p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Què fa la Constitució espanyola amb els drets humans dels no-espanyols?

CIL | 05 Desembre, 2005 17:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El 27è aniversari de la Constitució espanyola duu a la memòria col·lectiva el text aprovat per les Corts Generals el 31 d’octubre, i ratificat en referèndum el 6 de desembre de 1978.

Vulguem o no vulguem, -s’hi votàs a favor, en contra o en blanc; s’hi exercís el dret a l’abstenció; s’hi trobàs amb la impossiblitat de fer-hi res (pel simple fet de no haver nascut encara)- el cas és que fa vint-i-set anys seguits que aquest text constitucional, basat en “la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, manté la seva vigència i perviu com a norma de convivència democràtica en aquest redol d’Europa que constitueix l’Estat espanyol.

Bé, això està molt bé, diuen alguns.
Deu ser bo que un col•lectiu tan nombrós de gent sudeuropea com aquest hagi arribat a posar-se d’acord a acceptar-la –acatar-la en el pitjor dels casos- com a norma de convivència positiva per a la ciutadania al llarg dels territoris.
Deu estar bé això.
Si més no, pel fet que ha servit durant prop de tres dècades per mantenir-hi la pau –almanco al nivell més bàsic, el de l’absència de guerra civil-.

Una altra cosa, deim alguns altres, és que aquest text constitucional hagi servit –com es proposava inicialment- per enfortir-hi la defensa i la protecció dels drets humans, una de tantes voluntats de la Nació espanyola que s’hi proclama al mateix preàmbul:
”Protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.

I no en parlem, quan es tracta d’atendre el fet que ”les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya” (art. 10.2).

Per aquí qualsevol s’hi perd!
Sobretot si, en voler establir-se en algun dels territoris de l’Estat espanyol, no arriba a comptar amb la nacionalitat espanyola!
Aquest dret cívic i democràtic –a residir en qualsevol lloc del planeta Terra- es converteix en un autèntic calvari, en massa casos!

En un dia com avui, qualcú deu veure bé que hi hagi certa gent se n’hagi volgut anar fora de Mallorca a manifestar-se per les places i vies de Madrid, amb el pretext de mostrar públicament el seu suport a la Constitució espanyola.
Fent veure que es tracta d’una espècie de text sagrat que mai no s’ha de retocar en res!

Qualcú pensa que deu estar molt bé tot això de defensar aferrissadament la sacrosanta unitat d’Espanya, amb la Constitució espanyola a la mà, –molt més fermament que dins el cap o dins el cor-.
Fins i tot passant per alt que avui som en una Europa ben distinta a aquella que hi havia llavors, quan s’aprovà un text constitucional que ha arribat a fer olor de ranci.

Però, no seria molt millor fer l’esforç de perfeccionar-la, atenent totes aquestes noves realitats que ens han caigut damunt, a vegades de manera tan sobtada?
N’hi ha que creim que ja és ben hora que s’atengui tal com cal, de manera molt distinta, aquesta massa de noves poblacions que incrementen el nombre de persones que arriben –o que volen arribar- a establir-se en algun dels territoris que conformen avui dia l’Estat espanyol.

Atenent tota aquesta gent, hom pot percebre que el vestit de la Constitució espanyola confeccionat l’any 1978, ja queda curt, estret i massa vell: que cal cercar-ne un altre.

Amb 'alambrades' no hi pot haver aliances

CIL | 15 Novembre, 2005 19:12 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Amb el lema Amb ‘alambrades’ no hi pot haver aliances, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, presenta un programa d’accions amb motiu de la primera reunió convocada pel president del Govern espanyol, que promou la iniciativa d’una Aliança de Civilitzacions.

La Plataforma, integrada per nombroses entitats cíviques, organitzacions sindicals i partits polítics de Mallorca, fa públic, entre d’altres, el text d’aquest Manifest conjunt:

PER UNA ALIANÇA DELS POBLES I LES CLASSES OPRIMIDES DE TOT EL PLANETA. PER UN ALTRE MÓN POSSIBLE I NECESSARI

El proper dissabte, dia 26 de novembre de 2005, està prevista la celebració, a Mallorca, de la primera reunió oficial per l’anomenada “Aliança de les Civilitzacions”, proposada pel president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, el dia 21 de setembre de 2004, durant la 59ª Assemblea de les Nacions Unides.

Mallorca, lloc d’aliances entre civilitzacions des de fa segles, coneix ben de prop les enormes dificultats que comporta el diàleg entre cultures i pobles diversos.
Tot i que geogràficament romanguin a prop, -com és el cas de la civilització cristiana, la jueva i la musulmana- no sempre es pot dir que s’hagin mostrat unides per uns objectius comuns.
Les distàncies i els enfrontaments provocats per les élites dominants han superat en molt els objectius comuns de les classes populars.
Ramon Llull, pensador, filòsof, escriptor i cristià mallorquí, ja fa més de 700 anys que s’afanyà a estendre ponts d’unió entre el món àrab i la civilització judeocristiana, intentant contribuir positivament a fer de la Mar Mediterrània un vertader pont de mar blava, com assenyala molt gràficament el poeta i cantautor dels nostres dies Lluís Llach.

Davant l’esdeveniment del proper dia 26, des de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social intentam, no només contribuir positivament a enriquir les anàlisis i els debats necessaris, sinó també a fer visibles les autèntiques causes que atien els conflictes, intentant evitar que, una vegada més, tot quedi en una operació d’imatge de bones paraules i grans eslògans sense avançar ni un pam en la superació real dels gravíssims problemes arreu del món.
El precedent del fracàs estrepitós de la “Declaració de Barcelona” de fa deu anys (els dies 27 i 28 es reunirà la Conferència “Barcelona+10”, hereva d’aquell “Partenariat Euromediterrani”) no ens anima a ser massa optimistes: si la solució l’han d’aportar els governs i els estats de l’Europa del capital i la guerra, poc podem esperar, perquè qui defensa i manté les receptes de la globalització neoliberal difícilment pot aportar solucions als problemes creats per aquest sistema de dominació i d’injustícies. El piròman no sol tenir gaire credibilitat com a bomber.

Des de les nostre entitats, ja fa molt d’anys que intentam crear espais de diàleg i de trobada entre persones i entitats de la societat civil provenients de diferents cultures de tots els indrets del planeta, sense esperar que ni Zapatero ni cap governant vengui a indicar-nos el camí:
basta recordar els treballs i les declaracions dels diversos Fòrums Socials Mundials, temàtics o regionals, com el Fòrum Social de Mallorca, o el darrer FSMed, celebrat enguany, també a Barcelona.
O experiències de cooperació concreta, com l’anomenat “Dos Orillas”, a una i altra banda de l’Estret de Gibraltar, o el funcionament del Grup Rif, a les nostres Illes, en col•laboració amb entitats de l’altra part del Mediterrani.

Per això, d’entrada i sense voler oposar-nos a les bones intencions que adornen la proposta d’en Zapatero, entenem que és urgent i necessària una veritable Aliança dels pobles per la Pau i la Llibertat, on els ciutadans i les ciutadanes que defensen els drets humans facin, mitjançant el diàleg i la comunicació entre persones i pobles, que la humanitat camini cap a un futur més digne, just i solidari, superant les injustícies del sistema capitalista i patriarcal, i fent de la solució pacífica i justa dels conflictes una de les seves principals raons de ser.

El problema no està en les diferències culturals, que en tot cas han de ser objecte de promoció i respecte, sinó en les desigualtats i les injustícies.
L’empobriment creixent i globalitzat d’amples zones del planeta, provocat per la depredació econòmica, ecològica, social i política, per part de les grans corporacions i dels governs que les defensen, suposa ja que més de la meitat de la població del planeta hagi de viure en condicions de pobresa o d’extrema pobresa, i que cada dia la fam provoqui la mort de desenes de milers de persones, especialment nins i nines.
Mentrestant, el deute extern ofega qualsevol possibilitat de sortida de la misèria de milions de persones, i les despeses militars creixen de manera imparable, quan és sabut que bastarien els recursos destinats a la guerra, de només una setmana, per posar remei a la fam en tot el planeta.
Els conflictes bèl•lics mantenen aquesta dominació política, cultural i econòmica, i és en aquest caldo de cultiu on tenen èxit els sectors integristes de les diferents religions, com la cristiana, la musulmana o la jueva, que curiosament coincideixen en cridar a la guerra en nom de Déu.

En aquest context s’accentua inevitablement el fenomen de la immigració, que d’altra banda caracteritza els éssers humans al llarg de tota la història.
Però actualment el món “privilegiat” aixeca altíssimes tanques en les seves fronteres, atemptant contra la vida, els drets i la dignitat de les persones.
No podem oblidar que el mateix Govern del senyor Rodríguez Zapatero és responsable directe dels episodis de Ceuta i Melilla, col•laborador de les gravíssimes actuacions del govern del Marroc, i fidel complidor del paper de policia de fronteres de l’Europa fortalesa, que imposa polítiques i lleis d’estrangeria, com és el cas de la Llei espanyola, que determinen situacions discriminatòries carregades de xenofòbia.

És difícilment creïble intentar jugar un paper conciliador entre civilitzacions, alhora que es mantenen relacions d’estreta amistat amb governs molt deficitaris en matèria de respecte als drets humans i de la legalitat internacional, com ara el del Marroc, que perpetua l’ocupació del Sàhara Occidental, boicoteja qualsevol sortida al conflicte (fins i tot les proposades per l’ONU) i reprimeix i viola els drets dels ciutadans saharauis.
És contradictòria l’actuació de molts dels governants europeus que es reuniran a Barcelona els dies 27 i 28, quan miren cap una altra banda cada vegada que l’exèrcit israelià destrueix infrastructures palestines en territoris ocupats per la força, moltes d’elles finançades per la pròpia UE.
En definitiva, és realment difícil creure les bones intencions d’aquests governants si es mantenen els compromisos militars en el marc de l’OTAN, com a eina fonamental de dominació militar per part del món occidental, o quan es dóna cap tipus de legitimitat al procés d’ocupació d’Iraq, a la farsa democràtica a gust dels invasors o als crims que cada dia es cometen en aquell país ocupat il•legalment.

Però aquestes actuacions contradictòries, i les justificades reserves aquí exposades, no ens impedeixen recordar als nostres governants, i concretament al senyor Rodríguez Zapatero que, si realment volen avançar en la direcció de la veritable solució dels conflictes, des de les entitats de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, pensam que s’han de tenir en compte les següents consideracions:

  1. El senyor Zapatero va treure les tropes espanyoles d’Iraq, però va incrementar la presència militar espanyola en Afganistan, escenari diferent del mateix conflicte.
    Alhora, va reforçar el compromís de la utilització de les bases nordamericanes en territori espanyol, i la participació cada vegada més activa i submisa en el marc de l’OTAN, a més d’un increment espectacular de les despeses militars dins els Pressuposts Generals de l’Estat Espanyol.
    Si realment vol impulsar la concòrdia entre els pobles i l’”Aliança de Civilitzacions”, el millor exemple que pot donar és desmarcar-se de la política armamentística, sortir de l’OTAN i tancar les bases militars agressores, al servei del Pentàgon, de tercers països.
    L’estalvi de la despesa armamentística, alhora que afavoriria la solució pacífica dels conflictes, li permetria fàcilment complir amb el compromís del 0,7% d’ajuda al desenvolupament, entre d’altres moltíssimes necessitats socials.
  2. Els governants impulsors de l’Aliança de les Civilitzacions haurien d’assolir un ferm compromís de defensa dels drets humans i la llibertat del pobles.
    Un paper més actiu de la UE perquè Israel abandoni tots els territoris de Palestina ocupats i cessi en les seves pràctiques militars agressives.
    Que com a visualització de la bona intenció de l’Aliança de Civilitzacions es resolgui d’una vegada per totes, i de manera definitiva el conflicte que pateix el Poble Sahrauí.
    Aquests conflictes junt a de l’Iraq i tants d’altres, no tindran solució per la via del sotmetiment bèl•lic, sinó pel respecte als drets polítics i econòmics, mitjançant vies democràtiques.
    És per això que no poden mantenir relacions de normalitat amb segons quins règims violadors dels drets humans, perquè es converteixen en còmplices d’aquestes actuacions.
    Els governs de la Unió Europea han de dur endavant polítiques de pressió als governs de la riba Sud, que afavoreixi una vertadera i immediata transició democràtica i de ple respecte als drets humans de la ciutadania.
  3. El terrorisme no es combat amb més terrorisme, sinó amb desenvolupament social.
    Per això, els governs de la Unió Europea han de fer una modificació substancial de l’actual política de cooperació i de comerç entre el Nord i el Sud que garanteixi un desenvolupament equilibrat sostenible i progressiu de les economies del Sud.
    És prioritari, en aquest sentit, l’abolició completa i immediata del deute extern dels països empobrits, com a primera mesura de justícia distributiva.
  4. El impulsors de l’Aliança de les Civilitzacions han de fer un replantejament de les polítiques d’immigració basades en el respecte rigorós dels drets humans, en la dignitat personal de l’immigrant i en el dret inalienable a cercar una vida millor.
    Hi esdevé fonamental un canvi fonamental en les polítiques d’immigració basades fins ara en la contenció i la repressió.
    Concretament veiem imprescindible la derogació de les lleis discriminatòries cap als immigrants, i concretament la Llei d’Estrangeria vigent a l’Estat Espanyol.
  5. Hi ha d’haver un compromís ferm de la Unió Europea de fer arribar l’ajuda i els recursos necessaris per impulsar projectes de desenvolupament socioeconòmic, amb la participació de les organitzacions socials, a fi de crear les condicions que permetin establir la igualtat de tothom davant la Llei i una justícia social que garanteixi el repartiment de les riqueses i de la pau entre tots els pobles de la Terra.
  6. Creim que l'única Aliança de Civilitzacions possible és la dels pobles i les classes oprimides de tot el planeta, mancomunant les seves lluites i somnis.
    Apuntant a fer un altre món possible, un altre món que no contempli ni l'explotació de home per l'home, ni la societat patriarcal, ni l'opressió dels pobles i cultures.

Mallorca, novembre de 2005.
PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL.
Illes Balears

Entitats:
- Associació s’Altra Senalla
- Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB)
- Associació d’Immigrants Marroquins a les Illes Balears (AIMIB Al Magreb)
- Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i l’Acció Ciutadana (ATTAC)
- (COS)
- Comitè de Solidaritat amb Euskal Herria
- Cristians pel Socialisme (CPS)
- Drets Humans de Mallorca
- Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAAVV)
- Plataforma Anti Militarista (P.A.M.)
- Revolta

Organitzacions sindicals:
- Confederació General del Treball (CGT-Illes)
- Confederació Nacional del Treball (CNT)
- Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament -Intersindical de les Illes Balears (STEI-i)

Formacions polítiques:
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-Illes)
- Esquerra Unida (EU)
- Partit Socialista de Mallorca (PSM-Entesa Nacionalista)

Ànims a la Plataforma pel Parc de les Vies!

CIL | 07 Novembre, 2005 17:06 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

S’ho paga reproduir el text que la Plataforma pel Parc de les Vies ha llegit a les portes del Ple de l’Ajuntament.
També han entregat un CD amb 135 fotos de la demolició del Pont des Tren pas a pas.
Ho han entregat a la Batllessa, al Regidor d’urbanisme i a cada grup municipal.

"Hem vengut aquí per exigir responsabilitats.

El Pont des Tren de l'arquitecte Gaspar Bennázar ha estat destruït el 5 de novembre de l'any 2005. Al segle XXI.
No volem explicacions perquè totes seran mentida. És imperdonable el que han fet.

La part d'història que el Pont representava per als ciutadans de Palma ha quedat destrossada per les màquines excavadores, per la irresponsabilitat dels governants i per la incapacitat que está demostrant l'equip de govern de l'Ajuntament a l'hora d'escoltar les persones.
Quan deim que s'ha de escoltar deim simplement que s'ha de prestar atenció, pensar en el que els diuen i sospesar, reflexionar, valorar i consensuar.
La destrucció del Pont es podria haver evitat, aquest és el gran drama d'avui.

La Plataforma pel Parc de les Vies ho ha intentat a través de totes les maneres que estaven al nostre abast.
Hem presentat alternatives viables.
Hem presentat informes que demostraven que el grau de protecció del Pont, decidit per aquest Ajuntament, impedia la seva demolició i el seu trasllat.
Hem fet arribar tota la documentació a la Batlia i a l'opinió pública.
La batllessa va dir als mitjans de comunicació que no volia cometre cap il•legalitat, i que estudiaria les alternatives.
Ja anàvem contra rellotge, vèiem que lluny de reflexionar i cercar alternatives les obres entorn al Pont s'acceleraven expressament per escometre la seva destrucció de la manera més ràpida possible.
Dimarts dia 1 férem una jornada fotogràfica d'homenatge al Pont, al nostre Pont , que prest hauria acomplit 100 anys.
Divendres, ja in extremis, vàrem fer una petició d'urgència a Catalina Cirer on li pregàvem que aturàs preventivament la retirada del Pont.
Sospitàvem que no esperarien a dilluns com ens havien dit, sinó que el destruirien durant el cap de setmana. Que la imminència obligava que actuàs d'immediat.
L'horabaixa de divendres, per escrit, la batlessa ens va contestar que la remetia a la Conselleria d'Obres Públiques i a un departament de l'Ajuntament.

Va eludir la seva responsabilitat.
No va evitar la pèrdua del Pont.
Tenia tot a les seves mans i no ho va fer.
Va mirar cap a un altre costat.
No tenia dret a fer-ho la senyora batlessa, ni ella ni els altres responsables municipals, ni el Govern, ni el Consell.
Tots podrien haver-se aturat un moment per pensar què podien fer per salvar-lo.
El Pont era de tots nosaltres, no era només seu.
Ens han robat el Pont.
Ens han robat el nostre patrimoni.
Aquí i en tantes altres actuacions passades, com la plaça d'Espanya, i futures, com la Real.

Que no ens vénguin a contar ara que reconstruiran el Pont.
L'únic que en queda són una dotzena d'elements de pedra, uns motlles i unes baranes de ferro.
Per a un ciutadà normal, dir això és tant com cremar una pintura de Velázquez i dir que no passa res perquè havien fet fotos i ho tornaran a pintar.
Vostès estan fent sempre una política de desinformació programada de cara als veïns en particular i de cara als ciutadans en general.
Es gasten barbaritats dels nostres doblers en publicitat enganyosa que amaga la veritat.

La Plataforma ja ho havia advertit.
El Pont no es podia desmuntar, perquè allò que no està fet peça a peça, no es pot desfer peça per peça.
Però vostès es varen cansar de mentir públicament.
La frase del matí del fatídic dia 5 de novembre del 2005 era:
Això és desmuntar peça per peça?

Membres de la Plataforma vàrem assistir tot el dia 5 a la destrucció del Pont.
Necessitàvem estar devora ell com qui acompanya un moribund.
La pala excavadora va fer volar pels aires tota la barana de marès. Tenim fotos.
El martell picador rompia amb insistència els gravats florals modernistes i també capolava la pedra viva que folrava el Pont.
Tot això durant 14 hores el dissabte i durant 6 hores el diumenge.
Les runes eren retirades per camions que se'n duien la nostra infància, el nostre referent, una part de les nostres vides.
La batlessa no era allà per veure en directe el drama.
Per veure en directe les llàgrimes de molta gent, joves i vells, i escoltar el que deien:
Quina pena! No hi ha dret! No quedarà res!
Els més majors:
Jo sempre ho he vist aquí!

El drama és que s'hauria d'haver evitat i no ho han volgut fer.

Per desgràcia no podem tornar enrere.
Aquesta pèrdua irreparable ha de sevir perquè la batlessa rectifiqui radicalment la seva actitud i entengui el significat de la paraula consensuar.
Ha de consensuar les decisions vitals per al futur d'aquesta ciutat.
Ja han destrossat tres vegades el Parc de ses Estacions i el quart projecte, que aviat pensen licitar, únicament agrada als qui ara governen.
Amb el projecte d'ordenació en superfície de Jacint Verdaguer passa el mateix, tothom està en contra, fins i tot el seu programa electoral.

Governar no és imposar.
Governar és escoltar i consensuar.
La democràcia no és tan sols anar a votar cada quatre anys.
El ciutadans tenim l'obligació de proposar, participar i vetllar perquè es respectin els béns comuns per al futur.
Això és el que està fent la Plataforma pel Parc de les Vies i el que continuarem fent".

PLATAFORMA PEL PARC DE LES VIES
Dilluns, 7 de novembre de 2005

D’altres enllaços que s’hi relacionen:

  1. Bàrbars venguts de Ponent, no toqueu mai més Mallorca
  2. Parc de les Vies
  3. Entreguen a na Catalina Cirer 135 fotos del Pont del Tren arrasat
  4. El GOB demana l’obertura de diligències per l’arrasament del Pont des Tren
  5. R.I.P. Pont des Tren
  6. El Pont del Tren peça a peça
  7. Fan el que saben fer: rompre ponts
  8. S'han carregat la Font de Canaletes
  9. El Pont
  10. Jornada fotogràfica d’homenatge al Pont del Tren de Palma

Ens ha deixat el gran amic Pep Toni Fuster

CIL | 01 Novembre, 2005 21:29

M'acaben de comunicar que el bon company de fatigues múltiples Josep Antoni Fuster i Segura s'ha mort, després d'haver patit, de manera exemplar, una de les malalties més cruels que pot afectar persona humana nada.
Ho vèiem venir, tot i que ningú de nosaltres no desitjava que arribàs mai aquest moment...

Hem compartit al llarg de la nostra vida tantíssims de moments i espais tan diversos!
Vaig compartir-hi els primers estudis a l'Escola Preparatòria del Seminari que, baix la batuta de mossèn Antoni Vallès, romania oberta a les ruïnoses dependències de Sant Antoniet, a Palma, a la dècada dels anys 50.
Passàrem junts 12 dels tretze anys seguits que ens duraren els estudis eclesiàstics realitzats al Seminari Diocesà: ell hi va ingressar l'any 1954, i jo a l'any següent.
Tornàrem a compartir treballs i fatigues en terres africanes, fent feina junts com a missioners a Burundi a la dècada dels anys 70.
De retorn a Mallorca, quan ell ja hi havia creat el Grup de Drets Humans a la parròquia de l'Encarnació, hi vaig col·laborar estretament -i hi continuo col·laborant avui dia-.

Josep Antoni Fuster i Segura -en Pep Toni, com acostumàvem a dir-li- és una d'aquelles persones que marca època i estil, sens dubte.
Com a capellà abnegat, com a professional de la psicologia competent, com a persona amiga, ha deixat ben marcat el seu segell particular pertot allà on ha passat.
No solament n'ha sortit beneficiada l'església catòlica mallorquina, que l'ha tengut com a prevere dedicat en cos i ànima a les tasques pastorals més diverses; també se'n beneficien amplis sectors de la societat illenca:
- des d'un ventall molt ample de polítics progressistes, que hi troben aixopluc durant el període de la transició a la democràcia, els darrers anys de la dictadura franquista;
- passant per colles de gent jove que poden arrecerar-se vora l'escalfor dels Clubs d'Esplai que empeny a enfortir-hi;
- seguint amb els infants atesos amb esment al col·legi Sant Rafel, de Palma, o acollits tan dignament al centre d'atenció especial Mater Misericordiae;
- parant esment especial a tantíssims d'infants que s'enriqueixen humanament amb les anuals celebracions de la DENIP -Diada Escolar de la No Violència i la Pau-
- fixant l'atenció en les innombrable iniciatives promogudes des del Grup de Drets Humans de Mallorca que ell crea l'any 1974;
- aturant-se en tot quant ha fet a les diverses parròquies on ha treballat infatigablement durant aquestes dècades -Gitongo, Nyabiraba, L'Encarnació, Son Cladera, Verge de Montserrat, etc;
- i tantíssimes d'altres iniciatives que promou en camps tan diversos com l'esportiu, el veïnal, el professional, el lingüístic, el cultural, el social...

En tenir notícia de la mort d'aquest amic entranyable, no puc deixar de donar-li les gràcies públicament, a ell, per tot quant ha arribat a fer en aquest món, i al Déu que l'ha volgut posar entre nosaltres.

Tenim, i podem mantenir per a sempre més, un bon record d'aquest amic nostre, en l'olivera que els membres i simpatitzants de l'associació Drets Humans de Mallorca lliuràrem fa uns mesos a Pep Toni, i que ell mateix va plantar amb les seves mans, als jardins d'una institució mallorquina tan emblemàtica, situada a la badia de Palma, a l'alçada de la barriada d'El Terreno, com és ara Natzaret.

Cecili Buele i Ramis

D'altres enllaços d'interès:

  1. Drets Humans de Mallorca. (Més de 30 anys seguits al servei d’una Mallorca més solidària)

  2. Sa Talaieta Petita
  3. Drets Humans de Mallorca, una organització activa

  4. Mallorca eurafricamericanitzada=drets humans + justícia i pau

  5. Drets Humans de Mallorca, al II Fòrum Social de Mallorca

    Com ja s’ha fet habitual entre nosaltres, quan ens retrobam la gent que vàrem treballar al Burundi, no puc deixar de reproduir el text en kirundi d’aquella pregària que vàrem aprendre abans d'anar-hi, gràcies a la tasca entusiasta de mossèn Miquel Parets, qui ens explicava i contagiava el contengut força expressiu d'aquestes recomanacions:

    Ni muhimbarwe, Umukama ari mu kuza
    Alegrau-vos! El Senyor és ben a prop.
    Ndabivuze, ndabisubira: ni muhimbarwe n’Umukama
    Vos ho dic i vos ho torn a repetir: alegrau-vos en el Senyor
    Abantu bose babona akanyamuneza kanyu.
    Que tothom vegi la vostra alegria
    Mu bukene murimwo ni mumusabe, mumutakambire
    Quan vos trobeu apurats, acudiu a la pregària, presentau-li la vostra súplica
    Ni muhimbarwe, Umukama ari mu kuza
    Alegrau-vos! El Senyor és ben a prop

Primeres impressions d’una visita a la presó de Palma

CIL | 31 Octubre, 2005 22:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Dissabte, dia 29 d’octubre de 2005, tenim l’oportunitat -i l'aprofitam- de fer la nostra primera visita a la zona d’AÏLLAMENT de la presó de Palma, en representació de l’Associació Drets Humans de Mallorca.
Juntament amb el Dr. Joan Terrasa –ginecòleg septuagenari mallorquí que també coneix altres presons de l’Àfrica negra, on ha fet feina durant alguns anys-, ens hi feim presents.
Ja fa molt de temps –dos anys i mig- que el president de l’entitat, Bernat Vicens, s’afanya a aconseguir els preceptius permisos i autoritzacions d’Institucions Penitenciàries.
No resulta gens fàcil. Però, a la fi, ho podem aconseguir i començam.

A la vista d’allò que resulta ser el primer dia, s’ho paga realment haver-ho intentat.

CSA, MAF, ELJ i TCM són quatre joves, d’edats compreses entre els 27 i els 37 anys: dos andalusos, un valencià i un mallorquí són els escollits per la Direcció del centre penitenciari perquè puguin gaudir de la nostra visita durant unes hores.
Hi arribam, després de travessar els nombrosos controls que s’interposen entre la gent que feim la nostra vida a l’exterior i aquesta altra gent que roman, 21 de les 24 hores de cada dia, empresonada i tancada dins els pocs metres quadrats de la seva cel·la, aïllada totalment de la resta del món i de la bolla.

Els duim uns vídeos perquè ens hi puguem entretenir una estona...

Tots quatre s’estimen molt més conversar amb nosaltres i deixar que, per la pantalla de la tele, s’escoli la pel·lícula ‘El Chico de oro’ que, d'altra banda, ja han vist mil i una vegades...
Ens demanen que, en una altra ocasió, els portem ‘Alejandro Magno’ o ‘El Señor de los Anillos III’. Quedam que així ho farem a la pròxima. Tot i que, a la pròxima, qui sap? No sabem quins seran els pròxims reclosos que tendran la sort de poder passar el matí del dissabte amb nosaltres: això depèn del que estableixi el règim intern de la presó.
Qui sap si, a la propera visita, cap dels quatre ja no serà en aquest recinte penitenciari de Palma i haurà estat traslladat a un altre de la panínsula!
A vegades són els mateixos presos els qui demanen el canvi. D'altres vegades la decisió és presa per les més altes instàncies penitenciàries.
Tots quatre joves, en aquests darrers 7 anys que duen empresonats, s’han recorregut moltes de les presons espanyoles, d'un cap a l'altre del territori peninsular...
Se les coneixen molt bé, com qui diu pel cap dels dits!
En aquest sentit, no hi ha cap casta de discussió a l’hora de valorar-les: les del sud són un desastre, insuportables, miserables, degradades. Les del nord són més agradoses i confortables. Les millors sense cap casta de dubte, diuen, són les presons catalanes: semblen d'un altre país, és on es menja millor!

Tot d'una que s'assabenten que el Dr. Terrasa, a més de metge, també és escriptor i té llibres publicats, n'expressen el desig de tenir-ne algun per a llegir-lo.
S'entusiasmen amb el tema de la mort...
Es veu, pel que ens diuen, que són uns joves que llegeixen molt...

Aquesta primera visita efectuada a la presó de Palma em duu a la memòria la visita a altres presons d'altres indrets del planeta, d’Àfrica i d’Amèrica Llatina.

Res a veure les unes amb les altres.
Tot i que tant les unes com les altres no deixen de ser vertaderes gàbies humanes, és clar. Però es pot dir que hi ha gàbies i gàbies!
Les presons de Gitega o de Bujumbura, al Burundi, em cridaven poderosament l’atenció pel fet que les portes hi romanien sempre obertes, durant tot el dia: els presos podien entrar i sortir quan volien...
És un dir, perquè no n’hi havia cap que s’oblidàs de tornar-hi... Per qualque cosa devia ser!
Però era així. Edificis destartalats, mig esbucats, ruïnosos, amb parets gruixudes, del temps de la colònia...alemanya... belga...

Les presons de Piura, Chimbote o Callao, al Perú, eren tota una altra cosa: recintes immensos, infectes, farcits d’homes o de dones que s’hi acaramullaven de manera increïble...
La imatge que, tot just entrar dins la presó de dones del Callao, em quedà gravada per a sempre més en la memòria, és la d’aquella dona jove que, des de la balconada de la galeria d’una cinquena planta es llança i precipita cap al terra cercant suïcidar-se als meus peus...
Hi queda tota feta una piltrafa humana...

La presó actual de Palma té tot un altre aspecte: externament reconfortable, té l'aspecte d'una instal·lació penitenciària força ben treballada, amb espais amplis enjardinats, sales de trobada, llum del sol pertot arreu...
Farcida, això sí, de barreres a balquena amb les quals topes cada quatre passes seguides...
Barreres metàl·liques que s’obren i es tanquen contínuament, davant i darrere, fent aquell renou característic que et posa la pell de gallina... si goses fer funcionar el cervell per una estona o dones corda al cor... ben fort tots dos bateguen...

Xirinacs, paraula vivent a la presó

CIL | 27 Octubre, 2005 10:24 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Aquests dies qualcú ja ha aconseguit allò que volia: ficar dins la presó Lluís Maria Xirinacs.

Vell lluitador, català infatigable, ha dedicat intensament totes les set dècades de la seva vida a defensar els drets de les persones i dels pobles.
Ha emprat sempre mètodes pacífics, com Mahatma Gandhi.
No com altres, defensors de fer esclatar bombes allà on sia.
Ha volgut emprar com un artista la paraula. Pel que es veu, eina perillosa a l’hora que hom es posa a treballar per la independència dels Països Catalans.

Les mostres de solidaritat s'estenen com una taca d'oli arreu dels territoris.
I van molt més enllà de les fronteres europees.

Vet ací una petita mostra que arriba d’Argentina:

Apreciado amigo, en realidad no estaba enterado de la situación de Lluis Maria Xirinacs que como tu señalas es un luchador de muchos años, por lo tanto te agradezco la información y plantearé a la gente del Casal de Catalunya en Buenos Aires, para que hagan llegar su queja... aprovecho para comunicarte que este sábado 29 de octubre realizamos la Asamblea General Ordinaria en la Casa Balear de Buenos Aires... te renuevo mi solidaridad... Atte. FMJ.

D’altres enllaços que poden interessar:

  1. Biografia de Lluís Maria Xirinacs

  2. Lluís Maria Xirinacs: com ahir també avui, qui sap què en serà demà

  3. Discurs de Lluís Maria Xirinacs al Fossar de les Moreres (11/09/2002)

  4. Declaració de Lluís Maria Xirinacs davant del jutge

  5. Suport a Lluís Maria Xirinacs

  6. Altra volta detengut el vell lluitador català Lluís Maria Xirinacs

  7. Partits i associacions es manifesten a favor de Xirinacs

  8. Amics i amigues d’en Lluís Maria Xirinacs

  9. La CUP demana la llibertat de Lluís Maria Xirinacs

Altra volta detengut el vell lluitador català Lluís Maria Xirinacs

CIL | 25 Octubre, 2005 17:17 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Com en el temps fosc del franquisme, avui matí -25/10/2005- la policia ha detingut a Barcelona Lluís Maria Xirinacs, de 74 anys d’edat, ex-senador durant la transició, antic sacerdot, candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, conegut per la seva defensa de la pau i dels drets dels Països Catalans.

Segons les informacions facilitades per VilaWeb, el vell lluitador Xirinacs ha estat detingut a la comissaria de la policia del carrer Nou de la Rambla de Barcelona.

Tot indica que ha de ser portat davant del jutge que estudiarà si decreta el seu ingrés a la presó.

S’espera que l'avançada edat i el seu estat de salut impedeixin l'entrada en presó de l'home que encarna en si mateix i simbolitza com ningú la lluita antifranquista per l'amnistia, la llibertat i la independència dels Països Catalans.

Els comentaris surten a farfallons:

Com és possible que, en aquestes alçades del segle XXI, s’hagi de tornar a fer anques enrera en tot allò que comporta la llibertat d’expressió i manifestació?

Per quines cinc-centes s’ha de perseguir fins a la mort, en una etapa considerada democràtica, gent com Xirinacs que no fa altra cosa que defensar, amb l’única eina de què disposa –la paraula- les seves més fermes conviccions democràtiques a favor de la llibertat i la independència dels pobles?

Per quines cinc-centes s’arriba a tolerar, fins i tot a enaltir, en la mateixa etapa qualificada com a democràtica, una altra gent que no solament es nega a condemnar el franquisme, sinó que n’engreixa fundacions que porten el nom i l’ideari del dictador?

Per quines cinc-centes s’ha de consentir, de manera tan passiva com enervant, totes dues situacions alhora?

Tant de bo que aquesta darrera i recent detenció del vell lluitador Lluís Maria Xirinacs contribueixi a incrementar el nombre de gent jove que s’apunti al carro de la lluita pacífica i democràtica pels mateixos ideals que ell sempre ha defensat aferrissadament tot al llarg de la seva intensa vida.

Al cap i a la fi, el motiu fonamental pel qual aquest home fa tanta nosa a segons qui no és cap altre que el de sempre:
Haver-se entossudit, durant tota la seva vida, a ser un d’aquells catalans que s’ha pres seriosament la tasca de mantenir-se fidel al “siau qui sou”.

La revista Comunicació, oblidada pels mitjans de comunicació

CIL | 19 Octubre, 2005 11:28 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Tots els mitjans de comunicació local hi havien estat convocats.

Es tractava de fer la presentació pública d’una revista.
Una revista que, com poques entre nosaltres, ha arribat al número 113.
Que duu per títol COMUNICACIÓ. Revista del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca.
Que surt publicada amb una periodicitat anual de tres números.
Que s’edita a Mallorca des de l’any 1974 ençà.
Que es publica íntegrament en català.
Que recull idees i opinions de gent que pensa i treballa per una Mallorca millor.
Que es presentava a la Biblioteca Diocesana.
Que ha servit de punta de llança dels sectors més progressistes de l’església catòlica mallorquina.
Que...

A la vista de l’absència total de mitjans de COMUNICACIÓ que hi compareixen, es veu ben a les clares que hi ha notícies, temes, assumptes, convocatòries... que no interessen als responsables d’aquests mitjans de comunicació amb què compta Mallorca.

Tot i amb això, s’ha de dir que es tracta d’una molt bona notícia:
Amb motiu dels 25 anys de la creació del Secretariat diocesà Justícia i Pau per decret del bisbe Teodor Úbeda, s’ha volgut dedicar un número monogràfic de la revista Comunicació precisament a aquests 25 anys de Justícia i Pau de Mallorca

Un número monogràfic que esdevé un vertader Clam profètic contra les injustícies, que recull una extensa Memòria d’activitats realitzades, i que presenta unes Noves i velles situacions de pobresa al nostre entorn més immediat.

Sortosament, la gent que hi treballa s’hi ha afanyat - i sens dubte continuarà afanyant-s'hi- sense parar gens ni mica d’esment al que diran o faran veure els mitjans de comunicació –molt més enfrascats a traure a rotlle ‘aquells qui paguen amb euros’ que no aquells qui donen i ofereixen informacions que poden resultar enriquidores socialment-.

Per a més informació, podeu enllaçar amb Mallorca eurafricamericanitzada, drets humans + justícia i pau

Una altra veu d'església, davant portes tancades a Ceuta i Melilla

CIL | 11 Octubre, 2005 07:56 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

No podem callar davant els recents esdeveniments de Ceuta i Melilla, que clarament demostren com multituds d’immigrants sofreixen, en carn pròpia i exposant la pròpia vida,la greu injustícia del mal repartiment existent avui en el món.
Ens sentim germans i germanes de les persones més desvalgudes i ho volem expressar amb els pocs mitjans que tenim a l’abast.
Sentim la veu que crida “On és el teu germà?” i, conscients del deure de solidaritat, recordam que tots i totes som guardians dels nostres germans.

Actualment la situació de fam i pobresa és desesperada a molts països d’Àfrica, malgrat alguns d'ells tenen immenses riqueses naturals.
No basten solucions a mitges o només bones paraules.
Calen solucions valentes i radicals.
Avui al món hi ha prou riquesa i mitjans suficients per permetre una vida digna als més de sis mil milions d’habitants del planeta.
Manca, emperò, la justa distribució dels béns que ja tenim a la Terra; això implica canviar el sistema de vida avui existent als països rics (entre ells el nostre) i, per fer-ho, necessitam audàcia, austeritat, generositat i esperança.

Des d’aquesta perspectiva ens atrevim a reclamar:

  1. Una anàlisi profunda de les causes i conseqüències de la present situació.
  2. - Un canvi d’actitud, personal i comunitari.
  3. - Una aplicació adient, ja des d’ara, de mesures correctores.
  4. - Una implicació radical i decidida dels governants: locals, estatals i europeus.
  5. - Una nova i eficaç Organització de Nacions Unides.

En resum, ens cal construir entre tots —malgrat això és avui encara utòpic— una altra forma de vida.

No podem deixar de sentir la veu dels joves negres que, com a nous profetes, des del desert africà reclamen amb les seves vides: “Aplanau els camins”.
Dissortadament no trobam tampoc en aquesta ocasió la veu de la jerarquia eclesiàstica que ens orienti i animi; es troba massa atrafegada en qüestions que a nosaltres ens semblen molt menys importants.
Cercam la Bona Nova de Jesús de Natzaret perquè ens sigui llum i força per poder construir —juntament amb totes les persones que ja ho fan— els canvis necessaris dins la societat on vivim perquè aquest món nostre pugui esdevenir un món de pau, amor i justícia realment per a tothom.

Mallorca, 11 d’octubre de 2005

Plataforma "UNA ALTRA VEU D'ESGLÉSIA":

* Capellans Casats,
* Comunitats Cristianes de Mallorca,
* Creients i Feministes,
* Cristians pel Socialime,
* Drets Humans de Mallorca,
* Forans i Creients,
* Fundació s’Olivar,
* Gais Cristians,
* Justícia i Pau.

D’altres enllaços a manifests de creients:

- Situació de creients catòlics a l’Estat espanyol (2 desembre 2004) :
1. Arc-46
2. Justicia i Pau de Menorca
3. Manifest crític amb la jerarquia eclesiàstica
4. Justícia i Pau de Menorca

- Situación de creyentes católicos en el Estado Español (2 diciembre 2004):
1. Comunidades
2. Diario del Arco Atlántico
3. Boletín Incidencia y compromiso (Panamá)
4. Iglesia abierta
5. Eclesalia. Informativo

- Creients i feministes
Quan les dones es senten creients i feministes

- Colectivos católicos de Mallorca:
Catorce colectivos de la Iglesia Católica en Mallorca

Una petita gran alegria més

CIL | 10 Octubre, 2005 11:32 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

A vegades fa la impressió que, de bones notícies, ja no ens en queda quasi cap per rebre.
Pot semblar-ho.
Sobretot si hom deixa d'afanyar-se a romandre en contacte directe i freqüent amb certes realitats que en proporcionen, i que no acostumen a sortir publicades als grans mitjans de comunicació.

És el cas que ens arriba des de Jacareí, Sao Paulo, Brasil.
Es tracta d'una notícia relacionada amb una petita gran victòria popular, aconseguida per companyes i companys que lluiten aferrissadament en defensa de la terra, des de l’MST (Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra).

N’és un exemple el correu que arriba al president de la Comissió Sectorial de Moviments Socials d’ERC, Andreu Camps i Figuerola.
L’hi ha enviat Julio.
Aquest company brasiler li fa a saber:

“Amb molta d’alegria, dia 7 d’octubre, just quan commemoram la Setmana Che Guevara, rebem la notícia amb la qual el Jutge de Dret notifica que queda lliurada a l’INCRA (Institut Nacional de Colonització i Reforma Agrària), i a la vegada a l’MST, la possessió definitiva de la hisenda Curumirin de Tremembé, ocupada per famílies amb el nom d’Olga Benario.
És un fet molt important, perquè significa que s’ha aconseguit una gran victòria enfront de les oligarquies d’aquest país.
Així que estam molt contents, i això ens anima en la nostra caminada…”

No hi ha dubte que, en aquest món nostre, hi ha molta gent humil i modesta que no es cansa de lluitar pel que considera que són els seus drets, i que aconsegueix de vèncer els grans obstacles que li aixequen al davant els que pretenen esdevenir sempre i en tot "els poderosos".

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb