper predominant dels partits polítics, el paper rellevant dels diversos sindicats, el paper significatiu de les associacions veïnals, la capacitat de mobilització ciutadana, els mitjans d’instrucció / informació disponibles, l’establiment de treballs en xarxa, l’abisme creixent entre teoria i pràctica... L'organització Drets Humans de Mallorca visqué una primera etapa, molt marcada per la necessitat de donar un impuls enèrgic a la realització concreta de canvis profunds en la configuració democràtica d’una societat mallorquina, massa marcada pels 40 anys anteriors de dictadura franquista. Una segona etapa estigué caracteritzada per la realització de continuats processos electorals –entorn dels quals començava a girar la vida pública mallorquina; cosa que portava els moviments socials cap a la tria acurada d’aquelles opcions polítiques que s’hi consideraven més favorables. Una tercera etapa de desencís considerable succeí les dues anteriors, en constatar la manca d’identificació real de les propostes polítiques, institucionals, amb els plantejaments sorgits a l’interior dels moviments socials, cada cop més proclius a xapar-se en dos: els que consideraven que havien de donar suport al poder establert (fins al punt d’aprofitar-se’n econòmicament com mai fins aleshores), i els que creien que s’hi havien de mostrar obertament crítics i reivindicatius (fins al punt d’arriscar-se a quedar-n’hi ben al marge en molts aspectes). Una darrera etapa, més recent, empeny a valorar més profundament el paper dels moviments socials en la conformació d’una altra manera d’exercir el poder polític; s’hi arriba a percebre la necessitat de cercar-ne i trobar-ne altres formes millors, més democràtiques, que tenguin més en compte una participació ciutadana més directa; que arribin a concretar l’elaboració d’uns pressuposts participatius, de manera que aquesta no romangui exclusivament -com fins ara- en mans d’aquella gent que ha estat triada democràticament un dia, i que posteriorment es comporta com si pogués fer allò que vulgui durant quatre anys seguits. Tot i que des de Drets Humans de Mallorca s’intenta romandre en la més estricta independència política i econòmica de qualsevol govern de torn, es constata que la politització que amara d’una manera o una altra l’existència dels moviments socials a Mallorca, en general, té alguns vessants a tenir en compte: D’una banda contribueix a identificar-los, bé sigui en el redol dels que s’agombolen a l’ombra del poder, bé sigui fent pinya conjuntament amb els que s’hi situen enfront, reivindicant i exigint l’adopció de mesures diverses. D’altra banda, i de cara la mateixa ciutadania, aquesta mateixa politització dels moviments socials contribueix a allunyar-ne aquella gent que voldria veure’ls més ‘neutres’, ‘imparcials’, ‘apolítics’; centrats en la consecució dels objectius propis en general; cosa que influeix negativament en la seva consolidació. Finalment, en haver-hi fins a mitja dotzena d’instàncies públiques tan diverses on recórrer, com són els ajuntaments, els consells insulars, les diverses conselleries del govern autonòmic, els diversos ministeris del govern estatal i les diverses institucions públiques europees, hom percep que les dificultats que comporta a molts nivells l’intent de despolititzar els moviments socials han d’anar en augment, més encara Des de Drets Humans de Mallorca s’ha estat treballant intensament per aconseguir que els moviments socials mallorquins treballin més en comú. Els primers anys següents a la dictadura franquista, cada moviment social semblava més abocat a haver de marcar-ne el territori propi i les diferències pròpies. Tot i amb això, s’ha de reconèixer que, durant aquest darrer quart de segle, des de les instàncies del poder constituït i des de les mateixes direccions de les organitzacions socials, hi ha hagut gent que s’ha afanyat a posar obstacles perquè aquesta lluita en comú no s’arribàs a consolidar: n’hi ha que s’han afanyat a aconseguir que això no s’arribàs a concretar mai. Per aquest motiu, i sens dubte per alguns altres també, s’ha de constatar que, en general, cadascú continua treballant pel seu compte, molt més que d’una manera conjuntada. Pel que fa a Drets Humans de Mallorca, es considera que, sense abandonar-ne el tractament d’assumptes propis de Mallorca, al llarg d’aquest darrer quart de segle ha aconseguit d’endinsar-se i implicar-se també, cada cop més intensament, en altres realitats socials d’allà deçà la mar. Tot i que, massa vegades es constata que, malauradament, situacions greus i dramàtiques que s’esdevenen en altres indrets del món, aconsegueixen de sobreposar-se a les realitats quotidianes, d’una manera que sembla més espectacular i multitudinària que no eficient. Caldrà analitzar més en profunditat fins a quin punt aquesta casta de ‘solidaritat’ resulta realment enfortidora –o no- dels moviments socials mallorquins. Evolució de l’associació Drets Humans de Mallorca té més de 30 anys de vida, existència i feina feta, com una de les organitzacions mallorquines que s’avança a la transició democràtica de finals de la dècada dels anys 70. Esdevé l’expressió concreta del desig d’una gent que es fa present a la parròquia de l’Encarnació, de Palma, i que vol implicar-se més intensament en la transformació de la societat mallorquina: “són persones interessades a cercar i trobar una resposta cristiana als problemes reals de la nostra societat, a la defensa i promoció dels drets humans”, com afirma Mn. Josep Antoni Fuster i Segura. Influència de Drets Humans de Mallorca <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/pobre dormint en un banc.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=pobre%20dormint%20en%20un%20banc.jpg&mode=preview" align="left"></a>Des dels mateixos inicis, Drets Humans de Mallorca s’uneix a tots els grups ciutadans i plataformes polítiques -prohibides o perseguides per la dictadura franquista- que es manifesten en la línia de defensar els drets humans individuals i col•lectius. Sobretot a Palma, fixa dins els seus objectius pastorals la defensa dels drets humans “interpretats pastoralment com una concretització històrica actual dels 10 Manaments del poble d’Israel” , continua afirmant Mn. J.A. Fuster: <ol><li>En aquest sentit, s’adreça al ministre de Justícia per reclamar l’amnistia per als presos polítics, l’autorització del retorn de tots els exiliats polítics, el ple reconeixement i garantia del respecte pels drets humans, especialment llibertat d’expressió, reunió, associació, manifestació, la restauració de la unitat jurisdiccional, o l’establiment de vies autèntiques de participació dels diversos pobles que integren el país (any 1975).</li> <li>Crea uns serveis d’ajuda jurídica i social per a gent obrera (any 1975).</li> <li>Converteix la parròquia en un espai obert i disponible per a grups d’altres continents (sudamericans, guineans, saharians) que cerquen informació, suport o lloc d’organització pròpia (any 1975).</li> <li>Aporta els valors de la defensa dels drets humans al camp de l’educació. Des de l’any 1976 ençà, cada any i de manera ininterrompuda, aprofita la Diada Escolar de la NO-Violència i la Pau (DENIP) per coordinar actuacions i dinamitzar-la amb activitats col•lectives i públiques.</li> <li>Crea una “Caixa de Solidaritat” per ajudar el món obrer en les seves reivindicacions i aturs davant la injustícia social (any 1976).</li> <li>Organitza catequesis socials amb referència explícita al canvi sociopolític i a cursos sobre marxisme i cristianisme (any 1977).</li> <li>Dirigeix, sota la direcció del seu president, Pere Ballester i Morey, a l’emissora diocesana Ràdio Popular, una hora d’emissió setmanal sobre temàtiques referents a pau, llengua, pena de mort, drets humans, ecologia, ensenyament, autonomia, dins un programa titulat “La veu dels que no tenen veu” (1977-78).</li> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/Sí a la llengua catalana dins IB3.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=S%C3%AD%20a%20la%20llengua%20catalana%20dins%20IB3.JPG&mode=preview" align="left"></a> <li>Dóna suport a la creació de les autonomies, demanant el màxim de competències i la declaració de comunitat autonòmica històrica per a Balears amb totes les conseqüències nacionalistes. Publica comunicat “Siau qui sou”. Organitza i convoca taules rodones amb totes les candidatures que es presenten a les eleccions (any 1977).</li> <li>Dóna aixopluc a gent que es declara en vaga de fam i que volen realitzar-la a l’interior del temple de l’Encarnació, en un moment delicat, pròxim al referèndum constitucional (any 1978).</li> <li>A la dècada dels anys 80, a més de les actuacions anuals pròpies i característiques del grup, organitza i realitza actes de solidaritat amb motiu de l’assassinat de l’arquebisbe de El Salvador, Mons. Oscar Romero; o pels jesuïtes assassinats a El Salvador.</li> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/carrero sampol.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=carrero%20sampol.jpg&mode=preview" align="left"></a> <li>A la dècada dels anys 90, continua fent les activitats pròpies: relacionades amb la celebració de la Diada Escolar per la No-Violència i la Pau, la defensa dels drets humans en àmbits diversos de la realitat mallorquina, la publicació de la revista “Drets Humans”, la celebració de l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans; la vetlla de pregària per la pau al Golf Pèrsic; la campanya de recollida de signatures per demanar que el racisme sigui considerat delicte dins el codi penal; l’homenatge al papa Joan XXIII a la mateixa hora que Joan Pau II beatifica el fundador de l’Opus Dei, J. M. Escrivà de Balaguer; les taules rodones, amb motiu d’eleccions, convidant-hi tots els partits polítics i adherint-se a la campanya Mallorca Solidària cap al 0,7%; les accions concretes a favor dels presos, dels immigrants, contra el racisme; la campanya “Iguals en Drets” que duu a terme l’any 1992 arreu dels pobles de Mallorca.</li> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/CIUTAT 2005 DIA DE LA DONA 050308 (4).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CIUTAT%202005%20DIA%20DE%20LA%20DONA%20050308%20(4).JPG&mode=preview" align="left"></a> <li><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/CIUTAT no a la guerra 2005 (2).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CIUTAT%20no%20a%20la%20guerra%202005%20(2).JPG&mode=preview" align="left"></a>Als primers anys del segle XXI, continua amb la mateixa projecció de defensa dels drets humans a Mallorca, realitzant-ne les activitats característiques i afegint-n’hi moltes d’altres. Contribueix en l’organització de taules rodones cada vegada que s’acosten processos electorals, amb la participació de representants de totes les formacions polítiques; es fa present al centre penitenciari de Palma, on atén persones que hi són recloses i en denuncia situacions escandaloses de manca de respecte als drets humans fonamentals; organitza el festival de cinema i drets humans a les Illes Balears; col•labora amb altres entitats que treballen a Mallorca en la mateixa orientació encaminada cap a la defensa dels drets humans (immigrants, ecologistes, plataformes); n’amplia l’àmbit de les actuacions, més enllà dels mateixos límits geogràfics illencs: se solidaritza amb iniciatives favorables a un diàleg més intens al País Basc, per tal de trobar una solució definitiva al conflicte violent que s’hi pateix des de fa dècades; participa en el Quart Parlament de les Religions del Món que se celebra a Barcelona, dins el marc del Fòrum de les Cultures; fa venir personalitats del món del feminisme o de la defensa dels drets humans perquè participin en taules rodones o xerrades-conferències obertes al públic en general; pren part activa en la celebració del Quart Fòrum Social Mundial celebrat a Mumbay; es mou en defensa dels drets humans a Ruanda i la regió africana dels Grans Llacs, promovent a Mallorca encontres de ruandesos a l’exili; duu a la pràctica programes europeus d’inserció laboral juvenil; s’apunta com a entitat organitzadora del II Fòrum Social de Mallorca…</li></ol> Amb tot aquest bagatge d’activitat realitzada al llarg d’aquestes tres darreres dècades, Drets Humans de Mallorca ha anat aconseguint molts dels objectius que s’havien plantejat en un principi: <ol><li>Ha contribuït a desvetllar consciències, respecte d’una valoració més positiva de la defensa dels drets humans fonamentals a Mallorca;</li> <li>S’ha fet una aportació considerable a la defensa i pràctica de la llengua catalana, pròpia de Mallorca, tant oralment com per escrit;</li> <li>Ha col•laborat amb altres organitzacions cíviques en la construcció d’una Mallorca més solidària;</li> <li>Ha aportat un caire i uns aires renovadors a l’interior de l’església, amb la qual cosa s’hi han enfortit vincles amb la societat civil;</li> <li>Ha lliurat a les generacions més joves, particularment dels infants i escolars, un testimoniatge favorable als valors de la pau i la no violència;</li> <li>Ha practicat la solidaritat concreta amb altres pobles del planeta;</li> <li>Ha publicat la revista Drets Humans de Mallorca, arribant-se’n a editar més de trenta números successius.</li> <li>Ha mantengut encès, durant més de tres dècades seguides, el caliu de la defensa dels drets humans a Mallorca.</li></ol> Contribucions personals. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/cil fòrum social mallorca uib (27).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cil%20f%C3%B2rum%20social%20mallorca%20uib%20(27).JPG&mode=preview" /></a> Un grup de defensa dels Drets Humans a Mallorca com aquest no roman exempt de la participació concreta i directa que hi han tengut determinades persones que, al llarg d’aquestes darreres tres dècades, l’han anat conformant i consolidant. A més d’aquestes persones que a l’actualitat en són membres –Antoni Bernat, Cecili Buele, Emília Campos, Lola Castilla, Joana Ferretjans, Toni Font, M. Àngels Moreno, M. Del Carme Nicolau, Josep Noguera, Rosario Sánchez, Magela Sosa, M. Àngels Trapero, Joana Vicens, Bernat Vicens...-, n’hi ha moltíssimes d’altres que n’han impulsat i promogut la tasca, sense la contribució de les quals no hagués estat possible tirar endavant un projecte d’aquestes característiques. D’entre aquestes, se’n poden assenyalar les següents: Mn. Antoni Roig i Roig, (l’any 1962 celebra la primera missa com a rector de la parròquia de l’Encarnació a l’església de Sant Rafel, exercint-ne el càrrec fins l’any 1973 i impulsant-hi noves formes d’actuació pastoral); Mn. Josep Antoni Fuster i Segura, (l’any 1973 és nomenat vicari de la parròquia de l’Encarnació per un període de 5 anys; l’any 1974 crea el Grup Cristià de Drets Humans: “Aleshores, per a molta gent només parlar dels ‘drets humans’ pareixia una intromissió il•legítima dins el terrenys de la política. Unir la justícia a la pau semblava posar foc a la metxa” – Mn. Joan Darder i Brotat-; l’any 1976 funda el Club d’Esplai “Nous Camins” i convoca per primera vegada la Diada Escolar de la NO-Violència i la Pau); Mn. Josep Noguera i Arrom, (l’any 1962 és ordenat diaca; succeint en el càrrec a Mn. Cecili Buele i Ramis, l’any 1982 s’inicia com a rector de la parròquia de l’Encarnació; tasca que desplega durant 14 anys seguits, donant una forta empenta al Grup de Drets Humans, alguns membres del qual, amb l’arribada de la democràcia, es passen al camp de la política); Pere Ballester i Morey, (l’any 1977 dirigeix una emissió setmanal sobre temàtiques referides a drets humans, dins el programa radiofònic “La veu dels que no tenen veu”; presideix el grup de Drets Humans de Mallorca durant uns anys); Bernat Vicens i Vich, (l’any 1976 posa en funcionament el Club d’Esplai de la parròquia de l’Encarnació; l’any 1978 implanta la celebració del Festival de la Cançó Infantil; presideix Drets Humans de Mallorca a l’actualitat, des de fa anys); Diumenge, dia 20 de març de 2005, a partir de les 10.30 h, a Dalt Murada de Palma -Bastió d'en Berard-, l'A.VV. Sa Calatrava, Bombers sense Fronteres i Castellers de Mallorca organitzen una festa solidària que compta amb la participació de nombroses entitats, amb la finalitat de recaptar fons d'ajuda a la gent afectada pel tsunami. S'hi espera l'anada massiva de molta gent que té l'oportunitat de presenciar un bon cercavila, tallers infantils i juvenils, coral d'adults, actuació castellera, torrada, ballada popular... com figura al programa i al cartell que s'ha repartit arreu arreu. <a href="http://bloc.balearweb.net/post/164/3088">Festa solidària, enfila't pel tsunami</a> </div> <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/category.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/category/1895" title="Categoria: DR HU MA">DR HU MA</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/permalink.gif" alt="" /><a title="Enllaç fix a un article concret dels arxius del bloc -> I - Drets Humans de Mallorca" href="http://cil.cecili.cat/post/3274">Enllaç permanent</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/comment.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/post/3274#comments" title="Comentaris -> I - Drets Humans de Mallorca">Afegeix un comentari</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/trackback.gif" alt="" />Retroenllaços (0)  <h2>H - L'Opinió Catalana </h2> CIL | 18 Març, 2005 17:56 | Compartir: <a href="http://latafanera.cat/submit.php?url=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3267&title=%3Cb%3EH+-+L%27Opini%F3+Catalana+%3C%2Fb%3E" title="latafanera.cat"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/latafanera.png" alt="latafanera.cat" /></a> <a href="http://www.facebook.com/share.php?u=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3267" title="facebook.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/facebook.gif" alt="facebook.com" /></a> <a href="http://www.google.com/bookmarks/mark?op=edit&bkmk==http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3267&title=%3Cb%3EH+-+L%27Opini%F3+Catalana+%3C%2Fb%3E" title="google.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/google.png" alt="google.com" /></a> <a href="http://www.technorati.com/faves?add=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3267&title=%3Cb%3EH%20-%20L%27Opini%F3%20Catalana%20%3C%2Fb%3E" title="technorati.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/extra/images/technorati.png" alt="technorati.com" /></a> <div> L’Opinió Catalana Les cinquenes Jornades de <a href=http://www.entitats.info/www/opiniocatalana/>L’Opinió Catalana</a> han estat tot un èxit de participació. Més de 200 persones han participat en aquestes jornades de <a href=http://www.opinio-cat.org/>L’Opinió Catalana</a>, atenent les aportacions fetes per més d’una dotzena de persones expertes en matèries diverses. El president de l’entitat, <a href=http://www.tribunacatalana.org/entrevista.php?identrevista=23>Fèlix Martí</a> manifesta que L'Opinió Catalana reuneix persones de diverses sensibilitats polítiques, però que comparteixen la preocupació per la llibertat nacional de Catalunya i l'estimació a la llengua pròpia. Contribueix al debat sobre aquests temes intentant que prevalgui la racionalitat per sobre del partidisme, les modes intel•lectuals o els pensaments dominants. Com manifesta <a href=http://www.ocbweb.org/enllacos_v.php?idarticulo=189>l’Obra Cultural Balear</a>, L’Opinió Catalana promou el debat sobre el futur del catalanisme en contrast amb els agents socials, econòmics i polítics, a través de les seves publicacions Butlletí de l'Opinió Catalana, Revista de l'Opinió Catalana i la recent Tribuna Catalana, en format electrònic. Les V Jornades de l'Opinió Catalana, celebrades amb el suport de l'<a href=http://www.vilanova.org/diari/abril05/19/11.htm>Ajuntament de Vilanova i la Geltrú</a> els dies 29 i 30 d'abril de 2005, giren entorn del tema El futur de la nació catalana. Horitzó 2014 i es nodreixen d'enriquidores aportacions fetes per ponents diversos, sobre tres assumptes d'importància rellevant: Quina societat civil cal per sobreviure nacionalment, quan la política no dóna respostes Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual? Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI? La sessió inaugural tracta el primer dels assumptes. A càrrec de <a href=http://www.barcelona2004.org/cat/actualidad/noticias/html/f045057.htm>Jordi Porta</a>, president d'Òmnium Cultural; de <a href=http://www.terricabras-filosofia.info/cat/informacio2.asp?ID=8783> Josep M. Terricabras</a>,director de la Càtedra Ferrater Mora; i d'<a href=http://www.tribunacatalana.org/entrevista.php?identrevista=43> Agustí Colomines</a>, director del Centre UNESCO de Catalunya. Per tractar el tema 'Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual?', diverses personalitat toquen 5 àmbits que es consideren primordials: L'àmbit de la llengua, a càrrec de Carme Junyent, lingüista; i Lluís Anton Baulenas, escriptor. L'àmbit de l'escola, a càrrec de Jaume Cela, mestre; i de Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic. L'àmbit econòmic i empresarial, a càrrec de Joan Font, empresari; i de Ramon Tremosa, economista. L'àmbit de la recerca, a càrrec de Marta Aymerich, directora del CIRIT; i d'<a href=http://www.mascolell.org/>Andreu Mas-Colell</a>, esconseller de Recerca i Universitats. L'àmbit de la cultura i els mitjans de comunicació, a càrrec dOriol Soler, president de la Fundació Escac; i de Mònica Terribas, periodista. Conclouen les jornades amb el tema 'Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI', amb les intervencions d'Antoni Puigvert, escriptor; de Joan-Manuel Tresserras, comunicòleg i conseller del CAC; i de Vicenç Villatoro, escriptor. ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/Estel.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=Estel.jpg&mode=preview" align="left"></a> Cinquenes Jornades, a Vilanova i la Geltrú. “El futur de la nació catalana. Horitzó 2014.” 29 i 30 d’abril de 2005 Quartes Jornades, a Lleida “El futur Estatut. Necessitat i urgència” 18 i 19 de juny 2004 <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/opinio catalana a reus.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=opinio%20catalana%20a%20reus.jpg&mode=preview" /></a> Terceres Jornades, a Reus “Noves formes de participació política i fet nacional” 6 i 7 de juny de 2003 <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/2003 0201 REUS catalunya III jornades opinio catalana 2003 020 (7).jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=2003%200201%20REUS%20catalunya%20%20III%20jornades%20opinio%20catalana%202003%20020%20(7).jpg&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/2003 cil reus III jornades opinio catalunya 2003 025 (12).jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=2003%20cil%20reus%20III%20jornades%20opinio%20catalunya%202003%20025%20(12).jpg&mode=preview" /></a> ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ “Tribuna Mallorca”, és el teu nou diari a la xarxa. Amb el nom de <a href='http://www.tribunamallorca.org/'>Tribuna Mallorca</a>, el 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, neix el nou diari en català a la xarxa internet. Tribuna Mallorca és un diari digital que pretén informar sobre l'actualitat política i social de Mallorca, en el benentès que la informació de la resta de Països Catalans i internacional ja l’ofereix la publicació mare Tribuna Catalana. Tribuna Mallorca vol ser una eina per a la informació lliure i independent. Tribuna Mallorca vol donar veu als sectors identificats amb la defensa de la llengua, la cultura i el territori de Mallorca i ho vol fer des de la transversalitat política i des del respecte per totes les opinions, totes les ideologies i totes les sensibilitats. <img src='http://www.tribunamallorca.org/img/noticies/miquel_sellares_p.jpg' align='left'>Miquel Sellarès, amant de Mallorca, fill de mare mallorquina, -del Pont d’Inca per a més senyes-, se sent sempre ben orgullós de retraure’n públicament les seves arrels illenques. Sens dubte, també sabrà fer-hi arrelar ben fort aquest nou diari en català a la xarxa d’internet. Més que benvengut! Hi és profundament desitjat! Adreçau comunicats, comentaris, fotografies... a: correu@tribunamallorca.org ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ Jornades de l’Opinió Catalana Amb el títol El futur de la nació catalana. Horitzó 2014, es realitzen els dies 29 i 30 d’abril, a Vilanova i la Geltrú, les Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana Amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i la Universitat Politècnica de Catalunya, l’entitat que l’organitza des de fa una cinquena d’anys, n’ha fet un programa força interessant, amb intervencions (tot i el seu component remarcadament masclista) de persones rellevants en la difusió d’opinions sobre els Països Catalans: <ol><li>L’obertura de la sessió és a càrrec de l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Sr. Sixte Moral i del president de l’Opinió Catalana, Sr. Fèlix Martí.</li> <li>La sessió inaugural gira entorn del tema “Quina societat civil cal per sobreviure nacionalment quan la política no dóna respostes”. Hi intervenen Salvador Giner, president en funcions de l’Institut d’Estudis Catalans, Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, i Josep M. Terricabras, director de la Càtedra Ferrater Mora.</li> <li>La primera sessió de treball tracta el tema “Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual?”, tant a l’àmbit de la Llengua, com a l’àmbit de l’Escola, com a l’àmbit Econòmic i Empresarial, a l’àmbit de la Recerca, i a l’àmbit de la Cultura i els Mitjans de Comunicació. Hi intervenen: Joan Solà, lingüista; Jaume Cela, mestre; Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic; Joan Font, empresari; Ramon Tremosa, economista; Marta Aymerich, directora del CIRIT; Andreu Mas Colell, ex-conseller de Recerca i Universitats; Oriol Soler, president de la Fundació Escac; Mònica Terribas, periodista.</li></ol> La cloenda del dissabte tracta el tema “Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI?” Hi intervenen: Antoni Puigverd, escriptor; Joan-Manuel Tresserras, comunicòleg i conseller del CAC; i Vicenç Villatoro, escriptor. Ben segur que aquestes Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana han de contribuir molt positivament a fer llum sobre el futur de la nació catalana, a l’horitzó de 11 de setembre de l’any 2014, en commemorar-s’hi tres segles d’existència del nefast Decret de Nova Planta als Països Catalans... ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/cecili buele i ramis 18.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cecili%20buele%20i%20ramis%2018.jpg&mode=preview" align="left"></a>L’Opinió Catalana és una associació que recull les diferents sensibilitats del món intel•lectual, universitari i periodístic català; i, per aquest motiu, els propers dies 29 i 30 d’abril, a Vilanova i la Geltrú, organitza les V Jornades. Tema central: El futur de la nació catalana. Horitzó 2014 A les IV Jornades de l’any passat, realitzades a Lleida, s’hi plantejaren i analitzaren les possibilitats d’un nou Estatut. Element que avui esdevé l’eix central i estratègic de la política catalana. Com assenyalen el president de l’Opinió Catalana, Fèlix Martí, i el secretari general, Oriol Izquierdo, quan s’albiren dificultats tant en l’Estatut com en el sistema de finançament, l’Opinió Catalana pretén impedir que quedem presoners del possibilisme de la política parlamentària, i també pretén plantejar amb tota llibertat, sense els condicionaments de la política institucional, allò que necessita el nostre poble per avançar, tant si hi ha Estatut com si hi ha aturada en la seva elaboració. Com sempre, a aquestes jornades hi són convidats representants de les noves fornades dels partits polítics, el moviment juvenil, universitari, escolta, cristià, obrer, i representants de les principals entitats cíviques. El marc habitual dels participants és el dels Països Catalans. Per això, mateix, com en jornades anteriors fetes a Reus o a Lleida, enguany, a Vilanova i la Geltrú no hi mancarà tampoc la presència de gent representativa de les Illes Balears i Pitiüses. ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ L’Opinió Catalana. Participació cívica més intensa Convidada i estimulada pel bon amic Climent Garau i Arbona –aquest vell i infatigable lluitador per la defensa d’uns Països Catalans més consolidats i ben solidaris-, gent de Mallorca hem tengut l’oportunitat de participar en unes jornades força interessants. Durant dos dies seguits, divendres i dissabte, 6 i 7 de juny de 2003, assistírem a les Terceres Jornades de l'Opinió Catalana, que es varen realitzar a la ciutat de Reus –capital de la comarca del Baix Camp–. Centenars de persones de totes les edats, condicions i terres dels Països Catalans s’arreplegaren al Palau Bofarull, per seguir amb molt d'interès i força curiositat les diverses intervencions que s’hi exposaren, i que giraven entorn d’un dels assumptes de més ardent actualitat entre nosaltres: “Noves formes de participació política i fet nacional” A l’acte inaugural, intervengueren Xosé Manuel Beiras, representant del Bloque Nacionalista Galego, i Suso de Toro, portaveu de Nunca Máis. Tots dos parlaren sobre “Mobilitzacions ciutadanes i identitat nacional a Galícia” . La ponència inicial anà a càrrec del periodista, professor titular de la Universitat Ramon Llull, i director adjunt del diari Avui, Albert Sáez. Hi desenvolupà el tema “Fem política, mobilitzem la societat”. A la primera sessió, que girà entorn de la temàtica relacionada amb les “tensions i complicitats entre partits i moviments ciutadans”, intervengueren Núria Camps, gerent del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; Carles Campuzano, diputat al Congrés espanyol per Convergència i Unió; i Antoni Puigverd, catedràtic de llengua i literatura catalanes, periodista d’opinió. A la segona sessió, que girà entorn del tema relacionat amb “El compromís nacional a les noves xarxes no governamentals”, intervengueren Santi Bolívar, membre d’Intermón Oxfam; Mònica Sabata, membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial; i Jordi Vica, membre de la Xarxa d’Economia Solidària. A la conferència de cloenda, intervengué Salvador Cardús, doctor en ciències econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, i subdirector del diari Avui. Les intervencions desplegades per aquest grapat de persones, ben enteses en la matèria, serviren perquè, des del públic, s’anassin fent preguntes i observacions relacionades amb la temàtica de què es tractava. Val a dir que, de Mallorca, hi assistiren 7 persones, com a mínim. Mentre que, del conjunt dels Països Catalans, s’hi superà el nombre de tres-centes. Unes jornades com aquestes serveixen sens dubte per facilitar l’intercanvi d’opinions entre persones de distintes contrades, amb les quals es té l'oportunitat de compartir plantejaments, experiències i vivències; alhora que permeten besllumar camps d’actuació possibles als redols on treballa cadascú. S’hi detecta també la necessitat d’anar enfortint aquelles polítiques que afavoreixin i impulsin perspectives més genuïnament d’esquerres, ecologistes, republicanes i catalanes; com a sortida més escaient per a assolir més nítidament a tots els territoris el pes polític que ens correspon, tant dins el conjunt de l’Estat espanyol, com dins Europa i dins el món. Hom n'arriba a extraure algunes conclusions, que permeten encetar iniciatives tendents a procurar una participació cívica molt més intensa entre nosaltres. S'hi veu cada cop més clarament que s'han de cercar i trobar, impulsar i implantar noves formes de participació política en la construcció de les nostres societats respectives. Tant pel que fa a l'aixecament d'una nova Europa. Com pel que respecta a l'autogovern dels nostres pobles. Com pel que comporta la defensa i el manteniment de la nostra identitat, tan malmenada per les embranzides d'unes societats capitalistes cada cop més mercantilitzades i americanitzades. Ens cal entrar molt més a fons en l'anàlisi i la reflexió relatives a la participació cívica. I que aquesta tasca es faci sense cap d'aquells constrenyiments que acostuma a imposar la disciplina partidista de les formacions que conformen el panorama polític actual. N'hi ha que consideren, per això mateix, que fa falta recaptar l'aportació sempre enriquidora de persones que, per la seva trajectòria personal o la seva pertinença a organitzacions i entitats cíviques interessades en la construcció del nostre país, poden contribuir activament i eficientment a assolir aquell objectiu polític que es considera primordial: la constitució d'uns Països Catalans lliures, plenament sobirans i marcadament solidaris. N'hi ha que són de l'opinió que les mobilitzacions ciutadanes, malgrat arribin a ser multitudinàries i nombroses durant un cert temps, corren el perill d'esdevenir estèrils i amb molt poca repercussió pràctica, si no s'aconsegueix lligar-les d'alguna manera a qüestions que tenguin molt més a veure amb la identitat nacional. Per això, es treballa intensament en la tasca de lligar la mobilització social a una praxi política nacional. Lògicament, això arriba a crear tensions i complicitats entre partits polítics i moviments ciutadans. A la llarga, emperò, contribueix a implantar nivells de compromís nacional molt més intensos a l'interior de les noves xarxes no governamentals; alhora que impulsa un treball associatiu en xarxa que contribueix a enfortir la normalització nacional. En qualsevol cas, s’hi ha vist que l'increment d'una participació cívica molt més intensa, hi esdevé del tot imprescindible. Cecili Buele i Ramis. Mallorca. ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ <img src='http://www.novacis.org/imatges/felix.jpg' align='left'> <img src=http://www.yoga-in-daily-life.org/articles/20040707001/img/mo16_tmb.jpg align=”right”> <img src=http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/actuacions/full/fullinformatiu2/img/p9_0003.jpg align=”left”> El president de l’Opinió Catalana, Fèlix Martí assisteix al II Fòrum de l’Associació per la Diversitat, organitzat a Palma per la Direcció General de Política Lingüística, a la taula rodona “La llengua catalana en el procés d’integració europea”. President honorari del Centre UNESCO de Catalunya. El Centre UNESCO de Catalunya és una associació constituïda, l'any 1984, per representants de: Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundació Enciclopèdia Catalana, Fundació Jaume Bofill, Fundació Joan Miró, Fundació per la Pau i Fundació Roca Galès. Des del mes de maig del 1995, també és membre del Centre UNESCO de Catalunya la Fundació Catalunya. El secretari general de l’Opinió Catalana, Oriol Izquierdo <img src=http://www.tripodos.com/img/especials/jornades2004/fotosHome/art_p_oriolizq.jpg align=”left”> Miquel Sellarés <img src=http://www.convergencia.org/expo/assemblea/fotografies%20RETOC/SellaresMiquel2.jpg align=”left”> ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ L’Associació de Veïnats Santa Pagesa organitza un mercadet, dissabte dia 19 de març, a partir de les 11 del matí, a la plaça del mateix nom, amb la finalitat de recaptar fons per a les activitats que vol fer l’entitat, en benefici de la barriada. El local de <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/1810>Picalsud</a> – associació cultural de carácter cívic – durant uns dies ha estat posat a disposició de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa, donant aixopluc a tot quant pugui recollir-s'hi. Membres de la Junta Directiva d'aquesta Associació de Veïnats s’encarreguen d'ordenar, classificar i preparar tot el material recollit: cassetes, videos, dvd, discos, juguetes, bijuteria, collars, arracades, polseres, quadrets, llàmines, etc.. Una activitat que, sens dubte, ha de servir perquè hi hagi més persones del barri que s’apuntin a col•laborar amb aquesta entitat veïnal que vol treballar per dinamitzar-lo i millorar-lo en tantíssims d’aspectes. Si qualcú vol posar-s’hi en contacte més directe, ho pot fer: al telèfon : 971 914626 o al c-el : avsantapagesa@terra.es. <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>Mercadet veïnal a la plaça Santa Pagesa</a> </div> <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/category.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/category/900" title="Categoria: GRANS BLOGS">GRANS BLOGS</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/permalink.gif" alt="" /><a title="Enllaç fix a un article concret dels arxius del bloc -> H - L'Opinió Catalana " href="http://cil.cecili.cat/post/3267">Enllaç permanent</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/comment.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/post/3267#comments" title="Comentaris -> H - L'Opinió Catalana ">Afegeix un comentari</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/trackback.gif" alt="" />Retroenllaços (0)  <h2>G - Un bon grapat de gloses mal garbades</h2> CIL | 16 Març, 2005 23:05 <div> <align>D’infant, amb companys d’estudis <align>Any 1957 <align>Dòmine, dòmine <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/cecili buele i ramis 18.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cecili%20buele%20i%20ramis%2018.jpg&mode=preview" align="left"></a>El dimoni li sortia - dòmine - En forma de ca llebrer - dòmine - Dient-li com ell sabia - dòmine - Jo som el senyor Llabrés - dòmine… - Dòmine, dòmine, Dòmine, dòmine. Vàrem anar a un golfo Fa un parell d'anys a nedar, Demanau-li a n'Adolfo Que quasi s'hi va ofegar. Era un al•lot molt petit Que no vol cap carabassa. Sempre senyala amb un dit, ¿que no és ver, Andreu Rebassa? El dimoni li sortia Batent fort a damunt s'era I li deia, Catalina, Jo som en Miquel Riera. Vaig sentir un moixot pillastre Que sempre feia miau, Del fill era d'un gran mestre, Li deien Tomeu Suau. I ara és en Toni Company Que ens ha dit amb molt de gust Que puguem passar un bon any I no tenguem cap disgust. <align>Lletra trobada en un dels quaderns de segon curs (1956-57), escrita a mà per l’autor, a llapis! o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o <align>Festes de Nadal i Cap d’Any (1) <align>Any 1995 <align>Salutació nadalenca "Teniu fred? I no escalfau? Teniu set? I no beveu? Teniu son? I no dormiu? Teniu fam? I no menjau? Teniu foc? I no correu?... Per què, doncs, així viviu, cercant pau, i no lluitau?" (Poema sudenc, d'allà deçà la mar i les murades) Que passeu molt bones Festes de Nadal i de Cap d'Any", - vos desitja per enguany qui redacta quatre retxes -. Ell ben creu que heu fet possible que arribàs a regidor. Per això, amb la cançó, no vol deixar cap racó de ca vostra ni d'on sia, sens desitjar-hi factible que, pertot, s'escampi un dia la ventura i l'abundor de qui diuen que és Senyor des del Nord fins al Migdia. Això sí, també voldria que seguíssiu més de prop tot allò que també pot aportar el nacionalisme a aquesta illa mallorquina i a aquest poble, de debò. Siguem sempre, com Déu vol, gent feinera i lluitadora, treballant de sol a sol, des del bres fins a la tomba. D'aquesta manera, un dia sortirà el sol de debò que escalfi l'autonomia en què molta gent somnia i que encara és en baix to. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o <align>Festes de Nadal i Cap d’Any (2) <align>Any 1996 <align>Carta glosada a professionals de la informació local En un dia com aquest a vosaltres desitjam que pugueu continuar fent la feina de valent. Teniu molt per informar a la nostra bona gent d’allò que a l’Ajuntament fan els nostres governants. Els barris hem visitat, amb vosaltres i tots sols: on hem pogut constatar destrosses, carrers i clots; edificis protegibles, jutjats mai no començats, torrents en estat terrible, i centres ben maltractats, zones verdes convertides en pàrkings vehiculars, cementeris, fora-viles, xatarrers, i altres encants d’una Palma que és ben nostra, i nostra s’ha d’aixecar amb l’empenta que hi provoca la gent que l’ha d’estimar. Amb arbres plantats on sia; per exemple, dins un parc que fins ara no en tenia ni se sap quan en tendrà. Trobau sempre amb molta bauxa en Rodríguez i Bauçà, en Llabrés i el senyor batle i tots els qui van plegats dins allò que es diu encara la formació popular, que regenta ara per ara el govern municipal. Entre pedrera i pedrera nostres veus hem aixecat per seguir aquella drecera que ho deixàs tot ben tancat. També fixàrem la ullada en grans centres comercials: volent que fos sentenciada la querella criminal, per haver seguit les passes d’urbanisme concertat, i haver fet malbé les cases que hi havia pels voltants. Ara ve Nadal. I en festa tots l’anam a celebrar. Que pugueu fer molta gresca de tot cor vos desitjam. Els qui feim feina diària dins el grup municipal per fer Palma solidària neta i verda, més bon cau. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o <align>Festes de Nadal i Cap d'Any (2) <align>Any 1998 Bones Festes de Nadal! Vos desitja amb molta força: Només queda l'any que ve Per a dir-ho com pertoca. Som en temps d'acabament D'una etapa massa torta; Som a l'alba d'un nou temps I d'allò que això comporta. Ara ens queda molt a fer Si volem bastir Mallorca Com a terra complaent On la Vida sigui forta S'hi respecti el medi ambient I s'hi ajuntin bé les forces, Enfortint la nostra gent Sobretot la més exclosa. Orientada cap al vent D'una fita molt més nostra, S'hi respira i ja s'hi sent L'aire d'una terra nova. Bones Festes de Nadal Vos desitja amb molta força Qui vol que sia normal Que tothom faci el que cal Per a protegir Mallorca. ¿Què hem de fer d'aquesta terra Tan farcida de colors? ¿Què hem de dur a la nostra serra, Espais lliures pels voltors? ¿Què hem de fer de la mar nostra, Del cel blau i altres racons? Per Mallorca bé s'ho paga Que aturem les construccions De més túnels, carreteres, Grans vials i casetons; Darrera sempre s'hi amaa La font d'urbanitzacions. Plans "Mirall" trencats a l'hora de fer "un somni de ciutat": Mal remei per una Palma Governades de dalt ¿No seria molt més recte I també molt més normal Que entre tots pogúessim treure Més profit amb menys cabal? Bones Festes de Nadal, Vos desitja amb molta força Que vol que sia normal Que tothom faci el que cal Per a protegir Mallorca. Cecili Buele i Ramis PSM-Ciutat. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o <align>Festes de Nadal i Cap d’Any (3) <align>Any 1999 <align>Felicitació nadalenca Bon Nadal i bones festes! Vos desitja un diputat Que plegats tots pugueu fer-les Encetant un bell nou any. Som a punt de començar i encetar un nou mil•lenni que ens durà a esbrinar - com ja ens ho fa besllumar - allò que serà un gran premi. Via fa qui no s’atura ni camina a l’inrevés, si desplega a gran altura i amb moltíssim d’interès l’estendard de la cultura i la senyera del progrés. Per Mallorca bé s’ho paga que aixequem tots ben plegats una terra agermanada entre pobles i ciutat. Per Mallorca bé s’ho paga que embrutem les nostres mans amb la feina que ens demanen nostres pobles, també Palma, joves, vells, dones i infants. Per Mallorca bé s’ho paga que facem feina molt fina pels carrers de les ciutats, i per places de les viles, més que a llocs massa tancats. Per Mallorca bé s’ho paga que tothom posi les mans en aquesta bella tasca que ens farà un poble més gran i ens durà a seguir la marxa de bastir la nostra casa, amb infants, joves i ancians. Per Mallorca bé s’ho paga que anem sempre ben units en aquesta gran batalla que pertot ens encoratja a aixecar un nou país. Per Mallorca bé s’ho paga que encetem un nou estil de fer feina amb moltes ganes, de no perdre mai el fil, ni d’anar-nos per les branques, sense por ni cares llargues des de qualsevol partit: com qui aixeca pròpia pàtria, com qui parla llengua pròpia, com qui impulsa ànima pròpia, com qui aixeca pròpia casa; com qui fa la pròpia història, com qui mima pròpia serra, com qui lleva pròpia escòria, com qui sua en pròpia terra, com qui atén pròpia cultura, com qui renta pròpia roba, com qui marca pròpies rutes, com qui sembra pròpies roses, com qui edita el propi llibre, com qui llaura pròpia herència, com qui fa el país més lliure, com qui endinsa pròpia ciència, com qui guanya pròpies metes, com qui cuina pròpies viandes, com qui es marca propis reptes, com qui sana pròpies nafres, com qui escriu la pròpia parla, com qui balla pròpia dansa, com qui viu a pròpia casa, com qui vetlla pròpia cambra, com qui esguarda pròpia guarda, com qui duu la pròpia marxa, com qui té la pròpia marca, com qui vol la nació pròpia, Així lluita i així canta La Mallorca sobirana. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o <align>Festes de Nadal i Cap d’Any (4) <align>Any 2003 <align>Nadal 2003 Qui neix pobre en un estable I mor nu damunt la creu, Que viu al servei dels altres I en vol ser la seva veu, Com pot ser que amb ulls afables Pugui veure allò que veu En un món tot ple de nafres, Guerra i fam pertot arreu ? Festes bones de Nadal En aquest any 2003, Et desitja un qui és De l’Esquerra militant. Una Esquerra que ara escampa Amb més força avui que mai La llavor republicana Dels Països Catalans. Mallorca serà esquerrana O, com diuen, no serà. I serà republicana Si amb Europa vol estar. I ha de ser ben catalana, Si en aquest món vol pintar Qualque cosa un poc més sana Que ser apèndix castellà. Bon Nadal del dos mil tres Et desitja un qui és De l’Esquerra militant. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o <align>Festes de Nadal i Cap d’Any (5) <align>Any 2004 <align>Molts d’anys! Bones festes de Nadal, Amb salut i amb alegria! Vull que puguis començar I passar bé tots els dies D'un any nou que ja és a punt D'iniciar-nos un nou cicle Que ha d'obrir, als nostres ulls, Altres rutes, noves vies... Amb profund agraïment, Pel teu gest, el que tengueres En lliurar-me documents Que un bon dia em trameteres, Perquè fossin corregits, En la llengua que ens és pròpia, Amarant nostres escrits, Tant originals com còpies. Et desig, sí, de tot cor, Que no et cansis mai d'emprar-la. ¡Usa sempre sense por NOSTRA LLENGUA CATALANA! Com va dir un dia el poeta, "Jo també vull fer-hi veta". Fent sonar la gran trompeta, Com si fos un vell profeta Trametent la cançoneta Que escampà arreu del planeta El Poeta en bicicleta: "En la nostra llengua un dia dictàvem les nostres lleis; i la nostra llengua sempre dictarà la seva llei. No necessitam cappares que ens duguin de la mà; no som nins de mel i sucre, ens sabem bé governar". Bones festes de Nadal, Amb salut i amb alegria! Vull que puguis començar I passar bé tots els dies D'un any nou que ja és a punt D'iniciar-nos un nou cicle Que ha d'obrir, als nostres ulls, Altres rutes, noves vies... <align>Cecili Buele i Ramis, qui s’exerceix com a Cap de Negociat, donant suport i col•laborant en les tasques de normalització lingüística, al Servei de Personal i Assumptes Generals de la Secretaria General de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o <align>Festes de Nadal i Cap d’Any (6) <align>Any 2004 <align>Bon dia i bon any! Hem entrat dins dos mil cinc ¿Amb bon peu i bona lletra? Que hi puguem fer molta veta Et desitja de cor en Cil. Potser un any de molt de trull A ca nostra i fora casa: Bo seria veure Europa cada dia amb més bons ulls: Cada cop més esquerrana, cap a tots vuit vents del món escampant-hi la llavor de ser més republicana. No som cap somniatruites que confia en un no res; amb ma cama de pagès vull collir més bones fruites. Sé que apuntant a la lluna tir les pedres molt més lluny que pegant un cop de puny o envestint amb molta fúria. Per això, et desig avui, quan som en aquest cap d'any que no et sigui gens estrany anar fent-hi molt més trull. No podem afluixar gens en la tasca que ens pertoca: Defensem, idò, Mallorca! Com no ho pot fer ningú més! o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o <align>Festes de Nadal i Cap d’Any (7) <align>Any 2005 Bones Festes de Nadal En aquest any dos mil cinc: Que les puguis passar en pau et desitja, de cor, en Cil. Som a punt d'acabar un any, A punt d'encetar-ne un altre: Que allò bo que esdevé un guany s'incrementi, i no el desastre. Defensant els drets humans de qui sia, a casa nostra, de qui viu molt més enllà, de qui és lluny de nostres costes. Amant llengua catalana que als Països Catalans tanta gent fort agermana: joves, vells, petits i grans. Treballant amb més coratge amb la gent que fa país: donant pas a nous oratges que no el tornin estantís. Aixecant una Mallorca que pretengui ser més sana: ajuntant totes les forces amb la gent republicana. Escampant nostra cultura cap a tots vuit vents del món; escampant-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. Cecili Buele i Ramis Mallorca, 18/12/2005. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o <align>Festa dels Reis <align>Any 1996 <align>Carta del PSM als tres Reis d'Orient Ara, que ja tenc vint anys, vos vull escriure una carta perquè em doneu vostra gràcia, de cap a cap d'aquest any: que allò que són nostres temes - de nació i ecologia - s'enforteixin cada dia, ja que som del PSM. Sou tres que veniu d'Orient, a la ciutat de Mallorca. Som tres dins l'Ajuntament, treballant actius i amb força. Sé que veis amb molt bons ulls que una ciutat com la nostra no mereix semblar una morta ni que hi hagi massa trull. Per això jo també vull, ja que tots tres sou amables, que ajudeu els responsables de fer fora l'aldarull. Ells, que són els governants, han de fer Palma més neta, molt més lliure, amb més empenta, al servei dels ciutadans, I que els cotxes i les motos semblin plomes, com a nous, silenciosos, ben lleugeres, fora fums, fora enrenous. Que no hi hagi tant de brou a les vies i a les places, als carrers i a les terrasses, els poquets dies que plou. I que als barris la gent visca més atesa i escoltada, més feinera i animada, més atenta i més activa. I que aprenguin els infants històries dels nostres pobles, que els ajudin a ser nobles i a créixer com els Gegants que a les portes de la Sala a tothom qui passa parlen d'aquelles coses que saben: sobre el nostre ric passat. I que el batle i regidors duguin buides les butxaques de doblers que sols amaguen idees de vividors. ¡Que no vulguin ser traïdors! i les portin ben farcides de fer cas a tantes vides que es remolquen pels racons. Ara, que ja tenc vint anys, vos he escrit aquesta carta. Donau-me, sí, vostra gràcia, de cap a cap d'aquest any. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o <align>Festa de Sant Antoni <align>Any 2000 <align>Gloses nacionalistes Sant Antoni era un gran sant Que deixà la bona vida. I, com Sant Sebastià Gran Patró que és de Ciutat, Vol guardar totes les viles. Sant Antoni guaita ara Pels portals del Consolat, Mentre a Palma encara aguanta, Ben arreu encara canta El gran Sant Sebastià. Sant Antoni és progressista, Sant Tià és conservador. Per això, quan es fan llistes, ¡A un racó els nacionalistes! ¡Que només n’hi ha per DOS! ¿”Què és això”, reclama amb força, un que va per diputat d’un partit nat a Mallorca, arrelat endins, alhora que ben prest a tot l’Estat? "Jo també vull reclamar Llur espai per nostres illes, Vull cantar i proclamar A qui vulgui bé escoltar Que són ben nacionalistes”. Desplegant les quatre barres Cap a tots vuit vents del món. Desplegant-les ben ufanes, Sense por ni cares llargues, Amb l’orgull de ser qui som. I desplegant nostra cultura, Cap a tots vuit vents del món. Desplegant-la a gran altura, Sense por ni cap fissura, Amb l’orgull de ser qui som. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o <align>Actes terroristes <align>Any 2000 <align>Amb la “P” de Palma És la P de la Paraula, No és la P de les Pistoles, És la P que Porten Pobles, No és la P que Prenen Pàtries. Per la Pau de la Paraula, Pel Poc Pes de les Pistoles, Pararem Països, Pobles, On Perdurin Pertot Pàtries. <align>15/01/00 A favor de la pau al País Basc. Glosa que va compondre i recità a la concentració convocada i realitzada davant la seu de la Delegació del Govern Espanyol a les Illes Balears, dissabte, dia 15 de gener de 2000, en demanda d’una solució pacífica a la situació problemàtica patida pel Poble Basc. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o <align>Actes terroristes <align>Any 2003 <align>Santa Ponça 2003 L’onze i dotze de setembre, - un dels dotze, el que fa nou -, caldrà recordar-los sempre, tant si plou com si fa sol. Va ser un onze de setembre - ja han passat aquests dos anys –; tot i els morts, no vam atendre aquest món tot ple de fam. Fou un onze de setembre - i ja s’han complit trenta anys - succeí a terres xilenes: l’esperança hi van matar. Un altre onze de setembre - farà prop de tres-cents anys – van matar i varen vèncer la nació dels catalans. Aquest dotze de setembre - fa un poc més de set-cents anys – eixes costes varen veure el rei en Jaume arribar. Van passant tantes de coses en el món, al nostre voltant, que si un vol ‘nar damunt rodes ha d’anar alerta, vetlant. Així i tot, es repeteix allò que qualcú anuncià: que la dreta s'enforteix aquest poble governant. Despleguem nostra cultura Cap a tots vuit vents del món; Despleguem-la a gran altura, Sense por ni cap fissura, Amb l'orgull de ser qui som. <align>Cecili Buele i Ramis, Militant d'Esquerra Republicana a Mallorca. Santa Ponça, 10 de setembre de 2003. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o <align>Onades migratòries promogudes pel Pla Mirall <align>Any 1999 <align>Gent d’Àfrica a Mallorca Pel vostre bé, africans, no en vengueu més a Mallorca, perquè el Govern Balear vos hi duu ben enganats a cavar les vostres fosses. <align>Crua advertència que arriba en forma de glosa malgarbada. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o <align>Mort de gent amiga (1) <align>Any 1995 <align>Jaume Serra i Obrador <align>(Militant del PSM) M’agradaria esser capaç de poder dir-vos tot quant sé sobre en Jaume. Però m’hauré de limitar a recordar i fer presents, davant de ses despulles, algunes dades breus sobre aquest gran i bon company nostre, amb qui hem compartit tantes i tantes situacions. Sé que en Jaume va morir ahir mateix, dia 3 de desembre, per ser exactes, a l’hospital de Son Dureta, de Palma. Hi havia acudit, com en altres ocasions, perquè fos atès, entre d’altres doctors, pel nostre entranyable company i amic, en Nofre Pons. Sé que en Jaume tenia moltes ganes de viure. I que, al mateix temps, sobretot aquests darrers dies, també era ben conscient que li quedava poc temps per romandre en aquest món. Com venia a dir-nos amb paraules balbucients despusahir al vespre, davant na Magdalena i en Patrici, quan anàrem a veure’l a la clínica en Tià Serra i jo mateix . Sé, com tots vosaltres sabeu molt bé, que en Jaume és un home d’una sola cara. Tot un home del país, perquè és tot un home defensor aferrissat de la nostra terra, la nostra gent, la nostra llengua, la nostra llibertat, la nostra independència. Per això mateix, és un home feiner, entusiasta, il•lusionat, obert a la construcció democràtica del nostre planeta, identificat plenament amb les lluites més dures de la classe obrera d’arreu del món. Sé que en Jaume, mentre la salut li ho va permetre, no se’n perdia ni una, de les convocatòries que es feien, en qualsevol circumstància, fos allà on fos. Hi intervenia molt activament i molt enèrgicament. Es veia que hi posava els cinc sentits, les dues mans, tot el seny i tot el cor: tant quan es tractava de participar en reunions, com quan acceptava figurar a les més diverses llistes, com quan arribava l’hora de fer campanya, com quan s’apuntava a ser el militant més actiu en la venda de loteria de Nadal. Des que s’hi afilià, després d’haver militat a les files comunistes, sempre i pertot arreu en Jaume ha estat tot un home del PSM. Sé que en Jaume, després d’haver viscut les mil i una peripècies com a exiliat al nord d’Àfrica, concretament a la ciutat d’Alger, i també a la capital francesa, París, ha romàs sempre feel a les seves conviccions més profundes, fins i tot a la mateixa hora de morir: un taxista excel•lent, un pare ben cuidadós de na Virgínia i en Patrici, un marit bon acompanyant de na Magdalena, un bon company de viatge per a tots nosaltres, un militant ben convençut... No resulta gens estrany, doncs, que les Joventuts d’Esquerra Nacionalista nomenassin en Jaume Serra Obrador com el seu President Honorari, com qualifica Antoni Marimon al seu llibre recent “Entre la realitat i la utopia”, “un veterà lluitador antifranquista que havia estat exiliat”. ¿Quin millor president podia tenir aquesta organització juvenil autònoma? Sé que a les nostres trobades ja no tornarem a sentir dir aquell característic “señores, señores” – seguit o precedit sempre d’alguna casta de convit a prendre part activa en alguna acció política -. Tot això ho sé i ho sabem tots. També sabem, emperò, que, si les primeres vint-i-quatre hores d’absència d’en Jaume, han estat ben amarades d’un fort i amarg dolor, les hores, els dies, els mesos i els anys que han de venir també romandran sempre ben marcats pel gran i bon exemple que en Jaume ens ha deixat amb la seva conducta política. ¡Visca en Jaume Serra!" <align>03/12/95 Mort del militant del PSM, Jaume Serra i Obrador. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Mort de gent amiga (2) Any 1999 A la mort de Jaume Moncades (Militant del PSM) A en Jaume Moncades i Boyeres, quan fa un any que partí i se n’anà cap a terres llunyanes, celestes, des d’aquesta senzilla gran llar. Hem trobat a faltar el teu somriure, Te n’anares, fa un any que passà. Però el record del teu mode de viure Ens empeny a seguir caminant. Te n’anares un jorn, aquell dia, Tres setmanes després d’haver nat Un govern que a Mallorca establia El progrés de quedar en nostres mans. Fores tu qui amb tantíssimes dèries Que escampares durant tant de temps, Conseguires farcir les artèries De sang nova de pels quatre vents. Sóu dos jaumes que us heu avançat A fer passes endins de la terra; l’amo en Pep ben segur que heu trobat I tants d’altres, Moncades i Serra, Que lluitàreu ben fort i al costat De qui feren molt dura la guerra Per poder viure amb més llibertat Saboroses democràcies més fermes. T’hem de dir, amic Jaume estimat, Que seguim tes petjades més fondes: ¡Lluitarem pel que tu has lluitat! ¡Volem fer de Mallorca una fona Molt més lluny cada dia apuntant! Fins que arribi el moment en què tota Se transformi en país benestant. Que la gent que hi viu sia molta Que treballi pel que has treballat Que l’estimi com l’has estimat, La valori com l’has valorat. La defensi com l’has defensat. Hem trobat a faltar el teu somriure, Te n’anares, fa un any que passà. Però el record del teu mode de viure Ens empeny a seguir caminant. 25/08/99 A la mort de Jaume Moncades. Amb motiu de la mort del militant actiu del PSM, en Jaume Moncades i Boyeres, ell composà una glosa que va llegir a la missa funeral que se celebrà a la parròquia de l'Encarnació de Ciutat, amb motiu de la celebració del primer aniversari d'aquella defunció. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Mort de gent amiga (3) Any 2000 Encara més amable! (Jove Religiosa Trinitària) Per això, t’escric a tu, amiga Maria, perquè saps el que et dic, i dir voldria. Però no sé quins mots són que més caldrien, En moments com aquest en què l’amiga se n’ha anat cap enllà, lluny d’eixa vida: Tu saps bé qui, amb l’amor, en aquells dies, Féu un munt de brutors i porqueries... Amb na Dolors, visquí d’amors, de somnis i utopies. Va ser per a mi com un estel lluent dins la gran fosca. Em conduí per caminois farcits de gran bellesa. Férem plegats allò que es diu un llarg camí de lluites. Patírem junts l’esforç de fer ben net misèries. Sentir-me sol, i veure’m dins sos dos ulls tendres. Mirar son cos de daina fràgil, de cop sec bellugadissa. Sentir sa veu, tan dolça I alhora tan germana. Fer-li abraçada d’amic, d’amor, de místic i de mascle. Em féu sentir ben fort mon cor quan es batega. Em féu morir a tantes d’ombres mortes. Va ser per a mi aquell amor primer, fins ara, que em captivà del cap fins a les cames. I ja no hi és, aquí entre nosaltres. Ja se n’ha anat on s’adormen els àngels, on s’ha acabat tot el patir, ferides i misèries, on no hi ha més que llum i amor i vida com a dèries. ¿On ets, Dolors, amor secret de qui somnia veure’t de nou i ben plena de vida, i abraçar-te altre cop com aquell dia, i veure’t ben a prop de qui et remira, i tocar-te la pell de dona fina, i fruir dels teus llavis que somriuen, i escoltar altre pic ta veu tan rica, i llegir els teus escrits de lletra prima, i mirar-te que em mires amb ulls nítids, i que em dones ta mà amb energia, i que la teva presència m’asserena, i que m’omples de fe i d’alegria? ¿On ets, Dolors, la meva gran amiga, l’amor secret de qui encara et somnia? ¡Què molt t’enyor, amiga inoblidable! Veig que ets per a mi Mon gran amor estable: Massa secret per no ser veritable... Massa profund per no ser avaluable... Massa valuós per no ser desitjable... Massa robust per no ser perdurable... ¡Tan diví sembla que esdevé indemostrable! ¡Allà on ets, amiga inoblidable, encara et veig moltíssim més amable! Per això, t’escric a tu, amiga Maria, perquè saps el que et dic, i dir voldria. Però no sé quins mots són que més caldrien, En moments com aquest en què l’amiga se n’ha anat cap enllà, lluny d’eixa vida. 12/02/00 Mor a Loja (Granada) María Dolores Fernández Ramos, Religiosa Trinitària. Havia treballat com a missionera al Perú, al barri limeny de Puente Piedra, des de l’any 1971 a 1980. Havia nascut a Arenas del Rey (Granada) el 14 de juliol de 1945. Després de dedicar els seus darrers 20 anys de vida al poble de Loja, hi va morir com a conseqüència d'una llarga i molt dolorosa malaltia. Ell volgué dedicar-li aquesta glosa, que lliurà en mà a una de les seves germanes... o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Mort de gent amiga (4) Any 2001 Al patriota glosador, En Vicenç de Son Rapinya (Militant del PSM) Fa vuit dies que junts ens trobàvem, A la creu de vorera de mar, (Santa Ponça) En un punt on plegats recordàvem Com allà el rei en Jaume arribà. Aquella és la vegada darrera Que tenim la gran sort de tenir En Vicenç amb nosaltres fent festa, Glosa i cava i te compartint. Amb les gloses que fa, en Vicenç, Defensant el país i la terra, D'una forma senzilla convenç Gent del pla, de la mar i la serra Ara som en un temple fent pinya, Recordant que en Vicenç se n'ha anat, Ell qui sempre dugué a Son Rapinya L'orgull gran de ser un bon ciutadà. ¡Vicenç nostre, fa dies partires Tot cap dret a fruir l'altre món, On trobares companys que moriren Lluitant sempre per un molt millor! T'has trobat ja, Vicenç, amb ton Déu, Mare i pare de tota criatura; Amb els braços oberts, bon fill seu, T'ha acollit ja allà dalt, a l'altura. 15/09/01 A la mort d'en Vicenç de Son Rapinya (glosa). Amb motiu de la mort sobtada d'en Vicenç Martorell i Gual, "en Vicenç de Son Rapinya", se li va ocórrer de dedicar-li una glosa malgarbada. La va llegir a l'església parroquial de Son Rapinya dia 18 de setembre. A la missa funeral que s'hi va celebrar, en record seu, i que va presidir el rector de la parròquia, Mossèn Jaume Ribes, hi havien acudit nombroses persones, familiars i amigues d'en Vicenç, com també militants del PSM-Entesa Nacionalista. (Escrit publicat a l'ESTEL, dia 1 d'octubre de 2001) o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Mort de gent amiga (5) Any 2005 A Joan Pau II, papa (Al llibre de signatures del bisbat de Mallorca) Heu estat com un pare que estima l’infant pobre amb amor preferent! Ajudau-nos a ser aquesta gent, Que, aixuxí, duu envant la família. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Cops baixos encaixats (1) Any 2003 M’he quedat així com veus M’he quedat estabornit, per l’oblit en què deixàreu aquell llarg i extens escrit, del qual tots plegats passàreu: Consider que m’heu traït! M’he quedat estormiat amb el cop que m’envergàreu dia 20 del mes de març, quan, plegats, tots m’enganyàreu i em deixàreu mig baldat. M’he quedat estemordit pel cop baix que m’entimàreu, que em féu perdre els cinc sentits: amb la boca m’alabàveu, mentre anàveu fent-me el llit. M’he quedat estormejat. Ara tenc la boca closa per la por d’anar avançant i d’anar fent massa nosa a un projecte nacional. M’he quedat estormeït per la gent que ha fet la passa de deixar companys ferits, sense ajut, sense cap gasa, com si fóssim maleïts. M’he quedat així com veis. No faig comptes fer de bades gens de cas a allò que deis: ¡Nostre poble va fent passes, mirant més allò que feis! Per això, deman amb força, que prengueu amb més delit nostra tasca per Mallorca, sense embulls ni altres desigs que els de fer-hi el que ens pertoca, com a gent d’un bon partit que roman a totes hores a l’aguait de fer l’envit a eixes veus que fort ressonen mantenint d’altres sentits. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Cops baixos encaixats (2) Any 2003 Requaranta mil dimonis de monosíl•labs tan seguits... Que hi ha res de nou, Cil? - se'm va dir un jorn, de part d'un qui em vol fer dir dos mots de seny -. Doncs, sí, tu, clar. Jo en som bé un, dels que creu, sí, que s'ha de dir que és ben clar tot quant es fa. Saps què et vull dir? Què vols que et dic? Doncs és ben cert. Jo t'ho vull dir en uns pocs mots; Breus, clars i durs i ben curts mots: Jo no sé si ja és per mai més. Sí sé ben cert que ja et puc dir que jo ja no hi juc pus mai més, en un joc que s'ha vist tan clar que és tan vil, que és tan brut, que és tan car… Quin fum feim, tu, al cap i a la fi! On tu veus clar que hi ha fum, saps ja ben cert que hi ha foc; on tu veus clar que hi ha foc, saps ja ben cert que hi ha llum; on tu veus clar que hi ha llum, saps ja ben cert que hi ha sol; on tu veus clar que hi ha sol, saps ja ben cert que hi ets tu; on tu veus clar que hi ets tu, saps ja ben cert que hi som ben pocs. Vés! Un cop més t'ho torn a dir ben clar, a tu, que ets un dels sers de més gran seny: Que jo ja no hi juc pus mai més; que jo ja no hi vull fer res pus; que jo ja no hi puc dur res més; que jo ja no hi sé dir res pus! Tant en un camp tot ple de blat o flors, on veus la llum del cel més blau del món; com a la llar, on vius amb l'ai al cor; com si és al llit, on dorm ton cos de carn; com a la mar, o al llit d'un riu molt net… Per tot tu veus que res no és mai com cal. Per tot ho sents, que no hi ha res de res com ha de ser. Tu saps ben cert que és molt més bo de dir que no de fer; i és molt trist i dur. Tot el que hi ha a prop de tu i de mi, la mar i el bosc, la llum del sol, la nit... Bé. Per si de cas, jo compt amb tu. Per sort, jo compt amb tu, que ets un de tants de sers que té la fe tan gran com per fer front a tot el que no vol que un món nou i molt més bell, que un món ric i molt més just, que un món net i molt més verd que un món dret, amb molt més cor, s'aixequi prest, s'escampi molt, rebroti fort i a tot arreu. També aquí, entre tu i jo, amada illa que ets Mallorca!! Dilluns, 26 de maig de l'any 2003. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Menyspreus infligits a la llengua catalana Any 2000 Decret 100/1990 Un bon dia de novembre, L'any noranta al segle vint, Vint-i-nou jornades fetes, Per no perdre mai el fil, Besllumant ja l'any dos mil, Decidiren promulgar-hi Un decret amb molt més pes Que un dictat parlamentari Mai per mai encara pres. A tothom va ser remès: “Es fa sebre a nostra gent: Mantenim la llengua pròpia, Escampem-la als quatre vents, Defensem-la com pertoca”. Amb les ungles, dents i solfes. És la llengua catalana que parlam pertot arreu de la nostra Part Forana, tant si ho creus com si no ho creus. És la llengua catalana Que parlava en altre temps Pels carrers vilans de Palma Una munió de gent. Hi bufaven altres vents. Volen baixos aquests tords, Sonen fluixes eixes cordes, Omplen l'illa d'arbres bords. Més que fer allò que pertoca, S'hi embulla més la troca… Amb un Pacte de Progrés Governant les nostres illes, Hem de fer encara molt més, per Ciutat i Foravila, tionant sia com sia. Una llengua com la nostra, Que ha passat tants d'entrebancs, És un bon motó de mostra Que el futur es fa lluitant Amb coratges incessants. Escampem la nostra llengua Cap a tots vuit vents del món, Que hi romangui falaguera, Amb l'orgull de ser qui som. No ho dubteu: siau qui sou! o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Casament de periodista Aixuxinetes! La Senyora Miren Nekane Domblás i, a més, Hermoso Ha decidit de casar-se I de tenir un “esposo”. El bon amic Agustí M’ha demanat unes gloses Amb motiu d’aquestes noces Que ja són just su-aquí. Com que ja és de tots sabut Qui em diu “disciplinat”, Per la barba haver deixat I tenir aspecte barbut, Amb les ganes que he tengut De trobar qui m’imitàs A fer gloses, he cregut Que en podia ja iniciar: La Senyora Miren Nekane Domblás i, a més, Hermoso Ha decidit de casar-se I de tenir un “esposo”. Jo no som qui per anar-li A contar coverbos grossos; Ella en sap més que els meus ossos De triar allò que més valgui. N’ha vistes tantes passar, I n’ha sentides ja tantes Que té pit d’endevinar-les Abans que no hagin estat. Escriu fi, i amb agudesa Endevina el pensament De qui amb tota rapidesa En faria una mestressa Ben enfora d’un convent. Tots els racons que són públics L’han vista sovint passar; Sap molt bé on ha d’anar Perquè en surtin uns mots únics, Com aquests que, en esser púdics, Tots podem tornar a glosar: La Senyora Miren Nekane Domblás i, a més, Hermoso Ha decidit de casar-se I de tenir un “esposo”. Fins ara a l’Ajuntament, Al Consell o al Consolat, Na Nekane sempre ha estat Periodista amatent. I també pel Parlament Com aquell qui diu “astuta”, Sempre escolta, llavors apunta Tot quant diu tota la gent, Tant aquella que governa Com aquella que no té Cap altre entreteniment Que el de baix engalaverna. Pensa-hi bé, Nekane ferma, Cal més seny i enteniment: La Senyora Miren Nekane Domblás i, a més, Hermoso Ha decidit de casar-se I de tenir un “esposo”. No debades a Mallorca Vas venir a treballar; Solcs obrint, llavors sembrant, De feina no n’has fet poca. Per això ara et pertoca Recollir i arreplegar Els bons fruits que vas conrar En haver canviat de troca. ¿Que no és ver que a aquesta Roca sempre hi fa molt bon estar? Idò bé, Nekane forta, Ferra’t bé, que ara et pertoca... Endinsar-te dins la mar. BON VIATGE! o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Gent culta mallorquina Any 1999 Sopar de matances En Felip m’ha convidat A venir aquí a sopar De matances i a parlar De cultura i altres arts. Jo no sé allò que diria Ma padrina, si me vés, Ella, sí, en sabia més Que jo de la pagesia. I si mumare em sentia, Que va ser dona pagesa Jornalera a Santa Cirga, On venia a collir metles Cada estiu durant molts dies! Ben segur també em diria: "¿I què fas aquí, fill meu? Que t’afiquis més valdria En allò que és molt més teu..." Així i tot jo avui voldria Fer lloances de pagès D’un costum encara estès ben arreu de la nostra illa. Sí record que, de menut, Ni tan sols feia l’alçada Del que en diuen ca assegut, Vaig anar alguna vegada No molt lluny d’eixa contrada A matances de peluts. ¿De peluts? Ho record ara. Pelut era el porc estès Que, penjat de la romana, Pel cap baix feia bon pes. Pelut era el matancer I peluda era la coa, Pelut era el jornaler I peluda Madò Estora Peluts eren els budells, Ben peluda era l’estopa Amb què uns homes molt feiners Hi calaven foc a estones. Però bé, això no és cultura; Més tost sembla un desgavell! Qualque toc pel meu clotell M’arribava de l’altura, Quan mos dits, amb la freixura, Relluïen d’oli plens. Jo ho tenia mal de fer Veure aquelles greixoneres Tan farcides i tan belles Del frit tendre més coent. Quan ja no podia pus, Al rodol tot ple de gent, M’ho mirava de reüll, Si ningú hi posava l’ull, Jo hi posava el dit de més. Cata-cloc! Arribava aspre La mà plana de qualcú qui em deia: ¿Què fas tu, Amb aqueixes mans de frare Que tot lo dia reclama, Si ningú ha donat el sus? Valga’m Déu, quina diada Era aquella d’Ariany: La família arreplegada Quan tothom allà deixava Tota porta clau al pany. A Ciutat era la fam, A la vila grans panxades, Les coses eren més clares: Massa pa no fa mal any. A l’Associació cultural Que organitza aquest sopar, Hi dedic aquest glosat En que sia malgarbat. “Canonge de Santa Cirga” Quin bell nom per recordar Que Mallorca ha de durar Sent Mallorca cada dia. Amb costums i tradicions, Amb malnoms, cases antigues, Amb ballades i cançons, Flabiols i xeremies... Un país hem d’aixecar Molt més culte i solidari, Molt més verd i hospitalari, Molt més noble i sobirà. Bon Nadal i bones festes! Vos desitja un diputat. Que plegats puguem refer-les Encetant un bell nou any. Per Mallorca bé s’ho paga. Que a més de fer les matances, Així lluita i així canta La Mallorca sobirana. 10/12/99 Sopar de matances a Portocristo. (Publicada a MALLORCAWEB, dia 10 de desembre de 1999) SOPAR DE MATANCES. Parlament de Cecili Buele, Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, amb motiu del Sopar de Matances que organitzà l'Associació Cultural "Es Canonge de Santa Cirga" a Portocristo 10 de desembre de l'any 1999. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Gent balladora a Ciutat Any 2000 De gresca amb Al Mayurqa Si sou gent que molt desitja Que hi hagi un nou Ajuntament, Besllumant l’hora que arriba De posar-hi una altra gent, I de fer un canvi de guia Que hi governi amb més esment: Pitjau fort rera Al Ma-yurqa, Aquest grup tan popular Que ens senyala bé la ruta Per on hem d’anar plegats. Visca sempre amb molta força La cultura, el nostre ball; Redrecem nostra Mallorca Amb ballades populars. Volem tots anar de gresca Per les places de Ciutat, Quan fa sol i quan fa fresca, Quan fa sec o està banyat. Pitjau fort rera Al Mayurqa Aquest grup tan popular Que ens senyala bé la ruta Per on hem d’anar plegats. “ANEM DE GRESCA” representa el tercer treball discogràfic d’AL MAYURQA. Es va presentar en públic, a la barriada des Vivero de Palma i a la vila de Santa Eugènia, al mateix cor de Mallorca. Va voler agrair al grup AL MAYURQA que l’hagués volgut triar com a presentador d’aquell acte. Com a regidor de l’Ajuntament de Palma, en representació del PSM-Nacionalistes de Mallorca, estigué molt content de col•laborar tan directament amb aquest grup d’amics tan entranyables, i de dir-hi algunes coses que considerava que podien interessar... o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Gent compromesa, amb ganes Any 2005 CAPDRET A CA NOSTRA Me’n torn a ca nostra, Devora na Lina, Mumare, grans dones, Mumpare i família. Me’n torn a ca nostra, El Vent ja m’hi espitja, La veu de Déu sona, Amb el Fill de Maria. Me’n torn a ca nostra, Després de grans lluites Amb totes mes forces Arreu del món duites. Me’n torn ca nostra, A la Terra deixant Com qui fa gran roda Mes grans amistats. Me’n torn a ca nostra I vull demanar Visquem sempre enfora D’anar destrossant El món, casa d’altri Que hi vulgui habitar: Que mai enlloc falti El que Déu hi posà. Me’n torn a ca nostra A na Bel vull deixar Tot quant és ben nostre: “T’estim d’allà dalt!” Cecili Buele i Ramis El darrer dia del mes de febrer de l’any 2005, A punt d’entrar dins el - per a mi – tantes vegades malaurat mes de març, aniversari de tantíssims d’esdeveniments polítics, familiars i personals... F S M a Una nova criatura Va gestant aquí, a Mallorca, La gent que no sols perdura, Va creixent amb molta força! Foren més d’una trentena Les que ompliren a vessar I deixaren quasi plena La bella sala d’estar. N’hi ha molts que encara creuen Que aquest món pot canviar; Transformant allò que veuen, Capgirant-lo dalt a baix. Gent ben jove i gent major, Gent de Palma i Part Forana, Gent que viu amb moltes ganes D’aixecar un món millor. Obre espais de llibertat, On hi pugui dir la seva Qui desitja i molt anhela La Mallorca del demà. No volem tornar al passat Allunyat dels nostres dies; Hem d’obrir unes altres vies Que comportin benestar; No només als pocs de sempre Que han viscut ran del poder; També als altres que potser Han portat més buit el ventre. Fites clares com aquesta Val la pena assenyalar: Als darrers dies de maig S’hi farà una gran festa. Una gesta ben sonada Que s’haurà de preparar Entre tots els que desitgen A Mallorca treballar. Mentre es prepara la celebració d’un esdeveniment cívic d’importància cabdal per als moviments socials, el segon Fòrum Social de Mallorca a fer-se els dies 21 i 22 de maig de 2005, s’afanya a contribuir a engrescar més gent en aquesta trobada, oberta a la participació de totes les entitats cíviques que ho desitgin. Seguint les pautes assenyalades al Fòrum Social Mundial de Portoalegre, cal crear espais oberts on exposar opinions, suggeriments, idees o iniciatives, tendint a construir aquella altra Mallorca que es vol per al futur, la Mallorca que es considera ben possible. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Eleccions generals espanyoles (1) Any 2003 Posa-m’hi la creueta! Són a prop les eleccions Al Senat, vull fer-hi veta! Et deman amb il•lusió Que damunt la papereta Posis, TU, bé la creueta Que em durà a ser Senador. Responent-li d’altres glosadors, l’escometen i diuen: Benvolgut Cil, ja et vaig dir que tens la meva creueta. Posa'ls tots a l'estaqueta fes-los treure la careta, i lluita-ho tot pels d'aquí. De Pòrtol, de Marratxí i de Mallorca sencera estam amb tu, aquesta és vera, per Espanya conquerir. Biel Massot Enmig de tant de femer que no és des budell cular, és del Partit Popular, ja és clar que te votaré, i tots els de la família que som pocs, mes llaminers, 'nirem a votar els primers perquè endins tenim la fília d'anar contra els botiflers. No volem el seu pastís ni beurem la seva sopa; no en som part d'aquesta tropa que té l'honor estantís. Per déu, la pàtria i el rei votaran els del pepé, i si guanyen em rompran l'ànima i el peroné, puix ma llengua esclafaran. Jo, per posar-hi remei ben segur que et votaré. Bernat Nadal Il•lusió veig que no en manca, llàstima que no hi poguem arribar a pasturar dins aquesta tanca, però per la nostra creueta no paseu ànsia. Joan Miquel Monjo Voleu que posi una creu a damunt sa papereta? Que fareu sa feina neta, i sereu sa nostra veu? Si és així, no temeu, que podreu ser senador amb una creu, o millor, amb moltes de paperetes de persones molt condretes que vos creuen un senyor! Miquel Sbert o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Eleccions generals espanyoles (2) Any 2003 Gloses de campanya electoral A tribunes com aquesta Saps que hi fa de bon parlar, Davant tanta gent xalesta Que és aquí amb cara de festa Decidida a anar a votar. Repassant candidatures Al Senat i al Congrés, Tant de joves com madures, Jo només n’hi destrio una Que comporti més progrés. Mallorca vol diputades Que treballin pel país, Com ho sap fer bé na Nanda Donant canya i molt més canya En nom dels quatre partits. Jo faig comptes anar al Senat: De Mallorca n'hi van tres. Ara sols som candidat, Però em veig amb molt de pes: I sé cert que amb un no res, Buele serà molt votat! o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Polítiques locals (1) Any 2004 Cap com aquesta, per devers Son Reus Hi ha coses que passen a Mallorca i mai per mai no s’hi havien vist com ara. Què és això d’anar a veure i badocar davant tones i més tones embalades d'aquells fems tan ben embolicats que, fent pinya, s'assemblen a muntanyes? Què és això de sentir dir als gerents d’una empresa que esdevé l’encarregada d’eliminar-hi tota sola tots els fems: “Eixes eines que tenim ara no basten, n’haurem d’aconseguir més en poc temps”? Què és això d’inaugurar incineradores, Segons diuen les més noves i modernes Si, com veim, molt sovint s’engalavernen i per fer-ne la feina ja no donen? Què és això d'anar deixant estormiada, amb periòdics i insofribles increments de tarifes i de quotes i d'invents, tanta gent que només veu que "paga i paga"? Què és això de presenciar, fort i no et moguis, vés de quina manera que es barallen per allò que no han gosat fer junts encara els cappares escollits perquè ho resolguin? Què és això d'anar fent espectacles que resulten ja del tot oiosos tant al nas, les orelles, ulls plorosos, com al bon gust i al més bon tacte?! A Mallorca, des de temps immemorial, no s’havia vist mai d'un cap a l'altre que hi hagués un renou tan infernal per resoldre un problema fet desastre! o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Polítiques locals (2) Any 2004 Quin comportament polític! Molt sovint se xerra massa, S'ha d'aprendre a escoltar més. Altres pics n'hi ha que callen Quan haurien d’haver après Que un polític fet a casa ha de sebre estar allà on és. ¡Quants de pics paraules falses Fan de sostre a un no res! o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Polítiques locals (3) Any 2004 Contenidor molt mal posat durant molts dies Catalineta, a on sou? No vos podeu amagar: Qui més qui manco vos cerca, Vos vol veure governar. Que no veis quin desgavell: Un contenidor tan gran Que ha posat l’Ajuntament En un pas per a vianants! A qui no sap on està Li puc dir amb veu ben ferma: Al carrer de Ticià, Cantonada de Blanquerna. Publicada al Diario de Mallorca dia 9 d’agost de 2004. o-o-o o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o Gent republicana (0) Any 2004 A Llorenç Antich ‘Mora’ Tu que sempre et definies com a roig republicà, i que tan bé t'expressaves en l'idioma català; ara saps el que et pertoca, quan et trobes allà dalt: defensar amb totes les forces que els Països Catalans ja no tractin pus Mallorca com si fos un ser estrany. o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Gent republicana (1) Any 2004 Emili Darder Cànaves, Batle republicà de Palma Mon cor estima un batlle més gran que una fageda, Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer; Conserva de ses passes el bon record perenne, Avui com mai valora l’enardidora gesta Que va fer en Darder. Als vint anys va ser metge amb totes les llicències, Estudià a València, es doctorà a Madrid; Allà, de cirurgia, n'adquirí bé la ciència I aquí la medecina, la féu a consciència, Amb el més gran delit. Emili Darder, metge, va ser batlle de Palma Hi féu una feinada en cultura i sanitat. Abans va fer esforços com màxim responsable De tots dos camps alhora, li van donar la fama De ser home assenyat. Arriba el gran desastre, s'aixequen els feixistes, A un batlle que treballa com bon republicà, Li fan consell de guerra, sentència ben prevista, I en un castell tan tètric, malgrat la bella vista, A mort l'han condemnat. Amb seny asserenat i amb serenor assenyada, Segut a una cadira s'enfronta aquí amb la mort; Vora aquest mur de pedra, no ho dubta, l'ha trobada: Aquí és on més desitja salut republicana A qui pertoqui en sort. Avui són molts alumnes que amb mètodes més àgils, S'adrecen cada dia cap a Son Cotoner: Allà s'aixeca un centre d'estudis secundaris, que en nom d'aquell gran metge, ajuda que es preparin Com va fer en Darder. També hi ha un altre centre, en una altra barriada, Que porta el nom del metge que va regir ciutat, Allà, en aquella zona, s'hi atén la gent malalta, O aquella que precisa sempre que li fa falta Tenir metge al costat. Si aquell any trenta-nou les dretes s'imposaren, L'esquerra progressista ha de vèncer en aquest any. El viu record d'un Costa, molt clara eina dretana, Comenci aquí, avui dia, a ser ben superada Pel de n'Emili enguany. Mon cor estima un batlle més gran que una fageda, Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer; Conserva de ses passes el bon record perenne, Avui com mai valora l’enardidora gesta Que va fer en Darder. Ciutat, 8 de febrer de 2004. Cecili Buele i Ramis, candidat d’ERC al Senat per Mallorca, dins la coalició electoral "Progressistes per les Illes Balears" (PSM-Entesa Nacionalista / Esquerra Unida / Els Verds / Esquerra Republicana de Catalunya) o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Gent republicana (2) Any 2004 La revolta dels Agermants Amb molt seny asserenat, Amb gran serenor assenyada, Recordem l’Agermanat, Mirem bé per què lluitava. Quan Mallorca es va quedant Com una illa ben petita, Sense cap valor pesant Ni cap altre punt de vista Que l’indret on ‘nar a xuclar Més doblers i també vides, Per Castella defensar, Ampliant-ne les conquistes... És llavors quan hi sorgeix La revolta agermanada Que diu ¡Prou! I exigeix: S’acabi d’una vegada Tot el pes que oprimeix Tant la vida ciutadana Com la vida del pagès Que viu a la Part Forana. L’any mil quatre-cents cinquanta I durant dos anys seguits Mallorca lluita i aguanta Amb revoltes dels seus fills. De la Part Forana, gent Qualcú es posa a dur el timó, Tots a l’ordre d’en Simó Que es diu “Tort” i Ballester; I s’aixeca en Joan Crespí, A Ciutat, contra la infàmia, D’haver de donar el pit Per unes causes malsanes. I sorgeix Joanot Colom, Que és d’arrel felanitxera, Ell sí lluita amb molt d’aplom Com en lluita guerrillera. Set famílies mallorquines Reben títols de noblesa: És la paga que els arriba De part de la reialesa Han romàs sempre tan dignes I han mantengut la puresa De restar sempre fent pinya Entorn d’una reialesa Que en una terra que és illa S’ha farcit de gran riquesa. Han passat més de cinc segles, Des d’aleshores ençà. I segueix essent tan feble El tarannà castellà De reconèixer unes terres, D’uns pobles vius respectar. Prô Mallorca és esquerrana, O, com diuen, no serà. I serà republicana Si amb Europa vol estar. I ha de ser ben catalana, Si en aquest món vol pintar Qualque cosa un poc més sana Que ser apèndix... castellà. Mallorca, 7 de febrer de 2004. Cecili Buele i Ramis, candidat d’ERC al Senat per Mallorca, dins la coalició electoral “Progressistes per les Illes Balears” (PSM-Entesa Nacionalista / Esquerra Unida / Els Verds / Esquerra Republicana de Catalunya) o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o Gent republicana (3) Any 2004 L’Europa que volem… Més solidària! No és aquesta l’Europa on volem viure, Ni tampoc és l’Europa somniada, Després de tantes guerres ben marcades, On gaudir de la pau per a conviure. No és aquesta l’Europa on volem viure, Ni tampoc és la casa que volem! Aixecar-ne, està clar que junts podem, Tota una altra més plena de somriures. No és la nostra l’Europa doblerera! No és la nostra la del gran capital! És la nostra espai lliure pels infants, Una terra feta dona, veu, poeta. ¡És possible trobar qualcú que cerqui, com el cranc, anar d’anques enrera, deixant d’altres drets a una vorera, restablint, en el fons, vells privilegis! Llibertat i igualtat només ens queden [@ </div> <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/category.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/category/900" title="Categoria: GRANS BLOGS">GRANS BLOGS</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/permalink.gif" alt="" /><a title="Enllaç fix a un article concret dels arxius del bloc -> G - Un bon grapat de gloses mal garbades" href="http://cil.cecili.cat/post/3244">Enllaç permanent</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/comment.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/post/3244#comments" title="Comentaris -> G - Un bon grapat de gloses mal garbades">Comentaris (2)</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/trackback.gif" alt="" />Retroenllaços (0)  <h2>F - L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans -OJIPC-</h2> CIL | 14 Març, 2005 19:41 | Compartir: <a href="http://latafanera.cat/submit.php?url=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3207&title=%3Cb%3EF+-+L%27Orquestra+de+Joves+Int%E8rprets+dels+Pa%EFsos+Catalans+-OJIPC-%3C%2Fb%3E" title="latafanera.cat"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/latafanera.png" alt="latafanera.cat" /></a> <a href="http://www.facebook.com/share.php?u=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3207" title="facebook.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/facebook.gif" alt="facebook.com" /></a> <a href="http://www.google.com/bookmarks/mark?op=edit&bkmk==http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3207&title=%3Cb%3EF+-+L%27Orquestra+de+Joves+Int%E8rprets+dels+Pa%EFsos+Catalans+-OJIPC-%3C%2Fb%3E" title="google.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/google.png" alt="google.com" /></a> <a href="http://www.technorati.com/faves?add=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3207&title=%3Cb%3EF%20-%20L%27Orquestra%20de%20Joves%20Int%E8rprets%20dels%20Pa%EFsos%20Catalans%20-OJIPC-%3C%2Fb%3E" title="technorati.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/extra/images/technorati.png" alt="technorati.com" /></a> <div> L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans – OJIPC- <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/aorquestra assajantn b.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aorquestra%20assajantn%20b.jpg&mode=preview" align="left"></a> Gràcies a l’esforç tenaç de la presidenta de l’entitat mallorquina <a href=http://www.mallorcaweb.net/forummusicae/quisom.htm> Fòrum Musicae</a>, la professora Magdalena González, després d’un bon munt d’entrebancs, s’arriba a constituir l’any 2004 l’<a href=http://www.mallorcaweb.net/forummusicae/joventut.htm>Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans</a>. Qui, representant <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/1810>Picalsud</a> té la gran sort d’assistir als dos primers concerts que fa aquesta Orquestra tan singular, a Barcelona i a Perpinyà, ben cohesionada per la batuta del director Salvador Brotons, se sent molt feliç d’esdevenir testimoni directe de l’experiència profunda que comporta haver assaborit, amb tanta intensitat, la diversitat variada de tants de gusts agradosos que acompanyen un fet tan insòlit. A primer cop d’ull, ja es pot percebre que no resulta gens fàcil aconseguir arreplegar joves d’arreu dels Països Catalans, amb l’única finalitat de constituir una Orquestra Simfònica que els representi a tots: País Valencià, Principat de Catalunya, Franja de Ponent, Andorra, Catalunya Nord, l’Alguer, les Illes Balears i Pitiüses! Fa goig veure que una dona mallorquina, na Magdalena González, amb el seu esforç i dedicació personal, està aconseguint-hi el patrocini de governs (Andorra), consells insulars (Mallorca, <a href=http://www.cime.es/NOVACIME/asp/detalls_notes_premsa.asp?Idnota=2515>Menorca</a>, Eivissa i Formentera) o ajuntaments (Barcelona). Com també que recapta col•laboracions d’ajuntaments (Castelló de la Ribera, Porreres, Gandia), i d’entitats diverses (<a href=http://www.audenis.com/inici_ca.html>Audenis</a>, Consell de Joventut de les Illes Balears, <a href=http://www.musicasa.com/index.php>Musicasa</a>, Triangle Jove) O que rep suports com els de l’Obra Cultural Balear, Òmnium (Llengua, cultura, país), Plataforma per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià. Sembla increïble. Però és ben cert! Fòrum Musicae és una associació sense ànim de lucre, amb la finalitat d’esdevenir un centre de dinamització i divulgació dels ensenyaments musicals a les Illes Balears. Neix amb la voluntat d’ésser un punt d’encontre, un espai de formació, informació, intercanvi, recerca i foment de la música en tots els seus aspectes (pedagògic, cultural, divulgatiu, educatiu, informatiu, humanístic, teòric, pràctic, de coordinació, de projecció…) <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/aorquestra jipc magda.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aorquestra%20jipc%20magda.JPG&mode=preview" align="left"></a>La seva presidenta, no contenta amb la creació de l’orquestra de cambra “Ars Musicae”, que esdevé la formació orquestral permanent de l’associació “Fòrum Musicae”, es llança cap a l’establiment d’una iniciativa singular, que respon a l’objectiu de promocionar joves intèrprets: la creació de l’OJIPC – Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans – l’any 2004, pretén mantenir la continuïtat l’any 2005. Per això mateix, convoca a l’Escola Superior de Música de Catalunya, a Barcelona, i a l’Escola Superior de Tecnologia de la Universitat Jaume I, joves d’entre 18 i 26 anys, que hi interpreten una obra obligada i una altra de lliure elecció, en les proves d’accés corresponents a l’any 2005, per a violí, viola, violoncel, contrabaix, trombó tenor, fagot. Després d’un llarg període de preparació, a mitjan mes d’abril es fa pública la llista, on es presenten els resultats definitius de les proves d’accés, destinades a joves intèrprets que tenen interès a ser membres de l’OJIPC. <center><img src='http://www.mallorcaweb.net/forummusicae/logos/Logo%20OJIPC.jpg'>Logo de l'OJIPC elaborat gentilment per l'artista pintor valencià Antoni Miró</center> o o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o o L’OJIPC als mitjans de comunicació <ol><li> L'OJIPC <a href=http://www.balearweb.com/forum/viewtopic.php?p=356&sid=f3d1d1f7269f12560af8b8dcbb5b6fcb>Cil Buele sobre Orquestra Joves Intèrprets Països Catalans</a></li><li> Festival de la Joventut. Barcelona 2004 <a href=http://www.barcelona2004.org/cat/actualidad/multimedia/ficha.cfm?idmedia=738&idCat=2>Arxiu del Fòrum 2004 en vídeo</a></li> <li>Diari de Balears, 16/04/04 Brotons dirigirà la primera Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans</li> <li>Diari de Balears, 25/04/04 L’Orquestra dels Països Catalans donarà una major dimensió a la nostra llengua</li> <li>L’Estel, 01/05/04 L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans</li> <li>Diari de Balears, 12/05/04 Seleccionen 25 músics balears per a l'Orquestra dels Països Catalans. Brotons els dirigirà en la cloenda del Festival Mundial de la Joventut</li> <li>Vilaweb, 30/06/04 Una orquestra, teatre i art per acostar cultures </li> <li>Mallorcaweb, 25/07/04 <a href=http://www.mallorcaweb.net/forummusicae/textos/info.doc>Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans</a></li> <li>El Punt. Catclassics, 29/07/04 <a href='http://www.catclassics.com/asp/noticies/cos.asp?idop=1999'>L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans</a> es presentarà en el Festival de la Joventut</li> <li>Avui, 06/08/04 <a href=http://www.avui.com/avui/diari/04/ago/06/320206.htm>Gairebé 12.000 joves ocuparan el Fòrum a partir de diumenge</a></li> <li>Fòrum Barcelona 2004. Sala de Premsa, 10/08/04 <a href='http://media.barcelona2004.org/es/nota.html?id=3368'>La Orquesta de Jóvenes Intèrpretes de los Países Catalanes</a> ensaya la clausura del Festival Mundial de la Juventud con el objetivo de continuidad</li> <li>Agència EFE Catalunya, 10/08/04 Orquestra de Joves de Països Catalans s’estrenarà en el Fòrum</li> <li>AIS, 11/08/04 <a href='http://www.mail-archive.com/ais@araisempre.org/msg00796.html'>Festival de música, paraula jove.</a> Escrit de Cecili Buele</li> <li>La Malla, 11/08/04 <a href=http://www.lamalla.net/canal/forum2004/espectacles/article.asp?id=154535>Joves músics d’arreu dels Països Catalans</a> formen una orquestra</li> <li>Obra Cultural Balear, 11/08/04 <a href='http://www.ocbweb.org/noticies_v.php?idarticulo=2618'>El Fòrum rep els joves músics</a> de l'Orquestra dels Països Catalans </li> <li>La Malla, 11/08/04 <a href="http://www.lamalla.net/canal/forum2004/espectacles/article.asp?id=154535"> Es presenta aquest dissabte al Fòrum</a> Joves músics d’arreu dels Països Catalans formen una orquestra</li> <li>Vilaweb, 16/08/04 <a href=http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=885932> Èxit total per la primera actuació a Catalunya-nord de l'orquestre de joves intèrprets dels Països Catalans.</a></li> <li>Avui. Catclàssics, 12/08/04 <a href=http://www.catclassics.com/asp/noticies/cos.asp?idop=2087>L’Orquestra de Joves</a> dels Països Catalans debutarà al Fòrum</li> <li>Vilaweb, 14/08/04 <a href=http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=885772>Exclusiva : primera actuació avui, diumenge, a Perpinyà</a>, de l'Orquestra de joves intèrprets dels Països Catalans</li> <li>Fòrum Barcelona 2004 <a href=http://www.barcelona2004.org/esp/actualidad/noticias/html/f044415.htm>Últimas Noticias</a></li> <li>Fòrum Barcelona 2004, 14/08/04 <a href=http://media.barcelona2004.org/es/nota.html?id=3566#>Últimas Notas de Prensa</a></li> <li>Vilaweb, 14/08/04 <a href=http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=885396> L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans</a> s’estrena al Fòrum. Clausura el Festival Mundial de la Joventut</li> <li>Festival Mundial de la Juventud, 14/08/04 <a href='http://www.barcelona2004.org/festivaljoventut/cat/imatges.htm'>Galería de imágenes</a></li> <li>Vilaweb, 16/08/04 <a href=http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=885932> Èxit total per la primera actuació a Catalunya-nord de l'orquestre de joves intèrprets dels Països Catalans.</a></li> <li>Fòrum Musicae, 04/05 <a href=http://www.mallorcaweb.net/forummusicae/textos/provesPV2005.doc>Proves accés temporada 2005</a></li> <li>Diario de Mallorca, 17/08/04 Una orquestra jove singular</li> <li>Diari de Balears, 18/08/04 No vagi per dit. Concert </li> <li>Diari de Balears, 18/08/04 Les institucions avalen el futur de l’Orquestra dels Països Catalans </li> <li>Última Hora. Ibiza 20/08/04 Tres ibicencos en el debut de la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Dirigida por Salvador Brotons, se ha presentado en el Festival de la Juventud del Fòrum de Barcelona </li> <li>Diari de Balears, 21/08/04 El Fòrum Musicae i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans</li></ol> Amb la batuta a les mans de <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/Salvador Brotons.gif"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=Salvador%20Brotons.gif&mode=preview" align="left"></a>Salvador Brotons</a>, l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans –OJIPC-, una iniciativa que neix a Mallorca, sortida del cap i del cor de Magdalena González, presidenta de l’entitat Fòrum Musicae, ha aparegut en nombroses ocasions als mitjans de comunicació d’arreu dels Països Catalans. Ací només se n’han volgut recollir algunes, d’aquelles que es consideren més rellevants, pel que fa a la primera intervenció pública al Festival Mundial de la Joventut 2004 celebrat a la ciutat principatina de Barcelona, dins el Fòrum de les Cultures , i a la que es va fer, l’endemà mateix, a la seu catedral de la ciutat nordcatalana de Perpinyà. Tot i amb això, i ja se se n’ha fet esment, integren l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans joves i al•lotes del País Valencià, Franja de Ponent, Principat de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord, l’Alguer, les Illes Balears i Pitiüses. o o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o—o-o-o-o-o-o o <a href= http://www.mallorcaweb.net/forummusicae/temporada2006/Cartell_temporada_2006.pdf>Proves d’accés 2006</a> </div> <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/category.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/category/1764" title="Categoria: OJIPC">OJIPC</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/permalink.gif" alt="" /><a title="Enllaç fix a un article concret dels arxius del bloc -> F - L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans -OJIPC-" href="http://cil.cecili.cat/post/3207">Enllaç permanent</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/comment.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/post/3207#comments" title="Comentaris -> F - L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans -OJIPC-">Comentaris (8)</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/trackback.gif" alt="" />Retroenllaços (0)  <h2>E - Grans Llacs Africans</h2> CIL | 10 Març, 2005 16:44 | Compartir: <a href="http://latafanera.cat/submit.php?url=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3145&title=E+-+Grans+Llacs+Africans" title="latafanera.cat"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/latafanera.png" alt="latafanera.cat" /></a> <a href="http://www.facebook.com/share.php?u=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3145" title="facebook.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/facebook.gif" alt="facebook.com" /></a> <a href="http://www.google.com/bookmarks/mark?op=edit&bkmk==http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3145&title=E+-+Grans+Llacs+Africans" title="google.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/google.png" alt="google.com" /></a> <a href="http://www.technorati.com/faves?add=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3145&title=E%20-%20Grans%20Llacs%20Africans" title="technorati.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/extra/images/technorati.png" alt="technorati.com" /></a> <div> <a href="http://bloc.balearweb.net/post/164/3145">Grans Llacs Africans</a> (Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo. Em faràs ben content. Salut. CIL.) <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/281/dhu rwanda.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=281&resource=dhu%20rwanda.JPG&mode=preview" align="left"></a>En defensa d’aquella gent que, a Ruanda i el Congo, va denunciar violacions sistemàtiques dels drets humans Amb el títol L’hora de la veritat per a <a href="http://www.ub.es/solidaritat/observatori/llacs/analisi/aproxrwanburundi.htm">Ruanda</a> i el <a href="http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=414&idioma=2">Congo</a>, el representant legal de les víctimes i del <a href="http://www.veritasrwandaforum.org/dossier.htm">Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justicia a l’Àfrica dels Grans Llacs</a>, el missèr català Jordi Palou-Loverdos publica un saborós article al <a href="http://www.avui.com/avui/diari/05/mar/10/100110.htm">Diari Avui</a>, dijous, dia 10 de març de 2005. Hi explica clarament que dos <a href="http://www.avui.com/avui/diari/05/feb/23/80223.htm">catalans</a> i set missioners i cooperants de la resta de l’Estat espanyol perderen violentament la vida en els darrers 10 anys, mentre assistien la població local ruandesa i congolesa, denunciant la violació sistemàtica dels drets humans i sent testimonis incòmodes de crims sistemàtics produïts majoritàriament contra la població hutu de forma silenciada i en la més pura impunitat. Hi assenyala amb el dit allò que considera "part interessadament ocultada de l’estratègia planificada del conflicte" que viuen Ruanda i el Congo des de l’any 1990. <img src='http://www.elizagipuzkoa.org/home/argazkiak/Misiolariak3.jpg' style='border: 1px solid black; margin: 1em;' align='left'> En remarca tres grans blocs: <ol><li>Les morts violentes no investigades de catalans i espanyols en el conflicte.</li> <li>Les matances sistemàtiques de població civil desarmada, abans i després del magnicidi perpetrat contra els dos presidents hutu (de <a href="http://www.ub.es/solidaritat/observatori/llacs/analisi/aproxrwanburundi.htm">Ruanda</a> i el <a href="http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=414&idioma=2"></a> i de Burundi) assassinats.</li> <li>Els interesos econòmics i geoestratègics de multinacionals occidentals que lluiten pel control dels riquíssims recursos naturals localitzats en aquella zona (or, diamants, i, sobretot, el <a href="http://www.afrol.com/es/especiales/13258">coltan</a>).</li></ol> Després de quasi quatre anys d’investigació intensiva, presenta davant l’Audiència Nacional una querella criminal, per fer sortir a la llum tantíssims de fets que considera que han romàs fins ara deliberadament ocultats: <ol><li>el segrest, la tortura i la desaparició física del missioner empordanès Joaquim Vallmajó qui donà la vida a Ruanda;</li> <li>la mort violenta de quatre germans maristes espanyols a la República Democràtica del Congo;</li> <li>l’assassinat de tres cooperants de Metges del Món, entre ells la manresana Flors Sirera;</li> <li>els trets mortals infligits al missioner basc <a href="http://www.elizagipuzkoa.org/home/index.php?moduleName=Misioak&azpiAtala=Misiolariak&hizk=es">Isidro Uzcudún</a>;</li> <li>la pèrdua violenta de la vida de centenars de milers de <a href="http://www.survival.es/catalan/p01/fc03p01/fc09p01/twa.htm"> ruandesos</a> i congolesos que resten dins l’oblit.</li></ol> En resum, se'ns ve a dir que, amb la presentació d’aquesta querella criminal davant dels Tribunals de Justícia espanyols, es pretén fer surar la veritat d’aquesta casta de fets relacionats amb la regió africana dels Grans Llacs, concretament Ruanda i el Congo: <dl><dt>Fet ocultat: </dt><dd>la lluita per controlar l’explotació de la gran quantitat de recursos naturals (or, diamants coltan); </dd><dt> Fet comprovat: </dt><dd>cooperants que perden violentament la vida, en haver denunciat violacions sistemàtiques dels drets humans </dd><dt> Fet recent: </dt><dd>la defensa jurídica, heroica i perllongada, d’aquella gent que n’ha fet la denúncia </dd> <dt>Fet desitjat: </dt><dd>l’arribada de l’hora de la veritat per als violadors dels drets humans, superant traves de temps i d’espai.</dd></dl> D’altres enllaços d’interès sobre aquest assumpte: <ol><li><a href="http://www.veritasrwandaforum.org/dossier.htm">Forum Internacional de la Verdad</a></li> <li><a href="http://www.pangea.org/olivar/">Fundació s’Olivar</a></li> <li><a href="http://www.inshuti.org/">INSHUTI</a></li> <li><a href="”http://www.ub.es/solidaritat/observatori/llacs/analisi/aproxrwanburundi.htm”">Aproximació història a Rwanda i Burundi</a></li> <li><a href="”http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=414&idioma=2”">República Democràtica del Congo</a></li> <li><a href="”http://www.afrol.com/es/especiales/13258”">La fiebre del coltán</a></li> <li><a href="http://www.avui.com/avui/diari/05/feb/23/80223.htm">Querella a l’Audiència Nacional per la mort a Ruanda de dos catalans</a></li> <li><a href="http://www.peretarres.org/pauitreva/butlleti6.pdf"> Pau i treva</a></li> <li><a href="http://castellpau.novacis.org/trobada04/docs/Report_2aTrobadaCastellFigueres.pdf">Cultura de pau</a></li> <li><a href="http://www.acdma.org/premi.htm">Premi X Aniversari ACDMA</a></li> <li><a href="http://www.ua-ambit.org/libro132-3.htm">Àmbit Maria Corral</a></li> <li><a href="http://es.news.yahoo.com/050222/4/3x9hs.html">El juez de la Audiencia Nacional</a></li> <li><a href="http://premium.vlex.com/actualidad/Pais/Presentada_una_querella_genocidio_contra_decenas_altos_cargos_ruandeses/2100-17496501,01.html">Querella por genocidio</a></li> <li><a href="http://www.umoya.org">Comités Solidaridad África Negra</a></li> <li><a href="http://bloc.balearweb.net/post/281/4071">Conferència sobre denúncia presentada</a></li></ol> Contactes: • HELENA POL: helenapol@yahoo.es Telf.699629016 Responsable de premsa del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs. • JORDI PALOU-LOVERDOS: palou-rognoni.advocats@icab.es Tel. 661574375 Representant legal, portaveu víctimes i del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs. • JUAN CARRERO: olivar@pangea.org Tel. 971.618593 President del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs. . =0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . Dimarts, dia 22 de febrer de 2005, el <a href="http://elmundo.es/elmundo/2005/02/17/solidaridad/1108641468.html">Fòrum</a> <a href="http://es.news.yahoo.com/050217/4/3wwkm.html">Internacional</a> per a la <a href="http://www.ultimahora.es/segunda.dba?2240+7+307827">Veritat </a>i la <a href="http://www.elmundo.es/accesible/ultimas/noticias/60/1108641468.html">Justícia </a>a l’Àfrica dels Grans Llacs<img src='http://www.ard-rwanda.org.rw/images/worksh24.jpg' align='left'>fa una roda informativa pública al Centre de Premsa de Madrid sobre la querella que presenta davant l’Audiència Nacional contra alts càrrecs de l’estat de Rwanda. <img src='http://www.kathymcmahon.utvinternet.com/mrn/newspics/mckinney1.jpg' align='right'> Hi prenen part i hi donen suport Juan Carrero (president del Fòrum); Adolfo Pérez Esquivel (premi Nobel de la Pau); Elisée Ndayisaba (president d’associació de víctimes a Àfrica Central); Jordi Palou (missèr); Cynthia Mckinney (congresista afronordamericana); víctimes i familiars de víctimes catalanes, espanyoles i rwandeses; testimonis en l’exili de hutus i tutsis; ajuntaments de Manresa, Figueres i Navata... El Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs insta la investigació de la mort de dos catalans i set espanyols a la República Democràtica del Congo (metge, infermera, periodista i missioners). <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/carrero sampol.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=carrero%20sampol.jpg&mode=preview" align="left"></a> Totes les víctimes catalanes i espanyoles assistien prioritàriament la població local i van ser en tots els casos testimonis incòmodes de les matances produïdes a la població hutu d’ambdós països. <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=gent%20ruandesa.jpg&mode=preview" align="left"></a> S’han obtingut testimonis i proves excepcionals que acrediten la responsabilitat de la cúpula político-militar del Front Patriòtic Rwandès (FPR) en l’organització de matances selectives i sistemàtiques, tant dels catalans i espanyols referits, com de rwandesos i congolesos entre l’any 1990 i el 2004. En aquest període han perdut la vida prop de set milions de persones, una gran part dones i nens. Segons l’organització International Rescue Committee gairebé quatre milions de persones han mort directament o indirectament a causa d’aquest conflicte des de l’any 1998 en la R.D. Congo. <img src="http://americanradioworks.publicradio.org/features/justiceontrial/images/chronology/Habyarimana.jpg" align="left"><img src="http://www.arib.info/Cyprien_Ntaryamira.jpg" align="right">En el marc de la investigació realitzada, s’ha pogut identificar un dels membres del comandament secret de l’FPR, “Network”, que va atemptar contra l’avió en el qual viatjaven els presidents de Rwanda i Burundi, Juvenal Havyarimana i Cyprien Ntaryamira, ambdós pertanyents a l’ètnia hutu. El Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs ha proporcionat aquesta important prova a la justícia francesa que investiga el citat atemptat.Aquesta revelació es correspon amb dos informes secrets elaborats per Michael Hourigan, com a inspector de les Nacions Unides, que impliquen directament el president del govern rwandès, Paul Kagame. <img src='http://www.empereur.com/nations/rwanda/kagame1.jpg' align='left'> La fiscalia del TPIR (ONU) va mantenir en secret l’informe, que va ser filtrat parcialment a un periodista del National Post de Canadà, qui va denunciar els fets, quan estava la investigació en curs. En una part coneguda de l’informe es fa referència a la mort dels dos catalans i set espanyols. Aquest conflicte no només és la història de la lluita per l’accés al poder d’elements extremistes i criminals, sinó també i, sobretot, del pillatge i la lluita pel control de la explotació dels riquíssims recursos naturals (or, diamants i, sobretot, el <a href="http://www.afrol.com/es/especiales/13258">coltan </a>, utilitzat per la fabricació de mòbils, míssils, etc.) de la part oriental de la R. D. Congo. Pillatge en el qual han intervingut a més d’actors locals també grans empreses transnacionals occidentals, principalment d’Estats Units, Canadà i Europa, segons la ONU. <img src='http://images.google.es/images?q=tbn:pMmSeogljTQJ:www.sunchaleshoy.com.ar/columnas/esquivel/imagenes/esquivel_80.jpg' align='left'> Gran part d’aquest drama humà i ecològic ha estat deliberadament ocultat i sovint estratègicament manipulat. Aquesta acció de justícia pretén acabar amb la situació d’impunitat, fer públiques les veritats ocultades d’aquest conflicte i contribuir d’aquesta forma a la pacificació de la gent i pobles d’aquesta zona de l’Àfrica Central. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - </div> <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/category.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/category/4016" title="Categoria: ÀFRICA">ÀFRICA</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/permalink.gif" alt="" /><a title="Enllaç fix a un article concret dels arxius del bloc -> E - Grans Llacs Africans" href="http://cil.cecili.cat/post/3145">Enllaç permanent</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/comment.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/post/3145#comments" title="Comentaris -> E - Grans Llacs Africans">Comentaris (1)</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/trackback.gif" alt="" />Retroenllaços (0)  <h2>D - Dia a dia, al llarg d'un any </h2> CIL | 06 Març, 2005 11:34 | Compartir: <a href="http://latafanera.cat/submit.php?url=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3088&title=%3Cb%3ED+-+Dia+a+dia%2C+al+llarg+d%27un+any+%3C%2Fb%3E" title="latafanera.cat"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/latafanera.png" alt="latafanera.cat" /></a> <a href="http://www.facebook.com/share.php?u=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3088" title="facebook.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/facebook.gif" alt="facebook.com" /></a> <a href="http://www.google.com/bookmarks/mark?op=edit&bkmk==http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3088&title=%3Cb%3ED+-+Dia+a+dia%2C+al+llarg+d%27un+any+%3C%2Fb%3E" title="google.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/google.png" alt="google.com" /></a> <a href="http://www.technorati.com/faves?add=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F3088&title=%3Cb%3ED%20-%20Dia%20a%20dia%2C%20al%20llarg%20d%27un%20any%20%3C%2Fb%3E" title="technorati.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/extra/images/technorati.png" alt="technorati.com" /></a> <div> <a href=http://bloc.balearweb.net/164>Dia a dia, al llarg de l'any</a> (Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo. Em faràs ben content. Salut. CIL.) L'Associació Amics del Poble Sahrauí, seguint la iniciativa presentada també en altres indrets de l'estat espanyol, convoca entitats i persones de Mallorca a concentrar-se davant la seu de la Delegació del Govern. ¿Motiu? Protestar públicament i democràticament contra la política repressiva, intensificada recentment al Sàhara Occidental, que hi exerceixen les forces d'ocupació marroquines. Representants de partits polítics, d'organitzacions sindicals, d'entitats socials s'hi han fet presents, donant suport a la iniciativa. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/PRO SAHARA 2005 H.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=PRO%20SAHARA%202005%20H.JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/PRO SAHARA 2005 A.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=PRO%20SAHARA%202005%20A.JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/PRO SAHARA 2005 C.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=PRO%20SAHARA%202005%20C.JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/PRO SAHARA 2005 D.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=PRO%20SAHARA%202005%20D.JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/PRO SAHARA 2005 B.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=PRO%20SAHARA%202005%20B.JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/PRO SAHARA 2005 E.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=PRO%20SAHARA%202005%20E.JPG&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/PRO SAHARA 2005 F.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=PRO%20SAHARA%202005%20F.JPG&mode=preview" /></a> . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . La "Fundación Iberostar", presidida pel Sr. Miquel Fluxà, i "Sa Nostra, Caixa de Balears", presidida pel Dr. Llorenç Huguet, han organitzat una conferència titulada Compromesos amb Anantapur, a càrrec del Sr. Vicente Ferrer, qui ha exposat les seves experiències a l'Índia i ha presentat els projectes de futur de la Fundación Vicente Ferrer. A l'acte, realitzat a l'Auditori del Conservatori Superior de Müsica i Dansa de les Illes Balears, a Palma, han assistit les màximes autoritats autonòmiques, locals i municipals del Partit Popular. . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href="http://bloc.balearweb.net/281">17. Piercing, d'Antonina Canyelles</a>. Antonina Canyelles i Colom acaba de publicar un llibre de poemes que duu per titol Piercing . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href="http://bloc.balearweb.net/post/164/3751">16. Cooperatives de treball</a>. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/cooperatives de treball associat.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cooperatives%20de%20treball%20associat.JPG&mode=preview" align="left"></a> Dia 6 de maig se celebra el Dia del Cooperativisme. Amb l’objectiu de reconèixer el paper de les cooperatives en el desenvolupament econòmic i social, i d’impulsar-ne la promoció per part dels governs i de les organitzacions, des de l’any 1995 se celebra aquesta Jornada internacional arreu del món, fruit d’una Resolució de l’Assemblea General de l’ONU. En el marc d’aquesta celebració, també a Mallorca s’organitzen actes diversos: Alumnes i professors d’escoles cooperatives mallorquines participen en la tasca d’aplicar el material didàctic “Coneix la Cooperativa de Treball”, que ha elaborat la <a href="http://www.cooperativesdetreball.coop/"> Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears</a>. A l’acte institucional d’obertura de la jornada, on es llegeix el Manifest Cooperatiu, se succeeix una taula rodona sobre Les polítiques per a la promoció del cooperativisme i de l’economia social. Moderades pel president de la Unió de Cooperatives de Treball, Enric Pozo Mas, hi intervenen persones diverses, com és ara el representant de la Unió de Cooperatives de Treball de Múrcia, Juan Antonio Pedreño; la representant del Govern de les Illes Balears, Margarita Pizà; i el representant del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, Juan José Barrera. El lloc escollit és el Club Nàutic de Can Pastilla, carrer Virgili, 27, Can Pastilla, Palma. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/cooperatives de treball associat 01.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cooperatives%20de%20treball%20associat%2001.JPG&mode=preview" align="left"></a> S’hi fa la cloenda amb un sopar al qual pot assistir qui n’hagi adquirit els tiquets (abans del 3 de maig de 2005): Tel.: 971 205 028 – 971 294 769 Fax: 971 294 769 – c-el: gerencia@cooperativesdetreball.coop http://www.cooperativesdetreball.coop . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . 15. A les vies del tren: Parc Sí, Asfalt No. Així es manifesta la ciutadania dels barris de Son Forteza, Son Oliva, Son Costa, els Hostalets, el Capitol i les zones de Balmes i Marquès de la Fontsanta, a Palma. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat parc de les vies 2005 1.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20parc%20de%20les%20vies%202005%201.JPG&mode=preview" align="left"></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat parc de les vies 2005 b.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20parc%20de%20les%20vies%202005%20b.JPG&mode=preview" align="right"></a>Després que l’Ajuntament de Palma ha anunciat la construcció de quatre carrils de circulació massiva de vehicles (25.000 al dia) als terrenys on són situades avui dia les vies del tren. La gent s'adona que allò que havia de ser un parc per a la ciutadania, pot convertir-se en un nou mur de trànsit dens, amb perill, renou i contaminació per a uns barris que fins ara havien tengut certa tranquil·litat.Ho veuen com una amenaça molt greu! <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat parc de les vies 2005 a (1).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20parc%20de%20les%20vies%202005%20a%20(1).JPG&mode=preview" align="left"></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat parc de les vies 2005 a.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20parc%20de%20les%20vies%202005%20a.JPG&mode=preview" align="right"></a>L’alarma augmenta el dia que se sap que “l’Ajuntament vol arrabassar els arbres del parc de Son Forteza”. Aleshores es convoca una concentració en aquell indret. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat parc de les vies 2005 c (1).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20parc%20de%20les%20vies%202005%20c%20(1).JPG&mode=preview" align="left"></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat parc de les vies 2005.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20parc%20de%20les%20vies%202005.JPG&mode=preview" align="right"></a>Amb la convicció que encara hi ha temps d’aturar aquest projecte, un bon grapat de persones s’hi concentren, escolten atentament les paraules de representants de la plataforma –una veïnada, un veïnat i una alumna del col•legi de la barriada-, i hi donen suport amb unes bones mamballetes i la compra de pancartas que s’han confeccionat per ser posades a les façanes dels edificis amb el lema: “PARC SÍ, ASFALT NO”. No transcorren ni 48 hores. Amb la prepotència que caracteritza l'equip de govern municipal que presideix la batlessa Catalina Cirer, les màquines s'hi tornen a fer presents. Més aviat que de pressa, amb la rapidesa d'un llamp, aconsegueixen d'arrabassar-hi tota quanta planta vivent troben plantada al Parc de Son Forteza. Davant la mirada estupefacta de veinades i veinats que n'han de presenciar l'escena, mossegant-se la llengua a les totes... Davant la mirada espantada d'uns infants que no s'ho acaben de creure: en què quedam? Hem d'estimar els arbres o els hem de destrossar? De què serveix plantar plantar arbres, si llavors venen i els arrabassen? Per què hem de celebrar el Dia de l'Arbre, segons diu la senyora batlessa, si tanmateix llavors ordenarà que els llevin? On han anat a parar tots aquells arbres que havien estat plantats un bon dia al nostre barri? Per què s'enduen els arbres d'aquest parc, quan vivim en una ciutat que en té tan pocs? Efectivament, accions municipals fetes així, de tan mala manera, no tenen nom! . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href="http://bloc.balearweb.net/post/164/3442">14. XI Mostra Folklòrica Internacional a Palma</a> <img src='http://www.cicspain.com/i/f_folk02.jpg' style='border:1px solidblack;' align='left'>Ens hagués agradat ben molt poder penjar a les planes de <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/1810>Picalsud </a>algunes imatges vives de la <a href=http://www.cicspain.com/home_es.html>Mostra Folklòrica</a> que s’està realitzant a Palma aquesta primavera de 2005… Unes imatges que reproduïssin els moviments i les danses, sobretot, d’aquells grups folklòrics que, segons el luxós <a href="http://www.worldfolkdance.com/pdf/wfdf2005.pdf">programa</a> penjat a la xarxa d'internet <próximos eventos>, s'han fet presents entre nosaltres provenint del Sud… Camerun, Colòmbia, Egipte, Ghana, Mèxic, Puerto Rico, Rep. Democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, etc. Ens ha resultat difícil, gairebé impossible, veure'n cap… <img src='http://www.cicspain.com/i/folk03.jpg' style='border:1px solidblack;' align='left'>Ens ha sorprès agrament... Sobretot, vist el programa i la munió de grups participants, qui l’organitza, el patrocina i li dóna suport: COMITÉ DE HONOR: Molt Honorable Sr. Jaume Matas i Palou - Honorable Sra. Antònia Munar i Riutort - Honorable Sr. Joan Flaquer Riutort - Excma. Sra. Catalina Cirer Adrover. XI Festival Mundial de Danses Folklòriques (World Folkdance Festival) Palma de Mallorca (29 de març - 2 d’abril de 2005) <a href=http://www.cicspain.com/home_es.html>Patrocinat per:</a> Ajuntament de Palma – Govern de les Illes Balears (Conselleria de Turisme) – Consell de Mallorca – GrupHotel ”Miércoles, jueves y viernes 30 y 31 de Marzo y 1 de Abril: Durante estos tres días habrá actuaciones de los grupos. Por las noches una selección de los grupos serán invitados a actuar en Galas Especiales. La Competición Internacional también tendrá lugar para aquellos grupos que deseen participar y que previamente hayan sido aceptados. Los grupos tendrán tiempo libre a lo largo del Festival para relajarse y disfrutar con las actuaciones de los otros grupos”. Als cinc escenaris que hem tengut l’oportunitat de visitar –plaça d’Espanya, plaça de l’Olivar, plaça Major, plaça de Cort i passeig del Born-, hem pogut veure i admirar dansaires d’alguns països del Nord –<a href=http://adoptabulgaria.gavaciutat.net/bulinfocat.html>Bulgària</a>, Estònia, Finlàndia, Madrid, Mallorca, Suècia, Turquia…-. Tots de Tramuntana amunt. Del Sud només hi hem pogut detectar, a l’escenari instal•lat a la plaça de Cort, un grup de dansaires que provenien d’Egipte… Ens hagués agradat ben molt poder coincidir amb dansaires de Ruanda, que, segons s’afirmava a la premsa, també són presents en aquesta Mostra Folklòrica d’enguany. Però el vent de la bona sort no ha bufat avui a favor nostre. Ens hem hagut de quedar amb les ganes de poder presenciar-ne aquelles danses tan frenètiques i renoueres, al so i al ritme dels tambors africans… Tant de bo que se'ns pogueren alegrar els ulls i l'oïda amb la presència sempre viva, damunt l'escenari muntat a la plaça Major de Palma, d'una colla de bastonaires catalana! <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/aXI Festival Danses Palma catalanes (4).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aXI%20Festival%20Danses%20Palma%20catalanes%20(4).JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/aXI Festival Danses Palma catalanes (10).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aXI%20Festival%20Danses%20Palma%20catalanes%20(10).JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/aXI Festival Danses Palma catalanes (1).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aXI%20Festival%20Danses%20Palma%20catalanes%20(1).JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/aXI Festival Danses Palma catalanes.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aXI%20Festival%20Danses%20Palma%20catalanes.JPG&mode=preview" /></a> . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3427>13. Software lliure a l'Administració pública</a> La implantació de <a href=http://www.gnu.org/home.ca.html>software lliure</a> a l’Administració pública La gent usuària dels nombrosos serveis que presta en el camp de la informàtica una entitat tan prestigiosa com és ara <a href=http://www.softcatala.org/>SoftCatalà</a>, pot alegrar-se ben molt en comprovar que fins i tot n’ha ressonat el nom al mateix <a href=http://www.congreso.es/>Congrés dels Diputats</a>. Així figura al Butlletí Oficial de les Corts Generals <a href=http://www.e-noticies.com/html/20050330/softwarelliureERC.pdf > Congrés dels Diputats</a> núm. 145-1 de dia 4 de gener de 2005. Es tracta del contengut d’una proposició de llei, que hi ha presentat el Grup Parlamentari d’ <a href=http://www.esquerra.org/>Esquerra Republicana (ERC)</a>, fent referència a mesures que convé adoptar amb la finalitat d’implantar el software lliure a l’Administració de l’Estat. Aquesta iniciativa parlamentària comporta una bona passa endavant, en el camp de l’ús de les noves tecnologies a l’interior de les administracions públiques. Just a l’exposició de motius, ja s’hi desvetllen alguns aspectes que es poden considerar força rellevants: Avantatges del software lliure: <ol><li>Optimització de la inversió</li> <li>Foment de la innovació tecnològica</li> <li>Independència del proveïdor</li> <li>Seguretat i privacitat de les dades</li> <li><a href=http://www.softcatala.org/jornades/>Foment de la llengua pròpia</a></li></ol> S’hi diu que l’Administració de l’estat, com a institució responsable del desenvolupament tecnològic i de la democratització de l’accés a les noves tecnologies dins la societat espanyola, no pot mantenir-se en una actitud passiva davant dels canvis successius i els avantatges tecnològics que comporta la irrupció del software lliure aquests darrers anys. S’hi afirma que l’Administració de l’Estat ha de ser l’eix motor principal d’aquests canvis tecnològics, i ha d’incentivar el desenvolupament, la distribució i l’ús d’aquest tipus de software basat en llicències de codi obert a l’Estat espanyol i, especialment, a l’interior de la pròpia Administració. S’hi esmenta que Txina, Perú, Mèxic, Brasil i altres estats d’arreu del món ja van prenent mesures ben concretes, que tendeixen a adoptar el sistema GNU/Linux a tots els àmbits de les seves administracions públiques. Resulta desitjable que, a més d’haver estat presa en consideració, aquesta proposició de llei del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) arribi a ser aprovada, més prest que tard, amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris. . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3399>12. Festa de l'Àngel 2005, al castell de Bellver</a> Com cada any des de fa dècades la Federació d’Associacions de Veïns de Palma</a> organitza també enguany, durant tot el dia, diumenge, dia 3 d’abril al castell de Bellver, la tradicional trobada ciudadana que acostuma a arreplegar milers de persones que hi pugen a menjar les darreres panades… <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/favv (1).jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=favv%20(1).jpg&mode=preview" align="left"></a> Fomentar la solidaritat veïnal també ha estat una de les tasques presents, al llarg d’aquestes darreres dècades, en la celebració de la Festa de l’Àngel que la Federació d’Associacions de Veïns de Palma ha organitzat anualment al Castell de Bellver. Un cas ben concret és l'<a href=http://www.enlaceong.org.ve/efip.htm>EFIP</a>, l'Equip de Formació, Informació i Publicacions. <a href='http://bloc.balearweb.net/resource/164/faavvciutat festa angel 22.jpg'><img style='margin: 5px; border: 0px;' alt='' src='http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164& resource=faavvciutat%20festa%20angel%2022.jpg&mode=preview' align='left'></a> Des de <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/1810>Picalsud</a> volem fer-nos ressò d’alguna d’aquestes celebracions festives que s’hi han duit a terme, amb caràcter solidari ben marcat. Particularment rellevant és aquella que va fer-se l’any 1992: d’una forma molt solidària, s’hi va fer present en aquell any la commemoració del cinquè aniversari de l’arribada de gent europea a Amèrica Llatina… <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/faavvciutat festa angel 37.jpg"> <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164& resource=faavvciutat%20festa%20angel%2037.jpg&mode=preview" align="left"></a>Amb la campanya denominada SOLISUD el conjunt d’associacions veïnals integrades dins la F.AA.VV. realitzaren activitats diverses. Entre d’altres, recolliren donatius i aportacions voluntàries que permeteren connectar, directament i sense intermediaris, amb algunes iniciatives concretes que es duien a terme en alguns indrets d’Amèrica Llatina. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/faavvciutat festa angel 12.jpg"> <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164& resource=faavvciutat%20festa%20angel%2012.jpg&mode=preview" align="left"></a> Concretament, amb l’<a href=http://www.apalancar.org/organizaciones/detalle.asp?id_org=135>Equip de Formació, Informació i Publicacions</a> de Veneçuela, una organització fundada l’any 1972, es contribuïa a fer que la joventut dels sectors populars esdevengués un factor fonamental en el desenvolupament social i econòmic de les comunitats locals, mitjançant la seva formació integral i la seva incoporació al camp laboral. Situada en una de les barriades perifèriques de la ciutat de Caracas, anys després d’haver rebut aquelles quantitats recaptades per la F.AA.VV. de Palma, l’<a href=http://www.enlaceong.org.ve/efip.htm>EFIP</a> continuava mantenint contactes freqüents amb gent de Mallorca, relacionada amb aquelles tasques que s'hi continuaven desplegant <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/faavvciutat festa angel 05.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164& resource=faavvciutat%20festa%20angel%2005.jpg&mode=preview" align="left"></a> Tant la Festa de l’Àngel, celebrada aleshores al bosc del castell de Bellver, com moltes d'altres actuacions anteriors i posteriors, -com és el cas d’aquell sopar multitudinari que es va realitzar al recinte del Pueblo Español de Ciutat- servirien moltíssim per ajuntar unes entitats veïnals que contribuïen significativament a incrementar actituds solidàries entre la gent resident a les diverses barriades de Palma. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/faavvciutat festa angel 02.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=faavvciutat%20festa%20angel%2002.jpg&mode=preview" align="left"></a>La Campanya veïnal SOLISUD hi havia contribuït, sens dubte, d’una forma considerable. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/1a pancarta festa angel 2005.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=1a%20pancarta%20festa%20angel%202005.jpg&mode=preview" align="left"></a>Tot i amb això, i com afirma la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, Rosa Bueno, aquest any, coincidint amb la mort del Papa Joan Pau II, s'hi ha "imposat el dol per decret de Batlia" que ha establert la senyora batlessa: s'ha suspès tota quanta activitat tengués a veure amb la presència institucional oficial... <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/2a pancarta festa angel a 2005.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=2a%20pancarta%20festa%20angel%20a%202005.jpg&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/3a angels festa 2005.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=3a%20angels%20festa%202005.jpg&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/4a angel festa 2005.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=4a%20angel%20festa%202005.jpg&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/5a xeremiers festa angel 2005.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=5a%20xeremiers%20festa%20angel%202005.jpg&mode=preview" /></a> Malgrat l'opinió contrària de representants d'associacions veïnals: consideren més adient aprofitar l'avinentesa de la celebració de la tradicional Festa de l'Àngel per convidar la gent que hi assisteix a retre-li un senzill homentatge, com pot ser el manteniment d'uns moments de silenci, en record i respecte cívic de qui ha estat el Papa catòlic durant més de dues dècades seguides <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/12a rosa festa angel 2005.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=12a%20rosa%20festa%20angel%202005.jpg&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/13a ballada festa angel 2005.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=13a%20ballada%20festa%20angel%202005.jpg&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/15a gent festa angel 2005.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=15a%20gent%20festa%20angel%202005.jpg&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/14a gent festa angel 2005 a.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=14a%20gent%20festa%20angel%202005%20a.jpg&mode=preview" /></a> . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3274>11. Festa solidària: enfila't pel tsunami</a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/tsunami.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=tsunami.jpg&mode=preview" align="left"></a> Diumenge, dia 20 de març de 2005, a partir de les 10.30 h, a Dalt Murada de Palma -Bastió d'en Berard-, l'<a href=http://www.lamevaweb.info/post/241/6451>A.VV. Sa Calatrava</a>, <a href=http://www.torsimany.ua.es/sao/verNoticia.php?id=20040224135020>Bombers sense Fronteres</a> i <a href=http://www.castellersdemallorca.com/>Castellers de Mallorca</a> organitzen una <a href=http://www.lamevaweb.info/post/241/19569>festa solidària</a> que compta amb la participació de nombroses entitats, amb la finalitat de recaptar fons d'ajuda a la gent afectada pel tsunami. S'hi espera l'anada massiva de molta gent que té l'oportunitat de presenciar un bon cercavila, tallers infantils i juvenils, coral d'adults, actuació castellera, torrada, ballada popular... com figura al programa i al cartell que s'ha repartit arreu arreu. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat dalt murada pel tsunami (2).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20dalt%20murada%20pel%20tsunami%20(2).JPG&mode=preview" align=/></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat dalt murada pel tsunami (1).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20dalt%20murada%20pel%20tsunami%20(1).JPG&mode=preview" align=/></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat dalt murada pel tsunami (3).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20dalt%20murada%20pel%20tsunami%20(3).JPG&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat dalt murada pel tsunami (10).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20dalt%20murada%20pel%20tsunami%20(10).JPG&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat dalt murada pel tsunami (5).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20dalt%20murada%20pel%20tsunami%20(5).JPG&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat dalt murada pel tsunami (17).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20dalt%20murada%20pel%20tsunami%20(17).JPG&mode=preview" /></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat dalt murada pel tsunami (13).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20dalt%20murada%20pel%20tsunami%20(13).JPG&mode=preview" /></a> . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>10. Mercadet veïnal a la plaça Santa Pagesa</a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/2963-AVV SANTA PAGESA.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=2963-AVV%20SANTA%20PAGESA.JPG&mode=preview" align="left"></a>Dissabte, dia 19 de març, a partir de les 11 del matí, l'Associació de Veïnats Santa Pagesa organitza un mercadet a la plaça del mateix nom, amb la finalitat de recaptar fons destinats a les activitats que vol l’entitat, en benefici de la barriada. <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=DIRECTIVA%20AVV%20SANTA%20PAGESA.JPG&mode=preview" align="left"></a>El local de Picalsud – associació cultural de carácter cívic – durant uns dies ha estat posat a disposició de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa, donant aixopluc a tot quant pugui recollir-se. <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=DIRECTIVA%20AVV%20SANTA%20PAGESA%20(3).JPG&mode=preview" align="left"></a>Membres de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnats Santa Pagesa s’encarreguen de recollir, ordenar, classificar i preparar tot el material recollit: casetes, videos, dvd, discos, juguetes, bijuteria, collars, arracades, polseres, quadrets, llàmines, etc.. Una activitat que, sens dubte, ha de servir perquè hi hagi més persones del barri que s’apuntin a col•laborar amb aquesta entitat veïnal que vol treballar per dinamitzar-lo i millorar-lo en tantíssims d’aspectes. Si qualcú vol posar-s’hi en contacte més directe, ho pot fer: al telèfon : 971 914626 o al c-el : avsantapagesa@terra.es. En un dia de sol esplèndid, un cop ben disposada la paradeta a l'espai lliure públic del carrer Blanquerna, l'èxit de vendes resulta espectacular. Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Santa Pagesa s'han quedat amb les ganes de tornar a repetir l'experiència. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat mercadet santa pagesa a.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20mercadet%20santa%20pagesa%20a.JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat mercadet santa pagesa c.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20mercadet%20santa%20pagesa%20c.JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat mercadet santa pagesa d (1).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20mercadet%20santa%20pagesa%20d%20(1).JPG&mode=preview" /></a><a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat mercadet santa pagesa d.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20mercadet%20santa%20pagesa%20d.JPG&mode=preview" /></a> . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3244>9. Concentració a favor de la pau i la llibertat</a> <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aanoalaguerraIrak%20US%20Soldat.jpg&mode=preview align='left'></a>Es compleix el segon aniversari de la invasió de l’Irak per les tropes nordamericanes. Un fet que va provocar multitudinàries manifestacions de protesta arreu del planeta. També aquí, a Mallorca. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/aanoalaguerrasoldats.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aanoalaguerrasoldats.jpg&mode=preview" align="left"></a>La Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, que s’afanyà a arreplegar desenes de milers de persones contra l’inici de les operacions militars, torna a convocar ara la ciutadania mallorquina. Es tracta d’un acte més senzill: una concentració cívica el proper dissabte, dia 19 de març de 2005, a les 12 del migdia, a la plaça de l’Olivar, de Palma. S’integra, així, en la celebració de la Jornada Internacional de Mobilitzacions que es realitza arreu del planeta. <img src='http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CIUTAT%20no%20a%20la%20guerra%202005.JPG&mode=preview' align='left'></a>Amb un sol esplèndid de primavera, s'arriben a concentrar a la plaça de l'Olivar, a Palma, un bon grapat de desenes de ciutadanes i ciutadans que, amb la seva presència i els seus aplaudiments, donen suport al manifest elaborat per la Plataforma per la Democràcia i la globalització Social. <img src='http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CIUTAT%20no%20a%20la%20guerra%202005%20(1).JPG&mode=preview' align='left'></a>El text, en català, és llegit per dos joves - un mallorquí i un sahrauí (que s'hi expressa a la perfecció!). <img src='http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=2005%20CIL%20AMB%20DIRIGENTS.JPG&mode=preview' align='left'></a>Representants de les entitats que integren la plataforma compten amb la presència entusiasta d'una bona colla d'infants sahrauïns que són a Mallorca seguint el programa Vacances en Pau, al front del qual es troba Carme Barceló. <img src='http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CIUTAT%20no%20a%20la%20guerra%202005%20(2).JPG&mode=preview' align='left'></a>José Luis Aparicio s'encarrega d'una megafonia que, com sempre, hi acompanya i ambienta a la perfecció.<a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/ciutat no a la guerrasahrauins.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20no%20a%20la%20guerrasahrauins.JPG&mode=preview" ></a> <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/aaNO-A-LA-GUERRA.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aaNO-A-LA-GUERRA.jpg&mode=preview" align="left"></a>S’hi vol tornar a dir ben fort ¡¡No a la Guerra!! S’hi vol reclamar també ¡¡Llibertat per a Irak, Palestina i Sàhara, tres punts calents on avui dia es troba en greu perill la pau i la capacitat de decidir lliurement. . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>8. Nou bar de copes i de converses per a la gent jove</a> Dissabte, 12 de març de 2005. <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=berc%202005%20executiva%20bar%20pompeyo%20(22).JPG&mode=preview" align="left"></a> La gent jove de Mallorca, - i la no tan jove també -, compta des d'avui mateix amb un nou espai per a la trobada i l'encontre amistós: es tracta d'un bar de copes i de converses: el Bar Pompeyo, situat a la barriada palmesana de Son Oliva, al carrer Tinent Oyaga, 30A (el de la via del tren de Sóller...) <img src='http://www.esquerra.org/illes/xisco.gif' align='left'>Des d'avui mateix és regentat per <a href=http://www.jerc.net/desembre04.htm>Xisco Jaume Méndez</a>, líder durant anys de les <a href=http://www.jerc.net/illes/>JERC-Illes</a>, qui a partir de les 20:00 hores d'avui capvespre (dissabte, 12/03/05) comença a posar-se darrera la barra, al front d'un establiment d'aquestes característiques. L'Executiva d'<a href=http://www.esquerra.org/illes/>ERC-Mallorca</a> en ple s'hi va fer present ahir a la nit, i pogué assaborir els deliciosos plats que s'hi ofereixen. Tothom en sortí força satisfet. <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cerc%202005%20executiva%20bar%20pompeyo%20(15).JPG&mode=preview" align="left"></a> . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>7. Video-fòrum i debat sobre la situació de les dones a les nostres societats</a> Dissabte, 12 de març de 2005. <img style='margin: 5px; border: 0px;' alt='' src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aerc%202005%20dia%20de%20la%20dona%20(4).JPG&mode=preview" align="left"</a><a href=http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-1022626.html>Carme Porta i Abad</a>, diputada al Parlament de Catalunya, i a la vegada màxima responsable de la Secretaria de la Dona d’ERC, es fa present a Palma, amb motiu d’una Jornada de la Secretaria de la Dona, durant la setmana de celebració del Dia Internacional de les Dones. La diputada catalana intervé en un acte, presentat per <a href=http://www.somiseremradio.org/manifest.htm>Margalida Seguí</a>, secretària de la Dona d’ERC-Illes, i realitzat al Centre Social Flassaders, davant d’un auditori que segueix amb molt d’interès les explicacions que s’hi donen. Les imatges que s’hi projecten giren entorn de l’experiència de la diputada neozelandesa. Les seves anàlisis i propostes socioeconòmiques, sorgides d’una particular i singular perspectiva femenina, queden ben reflectides en la pel•lícula que duu per títol Si les dones comptessin<a href=http://www.bullfrogfilms.com/catalog/whohv.html> (Who’s counting)</a>. <img src='http://www.bullfrogfilms.com/photos/whoimage.jpg' align='left'><a href=http://www.law.unimelb.edu.au/db/diary/Detail.CFM?DiaryID=420%20>Marilyn </a><a href=http://216.239.59.104/search?q=cache:vj2QdPboHYsJ:www.metaphorik.de/04/alexander.pdf+%22marilyn+warin%22&hl=ca>Warin </a> esdevé l’única diputada del Parlament neozelandès, parlamentària del Comitè de Despeses Públiques, i, posteriorment, l’única dona amb què compta el govern del país.Les seves conviccions polítiques antinuclears la duen a retirar-se de la política. Mentre hi està ficada, l’objectiu que persegueix aquesta dona és que tothom l’entengui; fins i tot quan parla de l’economia mundial, talment com si es tractàs de l’administració domèstica del món. <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src='http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aerc%202005%20dia%20de%20la%20dona%20(3).JPG&mode=preview' align='left'</a> Tot seguit, s’hi desplega un video-fòrum i debat sobre la situació de les dones a la societat. D’entre els assumptes que s’hi susciten, hom pot destacar-ne alguns com a més rellevants: <ol><li>L’ús del temps defineix les nostres vides humanes... La invisibilitat del treball de les dones omple el temps de manera improductiva... Fins al punt que la vida de milions de dones en aquest món passa de no ser ningú durant dècades a ser un maldecap abans de morir.</li> <li>La ingent feina domèstica que fan les dones arreu del món pràcticament no té cap importància en termes macroeconòmics. Només s’hi comptabilitza l’economia monetària.</li> <li>La pujada del PIB no té res a veure amb l’augment real de benestar per al poble ni per a la majoria de les dones d’un país.</li> <li>L’actual sistema econòmic en el qual vivim immersos només reconeix el valor dels diners. El treball no remunerat no val res. Aquest sistema econòmic pot acabar matant-nos (a les dones, i als homes).</li> <li>El negoci de les armes és la indústria que més creix: la tasca ben remunerada de matar gent i de preparar-ne per matar-ne més resulta molt rendible per a l’actual sistema econòmic.</li> <li>El fet que, en un moment de la teva vida pública, per defensar uns principis, t’hagis de retirar i te n’hagis d’anar, forma part de la mateixa descripció de la feina política autèntica. </li> <li>L’home necessita l’energia nuclear, com els indiots necessiten el Nadal.</li> <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=aerc%202005%20dia%20de%20la%20dona%20(6).JPG&mode=preview" align="left"</a> Amb la projecció de la pel•lícula <a href=http://www.bullfrogfilms.com/catalog/whohv.html>Who’s counting</a> (Qui compta), ERC-Illes realitza una Jornada de la Secretaria de la Dona - oberta a tothom que vulgui assistir-hi - al Centre Flassaders (carrer Ferreria, 10), de Palma. Hi intervé la diputada d'ERC al Parlament de Catalunya, <a href=http://www.esquerra.org/cgi-bin/bdce/bdce.cgi?pag=par&id=3>Carme Porta i Abad</a>. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/2843-ERC.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=2843-ERC.jpg&mode=preview" /></a> La pel•lícula, que es projecta en versió original anglesa subtitulada en català, gira entorn de l'experiència política d'una diputada neozelandesa i les seves anàlisis i propostes socioeconòmiques. . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>6. Manifestació el Dia Internacional de les Dones</a> Dimarts, 8 de març de 2005. <img src=http://www.totmallorca.net/imatges/dona2005petita.jpg align=”left”> Dia Internacional de les Dones a Palma (Mallorca). <img src=http://www.totmallorca.net/imatges/diadona05.jpg align=”left”> Un bon grapat de persones, com cada any des que en fa uns quants se’n reprengué la iniciativa, tornaren a manifestar-se pels carrers de Ciutat reclamant un major respecte cap als drets de les dones d’arreu del món. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/CIUTAT 2005 DIA DE LA DONA 050308 (4).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CIUTAT%202005%20DIA%20DE%20LA%20DONA%20050308%20(4).JPG&mode=preview" /></a> A més de drets, avui es reivindiquen fets concrets que portin les nostres societats a eradicar-ne una de les tares més grosses que les caracteritzen: els maltractaments – s’arriben a convertir fins i tot en assassinats – que pateixen tantes dones convertides en autèntiques víctimes de la violència de gènere que hi exerceixen tants d’homes! Per cada dona assassinada, hi ha un home assassí! <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/CIUTAT 2005 DIA DE LA DONA 050308 (2).JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CIUTAT%202005%20DIA%20DE%20LA%20DONA%20050308%20(2).JPG&mode=preview" /></a> El Parlament de les Illes Balears - i tots els parlaments democràtics d'arreu del planeta - no solament han de promulgar lleis que siguin molt més favorables a la defensa i protecció de les dones maltractades, - fruit i conseqüència de la violència de gènere -, sinó que s'han d'afanyar a urgir els governs perquè apliquin més i millors mitjans que portin realment a aconseguir que aquesta defensa i protecció esdevé totalment efectiva. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/CIUTAT 2005 DIA DE LA DONA 050308.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CIUTAT%202005%20DIA%20DE%20LA%20DONA%20050308.JPG&mode=preview" /></a> No hi haurà cap dona assassinada, quan no hi hagi cap home assassí! . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>5. XXX Aniversari del moviment veïnal a Palma</a> Tres dies abans que se celebri el Dia Internacional de les Dones, una dona mallorquina lluitadora, Rosa Bueno Castellanos, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, aconsegueix arreplegar entorn de les taules del restaurant ‘Pequeño Mundo’ més de tres-centes persones, la nit del primer dissabte del mes de març. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%202005%20faavv%2030%20aniversari%20%2811%29.JPG&mode=preview align="left"> Es tracta d’un sopar de germanor, on cadascú dels assistents paga religiosament els 20 € que costa el menú i on participen representants de les distintes juntes directives de les associacions veïnals integrades dins la F.AA.VV. Motiu? Enguany es compleixen 30 anys de l’inici de les lluites veïnals més significatives que s’han fet a Palma. I es vol celebrar, com cal, un esdeveniment d’aquests característiques. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%202005%20faavv%2030%20aniversari.JPG&mode=preview align="left"> Si més no, aquesta trobada serveix perquè, tot recordant-les i fent-les presents, qui més qui manco s’adoni que, avui dia, les coses ja no són com eren un temps, i que moltes coses han anat canviant en aquests darrers trenta anys. De bracet d’avanços indubtables, aconseguits amb molt d’esforç de molta gent lluitadora, s'hi reconeix que caminen plegats molts d’altres retrocessos impensables: en aspectes socials, culturals o d’impuls d’una participació cívica més directa i intensa. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cil%202005%20amb%20burundesos.JPG&mode=preview align="left"> Les paraules que hi pronuncia la presidenta Rosa Bueno calen ben endins. Davant representants institucionals de totes les formacions polítiques presents al Consistori palmesà. Davant representants de gairebé totes les associacions veïnals de la F.AA.VV., que hi són presents. Fins i tot, gràcies a l’acció de Veïns sense Fronteres, davant gent venguda de l’Àfrica dels Grans Llacs: dos burundesos arribats recentment a Mallorca participen en el sopar veïnal. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%202005%20faavv%2030%20aniversar%20i.JPG&mode=preview align="left"> Davant els successius presidents que ha tengut la Federació: a Rosa Bueno, que n'és la primera i n'és la darrera presidenta, acompanyen Joan Múrcia, Paco Mengod, Joan Font, Josep Lliteras.. i tota quanta gent comparteix taula i conversa… . <align="center">=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>4. Davant el Dia Internacional de les dones: Caty Salom i Parets, una al•lota mallorquina que parla i escriu amb els ulls i amb el somriure</a> Na Caty Salom i Parets, fundadora i presidenta de l’<a href=http://www.adelaweb.com/HTM/boletin.htm>ADELA</a> a Balears, va nàixer a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí a la dècada dels anys 70. Hi va morir l’any 1998. <img src=http://march-of-faces.org/banner/page46/thumbnails/tn46201-2061ALL2.jpg align="left"> Quan ella naixia, ho record molt bé, feia pocs anys que hi havia mort el seu padrí matern. Fet que havia succeït, precisament, pocs dies abans que jo partís cap a l’Àfrica negra, a treballar-hi durant uns anys amb el seu oncle Miquel, missioner. Fent pinya, amb un bon grapat de capellans mallorquins, mentre érem en una de les regions més habitades d’aquell petit i bell país anomenat <a href=http://www.ikuska.com/Africa/Paises/Burundi.htm>Burundi</a>, seguíem de lluny el creixement de les nostres famílies: el naixement de fills i filles dels nostres germans i les nostres germanes, o dels nostres cosins i les nostres cosines, comportava motius de gran alegria per a tots nosaltres. El carrer Llarg, a la vila mallorquina de <a href=http://www.ajsantamariadelcami.net/ http://www.ajsantamariadelcami.net/imatges/foto2.jpe >Santa Maria del Camí</a>, on vivia la padrina materna de na Caty, era ben conegut i concorregut per tots nosaltres. Adesiara hi solíem fer la passada, aprofitant l’ocasió per recollir-ne o dur-hi noves, segons fos, abans d’emprendre el vol cap a missions, o després d’haver aterrat altre cop a la Roqueta… Amb el decurs del temps, tot i que les circumstàncies personals i professionals varen fer un tomb, la meva amistat personal amb els oncles Miquel i Joan, i amb la resta de membres de la família de na Caty, continuà empenyent-m’hi. <img src="http://www.ajsantamariadelcami.net/imatges/foto2.jpe" align="left"> Al llarg de la meva vida, vaig tenir l’oportunitat d’anar a girar visita a la casa pairal del carrer Llarg santamarier, en no poques ocasions. La notícia de la malaltia de na Caty em va colpir molt fortament: es tractava d’una malaltia rara, neuromuscular, anomenada ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). Li havia sobrevengut a una al•lota tan jove i tan garrida! <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/CATY 01.jpg"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CATY%2001.jpg&mode=preview" /></a> Una estudiant universitària mallorquina que, als 18 anys d’edat, es veia forçada a haver d’abandonar els seus estudis a la UIB. I començava una llarga, penosa i cruel lluita personal amb la malaltia que progressivament li aniria paralitzant el cos fins a límits impensables. Si algun record inesborrable em queda d’aquelles visites efectuades a la casa pairal de la família Parets – on vivia na Caty - és la d’haver-hi vist sempre, fos el dia i l’hora que fos, una al•lota jove, amb un cosset cada cop més paralitzat, que et parlava intensament i clarament amb els ulls i amb el somriure. Sense obrir boca, ni moure gens els llavis, ni pronunciar-te cap paraula, na Caty et deia sempre tantes coses! Mentiria si digués que jo, aleshores, entenia ben bé tot allò que em deia. Ni prop fer-hi. Sa mare i son pare, que la comprenien a la perfecció, m’ho anaven transcrivint amb molta de paciència… Vèiem que es tractava d’una malaltia que no li afectava l’enteniment ni els sentits. Això vol dir que na Caty ho entenia tot tan perfectament, que ens veia i ens sentia quan hi érem i li xerràvem. Vèiem també que aquella malaltia li anava ocasionant, de manera progressiva, la paràlisi dels músculs, la parla, la respiració o el pas dels aliments de la boca fins a l’estómac. Vèiem que anava perdent gradualment el moviment de les mans, dels braços i les cames; que no es podia sostenir el tronc ni el cap, a voluntat pròpia; que no es podia valer per ella mateixa, gairebé en res; que s’anava tornant incapaç de qualsevol altra cosa que no fos donar senyals de vida fent l’ullet! I va ser així, fent l’ullet, amb els ulls i amb el somriure, que na Caty aconseguí ni més ni manco que emprendre, realitzar i completar la tasca gegantina d’escriure i publicar un llibre. Ella n’era l’autora, la protagonista, la mare de la criatura. El títol, ben explícit: “Soy Caty Salom. Tengo <a href=http://www.ninds.nih.gov/disorders/spanish/esclerosis_lateral_amiotrofica.htm>Esclerosis Lateral Amiotrófica”</a>. Un llibre com aquest, unit a tots els petits grans gestos que realitzà durant els 8 anys seguits que lluità amb la malaltia, ens hi apropà a tots, a l’esclerosi lateral amiotròfica. De manera amistosa, com qui no fa res, contribuí a fer-nos-la una mica més familiar. No solament arribàrem a aprendre a pronunciar-ne el nom correctament i seguidament– de bon principi tan difícil de memoritzar -, sinó que, sobretot, ens apropàrem a copsar-ne les característiques i els efectes principals. I, sobretot, ens serví per entrar una mica més endins, en l’ànima mateixa de na Caty. Hi descobrírem la dona mallorquina lluitadora, la jove, la malalta, la bella, la somniadora, la paralítica, la desesperada, la creativa, l’escriptora, la poeta, la xerradora, la creient, la comunicadora… No resulta gens estrany que el seu poble, agraït, li volgués dedicar un dels seus carrers en via pública. Ho reflectiren i se'n feren ressò mitjans de comunicació com el Diari de Balears. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/CATY 02.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CATY%2002.JPG&mode=preview" /></a> En el <a href=http://www.nodo50.org/mujeresred/feminismo-ebvf.html>Dia Internacional de les Dones</a>, a punt de complir-se el setè aniversari de la seva partida definitiva, el record de na Caty Salom i Parets ens continua esperonejant a tots i a totes: ens cal seguir lluitant, sempre, amb gran coratge, per enfrontar-nos a les dificultats que se’ns presentin, per grans i feixugues que semblin i siguin. Parlant amb els ulls i amb el somriure, na Caty ens recorda i fa avinent que no hi ha cap obstacle que no pugui superar-se! Com va dir el poeta: Una al•lota que arriba a ser tan lliure Que esdevé capaç de sobreviure, Fins al punt que un llibre arriba a escriure Amb els ulls espirejant de tant somriure. <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/1810>Cecili Buele i Ramis</a> Mallorca, 2005. <a href="http://bloc.balearweb.net/resource/164/CATY 03.JPG"><img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=CATY%2003.JPG&mode=preview" </a> <a href=http://bd.balearweb.com/resultat.asp?wt=new&illa=Mallorca&lang=ct&id=4718>NOTA:</a> <img src=http://www.mallorcaweb.net/arc46/cultura/imagescultura/diallibre2004joanguaspp.jpg align=”left”> L’escriptor de <a href=http://www.ajconsell.net/>la vila mallorquina de Consell</a>, <a href=http://www.mallorcaweb.net/arc46/cultura/diadelllibre.html>Joan Guasp</a>, qui fou l’encarregat de llegir el pregó de la XIX edició de la Fira del Llibre (maig 2001, és l’autor de nombroses obres de teatre, novel•les i reculls de contes. Al seu llibre <a href=http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900000902744,00.html?titulo=LA+CERVESA+DE+DEU>La cervesa de Déu</a>, relata la vida de Caty Salom, l’al•lota de Santa Maria que va patir esclerosi lateral amiotròfica. . =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>3. IB3 de qualitat i en català cada dia!</a> Dia 1 de març de 2005, en plena celebració del Dia de les Illes Balears, commemorant el XXII aniversari de l’Estatut d’autonomia per a les Illes Balears, el Govern inaugura IB3. Ho vol fer a bombo i platerets. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=S%ED%20a%20la%20llengua%20catalana%20a%20IB3%20a.JPG&mode=preview align="left"> Gent del país, majoritàriament jove, s’hi arremolina i hi reclama més respecte cap a la llengua catalana, l’única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses. - - - - - - - - - - <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=S%ED%20a%20la%20llengua%20catalana%20dins%20IB3.JPG&mode=preview align="left"> Consideren que, des del primer dia i en endavant, aquesta llengua, la llengua catalana, no hi pot ser tan maltractada com han plantejat de bon principi els màxims responsables de l’entitat. - - - - - - - - - - <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ERC.JPG&mode=preview align="left"> Entre la gent assistent a la manifestació davant la seu d’IB3, hi és present el president d’ERC-Illes Joan Lladó, com també altres militants d’Esquerra Republicana <img src=http://bloc.balearweb.net/resource/164/2679 align=”right”>- - - - - - - - - - - Les imatges que s’hi <a href=http://www.totmallorca.net/ib3/>enregistren </a>són del tot expressives:<a href=http://www.totmallorca.net/ib3/>http://www.totmallorca.net/ib3/</a>. . =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>2. A Emili Darder Cànaves, batle republicà de Palma, 68 anys després</a> <img src=http://images.google.com/images?q=tbn:C_0hP-OxgWgJ:www.ocbweb.org/frontnet/img/secciones/31dec_darder.jpg align=”left”> Mon cor estima un batlle més gran que una fageda, Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer; Conserva de ses passes el bon record perenne, Avui com mai valora l’enardidora gesta Que va fer en Darder. Als vint anys va ser metge amb totes les llicències, Estudià a València, es doctorà a Madrid; Allà, de cirurgia, n'adquirí bé la ciència I aquí la medecina, la féu a consciència, Amb el més gran delit. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=4ciutat%20erc%202005%20homenatge%20emili%20darder%20%282%29.JPG&mode=preview align=”left”> Emili Darder, metge, va ser batlle de Palma Hi féu una feinada en cultura i sanitat. Abans va fer esforços com màxim responsable De tots dos camps alhora, li van donar la fama De ser home assenyat. Arriba el gran desastre, s'aixequen els feixistes, A un batlle que treballa com bon republicà, Li fan consell de guerra, sentència ben prevista, I en un castell tan tètric, malgrat la bella vista, A mort l'han condemnat. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=5ciutat%20erc%202005%20homenatge%20emili%20darder.JPG&mode=preview align=”left”> Amb seny asserenat i amb serenor assenyada, Segut a una cadira s'enfronta aquí amb la mort; Vora aquest mur de pedra, no ho dubta, l'ha trobada: Aquí és on més desitja salut republicana A qui pertoqui en sort. Avui són molts alumnes que amb mètodes més àgils, S'adrecen cada dia cap a Son Cotoner: Allà s'aixeca un centre d'estudis secundaris, que en nom d'aquell gran metge, ajuda que es preparin Com va fer en Darder. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=ciutat%20erc%202005%20homenatge%20emili%20darder%20%288%29.JPG&mode=preview align=”left”> També hi ha un altre centre, en una altra barriada, Que porta el nom del metge que va regir ciutat, Allà, en aquella zona, s'hi atén la gent malalta, O aquella que precisa sempre que li fa falta Tenir metge al costat. Si aquell any trenta-nou les dretes s'imposaren, L'esquerra progressista ha de vèncer en aquest any. El viu record d'un Costa, molt clara eina dretana, Comenci aquí, avui dia, a ser ben superada Pel de n'Emili enguany. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=6ciutat%20erc%202005%20homenatge%20emili%20darder%20%283%29.JPG&mode=preview align=”left”> Mon cor estima un batlle més gran que una fageda, Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer; Conserva de ses passes el bon record perenne, Avui com mai valora l’enardidora gesta Que va fer en Darder. Ciutat, 8 de febrer de 2004. <img src=http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=1%20ciutat%20erc%202005%20homenatge%20emili%20darder%20%286%29.JPG&mode=preview align=”left”> Cecili <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/1810>Buele</a> i Ramis Candidat d'ERC al Senat per Mallorca, dins la coalició electoral "Progressistes per les Illes Balears" . =0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0= . <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/3088>1. Alts càrrecs de l’estat rwandès denunciats a Europa</a> Juan Carrero amb Adolfo Pérez Esquivel <img src=http://images.google.es/images?q=tbn:si76kedONVUJ:www.novacis.org/novacis/galeria align=”left”> Del cap i del cor del bon amic i company de lluites i de dèries – Joan <a href=http://www.pangea.org/olivar/>Carrero</a> Saralegui – m’arriba aquesta notícia. Consider que pot resultar interessant, per a tota aquella gent mínimament sensibilitzada davant dels drets humans trepitjats i potejats en tants indrets del món. I davant la manera tan increïblement dura i cruel, com això s’està duent a terme a la regió dels Grans Llacs Africans! Davant dels nostres ulls, ben davant dels nostres nassos! S’ho paga oposar-s’hi amb tots els mitjans democràtics que siguin al nostre abast. Cecili Buele i Ramis. </div> <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/category.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/category/900" title="Categoria: GRANS BLOGS">GRANS BLOGS</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/permalink.gif" alt="" /><a title="Enllaç fix a un article concret dels arxius del bloc -> D - Dia a dia, al llarg d'un any " href="http://cil.cecili.cat/post/3088">Enllaç permanent</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/comment.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/post/3088#comments" title="Comentaris -> D - Dia a dia, al llarg d'un any ">Comentaris (1)</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/trackback.gif" alt="" />Retroenllaços (0)  <h2>C - Davant Constitució europea </h2> CIL | 28 Gener, 2005 19:38 | Compartir: <a href="http://latafanera.cat/submit.php?url=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F2565&title=%3Cb%3EC+-+Davant+Constituci%F3+europea+%3C%2Fb%3E" title="latafanera.cat"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/latafanera.png" alt="latafanera.cat" /></a> <a href="http://www.facebook.com/share.php?u=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F2565" title="facebook.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/facebook.gif" alt="facebook.com" /></a> <a href="http://www.google.com/bookmarks/mark?op=edit&bkmk==http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F2565&title=%3Cb%3EC+-+Davant+Constituci%F3+europea+%3C%2Fb%3E" title="google.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/sociable/images/google.png" alt="google.com" /></a> <a href="http://www.technorati.com/faves?add=http%3A%2F%2Fcil.cecili.cat%2Fpost%2F2565&title=%3Cb%3EC%20-%20Davant%20Constituci%F3%20europea%20%3C%2Fb%3E" title="technorati.com"><img src="http://cil.cecili.cat/plugins/sociable/class/extra/images/technorati.png" alt="technorati.com" /></a> <div> <a href=http://bloc.balearweb.net/post/164/2565>Davant la Constitució Europea</a> (Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo. Em faràs ben content. Salut. CIL.) <img src="http://www.esquerra.org/imatges/buele.gif"align="left">Assenyades i impetuoses reflexions, amb l'intent d'unir el seny amb l'ímpetu! <a href=http://www.e-noticies.com/default.asp?filtroBusqueda=buele>Cecili<a/> <a href=http://www.mallorcaweb.com/cecilibuele/>Buele i Ramis</a> 1. Per què votaré no a aquesta mala Constitució europea que ens volen entaferrar per nassos! Per massa motius La Convenció Europea va adoptar per consens el text d’un Tractat pel qual s’institueix una Constitució per a Europa, i va ser presentat al president del Consell Europeu reunit a Salònica dia 20 de juny de 2003. Tot i amb això, o precisament per això mateix, faig comptes de votar obertament i clara contra el text d’aquesta Constitució per a Europa. Primer motiu: pel cinisme polític que en comporta la cita inicial És un text al qual la ciutadania europea no ha tengut l’oportunitat d’aportar res, d’intervenir-hi directament. Gairebé tot s’ho han preparat, cuinat, menjat i paït els representants dels estats europeus, tots sols, sense comptar amb l’opinió ni amb les aportacions directes de la ciutadania. Representa una befa a la cita inicial que s’hi fa de Tucídides II, 37, encapçalant-ne el text: “S’anomena democràcia perquè el poder no és en mans d’uns pocs sinó de la majoria”. Segon motiu: perquè dóna i acaramulla privilegis als poderosos de sempre És un text que manté gravíssims dèficits democràtics, tant pel que fa a l’establiment i organització d’unes institucions europees que perden progressivament el seu caràcter de servei públic; com pel que respecta a l’elaboració de polítiques solidàries que esdevenguin favorables per al conjunt de la ciutadania europea, sobretot pels sectors i pels estats que en són més febles. Tercer motiu: perquè propugna lleis europees elaborades pels governants estatals És un text que porta a convertir el Consell Europeu i la Comissió Europea - el Consell de Ministres i les institucions de govern - en els autèntics legisladors de la Unió Europea, sense cap control parlamentari mínimament eficient. Cosa que permet d’implantar atacs radicals i durs, per part de la Comissió Europea, contra el mateix estat del benestar, en facilitar-li d’incidir en els sistemes econòmics i socials dels estats membres mitjançant Directives fortament desregularitzadores. Quart motiu: perquè deixa a un racó el paper dels parlaments europeus regionals És un text que continua donant un paper predominant als governants dels estats membres, i que redueix a gairebé insignificant el pes que exerceixen regionalment dins Europa les cambres parlamentàries elegides democràticament. Cinquè motiu: perquè manté desigualtats de gènere entre les dones i els homes d’Europa És un text que no incideix en el reconeixement de la igualtat de gènere com a valor prioritari dins la societat europea, la defensa del qual no hi queda suficientment garantit des del punt de vista democràtic; Sisè motiu: perquè es nega a reconèixer llengües europees minoritzades com la catalana És un text que s’ha topat amb dificultats massa absurdes, a l’hora de ser redactat i difós en català, la llengua pròpia del meu país. En haver-hi estat maltractada d’aquesta manera la meva única llengua pròpia, el text no em mereix el més mínim respecte ni la meva consideració favorable. Setè motiu: perquè no reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles i les nacions que conformen Europa És un text que no solament desconeix l’existència dels Països Catalans dins Europa, sinó que ni tan sols apunta cap al dret a ser-hi mai reconeguts com a poble i nació que en fan part. Vuitè motiu: perquè traspua una visió i mentalitat purament economicista d’Europa És un text que, en matèria econòmica, consagra l’economia neoliberal, supeditant-la a la política monetària del Banc Central Europeu, i posant en segon pla tot quant fa referència a les condicions de vida real de la ciutadania i als impactes negatius sobre el medi ambient. Novè motiu: perquè obre les portes al desmantellament de l’estat del benestar europeu És un text que fixa i estableix bases jurídiques sòlides per promoure polítiques de privatització dels serveis públics, amb projectes de desregularització de normatives establertes per les Administracions a cadascun dels estats membres. Desè motiu: perquè dóna un paper predominant a la gran banca europea És un text que dóna facilitats al Banc Central Europeu i als Bancs Centrals dels Estats membres per fugir del sotmetiment a l’autoritat dels governs respectius. Onzè motiu: perquè propugna l’absència total de control dels capitals dins Europa És un text que prohibeix qualsevol casta de restricció als moviments de capitals, cosa que fa que la Unió Europea no pugui controlar-los. Dotzè motiu: perquè promou una concepció tan militarista d’Europa que la resta de polítiques europees s’hi subjecta És un text que compromet els estats membres a millorar progressivament les seves capacitats militars, cooperant amb l’OTAN fins al punt de sotmetre-hi tota la resta de les polítiques de la Unió Europea. Tretzè motiu: perquè atorga un paper privilegiat a determinades confessions religioses És un text que ofega la laïcitat de què s’han dotat les societats europees més madures, introduint-hi i esmentant-hi privilegis que afecten l’estatut de les esglésies, úniques organitzacions que gaudeixen de reconeixement oficial dins del tractat Catorzè motiu: perquè margina les regions insulars europees És un text que no para esment a la realitat diferenciada que representen a l’interior d’Europa les regions insulars, ni a la complexitat que comporta el desenvolupament harmònic de comunitats pluriinsulars menors. Quinzè motiu: perquè falsifica la igualtat dels estats membres de la Unió Europea No tots els estats membres tenen la mateixa força, a l’hora de fer front a les exigències dels estats més poderosos de la Unió Europea. Amb el text d’aquesta Constitució Europea, els estats membres més dèbils deixen de semblar-ho tant, mentre els més forts s’enforteixen realment cada cop més. 2. L'Europa que volem més solidària No és aquesta l’Europa on volem viure, Ni tampoc és l’Europa somniada, Després de tantes guerres ben marcades, On gaudir de la pau per a conviure. No és aquesta l’Europa on volem viure, Ni tampoc és la casa que volem! Aixecar-ne, està clar que junts podem, Tota una altra molt més plena de somriures. No és la nostra l’Europa doblerera! No és la nostra la del gran capital! És la nostra espai lliure pels infants, Una terra feta dona, veu, poeta. ¡És possible trobar qualcú que cerqui, com el cranc, anar d’anques enrera, deixant altres drets a una vorera, restablint, en el fons, vells privilegis! Llibertat i igualtat només ens queden D’aquelles tres notes que ens deixaren Quan a la Gàl•lia feren certes passes Antics lluitadors d’Europa vella. Ara són sis els valors nous que s’hi proclamen, Enlloc dels tres que s’escamparen un bon dia. ¡I volen fer del Banc Central centre de vida Els bons missers i juristes que hi comanden ! Ja no se cerca una Europa més fraterna, Ja no s’apunta que sigui solidària. S’hi estimen més persones ben aïllades. Ja no interessen les societats més fermes. Aquell que viu millor que com va viure-hi ¿Ja no deu res a gent d’altres contrades, Allà d’on vol fugir per acostar-se’ns, Veient que ho té pitjor per sobreviure-hi! Sabem ben cert que una altra Europa és ben possible, Una altra Europa que reprengui millor el vol, La que no escampi com fins ara molt més dol, Com ha escampat en anar-se fent més rica. Molt més respecte a la dignitat humana, Als drets humans, igualtat i llibertat ¿Qualcú podrà sense solidaritat anar enfortint algun estat o democràcia? Pertot s’aixeca una gent que fort reclama: Que ningú voti a favor del disbarat Que la gent que comanda des de dalt Amb tanta d’insistència a tots demana. Votem NO a aquesta Europa que recula! Diguem NO a una tal constitució Que ofega pobles lliures i nacions. ¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta! Cecili Buele i Ramis, Festa de l’Estendard, 2004 Diada nacional de Mallorca 3. Un grapat de reflexions i observacions sobre el text constitucional europeu Davant tantíssima de pressió pública i mediàtica, tan descaradament favorable a dir SÍ, amb els ulls clucs, a una Constitució europea que se’ns vol entaferrar per nassos, m’han entrat ganes de compartir allò que en pens i com ho veig. M’he proposat, doncs, iniciar una sèrie d’escrits que, modestament i senzillament, puguin contribuir a escampar i difondre determinats elements de judici que poden ajudar a llevar de damunt la bena que impedeix de veure clarament certes retxilleres per on es va perdent l’aigua que raja de l’ull d’una font, des dels mateixos inicis totalment contaminada. Observació primera.- Qui s’ha posat a estudiar i analitzar el text que ha de ser sotmès a referèndum, perquè esdevengui la primera Constitució Europea de la història, és un fervent europeista. No d’ara. Des de sempre, s’ha mostrat favorable a la construcció d’una Europa sobirana i solidària. Fins i tot des que treballava, a les dècades dels anys 60 i 70, a l’interior de moviments educatius plenament favorables a la construcció europea. Fins i tot quan no eren gaires les veus que s’hi sentien en aquest sentit: ni a la nostra estimada terra mallorquina, ni a la resta de les illes Balears i Pitiüses, ni al conjunt dels territoris dels Països Catalans. No en parlem de la resta de l’estat espanyol! La construcció d’una Europa feta en base als països que la integren, ja m’era un dels nords que m’orientaven en la tasca educativa desplegada intensament, sobretot a l’interior de moviments i organitzacions socials, com el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Drets Humans, Amnesty International, Comitè de Solidaritat.... Observació segona.- Les reflexions que hi reproduesc són el resultat d’una anàlisi efectuada modestament. No tant des d’una perspectiva tècnica o científica. Sinó, sobretot, des de la vivència que dóna el fet de continuar sent membre actiu a l’interior de diverses associacions i entitats cíviques, sindicals o polítiques que, sense cap afany de lucre, continuam treballant amb la dèria d’enfortir una participació ciutadana més intensa al nostre entorn més immediat. Hi mantenim també aquesta mateixa perspectiva: la de contribuir-hi a aixecar una Europa més lliure, sobirana i solidària. Observació tercera.- El text de la Constitució europea que he estudiat i analitzat és un exemplar oficial, redactat en espanyol, adquirit a Brussel•les, a l’Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, a finals del mes de novembre de 2003. Fou amb motiu del viatge que s’organitzà des de Mallorca, amb representants d’un grapat de plataformes en defensa del territori i del medi ambient illenc, amb la finalitat de recaptar l’atenció i l’ajuda de l’eurodiputat d’ERC, Miquel Mayol. Es tracta del text mateix del Projecte que va adoptar per consens la Convenció Europea els dies 13 de juny i 10 de juliol de 2003, i que va ser presentat al president del Consell Europeu, a Roma, el 18 de juliol de 2003. Consta de quatre parts principals, a les quals afegeixen d’altres: a) Tractat pel qual s’institueix una Constitució per a Europa – b) Carta de drets fonamentals de la Unió - c)Polítiques i funcionament de la Unió – d) Disposicions generals i finals – e) Protocols – f) Declaracions - g) Llista de membres de la Convenció Europea Observació quarta.- Des d’aquesta perspectiva eminentment cívica, com a ciutadà que creu en els moviments socials i les xarxes cíviques a Mallorca, a les illes Balears i Pitiüses, i al conjunt dels Països Catalans, em vaig voler llegir i estudiar a fons el text d’aquell Projecte de Tractat pel qual s’institueix ‘una’ Constitució per a Europa. Des dels mateixos inicis, ja vaig començar a detectar seriosos dèficits democràtics i dels valors que s’hi propugnen i que s’hi estableixen com a fonamentals: Vaig veure que aquesta proposta de Constitució europea que se’ns fa, ni tan sols arriba a complir amb els mínims democràtics que esdevenen exigibles en ple segle XXI. Per mostra un botó. Si la revolució de 1789 establia que llibertat, igualtat i fraternitat eren considerades les tres peces clau d’aquella societat burgesa, la Constitució europea dels nostres dies en lleva la darrera (la solidaritat) i només considera valors fonamentals les dues primeres (llibertat i igualtat). Per si això no bastava, tampoc considera valors fonamentals ni la igualtat de gènere, ni el dret a l’autodeterminació dels pobles. Tres elements que, en aquests darrers tres segles, s’han anat enfortint i consolidant moltíssim dins Europa. Observació cinquena.- La conclusió a la qual he arribat, per a mi, és més que evident: No és aquesta l’Europa on jo vull viure, ni és aquesta l’Europa que jo vull. Amb la recerca, difusió i defensa del NO a aquesta mala Constitució, crec que es pot contribuir, més que res, a procurar la recerca d’un millor benestar per al conjunt de la ciutadania europea; no solament per als sectors privilegiats de sempre. Som del parer que, enlloc de prestar atenció als elements positius que, sens dubte, ha de contenir el text d’un Tractat com aquest, ens convé parar molt més esment a aquells altres elements que, sens dubte, impedeixen un increment del benestar per al conjunt de la ciutadania europea. Votar SÍ a aquest text obre de pint en ample les portes a un empitjorament de la situació actual. Votar-hi NO comporta, com a molt, continuar així com estam. Es tracta d'un tractat entre estats europeus! <img src="http://www.esquerra.org/imatges/buele.gif"align="left">En endinsar-se dins la Part I d'aquest Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, qualsevol membre mínimament actiu a l’interior de qualsevol organització, entitat o moviment social de Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses o el conjunt dels Països Catalans, pot veure clarament que comença amb un preàmbul, aparentment encisador, constituït per una mitja dotzena de paràgrafs, molt bells, sobre el continent europeu. Se’l descriu com a portador dels valors d’una civilització sustentada damunt la igualtat, la llibertat i el respecte a la raó. Se’l presenta com una Europa inspirada en herències culturals, religioses i humanistes que se centren en la persona i els seus drets inviolables. Una Europa convençuda del bé que s’ha de procurar a la ciutadania, sobretot a la més feble i desafavorida. Una Europa desitjosa de superar divisions entre els diversos pobles que la conformen i de forjar un destí comú, “unida en la diversitat”. Una Europa que valora la civilització, l’humanisme, la igualtat, la llibertat, el respecte a la raó, les herències culturals, religioses i humanistes, el lloc primordial de la persona i dels seus drets inviolables i inalienables, el progrés, la prosperitat, la cultura, el saber, la pau, la justícia, la solidaritat, l’orgull de la identitat i de la història nacional de cada poble, el respecte als drets de tots, la responsabilitat envers les generacions futures i la Terra, l’esperança humana… A primer cop d’ull, una Europa com aquesta, qui no la vol o la rebutja? qui pot no voler-la? qui pot rebutjar-la? Ningú que tengui dos dits de seny dins la mollera... És el que sembla, al primer cop d’ull que hom pega damunt del text d’aquest Tractat. El fet és, emperò, que, també des de bon principi, ja s’hi percep la necessitat de reclamar-hi no pocs aclariments previs: Aquesta Europa que es descriu així al preàmbul ¿és l’Europa real, la que afecta la majoria de ciutadanes i ciutadans, o és l’Europa fictícia que pretenen mostrar alguns estaments privilegiats? Quan se cita que “La nostra Constitució… s’anomena democràcia perquè el poder no rau en mans d’uns pocs sinó de la majoria” (Tucídides II, 37), ¿en mans de quina majoria de ciutadanes i ciutadanes ha romàs l’elaboració i redacció d’aquesta Constitució? ¿L’ha feta una majoria ciutadana o una minoria tècnica i elitista? Quan s’elabora en un llenguatge molt tècnic i jurídic, pentura amb connotacions massa críptiques ¿per quins motius resulta difícilment intel•ligible i comprensible per a molta de la gent que li ha de donar suport? ¿no serà que s’hi pretén amagar i disfressar greus i grans mancances de caràcter democràtic? Quan es reconeix – com s’hi afirma – que els membres de la Convenció Europea han elaborat aquesta Constitució “en nom dels ciutadans i dels Estats d’Europa” ¿quins són aquests ciutadans tan afortunats – de quins estats europeus - que n’han estat consultats, fins al punt d’haver-hi manifestat allò que en pensen? ¿En són la majoria, o només una petita minoria selecta? Quan es constata que, només a una mesada de la celebració del referèndum, encara no se n’ha donat cap casta d’explicació pública, ni del seu contengut, ni dels avantatges i inconvenients, ni dels efectes i conseqüències que es deriven del funcionament institucional posterior de la Unió ¿a què venen tantes presses, de part dels governants de l’estat espanyol, per celebrar, fort i no et moguis, un referèndum que ha de marcar tant el futur d’Europa i dels Països Catalans? La pregunta clau que planteja aleshores aquest preàmbul és: ¿com pot ser considerada democràtica una constitució europea que, de bon principi i al moment del seu mateix naixement, - ja prescindeix d’una efectiva participació ciutadana, a l’hora de ser redactada, - no compta amb un mínim de divulgació entre la ciutadania, a l’hora de ser coneguda, - passa per alt la realitat nacional i cultural dels Països Catalans, a l’hora de ser concebuda, - i col•loca en un segon terme els més valuosos avanços socials que s’hi han aconseguit fins ara? Alguns plantejaments previs <img src="http://www.esquerra.org/imatges/buele.gif"align="left">Seguint amb el raonament inicial, des de certes entitats, organitzacions o moviments socials podem anar afegint alguns altres plantejaments elementals, davant d’allò que se’ns proposa com a text d'un Tractat pel qual es vol establir una Constitució per a Europa: Primer plantejament: quin procés constituent previ! Sembla que, a l’hora de redactar qualsevol Constitució que pretengui ser democràtica, el millor que es pot fer és treballar perquè vagi precedida de tot un procés constituent: un ampli debat social, amb representants triats per a aquesta finalitat per la ciutadania, i amb consultes directes prèvies a la mateixa ciutadania. Res de tot això no s’ha fet ni s’ha volgut fer, en aquest cas. Des de l’estat espanyol, hom s’ha estimat més fer via. Més aviat que de pressa, amb quatre grapadotes, s’han posat a deixar ben enllestit el muntatge d’un referèndum – el primer de l’era democràtica espanyola i el primer de la nova Unió Europea –, per tal que tothom hi digui SÍ, com aquell qui diu amb els ulls clucs i amb els calçons baixos. Resulta ben curiós constatar que els espanyols, que no foren ni de bon tros els primers a entrar dins Europa, s’han volgut apressar a ser uns dels primers que hi diguin el seu SÍ. Sense aturar-s’hi a pensar ni poc ni gens ni una mica. Sense parar gens ni mica d’esment a allò que hi pot resultar més perjudicial que favorable. S’arriba al punt d’exposar-se, com ja han assenyalat alguns experts, a aconseguir quedi afectada de manera considerable la mateixa sobirania dels dictats constitucionals espanyols interns – que massa sovint es consideren intocables -. En aquest cas, emperò, hom prefereix d’arriscar-se a sacrificar-los, davant les exigències que comporta el fet d’esdevenir el primer estat membre de la Unió que hi vota favorablement. Increïble, però cert! Segon plantejament: quins tres poders! Una Constitució democràtica, generalment, es basa en la divisió dels tres poders: l’executiu, en mans dels governants; el legislatiu, en mans dels parlaments; i el judicial, en mans dels tribunals. Res d’això no hi apareix així, al text del Tractat d’una Unió Europea on el poder executiu i el legislatiu es confonen amb el Consell de la UE (Consell de Ministres dels Estats Membres), a les ordres del Consell Europeu (reunió dels Caps de Govern). Ben al contrari, un altre poder, independent de la resta, s’erigeix al marge de la divisió clàssica dels poders: es tracta del poder monetari, que es concentra en el Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (que s’anomenen nacionals). Tercer plantejament: quin Parlament Europeu! Un Parlament, a més de tenir la tasca de representar la ciutadania, també en té la de legislar i la de controlar l’acció de govern. Per això, cada cinc anys es trien els eurodiputats, els membres dels grups parlamentaris, que són elegits directament, personalment, individualment per cadascuna de les ciutadanes i cadascun dels ciutadans d’Europa, que en volen exercir el seu dret a votar-los. Res d’això tampoc no és dóna al text del Tractat per a la Unió Europea que es proposa: el Parlament Europeu no passa de ser un mer òrgan consultiu o, com a molt, un co-legislador supeditat a la Comissió Europea. Per afegitó, la Comissió Europea, a qui correspon la funció legislativa i certes funcions executives, roman a disposició dels grups de pressió econòmics i les burocràcies estatals. Ja hi tornam a ser a la parada de les cebes! Tornam a topar amb els dos grans monstres que, amb el SÍ dels espanyols, han de dominar l’Europa del futur: el Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (de cadascun dels Estats membres). 4. Els valors fonamentals de la Unió Europea - I de la solidaritat, què? - I de la igualtat de gènere entre dones i homes, què? - I del dret a l’autodeterminació dels pobles europeus, què? Cecili Buele i Ramis <img src="http://www.esquerra.org/imatges/buele.gif"align="left"> Qui més qui manco, quan intenta ser una mica conseqüent amb allò que, des de fa dècades, s’ha estat impulsant des de la perspectiva d’organitzacions, entitats o moviments socials, ho veu molt clar. El text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, si s’aprova tal com està redactat, manté seriosos dèficits democràtics i socials molt greus. Fins a tal punt això és així, que, més prest que tard, contribuirà de manera imparable a fer que es tornin irreversibles determinades polítiques clarament contràries al bé comú. Així ho reconeixen entitats tan prestigioses com l’Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i l’Acció Ciutadana, -<a href=http://www.mallorcaweb.net/attacmallorc/index2.htm> ATTAC</a> -. Una associació nascuda a França l’any 1998, i que ja aleshores oferia com a alternativa la proposta d’una Convenció de la Societat Civil. Proposava que l’elaboració de la Constitució Europea no quedàs només en mans dels representants del poble escollits democràticament; sinó que també s’hi poguessin introduir aportacions de la societat civil més dinàmica i organitzada. Proposta que va ser rebutjada. També la Confederació General del Treball – <a href=http://www.nodo50.org/ixent/declara.htm>CGT</a> –. Una organització sindical que no es cansa de proclamar, a tots vuit vents del món, el NO a la Constitució Europea, i el SÍ als drets socials. Enfront d’una Constitució Europea del capital, la CGT aposta clarament per una Carta de Drets Socials de les persones, universal, vinculant, i igualitària. Una Carta que garanteixi l’accés i l’exercici d’aquests drets, tant socialment com institucionalment. Hi estan d’acord, també, determinades formacions polítiques del nostre àmbit més immediat: <a href=http://esquerra.org/illes/article.php?id_article=1459&mes_info=1>ERC</a>, EU-Verds, <a href=http://www.psm-entesa.org/inici.html>PSM</a>. En la consolidació d’aquesta postura, clarament contrària a l’aprovació de l’actual text del Tractat, hi juga un paper molt rellevant allò que s’hi esmenta com “Els valors de la Unió Europea”. Són aquells elements fonamentals, bàsics, imprescindibles, sense els quals cap estat europeu no pot entrar a formar part ni ser membre de la Unió Europea; aquells elements fonamentals pels quals qualsevol estat que en sigui membre pot veure’n reconsiderada l’adscripció, si els trepitja i no els respecta. Són aquests els sis valors que la Unió Europea considera com a fonamentals, i que figuren a l’article I-2 del Tractat: el respecte a la dignitat humana / la llibertat / la igualtat / la democràcia / l’Estat de Dret / i el respecte pels drets humans. Cal demanar-se, com s’apuntava una mica més amunt: I de la solidaritat, què? I de la igualtat de gènere entre dones i homes, què? I del dret a l’autodeterminació dels pobles europeus, què? S’ha de dir que, al text del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, no hi ha res de res, pel que fa a la seva consideració com a valors fonamentals de la Unió Europea. El valor de la solidaritat El valor de la solidaritat n’ha quedat exclòs, del text d'aquest Tractat. I això no ha estat cap oblit. El Projecte de Constitució Europea del Parlament Europeu de l’any 1994, al paràgraf 1 del Preàmbul, ja contenia exactament els mateixos sis elements, amb una única excepció: n’hi figurava un setè, la solidaritat, que ara s’ha omès ben intencionadament. No és cap casualitat. Per què? Perquè la solidaritat, com a valor, exigiria que els poders públics garantissin a tota la ciutadania les condicions materials bàsiques per a una vida digna, un mínim vital, uns serveis públics de qualitat i els drets socials essencials, pel simple fet d’esdevenir ciutadà/na de la Unió. Lluny d’això, s’ha volgut impedir que la Unió Europea tengui competències sobre serveis públics. Hi ha tengut un paper molt rellevant la pressió de les transnacionals que pretenen desregularitzar, privatitzar i extingir els serveis públics com a tals (ho ha reclamat el Cercle d’Empresaris). Amb l’actual text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la solidaritat ja no n’és cap valor fonamental. Si hom para una mica d’esment, pot comprovar que, lamentabilíssimament, amb el text d’aquesta Constitució per a Europa, s’està tornant enrera en un dels elements que hi havia estat clau a partir de la revolució burgesa del segle XVIII (llibertat, igualtat, ‘fraternitat’). El valor de la igualtat de gènere Una altra de les greus i fatals mancances del text d’aquest Tractat és que no reconeix explícitament la igualtat de gènere com a valor fonamental. La igualtat de gènere entre dones i homes no hi queda reconeguda com a valor, no s’hi considera un valor fonamental de la Unió Europea. Davant la més que evident constatació que, per construir una Europa democràtica, la igualtat de gènere s’hi ha de considerar del tot transcendental, la proposta que apareix al text del Tractat declara la igualtat entre dones i homes simplement com a objectiu, una mera finalitat dins la Unió. Això fa que, en no ser considerada com a valor fonamental de la Unió, no hi esdevengui una condició imprescindible ni a l’hora d’integrar-se dins la Unió ni a l’hora de romandre-hi com cal. La pregunta clau pot ser aquesta: una societat europea que no es proposa garantir la igualtat de la meitat de la població ¿com pot ser considerada democràtica? El valor de l’autodeterminació dels pobles europeus La tercera gran mancança del text d’aquest Tractat, molt greu pel que fa al reconeixement dels valors fonamentals de la Unió Europea, és que no reconeix explícitament el dret democràtic a l’autodeterminació, per part de les comunitats polítiques que ho vulguin fer. Molts dels pobles i nacions que, des de fa segles, conformen l’Europa actual, hi han de continuar engolits pels estats que, cada cop més enfortits, hi exerceixen el domini. Per a la gent mínimament sensible a l’existència dins Europa d’altres pobles i nacions sense estat, no hi caben vacil•lacions. S’hi considera precís que aquest article I-2 del text del Tractat expliciti el reconeixement del dret a l’autodeterminació que ha de poder exercir qualsevol comunitat política que, seguint estrictes procediments democràtics, així ho decideixi. És el mínim que se’n pot reclamar, d’un text que pretén ser democràtic. Davant d’això, es pot traure la conclusió que hi ha motius més que suficients, no solament per dir NO a aquest text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa que es vol posar a votació el proper dia 20 de febrer. També perquè se’n difonguin els motius, arguments, reflexions i anàlisis. En aquest capítol, molt resumidament es poden concretar en tres. 5. Una Constitució europea de caire continental, gens ni mica illenca I de les Illes Balears i Pitiüses, què? <img src="http://www.esquerra.org/imatges/buele.gif"align="left">La gent que, des d’àmbits socials diversos, s’afanya a treballar a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, als Països Catalans, en pegar una ullada al text del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, pot constatar ben a les clares que cap d’aquests indrets no hi figura per a res. Ni se'ls esmenta tan sols. Les nostres illes, engolides des de fa segles per l’estat <a href=http://www.e-noticies.com/default.asp?filtroBusqueda=buele>espanyol</a>, no existeixen pel seu nom propi dins l’Europa que se’ns proposa de consolidar. D’altres illes d'altres indrets del planeta sí que n’hi veuen reconeguts el nom i l’existència. Tot i que també han d’assaborir el malgust que comporta el fet amarg de veure's engolides pel mateix estat espanyol o per altres estats membres d’Europa, malgrat tot, aconsegueixen de ser tengudes en compte al text del Tractat. I no és poca cosa, perquè, d'aquesta manera, hi veuen afectada de manera molt directa la seva situació social i econòmica estructural. Si més no damunt dels papers; cosa que els ha de permetre exercir-hi el dret a reclamar-ne els continguts. L’eix constituït per les illes Turques i Caicos - Xipre – Malta – Mel illa – Canàries - Madeira - Açores (a què fa referència explícita el text del Tractat) passa per damunt les Illes Balears i Pitiüses, com si aquestes no existissin! Sense pretendre fer-hi cap relació exhaustiva – això vol dir que encara n’hi ha d’altres -, el text del Tractat reconeix explícitament el nom i l’existència, i conseqüentment la necessitat de parar-hi esment especial, d’unes illes com: Illes Açores (Portugal) Illes Äland (Finlàndia) Illes Antilles (d’Aruba) Illes Antilles (neerlandeses) Illes Bermudes Illes Caiman Illes del Canal Illes Canàries (Espanya) Illes Fèroe (no s’aplica el Tractat) Illa Guadeloupe (França) Illa la Guaiana Francesa (França) Illa de Madeira (Portugal) Illa de Malta (estat membre europeu) Illes Malvines (Falkland) Illa de Man Illa Martinica Illa Mayotte (França) Melilla (Espanya) Illa la Reunió (França) Illes Sandwich del Sud Illa Santa Elena (i les seves dependències) Illes Turques i Caicos Illes Verges (Britàniques) Illes Wallis Illa de Xipre (Akrotiri / Dhekelia) Per a totes aquestes illes, el mateix Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa assenyala la predisposició de la Unió Europea a establir-hi polítiques duaneres i comercials, fiscals, agrícoles i pesqueres, zones franques, abastiment de matèries primeres, béns de consum essencials, etc. Mesures que ja no podran ser adoptades mai, a partir del text d'aquest Tractat, en relació amb les Illes Balears i Pitiüses. L'estat espanyol no ha sabut aprofitar l'avinentesa - o no l'ha volguda aprofitar - i, així, el fet és que les nostres illes continuaran romanent dins el desempar i l'abandó d'Europa, com a regions insulars mediterrànies (cosa que no succeeix ni amb Mel illa!). Insularitat i regions insulars De manera molt més genèrica, el text del Tractat també fa al•lusió a la insularitat i a les “regions insulars”. Això sí, quan hi esmenta les “regions insulars”, aquesta expressió sempre va seguida d’algun altre afegitó - que, sens dubte, encara contribueix a difuminar-ne més les al•lusions explícites a les nostres illes -. O també hi apareixen "les regions insulars" esmentades com a mers exemples d’aquells esforços que s’han de fer per contribuir a connectar-les amb les regions centrals de la Unió. Però mai per mai no hi són valorades per elles mateixes, pel fet de ser illes. A l’article III-220 (i a la Declaració dinovena) el text del Tractat al•ludeix a les “regions insulars, transfronteres i de muntanya”. A l’article III-246, el mateix text del Tractat fa al•lusions a les “regions insulars, aïllades i perifèriques”. S’hi parla també que la Unió intentarà reduir les diferències entre els nivells de desenvolupament de les distintes regions… que prestarà especial atenció a les zones rurals, les zones afectades per una transició industrial, les regions que pateixen desavantatges naturals o demogràfics greus i permanents. D’entre aquestes regions en destaca algunes: les regions septentrionals amb escassa densitat de població, les regions insulars, transfrontereres i de muntanya (art. III-220). S’hi afirma també que la llei o la llei marc europea podrà establir mesures apropiades per a la navegació marítima i aèria. Però, en aquest cas, s'afegeix que totes aquestes mesures seran adoptades prèvia consulta al Comitè de les Regions i al Comitè Econòmic i Social (art. III-221,2). En un altre dels apartats, es diu que la Unió tendrà en compte, en particular, la necessitat de connectar les regions insulars, aïllades i perifèriques amb les regions centrals de la Unió (art. III-246, 2). I poqueta cosa més diu el tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, en relació amb la insularitat i les regions insulars europees. Ben poqueta cosa i, a més a més, no ens afecta gens ni mica, a la gent que vivim a Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, els Països Catalans. Cosa que fa ben palesa la concepció amb què s’ha elaborat el text d'aquest Tractat: eminentment de caire continental, gens ni mica obert a la més mínima consideració cap a les Illes Balears i Pitiüses, prestant atenció a altres regions insulars, més aïllades i perifèriques, transfrontereres o de muntanya. Però que molt poc té a veure amb la nostra realitat insular mediterrània. 6. Què s’hi fa, amb els sectors religiosos més intransigents? <img src="http://www.esquerra.org/imatges/buele.gif"align="left">A primer cop d’ull, quan el text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa defensa com a valor fonamental de la Unió la igualtat entre totes les persones i la no discriminació (art. I-2), pot semblar que, amb això, ja s’assegura que s’impediran tota casta de privilegis a Europa. Ho pot semblar, també pel que respecta al tractament institucional i públic que s’ha de donar a les cada cop més diverses confessions religioses que s’implanten a Europa, cada dia que passa. Es podria pensar i creure que, amb el text d’aquest Tractat, ja s’hi aconsegueix d’evitar qualsevol casta de paper predominant d’alguna confessió religiosa per damunt d’una altra. Però això només és així en aparença, a primer cop d’ull. Qualsevol persona que, des de conviccions profundes, manté la ferma voluntat de participar activament en la construcció d’una societat cada cop més solidària; per poc que es dediqui a treballar en la perspectiva d’alguna entitat, organització o moviment social; totd’una s’adona que, d’una manera o una altra, a l’interior del text del Tractat constitucional continua ressonant la vella percepció de temps antics; hi continua covant aquella espècie de flaire: ”No s’haurien de fer massa esforços perquè la religió cristiana sigui desproveïda d’allò que l’ha anada ornant durant tants segles..! El cristianisme, a Europa, no solament ha estat la religió més privilegiada durant segles, sinó també l’única i, en gran mesura, l’oficial en gairebé tots els territoris..! No s’hauria de consentir mai que ningú passàs per alt i pretengués oblidar un fet com aquest..! És ben cert, i ningú no ho pot negar: el cristianisme ha estat un dels pilars constitutius de la cultura occidental. La vinculació entre religió cristiana i política europea ha estat molt estreta i duradora. Tot i amb això, avui dia s’aixequen i es deixen sentit pertot arreu altres veus que apunten en altres direccions, també des de sectors constituïts a l'interior de les esglésies, grups de creients. -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o- Unes altres veus, molt crítiques amb els estats i amb les esglésies S’aixequen veus que reconeixen que les grans tradicions religioses de la humanitat, inclòs el cristianisme, han nascut i s’han organitzat en cultures i societats que avui dia ja no existeixen. Aquest fet se situa cada cop més al centre de reflexions i anàlisis, a l’interior d’amplis sectors d’àmbits religiosos diversos. Són sectors que, a més a més, tampoc no volen tancar els ulls quan constaten que encara perviuen a Europa determinats vestigis d’un passat no democràtic – per no dir obertament antidemocràtic -. Al marge de comportaments individuals concrets, que poden ser més o manco rellevants, perceben amb nitidesa que, en general, les monarquies europees, els exèrcits europeus i les esglésies europees que perduren avui dia, no solament representen alguns dels pocs vestigis que encara hi queden d’un passat europeu enfrontat a la democràcia. Comproven també que la pràctica democràtica a l’interior d’aquestes esglésies, d’aquests exèrcits, o d’aquestes monarquies, no ha estat assumida ni de bon tros al nivell mínim que consideren desitjable: ni pel que fa al seu funcionament, ni pel que respecta a la seva organització, ni quant a la seva estructuració interna. Tot i alguns esforços singulars força valuosos, constaten amb preocupació que tots tres estaments continuen funcionant, organitzant-se i estructurant-se d’una manera més estrictament jeràrquica que no democràtica. Són sectors que també critiquen el mateix text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa. Perquè perceben, entre d’altres motius, que, d’una manera o una altra, és un text oficial que no s’atreveix a enfrontar-se, amb gosadia, a la pretensió de certs grups religiosos, els més fanàtics i intransigents: els que pretenen transformar les pròpies conviccions religioses, de caràcter voluntari i particular, en autèntiques lleis civils que esdevenguin generals i que obliguin tothom! Són sectors de gent que, empesa per un missatge cristià que convida a viure lliurement, amb igualtat i germanor, vol romandre atenta al goig i a l’esperança, a les tristeses i angoixes de les dones i dels homes d’avui, sobretot dels pobres i dels que sofreixen. Una gent que se sent interpel•lada a construir, conjuntament amb totes les persones de bona voluntat, una terra nova on s’implanti la justícia, l’amor i la pau. Són sectors que consideren que ja és ben hora que es reconegui, des de les instàncies públiques europees, que no tota la ciutadania europea és catòlica, ni cristiana, ni creient. I que s’ha de treballar perquè tots i cadascun dels ciutadans europeus, totes i cadascuna de les ciutadanes europees, tant si són creients d’una confessió religiosa o d’una altra, com si no són creients de cap, en rebin el tractament igualitari que es mereixen pel fet de ser persones, ciutadanes d’Europa. Per això mateix, són sectors que no s’acaben d’explicar per què es manté vigent el contengut de l’article I-52 del Tractat, íntegrament dedicat a l’estatut de les esglésies i les organitzacions no confessionals; on s’assenyala que la Unió mantendrà un diàleg obert, transparent i regular amb les esmentades esglésies i organitzacions. Ho veuen com un afegitó innecessari, ja que consideren més que suficient allò que s’assenyala a l’article I-46, quan diu que les institucions de la Unió mantendran un diàleg obert, transparent i regular amb les associacions representatives i la societat civil. Per què, es demanen, s’hi volen afegir d’altres privilegis de caire religiós o eclesiàstic? Ja no estan per aquestes! Des d’aquests sectors, adscrits a les més diverses confessions religioses, s’està reclamant cada vegada amb més intensitat que la Unió Europea s’afanyi a no reconèixer cap casta de privilegi adreçat a cap de les esglésies o confessions religioses que hi hagi a Europa. S’hi jutja convenient i necessari arribar a la plena separació entre les esglésies i els estats. S’hi reclama que cap església o confessió religiosa no rebi cap tracte especial, sinó que totes siguin sostengudes econòmicament, tant pels seus propis fidels com pel treball dels seus membres. S’hi reclama que les institucions públiques de la Unió Europea es considerin i es comportin sempre i amb tothom com a autèntiques institucions de caràcter laic. -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o- El cas singular de l’església catòlica Exemple i paradigma de tractament privilegiat, n’és la presència i l’acció de l’església catòlica a Europa. Des d’aquests sectors religiosos, no es vol passar per alt que l’església catòlica es una església multinacional, estesa per tot el món, que té la seva seu central a Europa i que, a més de confessió religiosa, també és reconeguda com a estat sobirà amb representació diplomàtica arreu del món. N’és l’únic exemple, de religió o confessió religiosa que a la vegada constitueix un estat sobirà, arreu del planeta. No es vol passar per alt que la pertinença a aquesta confessió religiosa obliga els seus membres a professar fe i obediència a una instància que s’escapa del control de la resta dels estats membres de la Unió Europea: l’estat del Vaticà. No es vol passar per alt que tan europees hi esdevenen les més altes instàncies de la jerarquia eclesiàstica catòlica, que, ni tan sols es dignen escoltar i atendre altres veus provinents d’altres indrets del món. Lluny d’afanyar-se a prestar-hi el més mínim interès, hi són rebutjades i condemnades totes aquelles aportacions que, des de fa dècades, han col•locat al centre de la reflexió teològica la crua realitat de la gent més pobra del planeta, la que pateix més durament i directament les males conseqüències d’un món i d’un sistema de vida injust. S’hi critica que les més altes instàncies eclesiàstiques no vulguin ni sentir-ne parlar, i que s’entossudeixin a mantenir-se tancades dins la seva perenne i dura closca vaticana. No es vol passar per alt que fets com aquests desvetllen més veus crítiques a l’interior de totes les esglésies cristianes. Unes veus que s’aixequen amb força a l’hora de reclamar que el Parlament Europeu, i les instàncies públiques europees, vetllin amb molta més cura perquè les veritats i les normes religioses que dicten les esglésies cristianes des de fa segles als seus fidels ja no puguin obtenir, en endavant, cap casta de tractament preferencial dins la Unió Europea. Opinen que hi han de ser tractades i considerades com qualsevol altra organització social o entitat cívica que treballa en la construcció d’una societat més cohesionada i harmònica En definitiva, no es vol passar per alt que el text d’aquest Tractat es mostra massa poruc. No s'atreveix a enfrontar-se amb gosadia a la vella i secular polèmica que continua ben vigent a Europa: mentre fanàtics religiosos, amb prèdiques impositives, cerquen convertir-se en dirigents polítics de la societat civil; polítics fanàtics – i polítiques fanàtiques -, s’afanyen a utilitzar les religions en profit propi, com a instrument que els enforteix i consolida en el poder. Un motiu més per dir NO al text d’aquest Tractat, pel qual s’estableix una Constitució europea com aquesta. Lluny de contribuir positivament a construir sòlidament i solidàriament l’Europa del futur, per a unes generacions joves amants de la democràcia més profunda, s’entossudeix a mantenir-hi vigents els privilegis d’un passat que, avui dia, ja no existeix més que en la memòria i el record d’algunes ments restringides i obcecades. Pel respecte que es mereixen totes les sensibilitats davant del fet religiós, i totes les conviccions ciutadanes que pertanyen a l'àmbit de la intimitat més estricta de les persones, i pel respecte que es mereix el necessari procés de secularització de les societats, des de no poques entitats cíviques - ATTAC, per exemple -, es considera que la Constitució europea ha de ser laica a tots els efectes. Se n'han de suprimir, en conseqüència, totes i cadascuna de les referències religioses, a esglésies o confessions. 7. Quin espai social europeu més esquifit! Quin mal futur pel món laboral! <img src="http://www.esquerra.org/imatges/buele.gif"align="left"> En uns estats europeus més que en uns altres, però certament a tots els estats membres de la Unió, aquestes darreres dècades han servit, entre d’altres coses, per fer passes considerables cap al reconeixement i l’impuls de polítiques socials, cada cop més afavoridores del respecte pels drets de la ciutadania europea. Els moviments socials i les xarxes cíviques que s’escampen arreu d’Europa, en són una de les mostres més fefaents: organitzacions no governamentals, organitzacions sindicals, entitats cooperatives, associacions cíviques, plataformes i coordinadores, etc., apunten cap a l’establiment i la consolidació d’unes societats europees, des d’una perspectiva intensament socialitzant. Davant l’elaboració del Tractat pel qual s’establia una Constitució per a Europa, no poques entitats i organitzacions socials tenien la mirada i l’esperança posada en les possibilitats enormes d’avançar considerablement en aquest camp d’actuació política: Enfront de la globalització capitalista impulsada des dels Estats Units de Nordamèrica, s’hi veia la possibilitat d’enfortir la globalització social des d’Europa, precisament. Un cop aprovat el projecte elaborat per la Convenció, emperò, el desencís ha estat ben gros, en moltes d’aquestes organitzacions i moviments, en constatar que s’hi contenen seriosos dèficits socials, en el contengut del text del Tractat. Constatació 1: No s'ha vertebrat el model social europeu. No s’hi han fet les passes suficients per establir un espai social europeu. El Tractat constitucional no facilita l’harmonització de les polítiques socials ni l’establiment de “mínims” socials a nivell europeu. Tampoc no s’aixeca la unanimitat per la fiscalitat; un fet que impossibilita la lluita compromesa contra el dumping fiscal o social a escala europea. Si es volia que Europa fos més que un gran mercat, calia establir-hi que tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió hi poguessin gaudir dels mateixos drets socials. No pot ser que drets tan fonamentals com el dret al treball, a la salut, a un habitatge digne no estiguin reconeguts al text del Tractat. En el seus mateixos termes, aquesta Constitució europea és, fins i tot, menys social que la Constitució espanyola o francesa. Constatació 2: Bloquejos massa fàcils. Continuen existint massa àmbits, com la fiscalitat, la política social o determinades qüestions de política mediambiental, on un sol estat pot bloquejar qualsevol avenç cap a una major integració europea. Les polítiques socials d’ocupació continuen reservades essencialment als estats membres. En no reconèixer determinats drets fonamentals ni estendre uns nivells de protecció i benestar social que sien comuns a tota la Unió, s’ha perdut l’oportunitat històrica de vertebrar-ne un model social característic. Això afavoreix, sens dubte, la deslocalització d'empreses que busquen pagar menys impostos, o que s’interessen més per regulacions laborals i mediambientals precàries d'altres països. Amb això, s’està generant una pressió molt forta perquè tots els Estats tendeixin a desregular el mercat de treball i els drets socials i mediambientals. Constatació 3: S’hi defineix el capitalisme com l’únic sistema econòmic possible. La Constitució europea el defineix com economia social de mercat altament competitiva. S’hi consagra el model econòmic neoliberal (dèficit zero i estabilitat de preus, independència del Banc Central Europeu), que beneficien el sector financer i obliguen a restringir les polítiques socials. Constatació 4: S’hi afavoreixen capitals privats. Queda servida la possibilitat d’oferir als capitals privats les “millors” condicions laborals, sanitàries i ecològiques per a rendibilitzar les seves inversions. Constatació 5: S’hi imposen restriccions de drets socials. No s’hi preveu cap criteri de convergència en matèria de salaris, nivell d’ocupació laboral o estàndards ecològics. Cents de milers de treballadores i treballadors de l’est d’Europa no podran durant anys exercir el dret a la lliure circulació i residència en altres països de la Unió. Drets fonamentals com el dret a la salut, a l’alimentació, a l’habitatge, o a un salari suficient ni s’hi esmenten. Constatació 6: S’hi neguen drets polítics i socials d’immigrants. Crea una nova categoria inferior a la de ciutadà, que és la de “resident de llarga durada no comunitari”, sense dret a vot i discriminat laboralment. Aprofundeix en el tractament policial de la immigració. Estableix una concepció restrictiva del dret d’asil. Constatació 7: S’hi limita el dret de vaga: només es pot exercir en negociacions col•lectives i es limita a les lleis restrictives de cada país, per dificultar la convocatòria d’una vaga general europea. En canvi, s’hi garanteix el “dret” al tancament patronal (lockout) i les deslocalitzacions. Constatació 8: S’hi obstaculitzen polítiques socials i econòmiques alternatives: El redactat restringeix enormement la possibilitat d’impulsar, tant a l’àmbit europeu general com a l’interior dels estats membres de la Unió, polítiques econòmiques i socials alternatives, encara que obtenguessin el suport dels electors. Constatació 9: S’hi tendeix a fer desaparèixer els serveis públics: Hi són esmentats com a “serveis econòmics d’interès general”. Ja han estat emeses algunes Directives europees – la 1/2004, coneguda com a Directiva Bolkestein – on s’especifica detalladament com privatitzar la sanitat. En el sistema educatiu es tendeix a la mercantilització i la discriminació elitista. Constatació 10: Una gran oportunitat perduda. En matèria social, a més de ser una passa cap enrera, aquest nou Tractat esdevé també una gran oportunitat perduda per avançar decididament cap a un estat europeu del benestar. Per això hi calen mesures a prendre que rectifiquin aquest rumb. Des d’entitats, organitzacions i moviments socials se’n proposen algunes: Mesura 1: La Carta de Drets Fonamentals ha d’incloure el dret a un habitatge digne. Mesura 2: La Unió Europea ha de tenir com a objectiu assolir la plena ocupació laboral. L’article III-69 indica que “la política monetària té com a objectiu principal mantenir l’estabilitat dels preus”. A l’article I-3 es parla d’una “economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació laboral” així com de “creixement econòmic equilibrat”. La política econòmica i monetària de la Unió Europea ha de promoure el creixement i la plena ocupació laboral. No s’ha de permetre que es deslligui la política monetària de la política econòmica ni de la política d’ocupació laboral. La plena ocupació laboral i el creixement han de figurar com a objectius principals de la política monetària, al mateix nivell que l’estabilitat dels preus. Mesura 3: La protecció social no pot dependre de l’evolució del mercat: s’ha de garantir una alta protecció social a tota la Unió. Mesura 4: Els serveis públics de benestar han de ser un objectiu de la Unió i s’ha d’evitar la seva mercantilització. Mesura 5: S’ha d’acabar amb el “dúmping” i deslocalització d’empreses i capitals que volen evitar la pressió fiscal, les cotitzacions socials i la regulació mediambiental dels països més desenvolupats. Sense aquesta harmonització, creixerà la pressió per reduir els imposts (i en conseqüència la protecció social) i la regulació mediambiental. A no poca gent sorprèn ben molt comprovar que, davant d’un text constitucional tan deficitari com aquest en matèria social i mediambiental, la majoria d’organitzacions sindicals i ecologistes del nostre entorn més immediat, - a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, als Països Catalans – hagin optat per mostrar-s’hi favorables. Hi resulta del tot incomprensible! Sobretot, si hom para esment a la responsabilitat que s’està contraent de cara al futur laboral i mediambiental d’aquests indrets. Previsiblement malmenats, amb molta més intensitat encara, per les fortes i consolidades envestides dels representants genuïns de les més altes instàncies, ja consolidades constitucionalment, del Banc Central Europeu i del mateix Sistema Europeu dels Bancs anomenats Nacionals. 8. Una defensa massa magra del medi ambient! <img src="http://www.esquerra.org/imatges/buele.gif"align="left"> Entre nosaltres, és ben molta la gent que un bon dia va decidir d’apuntar-se a alguna de les institucions, entitats, associacions o organitzacions ecologistes que sorgiren a Europa, fa més de tres dècades. També a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, al conjunt dels Països Catalans. Una gent ben motivada, que es posà a treballar en la defensa del territori i del medi ambient - des de posicions ètiques, democràtiques, solidàries, pacífiques -. I que avui dia està convençuda que el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, enlloc de contribuir a acostar més gent a aquestes posicions, gairebé n’està impulsant un allunyament progressiu. Aquesta gent considera que els plantejaments ecologistes que proposa el Tractat constitucional europeu estan contribuint a empobrir encara més el teixit social ecologista, tant a Mallorca, com a les Illes Balears i Pitiüses, com als Països Catalans, com a massa d’altres indrets i regions d’Europa. Aquesta gent té ben clar que el model de desenvolupament sostenible europeu que vol, desitja i defensa des de fa dècades, no s’acaba de correspondre amb el que queda reflectit al text del Tractat europeu. Els sembla més tost que fins i tot se n’allunya tant que arriba a col•locar-se en la direcció contrària al mateix protocol de Kyoto o a la mateixa Cimera de la Terra de Rio do Janeiro. Hi esdevé lamentabilíssim! Que siguin tan pobres i magres les polítiques mediambientals que potencia el Tractat, que no solament comporten el desaprofitament d’una bona ocasió perduda, sinó també un cert retrocés en determinats avanços: els que han protagonitzat aquells sectors de la societat civil que, defensant i practicant valors democràtics, han lluitat més fermament a favor de la protecció del territori i la defensa del medi ambient, en els darrers trenta anys. Per això mateix, no poca d’aquesta gent ha arribat a la conclusió que s’ha de votar NO al proper referèndum sobre la Constitució europea de dia 20 de febrer. Per allò que ignora el Tractat Davant d’aquest Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, serveix de ben poqueta cosa la nostra llarga i perllongada pràctica europeista, el nostre llarg i perllongat exercici pràctic d’europeisme profund i fecund. Des de Mallorca estant, se'n pot parlar, d'europeisme, fins i tot des del mateix temps del mallorquí Ramon Llull, un dels primers grans europeistes amb què ha comptat Europa en aquests darrers set segles, i que n'ha estat reconegut com a tal arreu del món - cristià, jueu i musulmà -. Tot i amb això, per a la Constitució europea, ni Mallorca, ni les Illes Balears i Pitiüses, ni els Països Catalans no existeixen enlloc, ni tan sols tenen cap dret a existir mai com a entitat nacional reconeguda, lliure i sobirana. El Tractat constitucional europeu no obre cap porta – més tost les tanca totes - a l’existència d’uns Països Catalans sobirans dins Europa. No els reconeix cap altra possibilitat que la de continuar restant per a sempre més en mans de l’estat espanyol. Tot i saber quina casta de tractament els ha donat fins ara, els dóna a l'actualitat i s'afanyarà a donar-los en el futur: ni Catalunya, ni el Païs Valencià, ni les Illes Balears i Pitiüses no figuren per a res a l’interior del text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa. Deu ser una de les poques realitats lingüístiques, culturals i nacionals d'Europa que no hi figura per a res. Malgrat constitueixin una de les regions europees que més aportacions positives ha fet, fa i pot fer al conjunt dels pobles i nacions que conformen l'Europa d'ahir, la d'avui - i per a segons quina gent, també la de demà -. La Constitució europea, lluny de mostrar-s’hi agraïda i reconeixedora, ens ignora, ens deixa en el desempar, ens dóna l’esquena. No ens respecta. No en vol saber res, de nosaltres. En matèria de protecció del territori i del medi ambient, com en tants d’altres aspectes de la nostra vida quotidiana, la Constitució europea ens continua empenyent a haver de romandre subjectes a les lleis que estableixi l’estat espanyol. Sense la més mínima possibilitat d’arribar a constituir mai un estat propi dins Europa: sense que puguem legislar mai pel nostre compte, ni tan sols per dur a la pràctica, sense cap altra trava estatal intermèdia, les mateixes directives europees que apunten cap a una major protecció i defensa dels territoris d’Europa i del medi ambient europeu. Sempre ens haurem de limitar a allò que hi fixi l'estat espanyol! Malgrat les ànsies i la pràctica d’autogovern als nostres respectius territoris, malgrat els tres parlaments democràticament constituïts amb què comptam: que legislen, controlen l’acció del govern i elaboren pressuposts; malgrat l’experiència perllongada en el funcionament secular d’institucions públiques o d’autoorganització social a molts nivells; malgrat constituir, de fet, un vertader pont d’unió entre el continent europeu i el continent africà, acollint diàriament milers de persones i de famílies que en són provinents i que s’hi estableixen com a casa seva; malgrat les minses mesures protectores que hi adopta l’estat espanyol... Malgrat tot això, ni Mallorca, ni les Illes Balears i Pitiüses, ni els Països Catalans, no som res dins la Constitució europea. A diferència de moltes d'altres illes i d'altres regions, d'Europa i d'enfora d'Europa, (illes turques, Xipre, Malta, Mel Illa, Canàries, Madeira, Açores...) nosaltres no hi figuram per a res, ni de nom ni de fet. Per allò que proposa el Tractat. Un text constitucional que compta amb més de 400 articles i que només n’hi dedica 2 al medi ambient (l’article 223 i el 224), ja demostra fins a quin punt està ben poc interessat a promoure’n la defensa i la protecció. Com passa amb els drets de la ciutadania, o amb els drets dels pobles i les nacions que conformen Europa, o amb els drets de la dona a la igualtat, o amb els drets de la gent jove, o amb els drets de la gent treballadora, el tractament que fa del medi ambient no contempla cap mecanisme de protecció per a la seva defensa efectiva. Des d’instàncies, institucions, entitats o associacions ecologistes d’Europa es considera lamentable que el dret a gaudir del medi ambient no sigui contemplat al text del Tractat com un autèntic dret, ni des del punt de vista individual ni des del punt de vista col•lectiu. Tampoc no incorpora el principi de l’acció pública per a la defensa del medi ambient. Cosa que facilitaria a la ciutadania europea la possibilitat de vetlar per a la seva defensa efectiva. Tampoc no preveu ni fa avançar gens la tipificació dels delictes contra el medi ambient. No considera el medi ambient com un bé jurídic a protegir, ni estableix criteris o limitacions a l’apropiació privada de recursos naturals bàsics, com és ara l’aigua. En el camp de la investigació, no impulsa ni esmenta cap canvi de tendència en la destinació gegantina de recursos a la investigació i la indústria militar. El Tractat constitucional europeu preveu que una llei marc europea ha d’establir els aspectes fonamentals de la política mediambiental: l’ordenació del territori, la gestió dels recursos hídrics, o la utilització del sòl (art. III-234). Però també estableix que qualsevol mesura d’aquestes característiques ha de ser adoptada per unanimitat. Cosa que, pràcticament, resulta impossible. Al Tractat es reconeix el principi segons el qual “qui contamina paga”. Però si la seva aplicació comporta costos considerats desproporcionats, admet “excepcions temporals” o “suport financer a càrrec dels Fons de cohesió”, és a dir, pagats per tots nosaltres. O totes dues coses alhora. La política energètica de la Unió (art. III-256) manté l’objectiu de garantir el funcionament del mercat de l’energia. Això sí, sempre de caràcter privat. El Tractat també garanteix l’accés a les xarxes i la seva interoperativitat i interconnexió en el context d’un sistema de mercat obert i competitiu. Naturalment també privat. Per tot allò que en resulta, del Tractat. <img style="margin: 5px; border: 0px;" alt="" src="http://bloc.balearweb.net/resserver.php?blogId=164&resource=cil%20amb%20capell.JPG&mode=preview" align="left"></a> Aquest tractament constitucional del medi ambient resulta deplorable per a moltes de les entitats i organitzacions ecologistes d’arreu d’Europa. Des de la nostra posició, clarament oposada a l'aprovació d'aquest Tractat constitucional europeu, i obertament defensora del NO en el referèndum del proper dia 20 de febrer, hem de lamentar que, una vegada més, el Tractat col•loqui Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses i el conjunt dels Països Catalans, en mans de lleis estatals d’ordre superior a les nostres. Unes lleis fetes per uns legisladors que consideren i valoren el territori amb paràmetres de política neoliberal: la que supedita el creixement i consum del sòl exclusivament als interessos especulatius del mercat. Veim amb molta de preocupació que la ciutadania europea hagi de quedar totalment desprotegida davant les grans contaminacions que es poden produir. Grans desastres ecològics com els que ja s’han produït a diverses regions d’Europa (Aznarcóllar, Prestige…)poden tornar a quedar impunes. Veim amb molta de p </div> <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/category.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/category/900" title="Categoria: GRANS BLOGS">GRANS BLOGS</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/permalink.gif" alt="" /><a title="Enllaç fix a un article concret dels arxius del bloc -> C - Davant Constitució europea " href="http://cil.cecili.cat/post/2565">Enllaç permanent</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/comment.gif" alt="" /><a href="http://cil.cecili.cat/post/2565#comments" title="Comentaris -> C - Davant Constitució europea ">Comentaris (34)</a> | <img src="http://cil.cecili.cat/templates/standard_green/imgs/trackback.gif" alt="" />Retroenllaços (0) <div class="pager"> <a class="pagerLinkPrevPage" href="http://cil.cecili.cat/page/24">«Anterior</a> <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/1">1</a> <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/2">2</a> <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/3">3</a> ... <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/20">20</a> <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/21">21</a> <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/22">22</a> <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/23">23</a> <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/24">24</a> 25 <a class="pagerLink" href="http://cil.cecili.cat/page/26">26</a> <a class="pagerLinkNextPage" href="http://cil.cecili.cat/page/26">Següent»</a></div> </div> <div id="Menu"> <h2>Presentació</h2> <div id="AboutMyself"> <img id="UserPicture" src="http://cil.cecili.cat/resource/preview/cilcorreginttextosencatala2003.JPG" alt="CIL" /> El meu blog més personal... <div class="clearer"> </div> </div> <h2>Menú</h2> <div id="Sections"> <ul> <li><a title="Inici" href="http://cil.cecili.cat">Inici</a></li> <li><a title="Arxius" href="http://cil.cecili.cat/static/archives">Arxius</a></li> <li><a title="Àlbums" href="http://cil.cecili.cat/album/0">Àlbums</a></li> <li><a title="Enllaços" href="http://cil.cecili.cat/static/links">Enllaços</a></li> <li><a title="Bloc de BalearWeb" href="http://bloc.balearweb.net">Bloc de BalearWeb</a></li> </ul> </div> <h2>Cerca</h2> <div id="Search"> <form id="search_form" method="post" action="http://cil.cecili.cat/index.php"> <fieldset> <label for="searchTerms"><input type="text" id="searchTerms" name="searchTerms" value="" /></label> <input type="submit" name="Search" value="Cercar" class="button" /> <input type="hidden" name="op" value="Search" /> <input type="hidden" name="blogId" value="164" /> </fieldset> </form> </div> <h2>Calendari</h2> <div id="Calendar"> <table class="calMonth"> <thead> <tr class="calMonthNav"> <th class="calMonthBackward"><a href="http://cil.cecili.cat/archives/201810" title="Octubre 2018">«</a></th> <th class="calMonthCurrent" colspan="5">Novembre 2018</th> <th class="calMonthForward"><a href="http://cil.cecili.cat/archives/201812" title="Desembre 2018">»</a></th> </tr> <tr class="calMonthHeader"> <th scope="col" abbr="Dilluns">Dl</th> <th scope="col" abbr="Dimarts">Dm</th> <th scope="col" abbr="Dimecres">Dc</th> <th scope="col" abbr="Dijous">Dj</th> <th scope="col" abbr="Divendres">Dv</th> <th scope="col" abbr="Dissabte">Ds</th> <th scope="col" abbr="Diumenge">Dg</th> </tr> </thead> <tbody> <tr> <td class="calMonthDay"> </td> <td class="calMonthDay"> </td> <td class="calMonthDay"> </td> <td class="calMonthDay">1</td> <td class="calMonthDay">2</td> <td class="calMonthDay">3</td> <td class="calMonthDay">4</td> </tr> <tr> <td class="calMonthDay">5</td> <td class="calMonthDay">6</td> <td class="calMonthDay">7</td> <td class="calMonthDay">8</td> <td class="calMonthDay">9</td> <td class="calMonthDay">10</td> <td class="calMonthDay">11</td> </tr> <tr> <td class="calMonthDay">12</td> <td class="calMonthDay">13</td> <td class="calMonthDay">14</td> <td class="calMonthDay">15</td> <td class="calMonthDay">16</td> <td class="calMonthDay">17</td> <td class="calMonthToday">18</td> </tr> <tr> <td class="calMonthDay">19</td> <td class="calMonthDay">20</td> <td class="calMonthDay">21</td> <td class="calMonthDay">22</td> <td class="calMonthDay">23</td> <td class="calMonthDay">24</td> <td class="calMonthDay">25</td> </tr> <tr> <td class="calMonthDay">26</td> <td class="calMonthDay">27</td> <td class="calMonthDay">28</td> <td class="calMonthDay">29</td> <td class="calMonthDay">30</td> <td class="calMonthDay"> </td> <td class="calMonthDay"> </td> </tr> </tbody> </table> </div> <h2>Recentment</h2> <div id="Recently"> <ul> <li><a title="La Bíblia explicada als néts, de Guillem Ramis i Moneny" href="http://cil.cecili.cat/post/130757">La Bíblia explicada als néts, de Guillem Ramis i Moneny</a></li> <li><a title="Al bon amic i company de lluites transformadores, Paco Manresa i Sérvole" href="http://cil.cecili.cat/post/130746">Al bon amic i company de lluites transformadores, Paco Manresa i Sérvole</a></li> <li><a title="El bisbe Sebastià Taltavull, en la seva primera festa onomàstica a Mallorca" href="http://cil.cecili.cat/post/127667">El bisbe Sebastià Taltavull, en la seva primera festa onomàstica a Mallorca</a></li> <li><a title="A l'antic "boy scout" Josep Segura i Salado, bon amic i antic company de feina arxivística" href="http://cil.cecili.cat/post/127620">A l'antic "boy scout" Josep Segura i Salado, bon amic i antic company de feina arxivística</a></li> <li><a title="«Operación Tiara», novel·la de Jaume Santandreu, sobre el successor del papa Francesc" href="http://cil.cecili.cat/post/127568">«Operación Tiara», novel·la de Jaume Santandreu, sobre el successor del papa Francesc</a></li> <li><a title="Capellans mallorquins secularitzats demanen revisió del celibat" href="http://cil.cecili.cat/post/127368">Capellans mallorquins secularitzats demanen revisió del celibat</a></li> <li><a title="Igualtat davant la llei, a Espanya? I això què és?" href="http://cil.cecili.cat/post/114420">Igualtat davant la llei, a Espanya? I això què és?</a></li> <li><a title="Tretze i trenta-un anys: 13->31" href="http://cil.cecili.cat/post/113423">Tretze i trenta-un anys: 13->31</a></li> <li><a title="Cil Buele, al programa Sal i Llum, de la televisió de Manacor" href="http://cil.cecili.cat/post/111302">Cil Buele, al programa Sal i Llum, de la televisió de Manacor</a></li> <li><a title="Més de 150 enllaços a la vaga de fam que duu a terme Jaume Bonet a Mallorca, en defensa de la llengua catalana" href="http://cil.cecili.cat/post/109021">Més de 150 enllaços a la vaga de fam que duu a terme Jaume Bonet a Mallorca, en defensa de la llengua catalana</a></li> </ul> </div> <h2>Categories</h2> <div id="Categories"> <ul> <li><a title="Personatges" href="http://cil.cecili.cat/category/608">Personatges <abbr title="51 Articles">[51]</abbr></a></li> <li><a title="Entitats" href="http://cil.cecili.cat/category/607">Entitats <abbr title="23 Articles">[23]</abbr></a></li> <li><a title="Drets humans" href="http://cil.cecili.cat/category/669">Drets humans <abbr title="14 Articles">[14]</abbr></a></li> <li><a title="SABAL" href="http://cil.cecili.cat/category/3621">SABAL <abbr title="17 Articles">[17]</abbr></a></li> <li><a title="Ciutat" href="http://cil.cecili.cat/category/609">Ciutat <abbr title="24 Articles">[24]</abbr></a></li> <li><a title="Països Catalans" href="http://cil.cecili.cat/category/612">Països Catalans <abbr title="28 Articles">[28]</abbr></a></li> <li><a title="AMÈRICA-LLATINA" href="http://cil.cecili.cat/category/3690">AMÈRICA-LLATINA <abbr title="19 Articles">[19]</abbr></a></li> <li><a title="JAUME SANTANDREU" href="http://cil.cecili.cat/category/7348">JAUME SANTANDREU <abbr title="1 Articles">[1]</abbr></a></li> <li><a title="LA REAL" href="http://cil.cecili.cat/category/3770">LA REAL <abbr title="9 Articles">[9]</abbr></a></li> <li><a title="ÀFRICA" href="http://cil.cecili.cat/category/4016">ÀFRICA <abbr title="14 Articles">[14]</abbr></a></li> <li><a title="GRANS BLOGS" href="http://cil.cecili.cat/category/900">GRANS BLOGS <abbr title="6 Articles">[6]</abbr></a></li> <li><a title="PRESONS" href="http://cil.cecili.cat/category/4671">PRESONS <abbr title="7 Articles">[7]</abbr></a></li> <li><a title="Mitjans" href="http://cil.cecili.cat/category/615">Mitjans <abbr title="5 Articles">[5]</abbr></a></li> <li><a title="REPÚBLICA" href="http://cil.cecili.cat/category/1516">REPÚBLICA <abbr title="6 Articles">[6]</abbr></a></li> <li><a title="JO" href="http://cil.cecili.cat/category/6467">JO <abbr title="5 Articles">[5]</abbr></a></li> <li><a title="DR HU MA" href="http://cil.cecili.cat/category/1895">DR HU MA <abbr title="13 Articles">[13]</abbr></a></li> <li><a title="GLOSA" href="http://cil.cecili.cat/category/1765">GLOSA <abbr title="10 Articles">[10]</abbr></a></li> <li><a title="OJIPC" href="http://cil.cecili.cat/category/1764">OJIPC <abbr title="3 Articles">[3]</abbr></a></li> <li><a title="PALESTINA_LÍBAN" href="http://cil.cecili.cat/category/2285">PALESTINA_LÍBAN <abbr title="6 Articles">[6]</abbr></a></li> <li><a title="Fòrums" href="http://cil.cecili.cat/category/582">Fòrums <abbr title="13 Articles">[13]</abbr></a></li> <li><a title="SEBASTIÀ MESQUIDA" href="http://cil.cecili.cat/category/3578">SEBASTIÀ MESQUIDA <abbr title="2 Articles">[2]</abbr></a></li> <li><a title="Opinió Catalana" href="http://cil.cecili.cat/category/1779">Opinió Catalana <abbr title="3 Articles">[3]</abbr></a></li> </ul> </div> <h2>Comentaris recents</h2> <div id="Recent"> <ul> <li><a title="Veure comentari escrit per Pep Maria Miró Llull" href="http://cil.cecili.cat/post/127368#comment1027381">Pep Maria Miró Llull: Supòs que la supressió del celibat ajudaría a mantenir...</a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per Joan Estades de Moncaira" href="http://cil.cecili.cat/post/39212#comment1010284">Joan Estades de Moncaira: Agusti. Nos conocrmos. Sabes quien soy y yo se quien eres, Tu...</a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per Jaume Antoni" href="http://cil.cecili.cat/post/56179#comment1008957">Jaume Antoni: Avui matí em diuen que heu decidit plantetjar-vos una vaga de...</a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per Jaume Antoni" href="http://cil.cecili.cat/post/56179#comment1008956">Jaume Antoni: Avui matí em diuen que heu decidit plantetjar-vos una vaga de...</a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per Cil Buele" href="http://cil.cecili.cat/post/113423#comment1007655">Cil Buele: Encara m'amara la gran emoció, les cames fent...</a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per Cristina Colmenares Lau" href="http://cil.cecili.cat/post/41967#comment996714">Cristina Colmenares Lau: Quiero comunicarme con usted, encontre un interesante escrito...</a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per Quico Romeu" href="http://cil.cecili.cat/post/109021#comment994388">Quico Romeu: Enhorabona per aquest treball tant acurat. Jo vaig fer una...</a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per Rafel Pau Cortès Forteza" href="http://cil.cecili.cat/post/109021#comment994387">Rafel Pau Cortès Forteza: Ànims Jaume estam amb tú!!! </a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per êóïèòü ôîòîàïïàðàò" href="http://cil.cecili.cat/post/3088#comment988854">êóïèòü ôîòîàïïàðàò: Tengo que admitir que estoy totalmente de acuerdo contigo . !...</a></li> <li><a title="Veure comentari escrit per Cil" href="http://cil.cecili.cat/post/103614#comment966962">Cil: Molt agraït, Ferran, al comentari bell que fas, amb motiu de la...</a></li> </ul> </div> <h2>Subscripció</h2> <div id="Syndicate"> <ul> <li><a title="RSS 0.90" href="http://bloc.balearweb.net/rss.php?blogId=164&profile=rss090">RSS 0.90</a></li> <li><a title="RSS 1.0" href="http://bloc.balearweb.net/rss.php?blogId=164&profile=rss10">RSS 1.0</a></li> <li><a title="RSS 2.0" href="http://bloc.balearweb.net/rss.php?blogId=164&profile=rss20">RSS 2.0</a></li> <li><a title="Atom" href="http://bloc.balearweb.net/rss.php?blogId=164&profile=rss20">Atom</a></li> <li><a href="http://cil.cecili.cat/index.php?op=recentcommentsrss&blogId=164">Comentaris recents</a></li> </ul> </div> </div> <div class="clearer"> </div> </div> <div id="Bottommenu"><a href="http://www.w3.org/WAI/">Accessible</a> and Valid <a href="http://validator.w3.org/check/referer">XHTML 1.0 Strict</a> and <a href="http://jigsaw.w3.org/css-validator/check/referer">CSS</a></div>  <div id="Bottom">Powered by <a href="http://www.lifetype.net">LifeType</a> - Design by <a href="http://www.balearweb.com/">BalearWeb</a></div> </div> </body> </html>