p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Josep Suàrez comenta ‘El Déu possible’ de Sebastià Mesquida

CIL | 27 Maig, 2006 16:56 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Impressions després d’haver llegit el llibre:


Coberta del llibre de Sebastià Mesquida
comentat per Josep Suàrez
(Foto: Picalsud
)

Estil

No és literari sinó que empra un estil molt racional i repetitiu com si fos una classe en el sentit pedagògic.
Això fa que d’entrada sigui un pèl àrid i difícil de copsar, ja que un hi entra amb una actitud relaxada.
Poc a poc i fins que no arribes a la meitat no te n’adones que és una obra molt profunda i que cal llegir-lo amb una certa cura.
Aquest estil el fa veritablement un llibre d’assaig i no de divulgació.

Missatge

L’objectiu de l’autor és reflexionar sobre el missatge religiós del cristianisme, adreçat a l’home i desemmascarar la història de l’Església com institució, dipositària d’aquest missatge i segrestadora del mateix.

Aquest objectiu l’hi crea al autor unes greus dificultats.
En primer lloc, per l’estament de l’autor ja que a més de pertànyer a la “plataforma” és un “especialista” de la mateixa.
Esquivar aquests esculls, de principi, sembla una empresa impossible.
Però l’autor se’n surt molt bé, mitjançant l’estil usat que, al ser racional, el situa per damunt de la vulgaritat i de la quotidianitat.

Un altre escull és poder arribar al lector defugint el més enllà, el que anomena “l’abisme”.
En concret, el que determina el camp de la teologia.
D’entrar en aquest camp només pots moure’t dins el terreny dels supòsits i per això presenta l’obra amarada de racionalitat ¿Per què diu plataforma i no església” ¿Per què diu especialistes i no capellans i bisbes?
I, al mateix temps, sempre contraposa als seus raonaments un criteri humanista que eleva a la mateixa altura que el del creient.
Aquest punt és molt important i molt novell. Bonhoffer és l’únic autor que jo hagi llegit que li era més fàcil parlar de Déu als no creients que als creients. Aquest potser ha estat el punt que més m’ha sorprès ja que personalment tinc la mateixa idea.

Un altre escull és resituar l’home a la centralitat.
La persona avui és contemplada com un objecte amb el qual es pot comerciar, matar, fer-li passar tota mena de calamitats sense que la societat se’n faci cap problema.
Guerres i fam estan a l’ordre del dia, i aquí no passa res, (pàg. 155) “Ara voldríem afegir que considerem aquest tres moments –trobada, aliança i radical lliurament a l’humà- com el plantejament substancial de la vida de l’home, del que no pot prescindir cap altre plantejament o projecció vital. Aquests tres moments serien com a suports i focus específics que necessàriament han de ser pertot, una espècie de “transcendentals”, si volem, inseparables de l’enfocament humà de les coses”.
Més clar no es pot dir.

Tot això, és el que de moment puc dir d’una primera lectura, d’un llibre que m’obliga a torna’l a llegir.
Per altra part, dir que restaré a l’aguait del camí que prengui aquesta “criatura”, ja que un llibre quan et surt de les mans mai pots predir el que succeirà; ja que estic segur que a certs sectors els preocuparà; en canvi, a altres, serà com a pluja d’estiu.

El meu agraïment a Sebastià Mesquida.

Josep Suàrez Riera

El Déu possible, llibre de Sebastià Mesquida (III)

CIL | 23 Maig, 2006 09:28 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Literatura, teologia i antropologia conformen una trilogia que, cada cop més, interessa la gent d’avui dia. Sobretot si viu i/o resideix i/o treballa en ciutats grans.

A diferència d'àmbits rurals tradicionals, on pràcticament tot estava perfectament marcat de bon principi, certs intel•lectuals que treballen avui dia el camp de l'antropologia proposen qualificar la vida quotidiana que es desplega a les grans ciutats com una autèntica coreografia humana, la més perfecta coreografia que hom pugui imaginar-se.


Detall del grafiti reproduït a la coberta
del llibre 'El Déu possible', de Sebastià Mesquida

(Foto: Picalsud)

Fruit de l'assaig constant i diari de viure en societat, cada dia, en cada moment i a cada racó de les grans ciutats modernes, s'hi reprodueix, segons aquest corrent de l’antropologia més punyent, el ballet-espectacle més creatiu i meravellós que hom pugui imaginar-se.

Res no s'hi dóna a l’atzar. Tot hi està molt ben estudiat i detallat i s’hi produeix de manera força ordenada, fins quan sembla que duu la marca d'un cert caos.
Com pot ser el cas d'una intervenció de la policia, amb càrregues d’antidisturbis incloses, per exemple;
o la presència sonora i cridanera d'ambulàncies o de vehicles de les forces de l’ordre públic que –de manera tan magistral, elegant i ordenada- col•loquen a un racó de l’escenari la resta d’actors i actrius que s’hi belluguen;
o l’activitat desplegada, de nit i de dia, per les brigades municipals de la neteja pública...

Qualsevol detall hi està perfectament ben calculat, perquè tot plegat resulti l’espectacle més pur i bell, la dansa i el ballet més espectacular de tots.

Des d'aquesta perspectiva antropològica que dóna un significat insondable al que és i representa la dansa, -i, amb aquesta, el ball, el moviment corporal, la presència física entre els sers humans del segle XXI, els cossos humans-, conceptes tan clàssics com l'espai o el temps, tradicionalment entesos com a continents immòbils, intocables, immutables o impertorbables, hi són percebuts en una altra dimensió, hi són valorats de forma ben distinta, hi són entesos d’una altra manera.

Cada figura humana que es mou en el temps i en l'espai urbà del segle XXI, segons aquests antropòlegs, no solament hi representa el seu paper, sinó que fa que l'espai i el temps permutin, canviïn el ritme que els imposa la presència humana activa i creadora.

Amb la lectura del llibre ’El Déu possible’, em sembla que, en un sentit semblant, es pot dir que Sebastià Mesquida, quan es posa a analitzar conceptes tan complexos com la història, d'alguna manera també fa part d'aquesta concepció antropològica. Ell sabrà fins a quin punt. Però a mi m’ho sembla.

En un determinat moment afirma: 'el que tenim no és una simple successió de fets, sinó un veritable procés en marxa amb molts d'aspectes interdependents” (pàg. 75).
En la perspectiva religiosa, la fe, que espontàniament i per naturalesa inclou una mena de responsabilitat històrica radical, arrela en una història que simultàniament fan Déu i l'home (pàg. 75).

És amb l'anàlisi d'aquest fet, que Sebastià Mesquida entra de ple en la tercera part del llibre. Ell, en fer-ho, com a bon filòsof i millor teòleg escolàstic, d'una banda, prepara la persona que l'ha de llegir i li assenyala per endavant aquells punts més immediats que hi han de ser tractats, per tal d'ajudar-la a seguir-hi lògicament l'exposició (p. 63-64).

Tot seguit, emperò, com fa també en altres indrets del llibre, realitza una breu repassada d'allò que hi ha exposat, i hi fa una espècie de recordatori-resum que contribueix a refermar i lligar allò que ha estat llegit.

D’aquesta manera esdevé bon pedagog, procurant donar facilitats al cervell lector perquè enregistri més còmodament les dades que s'hi van acumulant al llarg del procés de lectura que s’ha engegat de forma voluntària.

És en aquesta tercera part del llibre on Sebastià reitera allò que constitueix, segons el meu parer, la medul•la òssia de la seva exposició, amb els tres vèrtexs que hi despunten:

a) els temps moderns no ens permeten d'oblidar la història;
b) les tradicions cristianes consideren la història com l'escenari on pren cos l'actuació dels homes i la de Déu; però
c) aquestes mateixes esglésies, de fet, mantenen i es mantenen al marge de la història...

Em complau ben molt poder presentar en públic, juntament amb Jaume Santandreu, aquest llibre de Sebastià Mesquida i Sureda, que duu per títol ‘El Déu possible’. Ho feim dimarts, dia 6 de juny, al Centre de Cultura de sa Nostra, a Palma, a les 20:00 hores.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Acampallengua 2006 a Esporles

CIL | 20 Maig, 2006 21:21 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

A Esporles, dissabte, 20 de maig, s'inicia l'Acampallengua d'enguany que, com sempre, aconsegueix d'arreplegar-hi desenes de milers de joves amb ganes de defensar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, que ens agermana amb tota la gent que viu a qualsevol indret dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.


Milers de tendes, de tot tamany i color
queden plantades a Esporles durant l'Acampallengua 2006

(Foto: Picalsud)

Un programa ben atapeït d'activitats diverses mantenen tota aquesta gent ben engrescada durant dos dies seguits, al peu de les muntanyes de Maris Stella.

No solament a la zona d'acampada, als terrenys extensos on queden plantades milers de tendes de campanya on s'allotgen joves que hi arriben de totes les contrades del país.

També al cercaviles pels carrers i places d'Esporles, als jocs i activitats d'entreteniment, als concert de música diversa, als passejos, les conferències i xerrades, els tallers, els debats, les assemblees, el sopar de torrada i ballada, el concert, el gran concert de rock...

Tot contribueix a fer que la gent jove de Mallorca s'uneixi en la defensa de l'única llengua pròpia de les Illes, la llengua catalana, tan poc protegida pels estaments i institucions oficials i tan necessitada de suport i d'estímuls que contribueixin a difondre'n l'ús i la pràctica quotidiana.

La llengua catalana planta la tenda a la vila d'Esporles i, d'aquí, s'escampa pertot arreu dels Països Catalans, precisament quan es compleixen 20 anys de la promulgació de la Llei de normalització lingüística i del segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Quan fa cent anys, també, que un mallorquí -Mn. Antoni M. Alcover- presidia el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a la ciutat de Barcelona.

D'altres fotos d'Acampallengua

La Plataforma pel Dret de Decidir rebutja el SÍ al referèndum sobre l’Estatut

CIL | 26 Abril, 2006 15:59 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Davant la imminent celebració del referèndum sobre l’estatut a Catalunya, i com a entitats que han participat activament en les assemblees i els actes de la Plataforma pel Dret de Decidir, s’ha volgut presentar la campanya Vota Som una nació que s’acaba d’endegar, i demanar l’adhesió o suport, que ja s’ha rebut de la pròpia Plataforma.


18 de febrer de 2006 a Barcelona,
clam multitudinari reclamant el dret a decidir
(Foto: Picalsud)

La campanya tot just iniciada pretén aconseguir que el resultat de les votacions al referèndum mostri de forma clara, és a dir, quantificable sense ambigüitats, quin és el nombre de votants que reclamen per a Catalunya molt més que l’estatut retallat que van aprovar les Corts espanyoles.

Hi ha molts arguments de pes.
Un vot nul organitzat té un alt valor polític.
La lectura del recompte d’aquests vots serà inequívoca i quantificable.
Un vot nul com aquest és el més transversal entre els electors catalans.
Aquest és el vot més dolorós per a l’espanyolisme intransigent encarnat pel PP.
Trenca amb la lògica de decisió imposada que vol que escollim entre quedar-nos igual (amb l’estatut actual, insuficient) o aprovar un nou estatut que tampoc és suficient.

Es demana als electors que votin Som una Nació amb paperetes que es distribuiran per tot el país.
Un vot que tècnicament es considera nul però que per llei s’ha de recomptar i que té un alt valor polític.

Per a fer-ho s’ha impulsat la creació d’una nova plataforma que demana el suport a particulars, entitats i partits polítics que encara no han definit el seu vot.

De moment s’ha previst, i presentat, un cartell de campanya, una distribució massiva de paperetes de vot amb el lema Som una Nació, l’activació de la web www.votasomunanació.cat i l’organització d’un acte al Palau Sant Jordi el proper 19 de maig.

També es volen realitzar actes divulgatius arreu del territori, per a l’organització dels quals s’espera comptar amb la col•laboració de molta gent.

Davant la urgència que suposa entrar en una campanya electoral, es considera imprescindible decidir i actuar aviat i amb rapidesa, per evitar que la campanya pel sí ho eclipsi tot.

Per a més informació, es pot consultar la web: www.votasomunanacio.cat o trucar al 93 553 82 20

Per a adherir-s’hi o donar-hi suport, es pot escriure a: info@votasomunanacio.cat


Milers de persones es manifestaren cridant 'Som una Nació',
reclamant un Estatut digne per a Catalunya

(Foto: Picalsud)

D'altres fotos de la gran manifestació

Festa de l'Àngel al Castell de Bellver, durant 25 anys seguits

CIL | 23 Abril, 2006 21:05 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

La Federació d'Associacions de Veïns de Palma, presidida per la dinàmica ciutadana Rosa Bueno Castellanos, per vint-i-cinquena vegada consecutiva ha organitzat la Festa de l'Àngel al Castell de Bellver, en una jornada que ha tornat a portar milers de persones cap al bosc més emblemàtic de Palma.


Panoràmica de la ciutat de Palma, des del Castell de Bellver
(Foto: Picalsud)

Qui ho havia de dir vint-i-cinc anys enrere!
Tot just iniciada l'etapa democràtica, després de 40 anys de dictadura franquista que havia prohibit qualsevol mostra multitudinària de cultura popular -com era el cas de la tradicional festa cívica, que havia estat costum de fer al bosc de Bellver en temps passats-, amb la col·laboració entusiasta del batle socialista Ramon Aguiló a l'Ajuntament de Palma, l'aleshores potent i ben organitzada Federació d'Associacions de Veïns de Palma -presidida també per Rosa Bueno- recuperava, entre d'altres, una de les festes més populars de Ciutat: la pujada al Castell de Bellver, on s'hi tornava a celebrar amb més força que mai la Festa de l'Àngel.


La tradicional Davallada de l'Àngel, enguany al Castell de Bellver
(Foto: Picalsud)

Durant aquests darrers vint-i-cinc anys, la festa ha anat passant per etapes successives que l'han duita fins al dia d'avui, en què, una vegada més, hi ha estat organitzada.
En aquesta ocasió, com en les darreres catorze, amb la col·laboració no tan entusiasta de l'Ajuntament presidit pel Partit Popular -en el cas d'enguany, per la batlessa Catalina Cirer.

La gent que té la convicció ferma que les societats democràtiques s'han d'anar aixecant, sobretot, gràcies a la intensificació d'una participació ciutadana cada cop més forta, amb la devolució del protagonisme a la societat civil, s'ha pogut adonar que no és ben bé aquest el camí que s'està seguint a l'actualitat a Palma.

Caldrà esperar-hi temps millors.
Tant de bo que arribin més prest que tard.
Palma, i la ciutadania que la integra, ben bé que s'ho mereixen.

D'altres fotos de la Festa de l'Àngel al Castell de Bellver

Una altra lliçó d'Eivissa

CIL | 02 Abril, 2006 17:08 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Una gentada s'arreplega als peus del rei en Jaume a la ciutat de Palma.
El primer dissabte del mes d'abril de 2006.
Setanta-cinc anys després de la implantació de la República a l'estat espanyol.
Són les 5 del capvespre.
Gent de totes les edats i condicions, però majoritàriament gent jove, cridanera i pacifica, lúdico-festiva i reivindicativa.

“No-no-no Autovia-no” esdevé el lema que uneix dones i homes que hi prenen part. Amb la veu i la paraula. Amb pancartes i escrits. Amb fulls i ferratines. De tots els colors, estils i modes.


Algunes de les moltíssimes pancartes exhibides durant la manifestació a Palma
(Foto: Picalsud)

Fins i tot hi ha presències una mica sorprenents.
Com la d'aquella gent que hi reclama no se sap ben bé què.
Se la veu present, a Mallorca, d'una manera; i a Eivissa, d'una altra.
Mentre a Mallorca es manifesta contra les autopistes eivissenques, a Eivissa es pronuncia totalment a favor que s'hi construeixin.
Fins al punt que no li tremola gens ni mica la mà a l'hora d'enviar-hi policia i altres forces ben armades, amb la finalitat de donar facilitats a la labor implacable de les màquines destructores...
Màquines que destrueixen bona part del territori i la propietat d'una ciutadania que es veu totalment indefensa... com és el cas del jove que hi llegeix el Manifest, una de les 25 persones que hi han estat detengudes...

Vet ací una altra de les grans lliçons que dóna la gran lluita cívica eivissenca que s'està duent a terme aquest any, commemoratiu de la implantació a l'estat espanyol d'una altra forma més democràtica de governar els pobles i les nacions que conformen el panorama polític europeu: la pràctica republicana!

La lliçó potser aquesta:
Qui comanda en aquest país no és ben bé qui governa aquest país.
Qui sembla que hi governa, només hi comanda en apariència.
Qui hi governa de bon de veres és un altre, a les ordres del qual ha de romandre l'autoritat legalment constituïda, sigui quin sigui el resultat electoral.

Durant aquests darrers 75 anys, s'ha intentat de tapar-ho, d'amagar-ho o d'ocultar-ho davall la capa, -que ja es va tornant massa fina i transparent-, de la falsedat i la mentida escampada gairebé pertot arreu.
Transicions polítiques tancades en fals: falsos processos democràtics, falses expectatives de futur, falses nacions, falses autonomies, falsos estatuts d'autonomia, falses comunitats, falses forces públiques, falsos mantenidors d'un ordre públic considerat tan falsament democràtic...

La gran lluita cívica eivissenca, entre d'altres elements, fa veure ben a les clares que qui comanda en aquest país continua essent el mateix senyor de sempre.
Amb el nom una mica actualitzat.
Però amb el mateix tarannà i comportament de sempre: el senyor € espanyol!

A les seves ordres, senyor € espanyol!
Per a sempre més?
N'hi ha que creim que no!
L'Esquerra que lluita per la República i la consolidació efectiva dels Països Catalans dins la nova Europa del segle XXI.


Mallorca i Eivissa, ben unides en la lluita cívica
a favor d'uns Països Catalans més ben respectats dins l'Europa de l'Euro

(Foto: Picalsud)

D'altres enllaços:

*** 75è aniversari
*** Mogudes eivissenques
*** El Blog d'en Potti
*** Pep Torro
*** enGuillem!
*** Joana Maria
*** Grosske. Bloc personal
*** Illenk
*** Països Catalans
*** E i v i s s a
*** Diario de Ibiza
*** Eivissa confidencial

FOTOS DE LA MANIFESTACIÓ MALLORQUINA A FAVOR D'EIVISSA

Solidaritat mallorquina amb Eivissa. No volem autopistes allà ni enlloc

CIL | 01 Abril, 2006 18:40 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Amb motiu de la lluita cívica contra la construcció d'autopistes a l'illa d'Eivissa, milers de persones, majoritàriament joves, es manifesten de forma força cridanera i totalment pacífica pels carrers i places de Palma.

Un cop s'arriba davant del Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears, el jove eivissenc Albert Prats -una de les 25 persones detengudes per les forces de l'ordre- hi llegeix aquest Manifest:


Pancarta penjada a una grua durant la manifestació
(Foto: Picalsud)

"El progrés de color ciment i tacte asfàltic en aquests moments està ferint Eivissa.
Les obres de l'autopista que xaparà l'illa per la meitat han començat.
I no precisament amb paperines i caramels han estat rebudes les màquines.
Una mobilització sense precedents a l'illa s'hi ha posant al front.

Més de 25.000 persones van secundar una manifestació per dir NO a aquesta barbaritat i l'acció permanent de paralització pacífica de les obres és una constant.

Afectats i no afectats, ecologistes o simplement gent que diu que aquest pic s'estan passant de la línia, s'han trobat dins la plataforma "No volem autopista".
La seva desesperada però valenta conducta d'interposar-se en el camí de destrucció que fan les màquines ens ha commogut.

Encara més quan les forces repressives de l'Estat (arribades de diversos llocs de la península) han volgut fer pas a la destrucció a cop de porra i detenció.
La repressió encara no ha desanimat i atemorit a la valenta gent d'Eivissa que ha dit PROU.
La seva lluita continua i cada vegada més s'està convertint en una amenaça per als qui volen que la paraula progrés sigui sinònim de destrucció.
Amenaça que s'està escampant, doncs nosaltres hem decidit rompre amb el paper d'espectadors passius i passar a l'acció.

Nosaltres, gent que viu a Mallorca, sabem molt bé com les gasten els comissaris de l'asfalt i el ciment.
Ens volen fer creure que les autopistes son necessàries i que a més estan integrades dins el medi ambient.
Però les seves mentides no poden amagar la recent destrucció que les noves autopistes han fet a la nostra illa.

Mallorca no necessita autopistes, ni Eivissa ni Menorca.
Aquestes només beneficien a un parell d'especuladors, de professió empresaris, els quals tenen una societat financera amb uns senyors que s'anomenen polítics.

A Eivissa diuen que no volen més destrucció amb la quartada del progrés.
Nosaltres tampoc.
A les illes ni enlloc.

Amb aquesta primera concentració de solidaritat amb el poble lluitador d'Eivissa, volem donar inici a una mobilització que digui també No a l'autopista d'Eivissa.
Convidam a participar a tota la gent que està farta de veure com hipotequen la nostra vida i la nostra terra uns rapinyaires addictes als doblers i al poder.


Pancarta que encapçala la manifestació multitudinària a Palma
(Foto: Picalsud)

Moltes gràcies".
AUTOPISTES NO, NI A EIVISSA NI ENLLOC!!

D'altres enllaços:

Fotos manifestació a Palma 01-04-2006
Països Catalans

Eivissa: destrossa, repressió i resistència

CIL | 28 Març, 2006 17:02 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

En article de Josep Juàrez, es pot llegir:

Encara duc terra d’Eivissa aferrada a les sabates. Terra humida de ferida fresca, perfumada per arrel de savina junípera, arrabassada de sobte.
Terra agredida per màquines apocalíptiques, actuant impunement sota la protecció policíaca enviada per un govern, suposadament progressista, per protegir els negocis de destrucció d’un altre govern, de rapinyaires, cacics i negociants.
Terra honrada, per la dignitat dels resistents, per la força de la raó, per la immensa fortalesa atresorada en cossos aparentment febles, inexperts i indefensos davant la brutalitat.
Terra que és la nostra terra, malgrat que un mur de silenci, molt més alt que la distància marina, intenti evitar que l’exemple eivissenc arribi a Mallorca.

A hores d’ara, Eivissa és escenari d’una orgia destructora, de presumptes il•legalitats i d’imposicions antidemocràtiques. He vist amb els meus propis ulls l’activitat embogida de maquinària pesant, deixant al seu pas trossos de paisatge lunar, amb mètodes d’esbucament que recorden Palestina, amb la ciutadania saturada d’impotència i indignació.
La intenció política és molt clara: de moment, “marcar el terreny” per a que, durant setmanes, la moral dels qui veuen tot això, cada dia, es mini davant els fets consumats. Que s’interioritzi aquest procés com a irreversible, davant el qual no val la pena resistir. I que s’interpreti que, els qui ho fan, actuen des d’interessos espuris.

A Eivissa, l’agressió al territori, i la repressió, són complementàries i inseparables. Per això, la responsabilitat política és clara i compartida: mentre el PP, dels Matas i Matutes, barreja política i negocis, i sepulta Mallorca i Eivissa sota una mortalla d’asfalt i ciment, el PSOE, de Zapatero i Socias, envia les forces armades per imposar antidemocràticament aquesta destrossa, de legalitat més que dubtosa.
PP i PSOE, una ma renta l’altra, i tot plegat (que ningú no ho oblidi) ho pagam nosaltres.

Perquè, a més de que l’astronòmica factura de les autopistes deixarà els comptes públics penjats quasi mig segle, la despesa de la repressió també la pagam entre tots: cada vehicle, cada uniforme, cada pistola, cada fusell, cada porra, cada pilota de goma, cada escut, cada casc, i tots els sous i les dietes dels qui utilitzen tot això contra la població, estan pagats amb els nostres impostos.

Crònica d’avui, un dia qualsevol.
De bon matí, han tornat a haver detinguts. Aquesta vegada, set. A primera hora, la gent intentava evitar una nova agressió, oposant-se a l’obertura d’un vial per la part de darrera de Ca’n Malalt. Aquest vial, tan innecessari com la resta de les faraòniques obres, té un objectiu molt específic: ofegar en mig de l’asfalt, com si fos un dibuix d’en Quino, el negoci familiar d’horticultura, ja envaït anteriorment, d’en Antoni Planells, Malalt, símbol del moviment cívic de resistència, persona honrada i progressista, home d’una peça.

Però la mala baba dels agressors no s’ha aturat aquí: cap a mig dia, i una vegada obert per la força aquest vial, algú ha ordenat a l’operari d’una màquina d’excavació fer un forat d’un metre i mig de fondària per vuit d’ample, a l’extrem de l’única sortida que li quedava a en Toni i als seus veïns, acaramullant la terra a modo de tanca, i deixant als represaliats sense poder sortir de ca seva.
La resposta ciutadana ha estat immediata: un nombrós grup de gent compromesa, uns amb aixades, un altre amb una pala, i d’altres amb les pròpies mans, han aconseguit omplir el forat, desfer la tanca i obrir el pas. En aquestes condicions, cada petita victòria té un valor incalculable.

És necessari, imprescindible, que els germans eivissencs no quedin tot sols.

A Mallorca tenim una alta responsabilitat en aquest conflicte, que ja dura més de dos anys, i del qual no es tenien notícies fins fa quatre dies. No només hem de menester, tots plegats, actes de suport i solidaritat cap a la resistència eivissenca (*).
A més d’això, la millor solidaritat que podem donar als companys pitïusos és, justament, defensar Mallorca, amb la mateixa coherència i decisió que a Eivissa ells defensen la seva illa.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS
.
març de 2006.

(*) Solidaritat mallorquina amb Eivissa.
Dia 1 d’abril, 17,00 hores, Pl. Espanya,
Palma.

A favor d’Eivissa, des d’allà on sia

CIL | 23 Març, 2006 19:20 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

A Eivissa necessiten la nostra col•laboració per evitar la construcció de la macroautopista.
És molt fàcil, s'ha d'enviar un missatge al Parlament Europeu perquè estudiï la legalitat mediambiental i administrativa del projecte; es necessiten 500.000 firmes, així que donau-li la màxima difusió possible. Apa, que tot just són dos minuts.

Passos a seguir:

1. Segons la llengua (oficial al parlament) que domineu millor: castellà, francès, o anglès,

etc...

2. Posau-hi les dades personals

3. Clicau "sí" a la pregunta sobre si voleu que la petició sigui examinada públicament

4. Completau els camps següents tal i com segueix (en un dels idiomes oficials) o bé com cada persona ho cregui adient.

5. Per favor, comunicau a la Plataforma que heu enviat la carta a novolemautopista@hotmail.com

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA AJUDA

000000000000000000000000000000000000000000000000000

Text en català (Recordau però que l'heu d'enviar en una llengua oficial. Més avall teniu dues traduccions al francès i l'espanyol per si voleu fer un "copiar" i "enganxar"):

Títol:
Sol•icitud d'investigació sobre la legalitat mediambiental i administrativa dels projectes de construcció d'autovies a l'illa d'Eïvissa (Illes Balears, Països Catalans).
Text:
A l'illa d'Eivissa (Illes Balears) els governs insular i autonòmic estan menant a terme la construcció d'unes autovies absolutament desproporcionades a les característiques físiques de l'illa i malgrat l'oposició d'una gran part de la població.
Aquestes obres suposen un impacte mediambiental gravíssim i fins i tot afecten l'àmbit de protecció d'un parc natural inclòs en diversos catàlegs d'espais de protecció a nivell europeu (per exemple, el RAMSAR), ja que es tracta d'una zona humida de gran valor.
A més, moltes persones directament afectades per aquestes obres estan manifestant la seva indefensió al veure's desposseïdes dels seus béns sense que s'hagin realitzat els tràmits preceptius d'expropiació i ocupació.
Sol•licit que des del Parlament europeu es realitzin els tràmits necessaris per a demanar als governs balear i insular que paralitzin l'execució d'aquests projectes i que siguin substituïts per d'altres molt més respectuosos amb els valors naturals de les zones afectades i molt més proporcionats amb la realitat i les dimensions de l'illa d'Eïvissa.
Així mateix, sol•licit que el Parlament europeu exigeixi a les administracions implicades que realitzin els possibles casos d'expropiació amb absoluta transparència i seguint escrupolosament tots els passos que marca la llei en aquests casos.

Tître: Demande d'enquête sur la légalité environnementale et administrative des projets de construction d'autoroutes sur l'île de Eivissa (Illes Balears, Països Catalans).
Texte: Sur l'île d'Eïvissa(Illes Balears, Països Catalans) les gouvernements insulaire et autonomique sont en train de mener à terme la construction d'autouroutes absolument disproportionnées par rapport aux caractéristiques physiques de l'île et malgré l'opposition d'une grane partie de la population. Ces travaux suposent un impact très grave sur l'environnement qui touche même une zone de protection d'un parc naturel inclus dans plusieurs catalogues d'espaces protégés au niveau européen (par exemple, le RAMSAR), puisqu'il s'agît d'une zone humide de grande valeur. De plus, nombreuses des personnes directement touchées par ces travaux sont en train de manifester qu'ils se retrouvent sans défense alors qu'ils sont dépossedés de leurs biens sans que les gestion d'expropiation et ocupation n'aient été rélisées Je sollicite que depuis le Parlement Européen soient réalisées les gestions nécéssaires pour demander aux gouvernements insulaire et autonomique qu'ils paralisent ces projets et qui'ils soient remplacés par d'autres beaucoup plus respectueux avec les valeurs naturelles des zones touchées et plus adaptés à la réalité et aux dimensions de l'île d'Eïvissa. Ainsi, je sollicite que le Parlement Européen exige aux administrations impliquées qu'elles réalisent les possibles cas d'expropiation avec la plus grande transparence et en suivant scrupuleusement tous les pas à suivre marqués par la loi dans ces situations.

Título: Solicitud de investigación sobre la legalidad medioambiental y administrativa de los proyectos de construcción de autovías en la isla de Eivissa (Balears, Països Catalans).
Texto: En la isla de Eivissa (Balears) los gobiernos insular y autonómico están llevando a cabo la construcción de unas autovías absolutamente desproporcionadas a las características físicas de la isla y pese a la oposición de una gran parte de la población. Estas obras suponen un gravísimo impacto medioambiental e incluso afectan al ámbito de protección de un parque natural incluído en diversos catálogos de espacios de protección a nivel europeo (por ejemplo, el RAMSAR), ya que se trata de una zona húmeda de gran valor. Además, muchas de las personas directamente afectadas por estas obras están manifestando su indefensión al verse despojados de sus bienes sin que se hayan realizado correctamente los preceptivos trámites de expropiación y ocupación. Solicito que desde el Parlamento Europeo se realicen los trámites necesarios para pedir a los gobiernos balear e insular que paralicen la ejecución de estos proyectos y sean sustituídos por otros mucho más respetuosos con los valores naturales de las zonas afectadas y mucho más proporcionados con la realidad y las dimensiones de la isla de Eivissa. Así mismo, solicito que el Parlamento Europeo exija a las administraciones implicadas que realicen los posibles casos de expropiación con absoluta transparencia i siguiendo escrupulosamente todos los pasos que marca la ley para estos casos.

Caravana de Dones de Mallorca (IX)

CIL | 19 Març, 2006 11:59 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

I van nou.
El Lobby de Dones de Mallorca, un any més, aconsegueix d'arreplegar un bon grapat de centenars de dones -acompanyades d'un discret nombre d'homes, representant el Grup d'Homes contra la Violència Masclista, per realitzar la Novena Caravana de Dones contra la violència de gènere.


La pancarta que encapçala la Caravana de Dones 2006,
a la plaça d'Espanya, a Palma

(Foto: Picalsud)

En la línia de renovadora creativitat que s'acostuma a seguir en aquest esdeveniment que se celebra una vegada a l'any, les organitzadores han volgut introduir en aquesta ocasió alguns canvis -que han resultat força positius- en la seva celebració.

En lloc de sortir en caravana automobilística des del Moll Vell, com era costum de fer fins ara, enguany s'ha sortit des de la plaça on s'aixeca l'estàtua del Rei en Jaume, a Palma, amb la finalitat de fer el recorregut en tren: el matí, des de l'estació de Palma fins a la de Petra; i el migdia, des de la de Petra fins a la de Lloseta, abans de retornar a Ciutat el capvespre.

Tot un encert que dóna un fort impuls a la utilització del transport públic ferroviari, a través d'una xarxa de via fèrria que mai no hauria d'haver desaparegut del paisatge mallorquí.

També serveix per valorar d'altres aspectes positius del transport públic en tren, com és ara, l'oportunitat de mantenir converses amb altra gent, coneguda o desconeguda; o la de contemplar els paisatges des d'unes altres perspectives; o la d'estalviar el combustible dels vehicles amb la conseqüent contaminació ambiental; o la de fer patent l'absurda política constructora de macroautopistes en una illa com Mallorca....


Sortida de Palma de la Caravana de Dones 2006,
recorrent Mallorca en tren

(Foto: Picalsud)

L'estada a Petra serveix per contactar amb el grup de dones petreres que s'afanyen a realitzar una molt valuosa labor de denúncia i de lluita contra les desigualtats de gènere.

Mentre que l'estada a Lloseta també serveix per veure de prop la tasca que hi despleguen, no solament el grup de regidores que regenten el consistori sinó també les que s'afanyen a treballar a favor del reconeixement públic de la tasca que fan les dones llosetines al llarg de l'any.

Tant en una vila com en l'altra, la Caravana de Dones contra la violència de gènere és rebuda calorosament per les autoritats municipals en la persona del batle respectiu en companyia d'altres membres del consistori.

Una jornada, en fi, que serveix per enfortir lligams entre grups diversos que, enguany més que mai, fan ben patent la rica diversitat que comporta la presència cada cop més activa de dones de tots els continents, de totes les races, de totes les cultures, en una Mallorca cada cop més mestissa i, conseqüentment, més enriquida....
Dones d'Amèrica Llatina o d'Àfrica, d'Europa de l'Est o d'Àsia, pràcticament de pertot arreu del món ajuden a fer veure a Mallorca que, també pertot arreu, fa falta enfortir i consolidar la lluita per la igualtat de gènere en un planeta on els homes tenen massa pes... representen massa papers que no els pertoquen... mentre deixen de fer unes feines que també els correspon.


Caravana de Dones 2006,
ocupant el teatre de Lloseta

(Foto: Picalsud)

Més fotos d'aquesta CARAVANA

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb