p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

La Real, conjunt històric mereixedor del grau més alt de protecció

CIL | 11 Gener, 2007 12:21 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

A mida que s'acosten les festes patronals de Palma, i tot allò que envolta enguany el dia de Sant Sebastià, la Plataforma Salvem la Real es mostra ben activa. Comença bé l'any!
Per divendres, dia 12 de gener, a les 21:30 hores, al Monestir de la Real té previst realitzar un acte públic amb la presència d'un professor insigne de la Universitat d'Extremadura, a Càceres, el Dr. Antonio J. Campesino Fernández, vicepresident del Comitè Nacional Espanyol d'ICOMOS i catedràtic d'anàlisi urbana i regional del Departament de Geogragia i Ordenació del Territori.

És la persona que -en nom del Comitè Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Sitis- va signar l'Informe de l'UNESCO favorable a la declaració de conjunt històric de tot l'entorn del Monestir de la Real.

Es tracta d'un informe que, després de plantejar l'estat de la qüestió, assenyala la construcció del macrohospital de Son Espases i el segon cinturó d'autopista com a autèntiques amenaces per al patrimoni; esmenta al·legacions professionals presentades pel Prior del Monestir, enginyers agrònoms, catedràtics i doctors en història de l'art; al·ludeix a la doctrina internacional sobre patrimoni històric; i trau algunes conclusions que porten a proposar que “el monestir de Santa Maria la Real de Palma, indissoluble de tots els seus elements patrimonials i dels seus obligats entorns de protecció, ha de superar el criteri de declaració de BIC, amb categoria de Monument, i ha d'obtenir la declaració de CONJUNT HISTÒRIC, d'acord amb la normativa de la Llei de patrimoni històric espanyol que entén com a conjunt històric: l'agrupament de béns immobles que formen una unitat d'assentament, contínua o dispersa, condicionada per una estructura física representativa de l'evolució d'una comunitat humana, pel fet de ser testimoni de la seva cultura o constituir un valor d'ús i gaudi per a la col·lectivitat”.

A la trobada programada a la Real el doctor Antonio J. Campesino Fernández hi explicarà tot el que envolta el tema, i aclarirà per quins motius declarà, signant a l'Informe de l'UNESCO, que no s'hi han de permetre construccions ni afegits al seu entorn.

La Plataforma Salvem la Real, en agrair l'assistència a la taula rodona, convida tothom a assaborir les especialitat culinàries que s'hi oferiran ben cordialment, un cop acabada aqusta exposició informativa tan interessant.

D'altres referències a La Real:

Vius i ungles, amb Air Plus Comet i Spanair

CIL | 12 Desembre, 2006 10:17 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

A més d'incompetents, són uns grans lladres... de maletes, com a mínim!
Segons se'm diu, víctima recent, acostumen a perdre'n entre dotze i quinze, en cada vol de Madrid al Perú! I es queden tan tranquils!

Pretenen indemnitzar-te amb 500 euros la pèrdua definitiva d'una maleta que has valorat en 12.000!
I no els hi cau la cara, de vergonya, amb aquesta oferta tan impresentable!
Ni tan sols t'arriben a pagar telefonades, faxos, mòbils, correus, trajectes, esperes, taxis, cridòries, potadetes, rabietes... que et fan fer.

No arriben ni a proposar-te el retorn dels 1.800 euros que has pagat, per un viatge totalment estèril.
Què hi fas en un país andí durant tota una mesada, si no t'arriben mai les teves pertinences, amb què fas comptes fer-hi feines que pus mai més no tornaràs a poder fer!
Se'n renten bé les mans, d'aquesta malifeta.
S'han cobrat mesos abans el teu passatge... i, a damunt, ara els arriba algun negoci més amb qualque companyia!

A mi, persona maltractada per Air Plus Comet i Spanair en un vol transoceànic lamentable, em sembla una conducta empresarial tan repugnant que em provoca fortes vomiteres!
Ja ho sé, no som ningú capaç d'aconseguir-ho.
Però vull dir públicament que no es mereixen, i reclam públicament que se'ls retiri, l'autorització d'organismes oficials europeus per a vols aeris d'aquesta envergadura.
He vist ben a les clares que no en saben. O que no poden o no volen fer-ho bé.

Ni tan sols s'hi veu un mínim de respecte cap a la clientela que s'hi atansa... que, des d'ara mateix, m'encantaria comprovar que va minvant, d'una manera ben considerable.
Si més no, per evitar que en el futur una altra gent arribi a caure en aquest mateix parany.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca.

Qui té vola, i qui no té rodola!

CIL | 09 Desembre, 2006 23:43 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Nadala 2006

Per Nadal i per Cap d'Any
acostum a fer una glosa;
me l'agrada anar escampant,
no pretenc cap altra cosa
que donar-te aquests 'molts d'anys'
d'una forma que és ta nostra.

Vint-i-nou d'aquest desembre,
abans que arribi Cap d'any,
si tu vas a Can Domenge,
veuràs l'esclafit més gran
de tots quants has pogut veure
en aquests darrers vint anys!

Que t'hi facis ben present
ara et vull recomanar;
no fos cosa que, en ser absent,
et perdessis què s'hi fa:
bones passes endavant
en política esquerrana;
és bon temps per 'nar sembrant
la llavor republicana.

Per això va treballant
a Mallorca i fora l'illa,
als Països Catalans
la gent independentista;
perquè siguin sobirans
tenint clara i a la vista
una Europa remarcant
moltes bones perspectives.

Malgrat sembla que no hi som
sempre a punt Nadal ja ve;
tot i haver-hi fet calors,
mai no vistes per la gent;
són calors duites pel sol
que ha lluït a moltes bandes;
són calors, també, pel sòl
revenut i que es malgasta!

Mentre alguns fan el cap viu,
carn i ungla bé s'amaguen
i són, com aquell qui diu,
caçador darrere mates,
volen fer que el seu xibiu
es transformi en gran casa
que esdevengui el millor niu
on aixoplugar comparses.

N'hi ha d'altres, mentrestant,
que no troben ni una cova
on romandre temps passant:
és la gent més tota sola...

En aquest any dos mil sis
-ja en fa 12 que fa gloses,-
de tot cor et desitja en Cil
que les hagis trobat bones,
i que et facin bon profit
enc que sien poca cosa:

per Nadal com un confit,
per Cap d'any com una roda;
que t'empenyin a 'nar envant
talment com una au que vola,
i que junts puguem volar
talment com qui no rodola.

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra-Illes

Joves de Veneçuela aturen els peus a l'imperi

CIL | 04 Desembre, 2006 23:02 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Fa més de 30 anys que un grapat de joves veneçolans es proposaren dur endavant una iniciativa que encara ara perdura i que té un pes considerable en el sector juvenil, no solament de la ciutat de Caracas sinó d'altres indrets del país.

Alguna gent de Mallorca tenim la gran sort d'haver mantengut contactes directes amb la gent promotora d'aquesta iniciativa; cosa que ens permet de valorar, des d'aquest angle, alguns aspectes que tenen a veure amb la victòria aclaparadora del president Hugo Chávez Frias. Com bé escrivia ara fa un any James Petras, amb motiu de les eleccions veneçolanes al Congrés, “Chávez guanya, i els EU tornen a perdre (de bell nou)”.

No és pura casualitat. Hi ha molts factors que deuen haver incidit en la recent victòria electoral. Entre aquests, sens dubte, no es pot oblidar la labor desplegada per no poques entitats i organitzacions socials a l'interior dels sectors populars més maltractats per l'economia mundial a Veneçuela.
D'entre moltíssimes iniciatives sorgides en aquestes darreres tres dècades, m'alegra poder referir-me expressament a aquesta.

L'Equip de Formació, Informació i Publicacions és una iniciativa promoguda i creada l'any 1972 per un grup de joves treballadors.
A poc a poc i amb bona lletra han contribuït activament a enfortir organitzacions dels sectors populars de Veneçuela, sobretot entre la gent jove.
L'EFIP es dedica a potenciar la formació com a eina estratègica per avançar en el foment de la solidaritat, la cooperació, la democràcia, la justícia i la sostenibilitat com a valors essencial per a la transformació social a l'àmbit juvenil.

Veneçuela compta amb una població eminentment jove.
Dels quasi 22 milions d'habitants, quasi el 50% no ha complit els 25 anys.
D'aquest ampli sector juvenil, prop del 60% viu en llars de pobresa extrema que no veuen mai satisfetes les seves necessitats bàsiques.
El sector juvenil veneçolà és el més afectat pel greu i progressiu deteriorament de les condicions de vida de la població veneçolana.

Ben segur que tots aquests sectors veneçolans romanen a l'espera de veure que arriben a ser certes les afirmacions fetes pel president tot d'una que s'ha assabentat de la seva victòria electoral:
"Avui comença una era nova dins el projecte de desenvolupament bolivarià... que té com a força central i fonamental l'aprofundiment, ampliació i expansió de la revolució bolivariana, de la democràcia revolucionària, en la via veneçolana cap al socialisme”.

Afició mallorquinista molt més independentista

CIL | 03 Desembre, 2006 18:27 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Quin àrbitre de futbol foraster pot arribar a pitar qualque dia a favor d'un equip de futbol illenc i perjudicant algun equip de futbol foraster?
Es deuen poder comptar amb els dits d'una mà; i encara n'han de sobrar molts.
El més normal és que un àrbitre de futbol, foraster, estigui a favor d'un equip de futbol foraster i que actuï, sempre i amb tota normalitat, contra un equip de futbol illenc.
És el normal. El que toca passar cada cop que es dóna algun enfrontament entre un equip de futbol foraster i algun altre equip de futbol illenc.

La pregunta a fer-se sempre pot ser la mateixa:
¿per quines cinc-centes l'afició illenca encara espera el miracle de veure que algun àrbitre foraster pugui arribar a pitar qualque vegada a favor d'algun equip de futbol illenc? Això són figues d'un altre sostre; és com qui espera la venguda d'un messies que mai no arriba!

Una altra pregunta a fer-se pot ser aquesta:
¿per quines cinc-centes els àrbitres de futbol de primera categoria a l'estat espanyol no han de ser estrangers, europeus o africans, per tal que hi actuïn amb una mica més d'objectivitat i sense tants partidismes?
Hauríem de veure com s'ho arriben a prendre la majoria d'aquests equips de futbol forasters, tan poc avesats a veure que qualcú no-espanyol els fa els comptes i els posa a retxa.

I encara una tercera pregunta sobre aquest assumpte:
¿Per quines cinc-centes l'afició de futbol illenca no es mostra molt més partidària d'esdevenir independentista?
Hauria de ser la primera a voler rompre, d'una vegada per totes, amb aquesta casta d'estat espanyol que ens tracta de tan mala manera per tots els costats, inclòs l'esportiu!

Així no ha de resultar gens estrany que sempre hi surtin guanyant els mateixos, la gent forastera que abusa de la nostra condició de gent pacífica i tranquil·la.

S'ho haurien de pensar i repensar ben molt, sobretot, els dirigents responsables de tots aquests equips de futbol illencs que un dia i un altre han de veure i patir aquesta casta de maltractaments per part d'àrbitres de futbol forasters, gairebé sempre que s'enfronten a les illes Balears i Pitiüses amb algun altre equip de futbol foraster que hi arriba a competir.

Noves tecnologies renovant-se

CIL | 19 Setembre, 2006 22:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

O renovar-se o morir, deien els clàssics.
I, pel que es veu, una tecnologia tan nova com és ara la penjada de blogs a la xarxa no n'està tampoc exempta, d'allò que comporta la dita clàssica.

Fet i fet, sobretot a la gent que ja hem passat més enllà de la seixantena, tot això de fer canvis ens trastoca una mica els costums i ens pega una bona sacsejada als hàbits adquirits.
Almanco això es el que em passa a mi aquests dies, en què s'està 'actualitzant el programari' -com es diu ara-.

Tanta sort que podem comptar amb l'ajut sempre tan valuós de les aportacions que hi fa Elena Vera, qui, amb els seus comentaris, ens fa una mica de llum enmig de tanta foscor...

És d'agrair l'oferta; sempre serveix per enriquir-hi coneixements, pràctiques i experiències.

Pobles i Cultures del Sud, a Mallorca

CIL | 07 Setembre, 2006 09:40

L'Associació PICALSUD -POBLES I CULTURES DEL SUD- és una iniciativa cívica que neix a Mallorca el 3 de març de 2005, fruit i conseqüència de molts anys de treball solidari dels seus membres.
Senzillament i modestament en contacte directe amb realitats socials d'alguns dels països més empobrits de la Terra, se'ls veu en la perspectiva de ser una de les conseqüències ineludibles del model capitalista imperant arreu del món.

Aquesta entitat cívica mallorquina, senzilla i modesta, que roman inscrita amb el número 5391 de la Secció Primera del Registre d'Entitats Jurídiques del Govern de les Illes Balears, pretén continuar i consolidar alguns dels esforços solidaris efectuats des del si de diverses entitats arrelades a Mallorca.
Sobretot d'algunes que, des de l'any 1979 ençà, s'han afanyat a impulsar i promoure la defensa pràctica i concreta dels drets humans -individuals i col·lectius, de persones i de pobles-, en la mesura de les pròpies possibilitats i sense cap altra pretensió que donar-hi una mà amiga.

L'afany de lucre n'és totalment absent, d'aquestes entitats, ara i en temps passats.

  • PICALSUD vol esdevenir, si més no, una de les petites branques brostades de l'arbre esponerós que representa la creació del Grup de Drets Humans de Mallorca l'any 1974.

  • Vol continuar, d'alguna manera, la tasca iniciada pel 'Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina' , creat a Palma l'any 1979, amb membres de l'exili xilè i gent mallorquina sensible a les situacions de repressió que es viuen aleshores al continent sudamericà.
    Dictadures militars com l'argentina, la xilena, la boliviana, la nicaragüenca, la salvadorenca o la guatemalenca són al punt de mira constant de les actuacions públiques que desplega l'entitat.
    Com també la col·laboració i el contacte amb altres entitats solidàries dels Països Catalans, com és el cas d'Entrepobles'- en tasques relacionades amb els campaments de refugiats guatemalencs.

  • PICALSUD vol fer-se ressò de la labor que s'afanya a desplegar-hi la 'Secció Local d'Amnesty International a Palma'implantada a l'illa de Mallorca l'any 1979, amb la finalitat de defensar els drets de les persones empresonades o torturades per motius de consciència -idees, religió, opinió, dissidència, etc-.
    En aquella època, s'hi intensifiquen accions orientades a fer conèixer la situació nicaragüenca i les tasques de govern desplegades pel Front Sandinista d'Alliberament Nacional, com també la lluita popular impulsada pel Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional.

  • PICALSUD vol fer reviure la tasca solidària desplegada per la 'Federació d'Associacions de Veïns de Palma', sobretot amb motiu de la 'Campanya SOLISUD' realitzada amb motiu de la celebració crítica del 'Cinquè Centenari' de la descoberta d'Amèrica, l'any 1992.
    L'aportació econòmica per a la construcció al Perú d'uns rentadors públics a Manchay Alto, o les beques d'estudi per a infants que acudeixen a la 'Casa de Cartón' a Lima, en són algunes mostres.

  • També vol ampliar encara més l'acció solidària desenvolupada des de l'Associació de Veïns del Camp Rodó que aconsegueix alguns suports institucionals i s'afanya a aportar recursos propis destinats a projectes d'ajuda solidària al Perú, a la dècada dels anys 90.
    És el cas del projecte EDUCALTER, una xarxa educativa alternativa escolaritzada al Perú, al front de la qual se situa el mallorquí Mariano Moragues i Ribas de Pina, director d'una escola que manté oberta a Lima amb la denominació 'La Casa de Cartón'.
    O el suport al projecte de biblioteques populars obertes a tres districtes de la ciutat de Lima -Villa el Salvador, Chorrillos, San Juan de Lurigancho-, al front del qual roman la mallorquina Isabel Duran.
    Es tracta d'un centre d'investigació, documentació i assessoria poblacional (CIDAP) creat a Lima l'any 1979.

  • PICALSUD vol esdevenir la continuadora directa de la 'Fundació PICAMALL -Poble i Cultura a Mallorca-', entitat creada el 24 de novembre de 1994, reconeguda, classificada i inscrita al Registre de Fundacions de la comunitat autònoma de les Illes Balears (CIF G07985963) com a fundació privada amb caràcter cívic.
    Entre d'altres activitats, l'entitat s'afanya a obtenir recursos econòmics destinats a la construcció d'un pou per a abastament d'aigua potable al Perú, al col·legi parroquial 'Niña María de Manchay Alto'; com també per al projecte d'Una escola ben gestionada a Vichayal (Paita), per al qual presenta sol·licitud d'ajuda al Fons Mallorquí de Solidaritat (que li és denegada per manca de pressupost disponible...)
    Així mateix, en els darrers tres anys s'ha dedicat a fer arribar ajuda econòmica a una família piurana que precisa d'atenció sanitària especialitzada en el tractament de la hidrocefàlia amb què ha nascut un dels infants, de manera que es pugui fer front a aquesta disfunció.

    La Fundació PICAMALL s'ha de dissoldre, precisament amb motiu del canvi de legislació i normativa aplicable a aquestes entitats jurídiques, com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de Fundacions.
    Aleshores, el Patronat de la Fundació pren la decisió de transformar-la en una associació sense afany de lucre.
    És així com sorgeix l'Associació PICALSUD -Pobles i Cultures del Sud-.

A més d'aquestes indicacions que assenyalen alguns dels antecedents que condueixen a crear l'Associació PICALSUD -POBLES I CULTURES DEL SUD-, se'n poden destriar més detalladament les activitats desplegades seguint allò que es va penjant periòdicament al blog que porta el nom picalsud.
Com s'expressa a la capçalera, s'hi pretén, amb una mica de seny i no poc ímpetu, contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -
S'hi pot veure que el local de l'Associació PICALSUD roman obert a altres entitats similars que s'hi vulguin retrobar.
És el cas d'associacions d'immigrants, de veïns, de secularitzats, d'estudiants, etc.

Finalment, un recull de tot quant s'ha fet i publicat per part d'un dels membres fundadors de l'Associació es pot veure difós més àmpliament en aquesta pàgina web.

Iniciativa genial, en el camp de la música simfònica

CIL | 31 Agost, 2006 10:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Mallorca no ha donat mai l'esquena al cultiu i conreu de la música clàssica.
No n'és poca la gent que, d'una manera o una altra, s'hi dedica, creant i executant peces d'incalculable valor cultural i artístic.
Avui dia i en temps passats.
També s'hi valora cada cop més el paper educatiu que comporta l'aprenentatge i la pràctica de la música clàssica, sobretot per a les generacions més joves, implantant-se cada cop amb més fermesa a les escoles i incrementant-se la participació d'alumnes al Conservatori Professional de Música.

Mai, emperò, no s'havia assolit l'alt nivell que comporta la constitució, creació i consolidació d'una Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets tan singular, com és el cas de la que promou des de fa uns anys la professora de música Magda González i Crespí.


L'OJIPC en concert simfònic a Catalunya Nord,
a l'interior de l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà

(Foto: P i c a l s u d)

La gent que hem tengut la sort i l'oportunitat de fer-nos presents aquest estiu a Prada de Conflent, hem pogut assaborir i valorar l'excel·lent i magistral l'actuació que l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, ha realitzat en el marc incomparable de l'Abadia Sant Miquel de Cuixà, dins el programa d'actes de cloenda de la XXXVIII Universitat Catalana d'Estiu celebrat a Prada (Conflent) el 24 d'agost de 2006.

D'emocionant, increïble, inimaginable, fantàstica, insòlita, sorprenent, meravellosa ha estat qualificada per assistents que omplien a vessar el recinte monàstic durant les més de dues hores seguides que durà el concert.

Dirigida pel mestre Salvador Brotons, dedicà primordialment el concert a l'obra simfònica del compositor català Enric Morera i Viura; del qual interpretà, per primera vegada en la història, obres tan emblemàtiques com són ara Indíbil i Mandoni, Marxa, Somni.


Membres de l'OJIPC, al peu del Canigó
(Foto: P i c a l s u d)

La singularitat d'aquesta Orquestra rau en el fet que neix a Mallorca l'any 2004, gràcies a la iniciativa de la professora de Música Magda González i Crespí, presidenta de l'entitat Forum Musicae, qui s'afanya a crear i consolidar com a agent cultural aquest ens simfònic que aplega joves d'entre devuit i vint-i-sis anys de tots set territoris que conformen els Països Catalans: l'Alguer, Andorra, Principat de Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i Pitiüses, el País Valencià.

Hom pot besllumar que no resulta gens fàcil aconseguir-ho!
Els entrebancs i les dificultats van sorgint pertot arreu i a cada instant, davant d'una iniciativa d'aquestes característiques; l'abast de la qual pot resultar de difícil comprensió, i de molt més dificultós suport empresarial i institucional, per part d'aquelles mateixes entitats i institucions públiques que -en altres àmbits i amb una altra denominació d'origen- segurament s'afanyarien molt més a impulsar-la i enfortir-la com cal!

Amb aquesta ja són dues les actuacions que ha duit a terme l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, integrada per més d'una setantena de joves i al·lotes d'arreu dels Països Catalans. La primera vegada fou l'any 2004 al Festival Mundial de la Joventut celebrat a Barcelona dins el marc del Fòrum Universal de les Cultures.

Una altra singularitat que comporta enguany la realització d'aquest concert, executat a l'Abadia del monestir de Sant Miquel de Cuixà, és la seva vinculació amb la Universitat Catalana d'Estiu, com es recull al Diari de Prada del mateix dia del concert.


Membres de l'OJIPC assajant hores i més hores,
com queda reflectit al Diari de Prada

(Foto: P i c a l s u d)

Sens dubte, amb aquesta iniciativa cultural i artística de caire musical simfònic s'està contribuint, de manera pràctica i concreta, a la consolidació d'una fita remarcable en la tasca d'anar bastint el país sencer, la nació catalana, els Països Catalans, la Catalunya del segle XXI.

Gràcies a la infatigable labor desplegada per una professora mallorquina tan dinàmica com és Magda González i Crespí

D'altres imatges relacionades

La Mare de Déu morta

CIL | 17 Agost, 2006 10:11

Diuen que comença l'alto al foc,
saben que tot és una comèdia.
Volen que s'oblidi a poc a poc
el producte horrorós de la tragèdia.

Dies i setmanes han passat,
amb prou temps per sembrar Líban de bombes:
maten innocents, petits i grans,
queden sense casa i sense tomba.

Dia rere dia ens va arribant
la notícia amb imatges que esgarrifen;
La ferida ja fa temps que s'encetà
i la cura roman sempre en llunyania.

Palestina, un país força ocupat,
Israel una terra compromesa,
s'hi ha hagut de patir durant massa anys:
la potència de viure-hi escasseja.

Des de Palma i Mallorca besllumant
el que passa a l'altra banda de la riba:
certa gent que no deixa de cridar,
mentre veu que la pau allà no arriba,

amb veu clara es proposa proclamar:
“Pau al Líban i a tota Palestina;
Si fa falta, que hi vagin més soldats,
a salvar-hi allà qualsevol vida.

Que hi vagin tot d'una a escampar
una pau que resulti veritable!
No fos cosa que negocis benestants
s'hi disfressin amb cares més amables”
.

Per això, que no és poqueta cosa,
humilment m'atrevesc a recordar
a qui creu que la Mare de Déu morta
hi va viure apropada ben enllà:

Lloat sia Déu Pare i Mare alhora,
Ell qui sap com els pobres enaltir
Amb mesures que per tot el món ressonen
i que deixen les mans buides als més rics
.

Fer negocis amb armes o petroli!
Maleït sia sempre aquest afany
d'enriquir-se a costa de l'espoli:
s'ha de veure pitjor que el més gran dany!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 14 d'agost de 2006

No més bombes damunt Líban!

CIL | 09 Agost, 2006 10:39 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El discurs d’Uri Avnery a la ”Manifestació contra la guerra”, feta a Tel Aviv (Israel) el 5 d’agost de 2006 (Font: info@gush-shalom.org), és un dels elements que convida a continuar manifestant-se -també a Palma- a favor de la pau al Líban i Palestina, com cada setmana.

Dijous, dia 10 d'agost, al passeig del Born, a les 20:00 hores, es duu a terme la cassolada convocada per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social mentre durin els atacs destructors de l'exèrcit d'Israel contra territoris veïnats.


Cassolada renouera al passeig del Born a Palma
contra les agressions militars d'Israel en territoris libanesos

(Foto: I x e n t)

Cada vegada és més nombrosa la gent que acudeix a manifestar-se i concentrar-se al passei del Born, de Palma.
La darrera cassolada va ser tot un èxit de participació. A l'inici no érem molts, però el renou de les cassolades i la indignació de la gent va fer que per gairebé una hora les cassoles no aturaren de sonar. Molta gent que passava s'hi va sumar d'una forma expontànea i va cridar contra l'Ocupació de Palestina i el Líban per part de l'Exèrcit Israelià, en solidaridad amb totes les víctimes inocents d'aquest conflicte.

No podem aturar!
No volem aturar!
Cal seguir mentre duri!


Manifestació a Israel, a favor de la pau als territoris

“La bandera negra de la il·legalitat oneja sobre aquesta guerra -diu el discurs del representant de Gush-Shalom, entitat israeliana que, des de fa dècades, treballa per la pau a l'Orient Mitjà-. La bandera negra del dol ens cobreix.
Es diu de nosaltres que som un grup marginal, que estam fora de raó, que la gran majoria s’oposa al que estam fent.
I jo us dic que realment ens trobam fora del solc, que som pocs davant la gran massa assedegada de guerra.
Però el proper mes o el proper any, cada un de nosaltres proclamarà orgullós “Jo hi era!”, “Jo vaig reclamar aturar aqueixa maleïda guerra!”
I milers dels qui ens maleeixen ara —el proper mes, el proper any— proclamaran que ells també hi eren, que ells s’oposaren a aquesta guerra folla.

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, dic a Ehud Olmert:
“Atura aquesta follia! La guerra ha saturat el teu cap! Estàs intoxicat per ella! Ets un drogoaddicte de la guerra!. És una guerra de la qual res bo pot arribar. Atura’t, abans que no sigui massa tard!”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic a Amir Peretz:
“Moltes de les persones que aquí es troben et votaren, però tu els has mentit. Te n’has fotut d’elles! Pretenies ser un reformador social. Prometeres agafar diners de l’exèrcit i invertir-lo en educació i benestar, però ara t’has convertit en un home de mort i destrucció. Has esdevingut un monstre! Atura’t, abans que no sigui massa tard!”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic a Hassan Nasrallahz:
“Has realitzat una perillosa provocació. Has ofert una excusa als traficants de la guerra. Has jugat el seu paper. Aturem això ara mateix! Comencem a negociar —Israel, Líban i Síria— per intercanviar presoners, per finalitzar les bombes i els míssils.”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic als nostres companys de Palestina: “No us hem oblidat!!! Coneixem les atrocitats que cada dia succeeixen a Gaza i als altres territoris ocupats. Hem de cooperar per tal d’acabar aquesta guerra, intercanviar els presoners i posar pau entre els nostres dos pobles.”

Des d’aquí, en nom d’aquesta manifestació, jo dic al poble del Líban:
“Com a israelita, sent una profunda vergonya pel que us estam fent! Vergonya per la devastació que hem dut a casa vostra. Intensa vergonya!”

Quan aquesta follia finalment hagi passat, lluitarem junts —israelites i palestins, sirians i libanesos, jueus i ciutadans àrabs d’Israel— per tal de poder viure una vida normal, cadascú al seu estat lliure, i un al costat de l’altre en PAU!”

«Anterior   1 2 3 ... 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 ... 24 25 26  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb