p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Solidaritat mallorquina amb el poble libanès i palestí

CIL | 22 Juliol, 2006 22:14 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Quan, com, amb què s'atura la mà assassina d'Israel contra el poble palestí i libanès!
És la pregunta que molta de gent es formula arreu dels Països Catalans, davant els atacs i l'ocupació militars ordenats pel govern d'Israel aquest estiu de 2006.

Quan, com, amb què s'atura la complicitat manifesta dels Estats Units, la passivitat manifesta de la Unió Europea, i l'ambigüitat manifesta del govern espanyol, davant d'aquest monstruosa mostra de crueltat sense límits!

A banda de compartir la mateixa Mar Mediterrània, -Líban, Palestina i els Països Catalans- compartim uns mateixos desitjos de pau i prosperitat.
També anam plegats, com qui diu de bracet, a la recerca de nous camins que ens condueixin cap a la plena capacitat d'exercir tots i cadascun dels drets polítics inherents a qualsevol poble del planeta Terra.

L'Estat d'Israel té dret a ser respectat i protegit. Sens dubte.
La resta d'estats de la regió també.
No menys respecte es mereixen aquelles altres nacions sense estat que s'afanyen des de fa segles a tenir-ne el propi.

És el cas de la nació catalana, dels Països Catalans! Com n'hi ha d'altres a Europa.

El nombre creixent de persones mortes i ferides al Líban i a la Franja de Gaza -civils, dones, infants- colpeja les consciències cíviques d'aquella part del món que aspira a viure en pau i democràcia.

Què pot passar al poble sahrauí, per exemple, si es produeix un semblant deixondiment del Marroc?

Un cop més, l'imperialisme nordamericà en fa de les seves d'una manera impune, donant suport explícit a l'agressió israeliana contra el Líban i Palestina.

Si més no, s'han de qualificar de sàdiques, cíniques i monstruoses les intervencions militars impulsades pel govern israelià, amb el pretext d'exigir la devolució immediata d'uns soldats israelians que han estat segrestats, després que el mateix Israel s'ha dedicat durant dècades a escampar la mort i la destrucció arreu de Palestina!

La màquina mortífera i assassina de l'exèrcit israelià s'ha d'aturar, com més aviat millor.
No hi valen més excuses, ni explicacions, ni arguments, ni proves.
S'ha d'aturar l'acció vandàlica i destructora de l'exèrcit d'Israel. Com sigui. Però ràpid i prest.

Com es reclama des d'instàncies, organismes, associacions i entitats defensores dels drets humans, les tropes israelianes s'han de retirar del Líban i la franja de Gaza.
De manera immediata i sense cap casta d'ajornament!

Hi està en joc la credibilitat democràtica del món occidental, com també la valoració positiva d'una legalitat i una justícia internacionals que hi queden força mal parades.

Mentre això no succeeixi, mentre l'exèrcit israelià ocupi, bombardegi, maltracti i destrossi el Líban i la Franja de Gaza, al passeig del Born de Palma hi és convocada la ciutadania que vulgui rebutjar-ho públicament, convocada per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, cada dijous, a les 20 hores.


Primera concentració a favor del poble libanès i palestí,
al passeig del Born, de Palma

(Foto: Picalsud)

Palestina, bombes i eufemismes

CIL | 17 Juliol, 2006 16:10 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Vet ací la reproducció íntegra d’un ben sucós escrit de Pep Suàrez que, com gairebé sempre, encerta en la millor manera d’expressar allò que dicten mentalitats progressistes, esquerranes, republicanes en un territori qualsevol dels Països Catalans –banyats per les mateixes aigües que conformen platges semblants en territoris palestins-.

S’hi convida a participar en la concentració cívica de suport al poble palestí, a Palma, dijous dia 20 de juliol, a les 20 hores, a la Plaça de les Tortugues.


Cartell convidant a la concentració cívica
a favor del poble palestí, a Palma

(Foto: Picalsud)

Si, com diuen, la primera víctima de tota guerra és la veritat, els eufemismes vénen a ser com aquest tipus d'armes que, definides com de baixa “intensitat”, acaben resultant de letal eficàcia.
L'últim atac israelià sobre Gaza, d'una brutalitat gairebé sense precedents i iniciat el passat 28 de juny (anomenat amb cruel sarcasme “Pluja d'Estiu”), ha estat justificat pels agressors, amb ressò en gairebé tots els mitjans, com la resposta a “l'assassinat” de dos soldats hebreus i el “segrest” d'un altre.
Assassinat? Segrest? Per ventura els militars es trobaven pacíficament en les seves cases i van ser atacats al sortir a comprar el pa? No és més cert que aquests soldats es trobaven realitzant missions agressives, com part d'un exèrcit d'ocupació?

A part que aquestes morts i la captura del presoner suposin, una vegada més, una excusa per a ocultar altres fins menys confessables, la pròpia terminologia dels mitjans de comunicació sofreix un gir molt cridaner, al relatar la mort de les desenes de víctimes innocents entre la població civil palestina.
“Una bomba israeliana de 250 quilos mata a un matrimoni i set dels seus fills en Gaza” (titular en portada del diari espanyol de major tiratge, 13-07-2006)
De manera literal, l'enunciat assenyala a l'arma com subjecte de l'acció que “mata” a nou persones.
Aquest mateix titular podria descriure l'explosió accidental, de tràgiques conseqüències, d'una bomba abandonada, posem per cas.
Però aquí, referint-se a un atac bèl•lic premeditat, no figura en titulars qui va llançar la bomba, ni es qualifica l'acte com assassinat, ni de bon tros apunta als qui van ordenar l'acció.
Subliminarment, aquest crim ens ho presenten amb sordina.

Exemples com aquests els veiem diàriament en els mitjans de comunicació.
La doble rasadora, la doble moral, la llei de l'embut, o com se li vulgui dir, adoben i filtren permanentment les notícies, especialment les que arriben de Palestina.
Se'ns ofereix un conflicte entre dos grups, en el qual les accions d'uns (“ofensiva”) apareixen com resposta a les dels altres (“terrorisme”), en un plànol hipotètic d'acció-reacció.
Un permanent exercici d'adulteració de conceptes que intenta dissimular, no solament una situació de brutal desequilibri de força entre les parts sinó, a més i principalment, la pròpia essència del conflicte i font inesgotable del mateix:
l'ocupació militar del territori palestí, des de fa quaranta anys, per part d'una potència estrangera, l'anul•lació dels drets individuals i col•lectius, el robatori dels seus recursos, el verí dels assentaments de colons israelians, el mur de la vergonya, la destrucció de les més essencials infrastructures i la misèria de la vida quotidiana en Palestina.
I l'assassinat (“selectiu”, o no) dels seus habitants.

L'últim “pecat” dels palestins ha estat votar a Hamás.
Davant això, els paladins de la democràcia occidental opten per asfixiar econòmica i políticament al govern palestí sortit de les urnes.
Veuen com allò més normal que Israel segresti (aquesta vegada, parlant amb propietat) als seus ministres i diputats, en un autèntic cop d'estat exterior.
S'esquincen les vestidures reclamant l'alliberament del soldat presoner, oblidant que 9.400 palestins, la majoria civils, molts d'ells adolescents (almenys 120 dones i 330 menors de 18 anys), es podreixen en 28 presons israelianes.
Poc sembla importar-los als solanas, moratinos i altres peons del criminal Bush, que Israel, a més, hagi convertit els territoris ocupats en un immens camp de concentració on, violant tots els convenis internacionals sobre drets de la població civil, mati impunement homes, dones i infants; utilitzi el terror, massivament, amb mètodes sàdics (“que ningú no dormi en Gaza…”), i situï a centenars de milers de persones a la vora de la catàstrofe, per fam, sequera i destrucció.
I que la humiliació expandeixi sense fi l'espiral de l'odi.

Sospitosament, en molts mitjans apareix el conflicte d'Orient Pròxim com el món al revés:
els assassins reben tot tipus d'ajudes mediàtiques: silencis, eufemismes i complicitats.
Exhibeixen les seves sofisticades màquines de matar, i els seus crims arriben reduïts a números que, per repetitius, apareixen com allò una mica llunyà i confús.
Per contra, les seves víctimes, en la seva majoria civils innocents, quan no són oblidades, són doblement agredides, a l'assenyalar-les amb freqüència, subliminarment o no, com culpables del seu destí.
Molts mitjans de comunicació diuen perseguir l'objectivitat.
Però encara que això fos cert, i ni de bon tros ho és, no haurien de confondre l'objectivitat amb la neutralitat.
Perquè davant el crim, l'equidistància, la neutralitat o l'absentisme són actituds igualment còmplices.

En el moment d'escriure aquestes línies, també el Líban està sent atacat per Israel, assetjat i bombardejat per terra, mar i aire, amb l'aval dels poderosos del G-8 i l'absentisme de l'ONU i de la UE.
Es multipliquen les raons per a exigir urgentment el cessament de l'agressió i de l'ocupació, l'alliberament de tots els presoners, i les bases per a una pau justa i permanent en la zona. Pep Juárez, juliol de 2006.

La Mallorca solidària amb el poble palestí

CIL | 12 Juliol, 2006 21:50 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

En solidaritat amb el poble palestí, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social convoca a una concentració a la plaça de les Tortugues de Palma, dijous dia 20 de juliol, a les 20:00 hores.

S'hi vol rebutjar l'ocupació militar israeliana que destrueix edificis, territoris i vides humanes, de persones que es veuen forçades a haver de malviure atemorides durant les vint-i-quatre hores del dia.

S'hi vol dir cridar ben fort: Prou d'assassinats i destruccions massives!

S'hi vol dir NO al silenci còmplice de la Unió Europea.

S'hi espera i reclama el suport de la ciutadania mallorquina!

Tornem-hi, torna-hi, a la parada de les cebes: la República

CIL | 02 Juliol, 2006 21:40 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Enguany ha estat gros, a Mallorca.
Setanta-cinc anys després de la proclamació de la República, la memòria i el record continuen ben vivents en redols cada cop més amplis de la societat mallorquina.

A les nombrosíssimes mostres d'activitats realitzades a gairebé tots els municipis de l'illa, cal afegir-n'hi un altre més recent, realitzat a Pollença, amb l'ajut d'ERC, EU-EV, PSM i la Caixa de Resistència Republicana.

La notícia ens arriba, mentre a Sineu s'hi desplega una Assemblea de Militants d'Esquerra Republicana que donen suport unànime a la proposta que hi fa l'Executiva d'aquest partit d'establir converses amb altres partits en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca, sempre que es garanteixi un programa amb els objectius polítics establerts al darrer Congrés, i que la participació i representació amb els altres partits sigui en termes d'igualtat a tots els efectes....

S'hi barreja, doncs, l'altra notícia que fa referència a la publicació recent d'un llibre que duu per títol ARTesania a les presons feixistes, un recull de dibuixos, artesania, documents, fotografies... fets pels presoners pollencins a les presons i camps de concentració feixistes (1936...)

Un llibre de més de cent pàgines, elaborat gràcies a la feina i col·laboració desinteressada de molta de gent.
Sobretot, gràcies a les aportacions fetes pels vertaders protagonistes, els republicans supervivents i els familiars dels presoners que han cedit alguna cosa més que objectes -com s'hi diu a l'escrit de cloenda Tornar a ser-.

També s'hi recorda que la “transició espanyola seguirà incompleta mentre no es faci almenys la justícia històrica de recordar què va passar aquells anys”.


Fotografia que apareix a la pàgina 16 del llibre:
Reunió a la Cala S. Vicenç, d'Esquerra Republicana,
per celebrar l'acta de diputat de Francesc Carreres Reura

(Fotografia realitzada per Guillem Bestard,
cedida per Llorenç Cortès Cànaves Bibi)

Butlletí núm. 20 de l’Opinió Catalana

CIL | 19 Juny, 2006 16:09 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

L’Opinió Catalana, butlletí independent que té l’objectiu de promoure el debat, el diàleg i la reflexió, acaba de publicar el seu número 20.
Elaborat abans de conèixer-se el resultat del referèndum sobre l'Estatut d'autonomia per a la comunitat autònoma de Catalunya, arriba a Mallorca l'endemà mateix d'haver-se celebrat aquest.


Portada del núm. 20 del butlletí independent l'Opinió Catalana
(Foto: Picalsud)

A la seva editorial, signada pel secretari general, Oriol Izquierdo, on s’expressa l’opinió de l’Opinió, es diu textualment: “El pitjor no és el que tots plegats ens hem dit. El pitjor és que tots ens hem sentit víctimes del que els altres deien o pensaven... S’haurà d’emprendre aquesta etapa amb eines noves, per més insuficients que siguin, en el lent procés de construcció nacional…”

S’hi reprodueix una entrevista feta a Aldred Bosch, s’informa sobre la realització de les VI Jornades de l’Opinió Catalana fetes a Manresa, s’esmenten algunes novetats editorials i s’acaba amb una altra entrevista a Josep-Enric Teixidó Pujol, membre de l’Organització pel Multilingüísme, una entitat que treballa per aconseguir el reconeixement del caràcter plurilingüe de l’Estat espanyol en les seves institucions centrals i en els seus símbols, tal com fan altres democràcies plurilingües, com ara Bèlgica, Finalàndia, Suïssa o el Canadà, entre d’altres.

D’altres enllaços d’interès:

*** Fèlix Martí, president de l’Opinió Catalana
*** L’Opinió Catalana
*** Les sisenes Jornades de l’Opinió Catalana
*** Sisenes Jornades
*** Jornades realitzades a Manresa
*** Cinquenes Jornades a Vilanova i la Geltrú

Festes d'estiu a la barriada de Son Busquets

CIL | 17 Juny, 2006 20:13 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

L'Associació de Veïnats Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets continua la tradició popular, ja ben arrelada dins aquestes barriades de Palma, d'organitzar-hi les Festes d'Estiu 2006.


Veinades i veïnats ocupant el carrer Orquídia,
fent les Festes d'Estiu a la barriada de Son Busquets

(Foto: Picalsud)

A més de la ballada popular mallorquina que anima el grup Tracalada, l'associació veïnal hi organitza un munt d'actes adreçats a veïnades i veïnats de les barriades de Cas Capiscol i Son Busquets.

Amb el lema A Son Busquets volem equipaments l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques.

Sens dubte demanen molt; però el fet és que, si hom s'hi atansa, es veu ben a les clares que tenen massa poc.

La Junta Directiva de l'Associació Veïnal en saludar la ciutadania, veïnades i veïnats de les barriades que representen, els diu, a l'inici del programa de festes, que ha passat un altre any i continuen sense veure solucionat el tema de la caserna de Son Busquets.

Que durant aquest darrer any han mantengut reunions diverses amb autoritats d'aquesta comunitat autònoma, sense traure'n res de clar.

Que després de rebre bones paraules, s'assabenten per la premsa que el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de Palma han arribat a un acord, pel qual s'autoritza la construcció de 1.662 habitatges als terrenys de Son Busquets, 850 de les quals són de protecció oficial (VPO).

Davant d'aquest acord, l'Associació Veïnal pensa que el nombre de vivendes és excessiu i que s'hi hauria de destinar més terreny a zones verdes i equipaments públics.

En trobar-se en procés de revisió el PERI (Pla Especial de Reforma Interior) de Son Busquets, l'associació veïnal demana romandre ben atents per quan arribi el moment de presentar-hi les al·legacions pertinents.

L'Associació de Veïnats Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets vol fer arribar a tothom, a través del Programa de Festes d'enguany, el seu lema A Son Busquets, volem equipaments, al·ludint a l'oportunitat històrica de dotar aquesta barriada amb tots els equipaments que durant tants d'anys els han estat negats, molt sovint amb l'excusa que no hi havia terrenys públics disponibles.
Els terrenys de Son Busquets són els darrers terrenys públics que queden dins la barriada. Pertanyen al poble, sigui quina en sigui la titularitat actual.

¡Defensem els nostres drets cívics! ¡Som una ciutadania amb capacitat de decidir sobre el futur d'aquests terrenys públics!

La Junta Directiva
Associació de Veïnats Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets

D'altres fotos de les Festes d'Estiu

Immigrants, al punt de mira del PP balear (I)

CIL | 09 Juny, 2006 10:17 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

La immigració que arriba a les Illes Balears i Pitiüses és al punt de mira preferent del PP balear, tant pel que fa al Govern que presideix Jaume Matas, com pel que respecta als representants illencs a les Corts Generals Espanyoles.
Així almanco s’ha pogut constatar aquesta mateixa setmana.

A principis del mes de febrer d’enguany, nombroses entitats vinculades al món de la immigració aixecaven la seva veu, convocaven assemblees, es concentraven i reclamaven públicament la igualtat de tractament en un assumpte peculiar: els descomptes aeris i marítims per a tothom que resideix a les Illes Balears i Pitiüses.

Es considerava com una de les discriminacions més flagrants que pateix la gent que, no havent nascut a les nostres illes, hi resideix i hi treballa.
Pel simple fet d’haver nascut a Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina, no té dret als descomptes aeris i marítims i n’ha de pagar el 100 per 100 del bitllet.

S’hi criticava la Llei de pressuposts generals de l’estat per a l’any 2006 perquè es considerava que aquests incidien molt negativament en aquesta realitat punyent de les Illes Balears i Pitiüses:

Alguns mesos després, aquesta mateixa setmana, el Grup Parlamentari Popular, mitjançant el senador mallorquí Joan Fageda i Aubert, ha presentat una moció amb la qual ha instat el Govern espanyol del PSOE a ampliar les bonificacions dels trajectes aeris i marítims als residents extracomunitaris legals dels territoris extrapeninsulars.

El PSOE hi ha presentat una esmena... i quina esmena, valga’m Déu!!!!

Tot queda molt ben reflectit al «Boletín Oficial de las Cortes Generales», Senado, Serie I, número 491, de dia 5 de juny de 2006.

Comença la seva intervenció Joan Fageda recordant que els arxipèlags espanyols, Illes Balears i Canàries, i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla suporten el problema de l’alt cost del transport aeri i marítim de la ciutadania...
Cita la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del Règim especial de les Illes Balears que aconsegueix equiparar al 33 per cent els descomptes de resident; i d’altres normes que els xifren actualment en el 43 per cent i que, per a l’any 2007, suposa el 50 per cent del cost dels bitllets...
Diu que són unes mesures aplicables solament a residents amb caràcter nacional o comunitari, i que en queden exclosos els residents de procedència extracomunitària...
Proposa que els esmentats descomptes s’estenguin a totes les persones que tenen fixada la seva residència en territori insular o extrapeninsular...
En un llenguatge, que crida poderosament l’atenció com a molt propi de l’esquerra convencional, fa una aferrissada defensa dels valors positius que comporta la immigració... Arriba a manifestar que ‘cap barrera, per sofisticada que sigui, farà desistir els immigrants que cerquen una vida millor a Europa... que per reduir les pressions migratòries hem d’atacar les causes que les originen... que l’estabilitat econòmica i política, la justícia i l’equitat són les que redueixen la immigració...’

Per tot això, com a membre del Grup Parlamentari Popular al Senat, insta el Govern espanyol del PSOE a eliminar aquesta discriminació i que modifiqui la normativa vigent a l’actualitat, fent que les bonificacions siguin aplicables també als residents extracomunitaris legals.
Proposa que aquesta ampliació dels descomptes es realitzi amb càrrec als Pressuposts Generals de l’Estat corresponents a l’any 2007.

El senador socialista Ayllón Oliva hi respon, defensant una esmena del Grup Parlamentari Socialista:
la ciutadania illenca té l’oportunitat de valorar-la com millor sembli millor! Aquest senador socialista, realment, s'ha cobert de glòria

Parla que l’any 2001 s’arranca amb un 33 per cent de bonificació per als residents... que el primer any de Govern socialista aquest percentatge passa a ser del 38 per cent l’any 2005 al 45 per cent l’any 2006... que es pretén d’arribar al 50 per cent en aquesta legislatura...
Troba que la proposta del PP és del tot exagerada, en ‘demanar la lluna’, és a dir que ‘tots els ciutadans del món que viuen en territori insular tenguin les mateixes bonificacions...”
Diu que és una proposta massa cara, ja que comporta ‘anualment uns 36 milions d’euros’...
En un estil oratori molt propi d’èpoques que hom considerava ja superades, formula una sèrie de preguntes que no se sap ben bé per què hi són fetes...:
‘quan parlam de residents, a quins residents ens referim? Als temporals? Als definitius? Als que estan de vacances? Als que estan de viatge? Als que estan empadronats? Quin és el concepte de resident que comporta la seva proposta?’...
Acaba la intervenció el senador socialista afirmant que ‘nosaltres no els deim que no; els deim que seria convenient estudiar-ho per veure’n l’abast... cal posar-hi una mica de racionalitat i sensatesa a la seva iniciativa...’

Si no s’accepta l’esmena socialista, votarà contra la moció popular, això sí!

Joan Fageda hi respon i diu que no pot acceptar una esmena d’aquestes característiques, perquè seria el mateix que acceptar el no res...
Afegeix que li sorprèn i no comprèn que el grup Socialista rebutgi una moció presentada pel PP al Senat, formulada en els mateixos termes que el Grup Parlamentari Socialista va presentar al Parlament autonòmic balear (01/02/2006), a través de la diputada socialista Aina Rado i la portaveu Francesca Armengol...

Presentades la moció i l’esmena, correspon intervenir als diversos representants dels grups parlamentaris:

El representant de Coalición Canaria, el senador Mendoza Cabrera, diu que votarà contra la proposta del PP, i a favor de passar del 33 al 50 per cent per als residents.

El senador de Convergència i Unió, Badia i Chancho reconeix que la proposta del PP planteja l’eliminació d’una discriminació... que, malgrat estar plenament d’acord amb la filosofia de la proposta, d’entrada no li pot donar suport pel seu alt cost econòmic...

Pel Grup Parlamentari de Senadors Nacionalistes Bascs, el senador Bravo Durán manifesta que són plenament sensibles al fet diferencial insular... i que per això han donat suport a l’increment de la subvenció als residents espanyols i comunitaris en tan singulars i especials territoris... però que hi ha moltes raons de normativa interna, i de dret internacional, que afavoreixen una posició contrària a la pretensió de la moció presentada...
Per la qual cosa anuncia que el vot del seu grup serà negatiu.

El senador Aragonés Delgado de Torres del Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés manifesta que no solament ha defensat sinó que ha impulsat l’establiment de mesures per a les diferències que provoca el fet insular...
però que davant aquesta proposta és de l’opinió que primer s’han d’aconseguir els objectius marcats per aquesta legislatura, com són ara arribar al 50 per cent dels descomptes per a residents estatals i comunitaris, i després ja es faran els preceptius estudis de l’impacte econòmic que pugui tenir una mesura d’aquestes característiques’

Amb la seva darrera intervenció, el senador socialista Ayllón Oliva agraeix als portaveus dels grups parlamentaris el seu vot contrari a la moció del Grup Parlamentari Popular i la seva receptivitat cap als arguments del Grup Parlamentari Socialista.

Tanca el torn d’intervencions el senador mallorquí Fageda Aubert, contestant succintament cadascuna de les intervencions dels portaveus, lamentant la manca de suport del Grup Parlamentari Català en el Senat de Convergència i Unió, en contra d’allò que havien acordat en un principi...
Aclareix que la seva iniciativa no va dirigida a tothom, a tot el món, sinó a persones que treballen a Espanya i paguen els seus imposts, a persones que donen suport en gran part a la Seguretat social, a persones que pateixen una demostrada i total discriminació en aquests moments...

Tot seguit, es procedeix a la votació d’aquesta moció presentada pel Grup Parlamentari Popular.

El resultat és aquest:
Vots emesos 245, a favor 119, en contra 126.

Queda rebutjada la proposta del PP d’instar el Govern espanyol socialista a ampliar les bonificacions dels trajecte aeris i marítims als residents extracomunitaris legals dels territoris extrapeninsulars.

CONTINUARÀ

Suport de Mallorca al procés de pau a Euskal Herria

CIL | 28 Maig, 2006 15:28 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El procés de pau iniciat al País Basc amb l'anunci de l'alto el foc per part de l'organització armada ETA ha provocat la constitució de plataformes de suport arreu de l'estat espanyol.

També a Mallorca s'organitzen actes encaminats a donar suport a Ahotsak. Veus de dones basques per la pau, aquest grup de dones basques de gairebé tot l'espectre ideològic que el passat 8 d'abril van subscriure un document per "blindar" el procés de pau a Euskadi.

S'ha organitzat un concert a l'església de Sant Felip Neri, de Palma, diumenge 28 de maig, a les 19:30 h com a mostra de suport cívic a aquesta iniciativa cívica

Es tracta d'un concert organitzat per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social amb el suport de la Plataforma de dones per la igualtat, amb el lema "País Basc, camí a l'esperança".

Intervé l'Orquestra de cambra "Aula 98" dirigida per Joana Maria Coll amb la violinista solista Marga Navarro i amb el violinista solita Ricardo Duato, interpretant obres de:
- G.F. Händel: Obertura de l'òpera 'Berenaice'
- F.J. Haydn: Concert per violí i orquestra en Sol M
- S. Barber: Adàgio per a cordes, opus 11
- F. Mendelssohn: Simfonia nº 9 en Do M (1r moviment)
- G. Puccini: Crisantemi
- B. Bartók: Danses romaneses


Orquestra de Cambra Aula'98,
actuant a l'església de Sant Felip Neri, de Palma

(Foto: Picalsud)

Com arreu dels Països Catalans, on es constitueixen plataformes de suport a iniciatives pacificadores que es prenen en aquest àmbit d'actuació social, política, cultural i de convivència cívica, reclamant-hi un major respecte pels drets humans individuals i col·lectius.

Al Principat de Catalunya la nova plataforma es denomina Dones Catalanes per Ahotsak, i fa un acte públic al Teatre Lliure de Barcelona, on participen integrants d'aquest grup de dones de tots els partits, excepte el PP i el PSN.

Dones de l'àmbit polític, social i sindical català creen una plataforma de suport a Ahotsak per contribuir al treball que desenvolupa a favor de la pacificació a Euskadi.
Dones Catalanes per Ahotsak mostra la seva adhesió al document que les dones basques van presentar en un acte fet a Sant Sebastià el 8 d'abril, en el qual s'aposta per convertir en "irreversible" el procés de pau i es reclama el respecte pel que decideixin els bascos, fins i tot si es tracta d'un canvi de marc jurídic.

A l'acte organitzat a Barcelona hi estan representades unes 40 institucions i 400 dones a nivell individual. A més, s'ha explicat que hi ha membres de tots els partits catalans excepte el PP, encara que les seves militants també hi han estat convidades.

Les impulsores de Ahotsak. Veus de dones basques per la pau són Gemma Zabaleta (PSE-EE), Jone Goirizelaia (Batasuna), Gema González de Txabarri (PNB), Nekane Alzelai (EA), Kontxi Bilbao (EB), Ainhoa Aznarez, Itziar Gomez i Aintzane Ezenarro.

Ahotsak. Veus de dones basques per la pau fa presentacions públiques del seu document a l'Estat espanyol, després d'haver rebut invitacions per acudir a diferents llocs amb la finalitat de donar a conèixer la seva iniciativa.
Després de fer-ho a Catalunya, acudeix a Madrid i Navarra, així com la localitat bascofrancesa de Baiona i al Parlament Europeu.

Dones fent-se espais!

D'ALTRES FOTOS DE L'ACTE

Josep Suàrez comenta ‘El Déu possible’ de Sebastià Mesquida

CIL | 27 Maig, 2006 16:56 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Impressions després d’haver llegit el llibre:


Coberta del llibre de Sebastià Mesquida
comentat per Josep Suàrez
(Foto: Picalsud
)

Estil

No és literari sinó que empra un estil molt racional i repetitiu com si fos una classe en el sentit pedagògic.
Això fa que d’entrada sigui un pèl àrid i difícil de copsar, ja que un hi entra amb una actitud relaxada.
Poc a poc i fins que no arribes a la meitat no te n’adones que és una obra molt profunda i que cal llegir-lo amb una certa cura.
Aquest estil el fa veritablement un llibre d’assaig i no de divulgació.

Missatge

L’objectiu de l’autor és reflexionar sobre el missatge religiós del cristianisme, adreçat a l’home i desemmascarar la història de l’Església com institució, dipositària d’aquest missatge i segrestadora del mateix.

Aquest objectiu l’hi crea al autor unes greus dificultats.
En primer lloc, per l’estament de l’autor ja que a més de pertànyer a la “plataforma” és un “especialista” de la mateixa.
Esquivar aquests esculls, de principi, sembla una empresa impossible.
Però l’autor se’n surt molt bé, mitjançant l’estil usat que, al ser racional, el situa per damunt de la vulgaritat i de la quotidianitat.

Un altre escull és poder arribar al lector defugint el més enllà, el que anomena “l’abisme”.
En concret, el que determina el camp de la teologia.
D’entrar en aquest camp només pots moure’t dins el terreny dels supòsits i per això presenta l’obra amarada de racionalitat ¿Per què diu plataforma i no església” ¿Per què diu especialistes i no capellans i bisbes?
I, al mateix temps, sempre contraposa als seus raonaments un criteri humanista que eleva a la mateixa altura que el del creient.
Aquest punt és molt important i molt novell. Bonhoffer és l’únic autor que jo hagi llegit que li era més fàcil parlar de Déu als no creients que als creients. Aquest potser ha estat el punt que més m’ha sorprès ja que personalment tinc la mateixa idea.

Un altre escull és resituar l’home a la centralitat.
La persona avui és contemplada com un objecte amb el qual es pot comerciar, matar, fer-li passar tota mena de calamitats sense que la societat se’n faci cap problema.
Guerres i fam estan a l’ordre del dia, i aquí no passa res, (pàg. 155) “Ara voldríem afegir que considerem aquest tres moments –trobada, aliança i radical lliurament a l’humà- com el plantejament substancial de la vida de l’home, del que no pot prescindir cap altre plantejament o projecció vital. Aquests tres moments serien com a suports i focus específics que necessàriament han de ser pertot, una espècie de “transcendentals”, si volem, inseparables de l’enfocament humà de les coses”.
Més clar no es pot dir.

Tot això, és el que de moment puc dir d’una primera lectura, d’un llibre que m’obliga a torna’l a llegir.
Per altra part, dir que restaré a l’aguait del camí que prengui aquesta “criatura”, ja que un llibre quan et surt de les mans mai pots predir el que succeirà; ja que estic segur que a certs sectors els preocuparà; en canvi, a altres, serà com a pluja d’estiu.

El meu agraïment a Sebastià Mesquida.

Josep Suàrez Riera

El Déu possible, llibre de Sebastià Mesquida (III)

CIL | 23 Maig, 2006 09:28 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Literatura, teologia i antropologia conformen una trilogia que, cada cop més, interessa la gent d’avui dia. Sobretot si viu i/o resideix i/o treballa en ciutats grans.

A diferència d'àmbits rurals tradicionals, on pràcticament tot estava perfectament marcat de bon principi, certs intel•lectuals que treballen avui dia el camp de l'antropologia proposen qualificar la vida quotidiana que es desplega a les grans ciutats com una autèntica coreografia humana, la més perfecta coreografia que hom pugui imaginar-se.


Detall del grafiti reproduït a la coberta
del llibre 'El Déu possible', de Sebastià Mesquida

(Foto: Picalsud)

Fruit de l'assaig constant i diari de viure en societat, cada dia, en cada moment i a cada racó de les grans ciutats modernes, s'hi reprodueix, segons aquest corrent de l’antropologia més punyent, el ballet-espectacle més creatiu i meravellós que hom pugui imaginar-se.

Res no s'hi dóna a l’atzar. Tot hi està molt ben estudiat i detallat i s’hi produeix de manera força ordenada, fins quan sembla que duu la marca d'un cert caos.
Com pot ser el cas d'una intervenció de la policia, amb càrregues d’antidisturbis incloses, per exemple;
o la presència sonora i cridanera d'ambulàncies o de vehicles de les forces de l’ordre públic que –de manera tan magistral, elegant i ordenada- col•loquen a un racó de l’escenari la resta d’actors i actrius que s’hi belluguen;
o l’activitat desplegada, de nit i de dia, per les brigades municipals de la neteja pública...

Qualsevol detall hi està perfectament ben calculat, perquè tot plegat resulti l’espectacle més pur i bell, la dansa i el ballet més espectacular de tots.

Des d'aquesta perspectiva antropològica que dóna un significat insondable al que és i representa la dansa, -i, amb aquesta, el ball, el moviment corporal, la presència física entre els sers humans del segle XXI, els cossos humans-, conceptes tan clàssics com l'espai o el temps, tradicionalment entesos com a continents immòbils, intocables, immutables o impertorbables, hi són percebuts en una altra dimensió, hi són valorats de forma ben distinta, hi són entesos d’una altra manera.

Cada figura humana que es mou en el temps i en l'espai urbà del segle XXI, segons aquests antropòlegs, no solament hi representa el seu paper, sinó que fa que l'espai i el temps permutin, canviïn el ritme que els imposa la presència humana activa i creadora.

Amb la lectura del llibre ’El Déu possible’, em sembla que, en un sentit semblant, es pot dir que Sebastià Mesquida, quan es posa a analitzar conceptes tan complexos com la història, d'alguna manera també fa part d'aquesta concepció antropològica. Ell sabrà fins a quin punt. Però a mi m’ho sembla.

En un determinat moment afirma: 'el que tenim no és una simple successió de fets, sinó un veritable procés en marxa amb molts d'aspectes interdependents” (pàg. 75).
En la perspectiva religiosa, la fe, que espontàniament i per naturalesa inclou una mena de responsabilitat històrica radical, arrela en una història que simultàniament fan Déu i l'home (pàg. 75).

És amb l'anàlisi d'aquest fet, que Sebastià Mesquida entra de ple en la tercera part del llibre. Ell, en fer-ho, com a bon filòsof i millor teòleg escolàstic, d'una banda, prepara la persona que l'ha de llegir i li assenyala per endavant aquells punts més immediats que hi han de ser tractats, per tal d'ajudar-la a seguir-hi lògicament l'exposició (p. 63-64).

Tot seguit, emperò, com fa també en altres indrets del llibre, realitza una breu repassada d'allò que hi ha exposat, i hi fa una espècie de recordatori-resum que contribueix a refermar i lligar allò que ha estat llegit.

D’aquesta manera esdevé bon pedagog, procurant donar facilitats al cervell lector perquè enregistri més còmodament les dades que s'hi van acumulant al llarg del procés de lectura que s’ha engegat de forma voluntària.

És en aquesta tercera part del llibre on Sebastià reitera allò que constitueix, segons el meu parer, la medul•la òssia de la seva exposició, amb els tres vèrtexs que hi despunten:

a) els temps moderns no ens permeten d'oblidar la història;
b) les tradicions cristianes consideren la història com l'escenari on pren cos l'actuació dels homes i la de Déu; però
c) aquestes mateixes esglésies, de fet, mantenen i es mantenen al marge de la història...

Em complau ben molt poder presentar en públic, juntament amb Jaume Santandreu, aquest llibre de Sebastià Mesquida i Sureda, que duu per títol ‘El Déu possible’. Ho feim dimarts, dia 6 de juny, al Centre de Cultura de sa Nostra, a Palma, a les 20:00 hores.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb