p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Tots a Llucmajor

CIL | 27 Gener, 2006 17:04 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Fa algunes setmanes que a la pàgina web del partit polític denominat “Agrupación Social Independiente” (ASI) va aparèixer un joc on es mostraven vint maneres de matar una dona, a qual més cruel i perversa -es diu en un comunicat del Grup d'Homes contra la Violència Masclista-.
A dir ver no he arribat a veure l’execrable joc, entre altres coses perquè la sola idea de contemplar com una dona despullada era objecte de tot tipus d’abusos i vexacions ja em repugnava fora mida.

Sembla ser que els principals dirigents d’ASI, partit al front del qual hi ha el Sr. Joaquín Rabasco, regidor de l’Ajuntament de Llucmajor, han al•legat esser víctimes d’una mena de maliciós complot contra la seva Agrupació, afirmant que la inclusió del joc a la pàgina és obra d’algun pirata de la informàtica i que ells, en suma, no tenen cap responsabilitat en relació amb la seva exhibició.

Sigui com sigui costa de creure que un joc d’aquestes característiques hagi romàs penjat gairebé un mes a la web sense que cap responsable d’ASI no se n’hagi adonat.
Són, doncs, perfectament exigibles les responsabilitats pertinents al Sr. Rabasco i a la seva agrupació.
No són de rebut a parer nostre les explicacions intentant eludir l’autoria del despropòsit i sí en canvi cal exigir responsabilitats fins allà on faci falta, fins i tot si això comporta la retirada de l’acta de regidor del principal dirigent o dirigents del partit.

De la mateixa manera és ben comprensible la indignació d’una bona part dels llucmajorers, especialment de les dones.
És massa fresca encara la darrera mort per violència masclista a Mallorca com per frivolitzar amb bromes macabres en la web d’un partit amb representació a les institucions.

Farem bé, doncs, d’acudir el proper dilluns a Llucmajor a expressar el nostre rebuig per l’insult que aquest fet ha representat per a la dignitat de les dones.
Perquè com bé diuen, no estan disposades a deixar-se matar per ningú, ni en broma ni de cap manera, faltaria més.

Atentament,
Miquel Àngel Lladó Ribas
(Portaveu Grup d’Homes contra la Violència Masclista)

Què hi fa l’Esquerra política a l’Ajuntament de Palma?

CIL | 11 Gener, 2006 19:58 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

És del tot rebutjable l’operació urbanística que, una vegada més, vol realitzar el Consell de Mallorca, sobre uns extensos terrenys urbans, que són de titularitat pública, situats al barri del Camp Rodó.

Com a ciutadà llis i ras d’aquesta ciutat de Palma –militant en actiu dins Esquerra Republicana de Catalunya- em deman què hi fa l’Esquerra política a l’Ajuntament de Palma?
Com és possible que no s’aconsegueixi d’aturar una operació immobiliària d’aquesta envergadura?
el Consell Insular de Mallorca no ha perdut la idea de voler vendre uns extensos terrenys públics, a preu de patató, perquè empresaris privats puguin fer un dels grans negocis immobiliaris del selge XXI a Palma!

Els he volgut dirigir un escrit com aquest, per demanar-los que s’hi apliquin amb contundència i el màxim de cura possible.
Que no badin!

Ja se sap que res d’això no ve de nou.
Que es tracta d’una operació immobiliària que ve d’enfora.
Que els successius governs democràticament establerts –inclòs el de l’any 1995 - ho han intentat de mil i una maneres.
Tant quan és president de la institució insular Joan Verger i el PP (1993), com quan la presideix M. Antònia Munar i el PSOE-PSM (1998) amb Francesc Triay i Pere Sampol de vicepresidents, com ara que la continua presidint M. Antònia Munar i el PP (2005).

Es veu que n’hi ha que no es cansen d’insistir-hi, malgrat ho hagin de fer durant dècades!
Però, almanco fins ara, sempre s’han topat amb serioses dificultats de tot tipus, les quals han aconseguit d’impedir que s’arribin a dur a terme tots aquests plans especulatius tan rebutjables.

No hauria de ser enguany, precisament, quan s’arribassin a perdre totalment uns terrenys urbans que, des de fa dècades, són de titularitat pública i d’ús eminentment sociosanitari, gràcies a antigues donacions de caràcter humanista, altruista, i solidari!

Per això, els deman encaridament que, representant l’Esquerra política en tasques d’oposició democràtica, facin tot el que està a les seves mans per impedir-ne les nefastes conseqüències.

Els dic que consider que les generacions futures els agrairan ben molt, si aconsegueixen que la totalitat dels terrenys del Psiquiàtric, que el CIM vol vendre, passin a convertir-se en l’únic gran parc urbà que a hores d’ara resulta possible d’implantar a Palma!
Se satisfaria, a la fi, una de les peticions que nombroses entitats ciutadanes venen reclamant des de fa dècades!

Els suggeresc i recoman que es prenguin la molèstia d’accedir a la nombrosa documentació que hi deu haver als arxius municipals, la qual arreplega nombroses reclamacions efectuades per aquestes entitats ciutadanes durant les dècades dels anys 80 i 90, en aquest sentit.

Alegra, si més no, veure que el Col•legi d’Arquitectes de Balears s’hi ha volgut ficar, en aquest assumpte.
Tant de bo que s’aconsegueixi d’aturar tots aquests plans que, claríssimament, van adreçats a beneficiar alguns i a desproveir el conjunt de la població d’uns terrenys urbans que, des de fa dècades han aconseguit de mantenir-s'hi com a públics.

Cecili Buele i Ramis
ERC-Illes

Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

Infatigable Plataforma pel Parc de les Vies

CIL | 05 Gener, 2006 09:03 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Dia 4 de gener una representació de la Plataforma pel Parc de les Vies lliura al Registre de l’Ajuntament de Palma 8.400 signatures amb les quals es continua reclamant la implantació d’un parc urbà, allà on l’Ajuntament té projectat de fer-hi una gran via de circulació de vehicles.

Aquestes 8.400 signatures sumades a les 11.600 que s’han lliurat l’estiu passat completen un total de 20.000 signatures de ciutadanes i ciutadans que, simbòlicament, demanen que imperi el sentit comú i que es compleixi la paraula promesa. Al lliurament d’aquestes signaturas hi participen una vintena de persones amb pancartas en les quals es poden llegir motius diversos pels quals es considera necessari el parc.
Una pancarta central amb el lema de la Plataforma:Parc SÍ, Asfalt NO! serveix de fons a la trobada cívica amb el regidor Sr. Sierra, davant del qual es llegeix aquest manifest:

Una vegada més duim a Cort una crida ciutadana carregada de sensatesa i exempta d’egoisme.
Demanam i al mateix temps exigim, que es doti la capital de les Balears d’un autèntic Parc.
Una zona verda molt extensa i que seria la manera de revitalitzar, i modernitzar tota una porció de la nostra ciutat.
Aquesta porció de Palma engloba barriades històriques fins ara abandonades o maltractades i que mereixen una oportunitat.
Soterrar les vies del tren al seu pas per ciutat era una ambició compartida per tothom que esperava el seu moment per convertir-se en realitat.
Qui ara governa la Comunitat i l’Ajuntament, sense consensuar amb ningú varen decidir envestir amb les obres, provocant una pèrdua darrera l’altra i multitud d’enfrontaments innecessaris.
20.000 persones han fet una petita contribució a la ciutat de Palma. La seva firma dóna fermesa a una demanda raonable i constant que venim reclamant des de la Plataforma pel Parc de les Vies.
Aquesta és una acció democràtica, perquè la democràcia és molt més que anar a votar cada quatre anys.
Ser demòcrata és participar i una societat viva tan sols produeix millores i dóna força i qualitat a la democràcia.

Molts de ciutadans ens demanam:
Perquè s’obstinen a convertir el soterrament de les vies en el soterrament de tant de patrimoni – Parc de ses Estacions, Parc de son Fortesa, Pont des Tren, desenes de milers d’euros públics i encara més, la possibilitat de crear un gran Parc Central?
Hem vengut aquí avui, perquè estam lluitant perquè no soterrin també les il•lusions dels ciutadans.
El soterrament, que havia de ser un motiu d’orgull, s’està convertint en un malson, del que entre tots hem de despertar.

Aquest parc sobre les vies, aquest parc que el Partit Popular va prometre a les passades eleccions, ha de ser realitat.
Avui li ho demanen 20.000 ciutadans, però son la immensa majoria dels habitants d’aquestes illes que voldrien que sobre les vies del tren soterrades, es passegin les persones.
Els vehicles a motor, no poden continuar creixent fins a l’infinit al casc urbà.
Tots els tractats internacionals ho aconsellen.
I aquest Ajuntament també està compromès amb Kioto i amb l’Agenda Local 21.
Tenim el convenciment que la nostra proposta de Parc és la més raonable i la menys utòpica.
Utòpic és perseguir qualque cosa a la que no es pot arribar.
L’Ajuntament no solucionaria cap problema de trànsit a Palma omplint Jacint Verdaguer i les barriades colindants de vehicles, al contrari, crearia un problema major.
El seu és l’únic projecte que no contempla la realitat.
És molt bo potenciar el transport públic, d’això es tracta precisament.
Però es podrien haver obtingut molts millors resultats si a les taules de diàleg, haguessin escoltat de veritat els ciutadans, els col•lectius professionals.
No poden substituir el tall que produïen les vies, per un altre tall de milers de vehicles.
Hem d’unir la ciutat també per les persones.
La nostra proposta de Parc de les Vies, és una proposta de Parc urbà on les persones seran les protagonistes, però el pas transversal de vehicles estarà garantit.

Pel nostre costat, ja es conten per desenes les vegades que ens hem acostat a l’equip de govern de l’ajuntament per fer propostes i oferir alternatives, sempre en positiu, sense anar contra ningú i amb absoluta independència política.

Continuarem insistint i defensant les millores per a la nostra ciutat.”

Tf contacte:
Àngels Fermoselle 651425987
Cristina Miró 645421445

Nadala 2005

CIL | 01 Gener, 2006 13:55 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Bones Festes de Nadal
En aquest any dos mil cinc:
Que les puguis passar en pau
et desitja, de cor, en Cil.

Som a punt d'acabar un any,
A punt d'encetar-ne un altre:
Que allò bo que esdevé un guany
s'incrementi, i no el desastre.

Defensant els drets humans
de qui sia, a casa nostra,
de qui viu molt més enllà,
de qui és lluny de nostres costes.

Amant llengua catalana
que als Països Catalans
tanta gent fort agermana:
joves, vells, petits i grans.

Treballant amb més coratge
amb la gent que fa país:
donant pas a nous oratges
que no el tornin estantís.

Aixecant una Mallorca
que pretengui ser més sana:
ajuntant totes les forces
amb la gent republicana.

Escampant nostra cultura
cap a tots vuit vents del món;
escampant-la a gran altura,
sense por ni cap fissura,
amb l'orgull de ser qui som.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 18/12/2005.

N'hi ha que ho tenen massa clar!

CIL | 28 Desembre, 2005 23:25 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Passejant per la ciutat de Palma, qualsevol persona mínimament observadora pot anar veient certs detalls que li fan veure que hi ha gent que té les coses clares.

I a més a més, no se n'amaga gens ni mica d'expressar-ho clarament, a la seva manera...

Davant d'un anunci publicitari, pagat a una empresa privada amb els doblers que administra alguna institució pública com és ara el Consell de Mallorca, filant prim i encertant-la de ple, qualcú n'amolla aquesta:

Allà on tu dius: feim carreteres!
Jo hi escric: 'Robamos'!

Molt bo d'entendre per tothom.

Hi deu haver qualcú que no estigui d'acord, amb aquest canvi de paraules fet de franc?!

Enfront del tsunami: les entitats s'hi acosten, els governs se n'allunyen!

CIL | 27 Desembre, 2005 18:40 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

He rebut un escrit d’Intermón Oxfam on se m’informa que de l’ajuda espanyola al tsunami: 50 milions d’euros es queden a casa .

M’ho expliquen ben detalladament:

Benvolgut Cecili,

Fa un any, un tsunami va destrossar les costes del sud-est asiàtic, tot deixant al seu pas més de 230 mil morts i al voltant d‘1’8 milions de desplaçats.
Espanya va respondre a aquesta crisi comprometent més de 70 milions d’euros.
Malgrat això, el gruix d’aquest ajut es va concretar en 50 milions d’euros en crèdits destinats a la reconstrucció amb càrrec al Fons d’Ajut al Desenvolupament (FAD) i vinculats, en alguns casos, a exportacions de productes i serveis espanyols.
Un any més tard no s’ha utilitzat ni un cèntim d’aquests 50 milions d’euros perquè, a causa de les condicions a les quals estaven subjectes els crèdits, cap dels països afectats els ha acceptat de moment.
Per tant, tots aquests fons estan immobilitzats i no han servit per millorar les condicions dels afectats.
Això confirma la teoria que el FAD és un instrument inadequat per a la reconstrucció, i la seva aprovació va tenir a veure amb la necessitat de refermar el Govern espanyol en la carrera entre els països donants per veure qui aportava més com a resposta a la crisi.

La pregunta és ben òbvia:
Què se n’ha de fer amb tots aquests doblers de l'Estat espanyol que ja havien d’haver arribat a la gent maltractada pel tsunami?
La resposta també m’arriba d’Intermón Oxfam, aquesta entitat que treballa tan àrduament a favor d’un canvi global:
Se’m recomana que enviï aquest missatge al secretari d'Estat de Comerç, Pedro Mejía, per exigir-li que els 50 milions d'euros destinats a la reconstrucció dels països afectats pels tsunami amb càrrec a crèdits FAD es destinin al Fons de Nacions Unides per Emergències, l'objectiu del qual és atendre noves emergències i crisis oblidades.

Tampoc no duu massa feina fer-ho.
Ho he fet.
Tant de bo molta més gent s’apunti també a fer-ho.

Diputades i diputats de l'Estat espanyol en contra de la llibertat

CIL | 23 Desembre, 2005 23:38 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Llegesc en aquest blog que la majoria de diputades i diputats de l'Estat espanyol no volen ser lliures a l'hora d'utilitzar els seus ordinadors.
S'estimen més mastegar menjars païts, anar amb caminadors tota la vida, romandre sotmesos a capricis d'altri, restar a les ordres de qui mani més que els altres, engreixar porcs grassos...

No serà que encara els continua marcant massa la por a la llibertat?

Llegint els comentaris que apareixen en aquest blog, i que em semblen interessantíssims de debò, en molts d'aspectes, sobretot ara en temps de Nadal -antiga festa cristiana de la Paraula, tan lliure que esdevé cos humà-, em venen al cap algunes d'aquelles reflexions que giren entorn d'aquest binomi: paraula i llibertat.

No tota paraula que surt de la boca d'un esser humà vola lliure pels aires!
Ni tota paraula que surt de la mà de qui n'escriu, tampoc!
Ni tota paraula que es penja a la xarxa, molt manco!
Ni gairebé cap de les paraules que s'emeten en seu parlamentària!
Sobretot en aquest àmbit, paraula i llibertat, massa sovint, es contradiuen. No van mai de bracet.
S'hi diu allò que en aquell moment, segons qualcú que hi pensa, s'hi veu més convenient per al grup o pel partit.

Massa sovint, les paraules no són lliures: s'empren simplement per rebutjar allò que ve d'un altre grup: sempre s'hi trobarà qualcú capaç de presentar-hi un enfilall d'arguments en contra o favor, segons convengui, segons es vulgui.

Tampoc no sé ben bé per què tot això em fa venir al cap aquella antiga referència a mantenir-te ferm en la paraula, per ser-ne alumne i bon deixeble, per conèixer més a fons la veritat, i perquè sigui la veritat qui et faci lliure (Joan 8, 31-36).

Al cap i a la fi, sempre ha de resultar molt més dificultós mantenir ben viu aquell binomi, que no pretendre sustentar, entre tots, un altre trípode: paraula-llibertat-i-veritat.

Serà per por a la llibertat, que la majoria de diputades i diputats de l'Estat espanyol no volen ser lliures a l'hora d'utilitzar els seus ordinadors?
O serà, més tost, per por a la veritat?

Vés a saber, tu, què hi deu haver de cert en tot això!

FSM 2006: Agenda Ciutadana en l'àmbit mundial

CIL | 15 Desembre, 2005 23:23 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

S'inicia una nova etapa per als moviments socials, una etapa nova que exigeix definir amb claredat quines són les prioritats de l'Agenda Ciutadana en l'àmbit mundial, tot un procés en marxa, en construcció, mentre és a punt d'iniciar-se la realització del Fòrum Social Mundial 2006 (gener 2006).

Aquest any es planteja fer un fòrum descentralitzat, per a un moviment social convergent que assenyala l'hora de definir prioritats i eixos comuns.

Així es desprèn de l'entrevista que fa Sergio Ferrari a l'historiador i militant belga, director del Comitè per l'Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM) i alhora membre del Consell Internacional del FSM, Eric Toussaint.

El Fòrum Social Mundial l'any 2006 se celebra en tres indrets diferents del planeta -Caracas (Veneçuela, Amèrica Llatina), Bamako (Mali, Àfrica) i Karachi (Paquistà, Àsia)

Les preguntes resulten del tot interessants:

- Gairebé un any després de Porto Alegre 2005, quin és l'estat d'ànim del moviment social?
- Dins aquest context, quina novetat comporta la propera edició del FSM el mes de gener de 2006?
- Una nova modalitat, això de fer un Fòrum Social Mundial en tres continents distints?
- Quins són els reptes principals en aquest procés de descentralització tan marcat?
- No hi ha certes contradiccions entre el fet de pretendre clarificar opcions i optar per un procés descentralitzat?
- Davant una dinàmica tan particular, aconsegueix el Consell Internacional, com a instància de coordinació dels diversos Fòrums Socials Mundials, fer-li un seguiment a tot aquest procés en marxa?
- Què passarà, pel que fa als contenguts? Cada FSM descentralitzat tendrà el seu propi programa o hi haurà agendes similars?
- Quines en seran les prioritats més assenyalades?

Les respostes, assenyades i fermes, rebroten amb claredat...

Què fa la Constitució espanyola amb els drets humans dels no-espanyols?

CIL | 05 Desembre, 2005 17:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El 27è aniversari de la Constitució espanyola duu a la memòria col·lectiva el text aprovat per les Corts Generals el 31 d’octubre, i ratificat en referèndum el 6 de desembre de 1978.

Vulguem o no vulguem, -s’hi votàs a favor, en contra o en blanc; s’hi exercís el dret a l’abstenció; s’hi trobàs amb la impossiblitat de fer-hi res (pel simple fet de no haver nascut encara)- el cas és que fa vint-i-set anys seguits que aquest text constitucional, basat en “la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, manté la seva vigència i perviu com a norma de convivència democràtica en aquest redol d’Europa que constitueix l’Estat espanyol.

Bé, això està molt bé, diuen alguns.
Deu ser bo que un col•lectiu tan nombrós de gent sudeuropea com aquest hagi arribat a posar-se d’acord a acceptar-la –acatar-la en el pitjor dels casos- com a norma de convivència positiva per a la ciutadania al llarg dels territoris.
Deu estar bé això.
Si més no, pel fet que ha servit durant prop de tres dècades per mantenir-hi la pau –almanco al nivell més bàsic, el de l’absència de guerra civil-.

Una altra cosa, deim alguns altres, és que aquest text constitucional hagi servit –com es proposava inicialment- per enfortir-hi la defensa i la protecció dels drets humans, una de tantes voluntats de la Nació espanyola que s’hi proclama al mateix preàmbul:
”Protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.

I no en parlem, quan es tracta d’atendre el fet que ”les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya” (art. 10.2).

Per aquí qualsevol s’hi perd!
Sobretot si, en voler establir-se en algun dels territoris de l’Estat espanyol, no arriba a comptar amb la nacionalitat espanyola!
Aquest dret cívic i democràtic –a residir en qualsevol lloc del planeta Terra- es converteix en un autèntic calvari, en massa casos!

En un dia com avui, qualcú deu veure bé que hi hagi certa gent se n’hagi volgut anar fora de Mallorca a manifestar-se per les places i vies de Madrid, amb el pretext de mostrar públicament el seu suport a la Constitució espanyola.
Fent veure que es tracta d’una espècie de text sagrat que mai no s’ha de retocar en res!

Qualcú pensa que deu estar molt bé tot això de defensar aferrissadament la sacrosanta unitat d’Espanya, amb la Constitució espanyola a la mà, –molt més fermament que dins el cap o dins el cor-.
Fins i tot passant per alt que avui som en una Europa ben distinta a aquella que hi havia llavors, quan s’aprovà un text constitucional que ha arribat a fer olor de ranci.

Però, no seria molt millor fer l’esforç de perfeccionar-la, atenent totes aquestes noves realitats que ens han caigut damunt, a vegades de manera tan sobtada?
N’hi ha que creim que ja és ben hora que s’atengui tal com cal, de manera molt distinta, aquesta massa de noves poblacions que incrementen el nombre de persones que arriben –o que volen arribar- a establir-se en algun dels territoris que conformen avui dia l’Estat espanyol.

Atenent tota aquesta gent, hom pot percebre que el vestit de la Constitució espanyola confeccionat l’any 1978, ja queda curt, estret i massa vell: que cal cercar-ne un altre.

Amb 'alambrades' no hi pot haver aliances

CIL | 15 Novembre, 2005 19:12 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Amb el lema Amb ‘alambrades’ no hi pot haver aliances, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, presenta un programa d’accions amb motiu de la primera reunió convocada pel president del Govern espanyol, que promou la iniciativa d’una Aliança de Civilitzacions.

La Plataforma, integrada per nombroses entitats cíviques, organitzacions sindicals i partits polítics de Mallorca, fa públic, entre d’altres, el text d’aquest Manifest conjunt:

PER UNA ALIANÇA DELS POBLES I LES CLASSES OPRIMIDES DE TOT EL PLANETA. PER UN ALTRE MÓN POSSIBLE I NECESSARI

El proper dissabte, dia 26 de novembre de 2005, està prevista la celebració, a Mallorca, de la primera reunió oficial per l’anomenada “Aliança de les Civilitzacions”, proposada pel president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, el dia 21 de setembre de 2004, durant la 59ª Assemblea de les Nacions Unides.

Mallorca, lloc d’aliances entre civilitzacions des de fa segles, coneix ben de prop les enormes dificultats que comporta el diàleg entre cultures i pobles diversos.
Tot i que geogràficament romanguin a prop, -com és el cas de la civilització cristiana, la jueva i la musulmana- no sempre es pot dir que s’hagin mostrat unides per uns objectius comuns.
Les distàncies i els enfrontaments provocats per les élites dominants han superat en molt els objectius comuns de les classes populars.
Ramon Llull, pensador, filòsof, escriptor i cristià mallorquí, ja fa més de 700 anys que s’afanyà a estendre ponts d’unió entre el món àrab i la civilització judeocristiana, intentant contribuir positivament a fer de la Mar Mediterrània un vertader pont de mar blava, com assenyala molt gràficament el poeta i cantautor dels nostres dies Lluís Llach.

Davant l’esdeveniment del proper dia 26, des de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social intentam, no només contribuir positivament a enriquir les anàlisis i els debats necessaris, sinó també a fer visibles les autèntiques causes que atien els conflictes, intentant evitar que, una vegada més, tot quedi en una operació d’imatge de bones paraules i grans eslògans sense avançar ni un pam en la superació real dels gravíssims problemes arreu del món.
El precedent del fracàs estrepitós de la “Declaració de Barcelona” de fa deu anys (els dies 27 i 28 es reunirà la Conferència “Barcelona+10”, hereva d’aquell “Partenariat Euromediterrani”) no ens anima a ser massa optimistes: si la solució l’han d’aportar els governs i els estats de l’Europa del capital i la guerra, poc podem esperar, perquè qui defensa i manté les receptes de la globalització neoliberal difícilment pot aportar solucions als problemes creats per aquest sistema de dominació i d’injustícies. El piròman no sol tenir gaire credibilitat com a bomber.

Des de les nostre entitats, ja fa molt d’anys que intentam crear espais de diàleg i de trobada entre persones i entitats de la societat civil provenients de diferents cultures de tots els indrets del planeta, sense esperar que ni Zapatero ni cap governant vengui a indicar-nos el camí:
basta recordar els treballs i les declaracions dels diversos Fòrums Socials Mundials, temàtics o regionals, com el Fòrum Social de Mallorca, o el darrer FSMed, celebrat enguany, també a Barcelona.
O experiències de cooperació concreta, com l’anomenat “Dos Orillas”, a una i altra banda de l’Estret de Gibraltar, o el funcionament del Grup Rif, a les nostres Illes, en col•laboració amb entitats de l’altra part del Mediterrani.

Per això, d’entrada i sense voler oposar-nos a les bones intencions que adornen la proposta d’en Zapatero, entenem que és urgent i necessària una veritable Aliança dels pobles per la Pau i la Llibertat, on els ciutadans i les ciutadanes que defensen els drets humans facin, mitjançant el diàleg i la comunicació entre persones i pobles, que la humanitat camini cap a un futur més digne, just i solidari, superant les injustícies del sistema capitalista i patriarcal, i fent de la solució pacífica i justa dels conflictes una de les seves principals raons de ser.

El problema no està en les diferències culturals, que en tot cas han de ser objecte de promoció i respecte, sinó en les desigualtats i les injustícies.
L’empobriment creixent i globalitzat d’amples zones del planeta, provocat per la depredació econòmica, ecològica, social i política, per part de les grans corporacions i dels governs que les defensen, suposa ja que més de la meitat de la població del planeta hagi de viure en condicions de pobresa o d’extrema pobresa, i que cada dia la fam provoqui la mort de desenes de milers de persones, especialment nins i nines.
Mentrestant, el deute extern ofega qualsevol possibilitat de sortida de la misèria de milions de persones, i les despeses militars creixen de manera imparable, quan és sabut que bastarien els recursos destinats a la guerra, de només una setmana, per posar remei a la fam en tot el planeta.
Els conflictes bèl•lics mantenen aquesta dominació política, cultural i econòmica, i és en aquest caldo de cultiu on tenen èxit els sectors integristes de les diferents religions, com la cristiana, la musulmana o la jueva, que curiosament coincideixen en cridar a la guerra en nom de Déu.

En aquest context s’accentua inevitablement el fenomen de la immigració, que d’altra banda caracteritza els éssers humans al llarg de tota la història.
Però actualment el món “privilegiat” aixeca altíssimes tanques en les seves fronteres, atemptant contra la vida, els drets i la dignitat de les persones.
No podem oblidar que el mateix Govern del senyor Rodríguez Zapatero és responsable directe dels episodis de Ceuta i Melilla, col•laborador de les gravíssimes actuacions del govern del Marroc, i fidel complidor del paper de policia de fronteres de l’Europa fortalesa, que imposa polítiques i lleis d’estrangeria, com és el cas de la Llei espanyola, que determinen situacions discriminatòries carregades de xenofòbia.

És difícilment creïble intentar jugar un paper conciliador entre civilitzacions, alhora que es mantenen relacions d’estreta amistat amb governs molt deficitaris en matèria de respecte als drets humans i de la legalitat internacional, com ara el del Marroc, que perpetua l’ocupació del Sàhara Occidental, boicoteja qualsevol sortida al conflicte (fins i tot les proposades per l’ONU) i reprimeix i viola els drets dels ciutadans saharauis.
És contradictòria l’actuació de molts dels governants europeus que es reuniran a Barcelona els dies 27 i 28, quan miren cap una altra banda cada vegada que l’exèrcit israelià destrueix infrastructures palestines en territoris ocupats per la força, moltes d’elles finançades per la pròpia UE.
En definitiva, és realment difícil creure les bones intencions d’aquests governants si es mantenen els compromisos militars en el marc de l’OTAN, com a eina fonamental de dominació militar per part del món occidental, o quan es dóna cap tipus de legitimitat al procés d’ocupació d’Iraq, a la farsa democràtica a gust dels invasors o als crims que cada dia es cometen en aquell país ocupat il•legalment.

Però aquestes actuacions contradictòries, i les justificades reserves aquí exposades, no ens impedeixen recordar als nostres governants, i concretament al senyor Rodríguez Zapatero que, si realment volen avançar en la direcció de la veritable solució dels conflictes, des de les entitats de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, pensam que s’han de tenir en compte les següents consideracions:

  1. El senyor Zapatero va treure les tropes espanyoles d’Iraq, però va incrementar la presència militar espanyola en Afganistan, escenari diferent del mateix conflicte.
    Alhora, va reforçar el compromís de la utilització de les bases nordamericanes en territori espanyol, i la participació cada vegada més activa i submisa en el marc de l’OTAN, a més d’un increment espectacular de les despeses militars dins els Pressuposts Generals de l’Estat Espanyol.
    Si realment vol impulsar la concòrdia entre els pobles i l’”Aliança de Civilitzacions”, el millor exemple que pot donar és desmarcar-se de la política armamentística, sortir de l’OTAN i tancar les bases militars agressores, al servei del Pentàgon, de tercers països.
    L’estalvi de la despesa armamentística, alhora que afavoriria la solució pacífica dels conflictes, li permetria fàcilment complir amb el compromís del 0,7% d’ajuda al desenvolupament, entre d’altres moltíssimes necessitats socials.
  2. Els governants impulsors de l’Aliança de les Civilitzacions haurien d’assolir un ferm compromís de defensa dels drets humans i la llibertat del pobles.
    Un paper més actiu de la UE perquè Israel abandoni tots els territoris de Palestina ocupats i cessi en les seves pràctiques militars agressives.
    Que com a visualització de la bona intenció de l’Aliança de Civilitzacions es resolgui d’una vegada per totes, i de manera definitiva el conflicte que pateix el Poble Sahrauí.
    Aquests conflictes junt a de l’Iraq i tants d’altres, no tindran solució per la via del sotmetiment bèl•lic, sinó pel respecte als drets polítics i econòmics, mitjançant vies democràtiques.
    És per això que no poden mantenir relacions de normalitat amb segons quins règims violadors dels drets humans, perquè es converteixen en còmplices d’aquestes actuacions.
    Els governs de la Unió Europea han de dur endavant polítiques de pressió als governs de la riba Sud, que afavoreixi una vertadera i immediata transició democràtica i de ple respecte als drets humans de la ciutadania.
  3. El terrorisme no es combat amb més terrorisme, sinó amb desenvolupament social.
    Per això, els governs de la Unió Europea han de fer una modificació substancial de l’actual política de cooperació i de comerç entre el Nord i el Sud que garanteixi un desenvolupament equilibrat sostenible i progressiu de les economies del Sud.
    És prioritari, en aquest sentit, l’abolició completa i immediata del deute extern dels països empobrits, com a primera mesura de justícia distributiva.
  4. El impulsors de l’Aliança de les Civilitzacions han de fer un replantejament de les polítiques d’immigració basades en el respecte rigorós dels drets humans, en la dignitat personal de l’immigrant i en el dret inalienable a cercar una vida millor.
    Hi esdevé fonamental un canvi fonamental en les polítiques d’immigració basades fins ara en la contenció i la repressió.
    Concretament veiem imprescindible la derogació de les lleis discriminatòries cap als immigrants, i concretament la Llei d’Estrangeria vigent a l’Estat Espanyol.
  5. Hi ha d’haver un compromís ferm de la Unió Europea de fer arribar l’ajuda i els recursos necessaris per impulsar projectes de desenvolupament socioeconòmic, amb la participació de les organitzacions socials, a fi de crear les condicions que permetin establir la igualtat de tothom davant la Llei i una justícia social que garanteixi el repartiment de les riqueses i de la pau entre tots els pobles de la Terra.
  6. Creim que l'única Aliança de Civilitzacions possible és la dels pobles i les classes oprimides de tot el planeta, mancomunant les seves lluites i somnis.
    Apuntant a fer un altre món possible, un altre món que no contempli ni l'explotació de home per l'home, ni la societat patriarcal, ni l'opressió dels pobles i cultures.

Mallorca, novembre de 2005.
PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL.
Illes Balears

Entitats:
- Associació s’Altra Senalla
- Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB)
- Associació d’Immigrants Marroquins a les Illes Balears (AIMIB Al Magreb)
- Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i l’Acció Ciutadana (ATTAC)
- (COS)
- Comitè de Solidaritat amb Euskal Herria
- Cristians pel Socialisme (CPS)
- Drets Humans de Mallorca
- Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAAVV)
- Plataforma Anti Militarista (P.A.M.)
- Revolta

Organitzacions sindicals:
- Confederació General del Treball (CGT-Illes)
- Confederació Nacional del Treball (CNT)
- Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament -Intersindical de les Illes Balears (STEI-i)

Formacions polítiques:
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-Illes)
- Esquerra Unida (EU)
- Partit Socialista de Mallorca (PSM-Entesa Nacionalista)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb