p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

La nostra mort alegrarà bisbes

CIL | 17 Abril, 2007 17:04 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Alegra veure persones que mai no afluixen en el seu intent per aconseguir allò que es proposen. Sigui en l'àmbit que sia. Fa pocs dies, llegint el Diari de Balears, alegra veure i llegir la carta al director que signa el bon company Agustí Serra Soler, secretari de SABAL -Secularitzats Associats de Balears-.

Si encara queda alguna persona caparruda en aquest món, s'ha de reconèixer que n'Agustí n'és una. No afluixa, ni amolla, ni s'arronsa, ni s'arrufa, ni s'acoquina per res. Es veu ben a les clares amb l'escrit que publica i que porta el títol “La pensió de jubilació dels sacerdots secularitzats”.

Reflecteix una opinió a tenir present, en relació amb un col·lectiu tan singular com el que representen i integren aquelles persones, -altre temps actives en l'àmbit eclesiàstic, religioses o capellans-, que un bon dia opten per secularitzar-se. Queda ben reflectida en la carta al director que reprodueix el Diari de Balears de dilluns, dia 16 d'abril de 2006.

L'any passat una nodrida representació d'aquestes entitats que aglutinen el col·lectiu esmentat mantenen contactes amb estaments diversos, a Mallorca, en altres indrets dels Països Catalans i arreu de l'estat espanyol.

Una d'aquestes trobades es duu a terme al Congrés dels Diputats, amb representants de gairebé tots els grups parlamentaris, que mostren la seva disponibilitat a tractar l'assumpte que els presenta la Federació Estatal de Secularitzats -FES-: una solució justa per a les pensions de jubilació! Que paguin el capital cost de la seguretat social els qui no la pagaren quan pertocava -els bisbes-!

Ha transcorregut un any, d'aleshores ençà, i sembla que la situació no ha variat gaire.

No és d'estranyar, doncs, que n'Agustí hagi volgut pegat un crit d'alerta, s'hagi volgut queixar i hagi denunciat la postura d'aquells bisbes que, en lloc de facilitar les coses, “posen estelles a les rodes”.

A prop de complir els 70 anys, pensa i creu que “la nostra mort serà una gran alegria per als senyors bisbes”.

Salut i assistència social sanitària, un acte sectorial del PP

CIL | 11 Abril, 2007 11:38 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Tenc un amic que té una filla menor de 18 anys, amb un grau de minusvalidesa superior al 70 %. Li han hagut de trasplantar un òrgan vital. El meu amic ha de fer front a una despesa farmacèutica anual considerable. El sistema de Seguretat Social només li'n cobreix el 40%.

Aquest amic meu ja fa anys que demana ajuts públics a les administracions públiques illenques. No obté cap casta de resposta mínimament satisfactòria. Es limiten a informar-lo que no es contempla legalment aquesta possibilitat i que donen el tema per tancat.

Aquest amic meu sap molt bé que en altres comunitats autònomes en donen, d'ajudes, per conceptes semblants. Per exemple, la Generalitat Valenciana garanteix el finançament gratuït per a tots els productes inclosos en la prestació farmacèutica als malalts menors de 18 anys amb discapacitat diagnosticada amb un grau igual o superior al 33 %.

Quasi res: finançament gratuït de totes les despeses farmacèutiques i tècniques!
No deixa de ser una gran ajuda per a les famílies afectades!

Aquest amic meu, fa unes poquees setmanes, decideix tornar a enviar la mateixa sol·licitud.
De manera insòlita i sorprenent (!), en pocs dies, li telefonen des de la Conselleria de Salut. L'informen que es té en compte la seva proposta i que s’ha encarregat un estudi per estudiar-ne la viabilitat.

Aquest amic meu sap molt bé que l’estudi en concret ja està fet. Entén que ara simplement cal esperar que la proposta s’enviï al Parlament i veure que hi sigui aprovada...

Fa pocs dies, aquest amic meu rep la telefonada d'una persona que s'identifica com a voluntària del PP.
Se'l convida a assistir a un acte convocat pel PP, però no li fa gens ni mica de cas.

Pocs dies després, aquest amic meu rep per correu electrònic una altra invitació del @pp.es. perquè assisteixi a aquell mateix acte.
No se'n pot avenir! Redactat en uns termes que li resulten totalment escandalosos i amb una signatura que li resulta totalment estranya, me'n passa el text:

“El Partit Popular de les Illes Balears té previst celebrar dia 12 d'abril un acte sectorial dedicat a la salut i a l'assistència social sanitària... Li agrairem que a més de vostè com a persona afectada, familiar o representant institucional o de l'associació, ens acompanyi qui vostè consideri oportú, per donar-nos la visió d'una temàtica tan important com és la de la salut i l'àmbit sociosanitari en el futur de les nostres illes. El lloc de celebració és la nova residència per a persones majors de Marratxí, situada al carrer Carbonell s/n a les 17:30 hores... Li pregam que ens confirmi l'assistència per fax o per telèfon...”

Signa el missatge, Rosa Estaràs Ferragut, Vicesecretaria Regional, Presidenta de la Mesa Sectorial Partit Popular de les Illes Balears

La pregunta que tot d'una ve al cap del meu amic és aquesta:

¿D'on dimonis s'ha tret el Partit Popular que som una “persona afectada”, si no és de la base de dades de l'Administració pública on ha sol·licitat ajuts públics per a la seva filla discapacitada?

¿I la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, que ja no val per a l'Administració autonòmica de les Illes Balears?

Com que aquest amic meu creu que la seva proposta ha de beneficiar tota la societat de les Illes Balears, vol fer-la arribar també a la resta de partits que concorren a les eleccions.

Pretén que, sigui quin sigui el partit que governi, la seva proposta sigui tinguda en compte i duita a la pràctica.

Vol que la legislació de les Illes Balears sigui adaptada i es mostri a favor de la gratuïtat de la despesa farmacèutica i d’altres despeses que es derivin de la condició de discapacitats crònics.

Ben al marge d'aquest acte sectorial sobre salut i assistència social sanitària que el PP organitza dijous, dia 12 d'abril de 2007, al terme municipal de Marratxí...

Detenció i empresonament de Núria Pòrtulas, lluitadora gironina

CIL | 01 Abril, 2007 18:26 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El cas de Núria Pòrtulas és un dels que sacseja les consciències democràtiques més fondes de la gent que, des dels Països Catalans estant, comprova una vegada més els efectes perniciosos i nefasts d'unes lleis espanyoles com són ara les que limiten i conculquen els drets humans més elementals: el cas de la llei antiterrorista esdevé paradigmàtic.

El 9 de maig de 2007, a través del Diari Electrònic Independent hom pot assabentar-se que el jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo, ha aixecat el secret de sumari del cas de Núria Pòrtulas, la noia de Sarrià de Ter empresonada des de fa tres mesos per suposats vincles amb grups anarquistes.

Això ha de permetre que Núria torni a declarar davant del jutge.

Casualment, el mateix dia la diputada d'Esquerra per Girona, Laia Cañigueral, porta el cas de Núria Pòrtulas al Congrés dels Diputats amb una pregunta a la sessió de control del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.

La intervenció de Cañigueral trasllada la preocupació d'Esquerra per l'estat de la noia de Sarrià de Ter i denuncia que és un cas desproporcionat, ja que "s'ha perdut el sentit comú, perquè s'està tractant Núria Pòrtulas de la mateixa manera que si es tractés d'un perillós terrorista amb delictes de sang.

La intervenció de la diputada de les JERC a Madrid segueix el que ja indicava la moció presentada el passat mes de març pel grup municipal d'Esquerra a Girona.

Núria Pòstulas és una jove de 27 anys d'edat, educadora social, de Sarrià de Ter, al Gironès.
El 7 de febrer de 2007 és detenguda a la casa ocupada El Rusc del Pont Major de Girona, enmig d'un impressionant desplegament policial a càrrec dels Mossos d'Esquadra que hi comissen propaganda anarquista.
D'aleshores ençà, Núria Pòstulas, es troba en presó preventiva a Soto del Real, Madrid, acusada de col·laboració o pertinença a organització terrorista, pel fet de tenir una ideologia anarquista.
No se li torna a prendre declaració ni s'hi aixeca el secret del sumari. Rep la visita, un cop a la setmana, de la seva família, amb qui pot tenir un primer cara a cara de dues hores. Està cansada i l'aguanta el suport que té de la gent de l'exterior... ella és d'aquelles persones que ha fet campanyes de suport a altres presos per terrorisme, ha seguit altres casos, i ara es veu a si mateixa en aquesta situació..., ben conscient que tot és un muntatge...

Segons la seva família, el seu advocat, els amics i coneguts, Núria no ha comès cap delicte que permeti incriminar-la, no hi ha proves contra ella. No ha comès cap delicte.
Diuen que ho sap la policia catalana; que ho saben el conseller i el director general d'Interior, Joan Saura i Joan Boada; que ho sap l'Audiència nacional espanyola.
Però que la mantenen segrestada perquè encarna tot allò que temen: el pensament lliure, la utopia d'un món sense elits privilegiades i la defensa del dret a l'autodeterminació de tots els pobles de la Terra.

Des que és detenguda pels Mossos d'Esquadra i se li aplica la llei antiterrorista, roman empresonada a Madrid i se l'acusa de col·laboració amb banda armada.
Quan es pregunta a quina banda armada, el director general d'Interior parla de l'anarquisme extremista organitzat!

A Núria Pòrtulas li ha tocat viure en la seva pell els efectes d'una llei que conculca els drets humans més elementals i que permet d'incomunicar-la durant cinc dies i tenir-la a mercè de tota mena de possibles vexacions i mals tractes, sense càmeres que filmin els interrogatoris i sense possibilitat d'assistència lletrada o de fer una simple telefonada.

Roman sotmesa a una barbaritat legal, una aberració jurídica creada pel PSOE i aprovada amb els vots del PP, PSC i CIU, pares d'aquesta criatura parida de manera tan legal.

Núria es converteix així en un ser humà, per un temps, literalment despullat de drets i sense la més mínima possibilitat de contactar amb l'exterior.

Només té un problema: és catalana i, a més a més, desafecta a Espanya!

Els seus pares no se n'escapen, tampoc. Té uns pares que igualment han estat víctimes de la brutalitat policíaca: un altre escamot dels Mossos d'Esquadra es desplacen a la casa dels pares de Núria a Sarrià i hi requisen dos ordinadors del seu germà i material de la detenguda.
S'hi presenten de matinada i, tractant-los com si fossin delinqüents, hi fan un escorcoll que no dóna cap resultat.

Davant d'un cas tan flagrant com aquest, personalitats polítiques, socials i culturals de les comarques gironines, tot i els diferents matisos de fons, demanen que es resolgui de pressa un cas tan lamentable.
Per a la majoria de les persones consultades, la situació és un escàndol: no es consideren prou clares ni fonamentades les proves que la incriminen.

Ajuntaments, partits polítics, col·lectius i particulars expressen el seu suport a la jove, ja sigui a través de mocions als consistoris, per carta, per correu electrònic, mitjançant videos, en les concentracions, amb la signatura d'escrits de suport, o amb Manifests com el que fa públic la C G T.

Persones i webs relacionades:

Manifestació reivindicativa en defensa del territori mai vista a Palma

CIL | 18 Març, 2007 12:49 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Manifestació reivindicativa en defensa del territori mai vista a Palma!

Quina gernació s'ha fet present a la convocatòria feta pel GOB i altres entitats cíviques defensores del territori a Mallorca!

Mai no s'hi havia vist tanta gent. Tan nombrosa. Tan diversa. Tan jove i tan major. Tants d'homes i tantes dones. Tantes pancartes i cartells. Tants partits polítics i entitats cíviques.

Tampoc no se n'havia vist tanta repercussió mediàtica, sobretot a través del gran mitjà que representa internet.

Només unes poques hores després d'haver conclòs la multitudinària manifestació cívica, ja se'n pot fer aquest recull, aquest breu i ràpid resum de titulars, adreces i autories:

Acte cívic al Bosc de la Memòria, a Calvià

CIL | 27 Gener, 2007 18:13 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

No és la primera vegada que el Bosc de la Memòria és maltractat. Gairebé cada any en pateix les males conseqüències. Enguany s'hi han posat prest a menysprear-lo: a la primera mesada de l'any 2007.

Per aquest motiu, desenes de persones s'han fet presents al Bosc de la Memòria, situat a la Via República del municipi de Calvià, amb la finalitat de retre homenatge als homes d'esquerra assassinats pel feixisme de dretes, pel simple fet que defensaven la llibertat i la democràcia republicanes.

Tres persones, directament relacionades amb alguns d'aquests homes, hi intervenen i llegeixen un Manifest que posa la pell de gallina en tota la concurrència:

Antònia Margalida Mercadal Serra, emparentada amb Jaume Serra Caldés -un dels que ha sofert, de mort, els maltractaments infligits a l'arbre plantat en nom seu en aquell Bosc-; Manel Suàrez o també M. Antònia Oliver, tresorer i presidenta respectivament de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, dues de les mateixes persones que en altres oportunitats anteriors ja hi han intervengut.
Com és el cas del dia en què s'organitza la Ruta de la vergonya, itinerari guiat en autocar pels llocs de Calvià on es va patir la repressió franquista.

És dissabte, 27 de gener de 2007, a les 12 del migdia. Hi fa un fred que pela. Però llueix un sol esplèndid. S'hi veuen representants de formacions polítiques esquerranes de Mallorca; però sobretot familiars i amics de les víctimes...

S'hi recorda, amb veu clara i forta:

”Ben aviat farà quatre anys que es va inaugurar el Bosc de la Memòria. Els seus impulsors, el col·lectiu Memòria Històrica de Calvià i l'Ajuntament del mateix municipi, pretenien retre homenatge a les víctimes dels assassins feixistes. Un arbre per a cada persona, un arbre que havia de créixer simbolitzant la vida, un nom per a cada arbre.

Però, el que no sabia cap dels seus organitzadors és que els arbres, el Bosc, seria alguna cosa més que un homenatge. El Bosc de la Memòria és un indret de referència per a totes les famílies de Mallorca que varen haver de patir la desaparició, l'assassinat del seu germà, del seu pare, del seu marit, del seu fill, del seu ésser estimat. El Bosc de la Memòria és un cementiri, és el nostre Cementiri, el lloc on els familiars d'aquells homes dignes, cultes i orgullosos podem plorar lliurement, públicament, la seva mort i on podem manifestar el nostre orgull, la nostra admiració i el nostre respecte envers de la seva vida i de la seva mort.

No podem dir el mateix dels seus assassins, ni de tots aquells que els varen protegir, o que encara ara els protegeixen. Per a tots ells no volem cap tipus de venjança, perquè no som com ells. Per a tots els assassins, per a tots els seus 'justificadors' vagi només el nostre menyspreu, la nostra indiferència i el nostre oblit.

Així és! El Bosc de la Memòria és nostre! És el nostre Bosc, és el nostre Cementiri, és el nostre lloc estimat, perquè conté la memòria dels qui més hem estimat i enyorat al llarg de la nostra vida.

Però, gairebé des de la seva inauguració, el Bosc ha estat víctima de la mateixa intolerància que patiren les persones que hi són presents. Els traïdors, els covards que necessiten l'empara de la nit per actuar, com feien els seus avantpassats, ha insultat de bell nou el record d'aquells homes i dones que trobaren en aquests arbres un lloc de descans i de memòria, i també un lloc de vida.

Una vegada i una altra han tallat els arbres, ens han insultat i ens han recordat que són els hereus, els dignes i infames hereus d'aquells que, com ells, d'amagat, durant la nit, segaren vides. Ara, entre el dissabte i el diumenge de la setmana passada el Bosc de la Memòria ha esta víctima d'un nou ultratge i d'una nova infàmia.

Per què no ens deixeu descansar? Per què no els deixeu descansar en pau?

La resposta és clara i contundent: els arbres, tots nosaltres, els recordem les seves misèries i les seves vergonyes, els recordem que hem guanyat la guerra del temps i de la raó amb les millors armes, amb les armes que ens deixaren com herència tots els homes i dones presents en aquests arbres: la paraula, la tolerància, el respecte i la llibertat.

Avui, aquí, volem dir ben fort i ben clar:
Ja està bé! No ens feis gens de por! Ja que no els respectàreu en vida, respectau-los en la mort! Prou d'atemptats al Bosc de la Memòria!

Per això, avui i aquí, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria volem fer públic aquest Manifest:

  1. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria condemnem públicament i enèrgicament el darrer atemptat contra la memòria dels nostres éssers estimats.
  2. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria exigim a l'Ajuntament de Calvià que respecti i faci respectar el Bosc i la Memòria de totes aquelles persones que hi han trobat descans.
  3. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria exigim a l'Ajuntament de Calvià que adopti totes les mesures de seguretat necessàries per protegir dels intolerants tots els homes i dones que, representats per aquests arbres, ja són veïns i veïnes tots ells d'aquest Municipi.
  4. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria exigim a l'Ajuntament de Calvià que encapçali una investigació que determini els autors de les malifetes contra el Bosc i exerceixi contra ells les accions legals pertinents.
  5. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria demanam la comprensió i la solidaritat de totes les persones que empren aquest espai per passejar. Per favor, no l'embruteu!
  6. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria tornam a demanar a l'Ajuntament de Calvià que instal·li en aquest lloc un cartell informatiu, en diversos idiomes, en què s'expliqui què és i què significa aquest espai.
  7. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria tornam a demanar a l'Ajuntament de Calvià que delimit l'espai del Bosc amb una tanca, que hi col·loqui bancs per descansar i que faci petits camins per entre els arbres.
  8. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els familiars i els amics del Bosc de la Memòria exigim que l'Ajuntament de Calvià, les altres institucions illenques i tots els partits polítics, sense excepcions, condemnin de manera clara, rotunda i inequívoca els atemptats del Bosc de la Memòria així com el cop d'estat de Franco i la repressió feixista. Només d'aquesta manera els intolerants comprendran que estan aïllats i que cap organització els dóna el suport que ells es pensen tenir.
  9. Tots nosaltres proclamem públicament que continuarem treballant per recuperar l'honor, la memòria, la dignitat i el cos dels nostres éssers estimats."

    Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca
    Bosc de la Memòria, 27 de gener de 2007.

    D'altres enllaços interessants:

DENIP-2007: Pau 10 - Pobresa 0

CIL | 26 Gener, 2007 17:47 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Drets Humans de Mallorca organitza la D.E.N.I.P. - Diada Escolar de la No-violència i la Pau dimarts dia 30 de gener, al recinte de ses Voltes, a Palma.

Com des de fa dècades, commemora d’aquesta manera la mort, aquest mateix dia de l’any 1948, del pacifista Mahatma Gandhi, amb una sèrie d’activitats a les escoles i grups infantils de Mallorca; per tal que els infants s’eduquin en el compromís de lluitar per la Pau i d’educar-se en i per a la Pau.

L’associació Drets Humans de Mallorca, creada l’any 1974, ajuda mestres i persones dedicades a l’educació infantil a transmetre el missatge pacifista i a educar per a la Pau, preparant materials senzills i suggerint possibilitats pedagògiques i celebratives.

Cada any, segons les circumstàncies, fixa un lema novedós, per il•lusionar la gent a manifestar la Pau a l’interior dels Centres educatius, com també a l’exterior, als pobles i a ciutats de Mallorca. D’aquesta manera dimarts 30 de gener de 2.007 proclamen junts amb veu forta el lema d’enguany per a la Pau i la No-violència, que és aquest:

“ PAU 10 – POBRESA 0 ”

Dimarts 30 de gener de 2007 a les 10 hores, es concentren a la Plaça d’Espanya de Palma, amb totes les banderes, murals, pancartes i els motius elaborats, a fi de dur-los alçats i ben vistosos pels carrers de Ciutat.

Aquesta Passejada Festiva de les Banderes de la Pau està destinada als nins i nines de 5è i 6è de Primària i 1r d’ESO. Són els àmbits en què Drets Humans de Mallorca treballa des de fa anys, juntament amb educadores i educadors: tot el que fa referència a l’educació per a la Pau i la No-violència.

Si es necessiten aclariments o més informació, es pot telefonar a Bernat Vicens al 629620102 o a la Coordinadora de la Diada, Carme Nicolau, al 636863486.

Més informacions a:

Som una nació i tenim el dret de decidir

CIL | 16 Gener, 2007 19:12 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Em plau ben molt d'assistir dilluns, dia 15 de gener, a la seu del CIEMEN -Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions-

En un local espaiós, situat al carrer de Rocafort, a Barcelona, se celebra cada quinze dies l'Assemblea de la Plataforma pel Dret de Decidir.
És una agrupació de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu dels Països Catalans, que es crea al final del 2005 amb l'objectiu principal de fer una gran manifestació sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir" per reclamar que, com a nació, el poble català ha de poder decidir el seu futur lliurement i que per tant s'ha de respectar l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, conegut també com l'Estatut de Miravet.

En aquesta ocasió hi participen representants de més d'una trentena d'entitats.
Entre aquestes, hi figura la mallorquina Picalsud -Pobles i Cultures del Sud-, a la qual represent.

Hi són presents personatges de la societat civil catalana, com la coneguda portaveu de la Plataforma i secretària del CIEMEN, Mònica Sabata que, juntament amb Oriol Munné, -advocat i consultor d'empreses adscrit a Economistes pel NO al Tractat per a una Constitució Europea- hi duu la batuta, o Enric Fontanals -membre del col·lectiu Gent de la Terra- que també hi intervé força.

També hi són presents d'altres personatges de la societat civil catalana, com és el cas de Carles Castellanos -refundador de l'MDT i creador d'iniciatives com Pau Vila. Centre de Recerca i de Documentació de les Terres de Llengua Catalana.
O el sabadellenc Enric Espinós, o l'imparable professor de Dret Constitucional i escriptor Héctor López Bofill, o l'historiador i escriptor Oriol Junqueras... I tants d'altres...

En total, 30 homes i 5 dones que ens reunim per tractar assumptes tan diversos com els que tenen a veure amb

  • - la valoració de l'assemblea extraordinària realitzada un mes enrere,
  • - la situació actual del Secretariat de la Plataforma,
  • - la campanya per una petició popular per a la transferència als Parlaments dels Països Catalans de la competència de celebració de referèndums,
  • - la campanya per la sobirania fiscal,
  • - l'aniversari de la manifestació del 18 de febrer,
  • - la situació al País Basc i
  • - precs i preguntes

A punt de celebrarse el 40è aniversari de la mort d'Aureli M. Escarré -L'Abat d'un poble, com el defineix Jordi Vila-Abadal al llibre publicat per Editorial Mediterrània, SL l'any 1998-, pentura no es pot trobar cap altre indret millor des d'on reprendre amb força una iniciativa que respon, sens dubte, al llegat més genuí de l'Abat de Montserrat:

Som una nació i tenim el dret de decidir.

Terminantment prohibit de manifestar-se a Palma per la nostra cultura popular

CIL | 13 Gener, 2007 23:35 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Amb una pancarta que diu Per la nostra cultura popular, membres de l'Obra Cultural Balear i d'altres entitats desitjoses de participar en la desfilada organitzada per l'Ajuntament de Palma, amb la finalitat d'iniciar la celebració de les festes patronals de la Ciutat, en honor de Sant Sebastià, divendres 13 de gener de 2007, no ho poden fer perquè la Policia local rep ordres directes de la batlessa de Palma perquè ho impedeixin.

No n'és molt nombrosa l'assistència. Porten, emperò, gegants, algunes mostres del bestiari autòcton representat per un porc negre mallorquí o un voltor de la serra de Tramuntana, caparrots de personatges diversos, música del país, dimonis grans i petits... encapçalats per una pancarta que es limita a manifestar públicament Per la nostra cultura popular

Molta de la gent que assisteix a l'acte, tenen la impressió -segons es veu empesa a manifestar espontàniament- que s'està tornant al temps del franquisme, quan les manifestacions culturals pacífiques més pròpies d'aquesta terra i d'aquesta ciutat no poden expressar-se lliurement pels carrers i places de Palma, d'ordre governamental. Hi són totalment prohibides des de Madrid!

Com s'apressa a manifestar el conegut activista cultural mallorquí Miquel Ferretjans, en aquesta ocasió, en el marc de la celebració de les festes patronals de la ciutat de Palma, és d'ordre directa de la mateixa senyora batlessa de Palma, Catalina Cirer, que són dissolts com a perillosos per la Policia local, amb l'ajut de la Policia espanyola, els símbols del mallorquinisme que representen dimonis, bestiari, gegants, caparrots, grallers, xeremiers, etc.

Es veu que la Llei de cultura popular aprovada pel Parlament de les Illes Balears, la primera que s'hi aprova l'any 2002 durant el Pacte de Progrés, no solament roman arxivada com a paper banyat que no serveix per a res, sinó que deixa de ser aplicada per aquelles institucions públiques illenques que són precisament les encarregades de complir-la i fer-la complir (o de derogar-la al mateix Parlament!).

No solament se'n fot d'aquesta llei l'Ajuntament de Palma; també la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears que no la té en compte per a res. I, sobretot, el Consell de Mallorca que, tenint les competències en aquesta matèria, en lloc de girar-hi la ullada, hi dóna totalment l'esquena... S'hi mostra del tot incompetent

La Real, conjunt històric mereixedor del grau més alt de protecció

CIL | 11 Gener, 2007 12:21 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

A mida que s'acosten les festes patronals de Palma, i tot allò que envolta enguany el dia de Sant Sebastià, la Plataforma Salvem la Real es mostra ben activa. Comença bé l'any!
Per divendres, dia 12 de gener, a les 21:30 hores, al Monestir de la Real té previst realitzar un acte públic amb la presència d'un professor insigne de la Universitat d'Extremadura, a Càceres, el Dr. Antonio J. Campesino Fernández, vicepresident del Comitè Nacional Espanyol d'ICOMOS i catedràtic d'anàlisi urbana i regional del Departament de Geogragia i Ordenació del Territori.

És la persona que -en nom del Comitè Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Sitis- va signar l'Informe de l'UNESCO favorable a la declaració de conjunt històric de tot l'entorn del Monestir de la Real.

Es tracta d'un informe que, després de plantejar l'estat de la qüestió, assenyala la construcció del macrohospital de Son Espases i el segon cinturó d'autopista com a autèntiques amenaces per al patrimoni; esmenta al·legacions professionals presentades pel Prior del Monestir, enginyers agrònoms, catedràtics i doctors en història de l'art; al·ludeix a la doctrina internacional sobre patrimoni històric; i trau algunes conclusions que porten a proposar que “el monestir de Santa Maria la Real de Palma, indissoluble de tots els seus elements patrimonials i dels seus obligats entorns de protecció, ha de superar el criteri de declaració de BIC, amb categoria de Monument, i ha d'obtenir la declaració de CONJUNT HISTÒRIC, d'acord amb la normativa de la Llei de patrimoni històric espanyol que entén com a conjunt històric: l'agrupament de béns immobles que formen una unitat d'assentament, contínua o dispersa, condicionada per una estructura física representativa de l'evolució d'una comunitat humana, pel fet de ser testimoni de la seva cultura o constituir un valor d'ús i gaudi per a la col·lectivitat”.

A la trobada programada a la Real el doctor Antonio J. Campesino Fernández hi explicarà tot el que envolta el tema, i aclarirà per quins motius declarà, signant a l'Informe de l'UNESCO, que no s'hi han de permetre construccions ni afegits al seu entorn.

La Plataforma Salvem la Real, en agrair l'assistència a la taula rodona, convida tothom a assaborir les especialitat culinàries que s'hi oferiran ben cordialment, un cop acabada aqusta exposició informativa tan interessant.

D'altres referències a La Real:

Vius i ungles, amb Air Plus Comet i Spanair

CIL | 12 Desembre, 2006 10:17 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

A més d'incompetents, són uns grans lladres... de maletes, com a mínim!
Segons se'm diu, víctima recent, acostumen a perdre'n entre dotze i quinze, en cada vol de Madrid al Perú! I es queden tan tranquils!

Pretenen indemnitzar-te amb 500 euros la pèrdua definitiva d'una maleta que has valorat en 12.000!
I no els hi cau la cara, de vergonya, amb aquesta oferta tan impresentable!
Ni tan sols t'arriben a pagar telefonades, faxos, mòbils, correus, trajectes, esperes, taxis, cridòries, potadetes, rabietes... que et fan fer.

No arriben ni a proposar-te el retorn dels 1.800 euros que has pagat, per un viatge totalment estèril.
Què hi fas en un país andí durant tota una mesada, si no t'arriben mai les teves pertinences, amb què fas comptes fer-hi feines que pus mai més no tornaràs a poder fer!
Se'n renten bé les mans, d'aquesta malifeta.
S'han cobrat mesos abans el teu passatge... i, a damunt, ara els arriba algun negoci més amb qualque companyia!

A mi, persona maltractada per Air Plus Comet i Spanair en un vol transoceànic lamentable, em sembla una conducta empresarial tan repugnant que em provoca fortes vomiteres!
Ja ho sé, no som ningú capaç d'aconseguir-ho.
Però vull dir públicament que no es mereixen, i reclam públicament que se'ls retiri, l'autorització d'organismes oficials europeus per a vols aeris d'aquesta envergadura.
He vist ben a les clares que no en saben. O que no poden o no volen fer-ho bé.

Ni tan sols s'hi veu un mínim de respecte cap a la clientela que s'hi atansa... que, des d'ara mateix, m'encantaria comprovar que va minvant, d'una manera ben considerable.
Si més no, per evitar que en el futur una altra gent arribi a caure en aquest mateix parany.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca.

«Anterior   1 2 3 ... 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 ... 23 24 25  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb