p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Son Bielí, a Búger

CIL | 25 Abril, 2007 10:21 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Amb l'artista i compositor atípic, Antoni Caimari Alomar, president de la Fundació ACA, que té la seu a la finca de Son Bielí, vila mallorquina de Búger, m'uneixen vincles d'amistat des de fa temps.

Sobretot, des que un 8 de maig de l'any 2000 enllestia la composició musical que duu per títol ”Música camítica”, la interpretava al magnífic piano de Son Bielí, l'enregistrava en un CD i me'n passava una còpia -que guard com un autèntic i valuosíssim tresor artístic-.

”Música camítica”, una peça pianística que vol retre homenatge al Continent Africà -s'hi utilitzen únicament les tecles negres de l'instrument musical per excel·lència-, va dedicada al guineà Andreu Buele i a l'arianyera Maria del Carme, mumpare i ma mare, q.e.p.d.

La primera interpretació pública es fa a la Sala del Piano de la Fundació ACA, a Son Bielí, Búger, un divendres, el 28 de juny de 2002, a les 21:00 hores, pocs dies abans de la celebració de la Festa i Fira des Jai.

Em resulta particularment emotiva i intensament emocionant la interpretació que en fa Antoni Caimari, davant d'un públic que omple a vessar el recinte de Son Bielí.

El mes de novembre d'aquell mateix any, la mateixa peça figura al programa del XXIII Encontre Internacional de Compositors que es realitza al Teatre Municipal de Palma, organitzat per la Fundació ACA.

Se'n torna a repetir la interpretació en un altre concert que l'associació Per amor a l'art organitza a l'Auditori d'Alcúdia, amb la col·laboració de l'Ajuntament alcudienc.

Avui, 25 d'abril de 2007, convidat per Antoni Caimari Alomar, em torn a fer present a Son Bielí...

Búger captiva la gent que hi va... I la música que es crea a Son Bielí atrau i concentra grans dosis d'energia positiva... gràcies a l'artista i compositor atípic!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

La nostra mort alegrarà bisbes

CIL | 17 Abril, 2007 17:04 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Alegra veure persones que mai no afluixen en el seu intent per aconseguir allò que es proposen. Sigui en l'àmbit que sia. Fa pocs dies, llegint el Diari de Balears, alegra veure i llegir la carta al director que signa el bon company Agustí Serra Soler, secretari de SABAL -Secularitzats Associats de Balears-.

Si encara queda alguna persona caparruda en aquest món, s'ha de reconèixer que n'Agustí n'és una. No afluixa, ni amolla, ni s'arronsa, ni s'arrufa, ni s'acoquina per res. Es veu ben a les clares amb l'escrit que publica i que porta el títol “La pensió de jubilació dels sacerdots secularitzats”.

Reflecteix una opinió a tenir present, en relació amb un col·lectiu tan singular com el que representen i integren aquelles persones, -altre temps actives en l'àmbit eclesiàstic, religioses o capellans-, que un bon dia opten per secularitzar-se. Queda ben reflectida en la carta al director que reprodueix el Diari de Balears de dilluns, dia 16 d'abril de 2006.

L'any passat una nodrida representació d'aquestes entitats que aglutinen el col·lectiu esmentat mantenen contactes amb estaments diversos, a Mallorca, en altres indrets dels Països Catalans i arreu de l'estat espanyol.

Una d'aquestes trobades es duu a terme al Congrés dels Diputats, amb representants de gairebé tots els grups parlamentaris, que mostren la seva disponibilitat a tractar l'assumpte que els presenta la Federació Estatal de Secularitzats -FES-: una solució justa per a les pensions de jubilació! Que paguin el capital cost de la seguretat social els qui no la pagaren quan pertocava -els bisbes-!

Ha transcorregut un any, d'aleshores ençà, i sembla que la situació no ha variat gaire.

No és d'estranyar, doncs, que n'Agustí hagi volgut pegat un crit d'alerta, s'hagi volgut queixar i hagi denunciat la postura d'aquells bisbes que, en lloc de facilitar les coses, “posen estelles a les rodes”.

A prop de complir els 70 anys, pensa i creu que “la nostra mort serà una gran alegria per als senyors bisbes”.

Salut i assistència social sanitària, un acte sectorial del PP

CIL | 11 Abril, 2007 11:38 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Tenc un amic que té una filla menor de 18 anys, amb un grau de minusvalidesa superior al 70 %. Li han hagut de trasplantar un òrgan vital. El meu amic ha de fer front a una despesa farmacèutica anual considerable. El sistema de Seguretat Social només li'n cobreix el 40%.

Aquest amic meu ja fa anys que demana ajuts públics a les administracions públiques illenques. No obté cap casta de resposta mínimament satisfactòria. Es limiten a informar-lo que no es contempla legalment aquesta possibilitat i que donen el tema per tancat.

Aquest amic meu sap molt bé que en altres comunitats autònomes en donen, d'ajudes, per conceptes semblants. Per exemple, la Generalitat Valenciana garanteix el finançament gratuït per a tots els productes inclosos en la prestació farmacèutica als malalts menors de 18 anys amb discapacitat diagnosticada amb un grau igual o superior al 33 %.

Quasi res: finançament gratuït de totes les despeses farmacèutiques i tècniques!
No deixa de ser una gran ajuda per a les famílies afectades!

Aquest amic meu, fa unes poquees setmanes, decideix tornar a enviar la mateixa sol·licitud.
De manera insòlita i sorprenent (!), en pocs dies, li telefonen des de la Conselleria de Salut. L'informen que es té en compte la seva proposta i que s’ha encarregat un estudi per estudiar-ne la viabilitat.

Aquest amic meu sap molt bé que l’estudi en concret ja està fet. Entén que ara simplement cal esperar que la proposta s’enviï al Parlament i veure que hi sigui aprovada...

Fa pocs dies, aquest amic meu rep la telefonada d'una persona que s'identifica com a voluntària del PP.
Se'l convida a assistir a un acte convocat pel PP, però no li fa gens ni mica de cas.

Pocs dies després, aquest amic meu rep per correu electrònic una altra invitació del @pp.es. perquè assisteixi a aquell mateix acte.
No se'n pot avenir! Redactat en uns termes que li resulten totalment escandalosos i amb una signatura que li resulta totalment estranya, me'n passa el text:

“El Partit Popular de les Illes Balears té previst celebrar dia 12 d'abril un acte sectorial dedicat a la salut i a l'assistència social sanitària... Li agrairem que a més de vostè com a persona afectada, familiar o representant institucional o de l'associació, ens acompanyi qui vostè consideri oportú, per donar-nos la visió d'una temàtica tan important com és la de la salut i l'àmbit sociosanitari en el futur de les nostres illes. El lloc de celebració és la nova residència per a persones majors de Marratxí, situada al carrer Carbonell s/n a les 17:30 hores... Li pregam que ens confirmi l'assistència per fax o per telèfon...”

Signa el missatge, Rosa Estaràs Ferragut, Vicesecretaria Regional, Presidenta de la Mesa Sectorial Partit Popular de les Illes Balears

La pregunta que tot d'una ve al cap del meu amic és aquesta:

¿D'on dimonis s'ha tret el Partit Popular que som una “persona afectada”, si no és de la base de dades de l'Administració pública on ha sol·licitat ajuts públics per a la seva filla discapacitada?

¿I la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, que ja no val per a l'Administració autonòmica de les Illes Balears?

Com que aquest amic meu creu que la seva proposta ha de beneficiar tota la societat de les Illes Balears, vol fer-la arribar també a la resta de partits que concorren a les eleccions.

Pretén que, sigui quin sigui el partit que governi, la seva proposta sigui tinguda en compte i duita a la pràctica.

Vol que la legislació de les Illes Balears sigui adaptada i es mostri a favor de la gratuïtat de la despesa farmacèutica i d’altres despeses que es derivin de la condició de discapacitats crònics.

Ben al marge d'aquest acte sectorial sobre salut i assistència social sanitària que el PP organitza dijous, dia 12 d'abril de 2007, al terme municipal de Marratxí...

Detenció i empresonament de Núria Pòrtulas, lluitadora gironina

CIL | 01 Abril, 2007 18:26 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El cas de Núria Pòrtulas és un dels que sacseja les consciències democràtiques més fondes de la gent que, des dels Països Catalans estant, comprova una vegada més els efectes perniciosos i nefasts d'unes lleis espanyoles com són ara les que limiten i conculquen els drets humans més elementals: el cas de la llei antiterrorista esdevé paradigmàtic.

El 9 de maig de 2007, a través del Diari Electrònic Independent hom pot assabentar-se que el jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo, ha aixecat el secret de sumari del cas de Núria Pòrtulas, la noia de Sarrià de Ter empresonada des de fa tres mesos per suposats vincles amb grups anarquistes.

Això ha de permetre que Núria torni a declarar davant del jutge.

Casualment, el mateix dia la diputada d'Esquerra per Girona, Laia Cañigueral, porta el cas de Núria Pòrtulas al Congrés dels Diputats amb una pregunta a la sessió de control del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.

La intervenció de Cañigueral trasllada la preocupació d'Esquerra per l'estat de la noia de Sarrià de Ter i denuncia que és un cas desproporcionat, ja que "s'ha perdut el sentit comú, perquè s'està tractant Núria Pòrtulas de la mateixa manera que si es tractés d'un perillós terrorista amb delictes de sang.

La intervenció de la diputada de les JERC a Madrid segueix el que ja indicava la moció presentada el passat mes de març pel grup municipal d'Esquerra a Girona.

Núria Pòstulas és una jove de 27 anys d'edat, educadora social, de Sarrià de Ter, al Gironès.
El 7 de febrer de 2007 és detenguda a la casa ocupada El Rusc del Pont Major de Girona, enmig d'un impressionant desplegament policial a càrrec dels Mossos d'Esquadra que hi comissen propaganda anarquista.
D'aleshores ençà, Núria Pòstulas, es troba en presó preventiva a Soto del Real, Madrid, acusada de col·laboració o pertinença a organització terrorista, pel fet de tenir una ideologia anarquista.
No se li torna a prendre declaració ni s'hi aixeca el secret del sumari. Rep la visita, un cop a la setmana, de la seva família, amb qui pot tenir un primer cara a cara de dues hores. Està cansada i l'aguanta el suport que té de la gent de l'exterior... ella és d'aquelles persones que ha fet campanyes de suport a altres presos per terrorisme, ha seguit altres casos, i ara es veu a si mateixa en aquesta situació..., ben conscient que tot és un muntatge...

Segons la seva família, el seu advocat, els amics i coneguts, Núria no ha comès cap delicte que permeti incriminar-la, no hi ha proves contra ella. No ha comès cap delicte.
Diuen que ho sap la policia catalana; que ho saben el conseller i el director general d'Interior, Joan Saura i Joan Boada; que ho sap l'Audiència nacional espanyola.
Però que la mantenen segrestada perquè encarna tot allò que temen: el pensament lliure, la utopia d'un món sense elits privilegiades i la defensa del dret a l'autodeterminació de tots els pobles de la Terra.

Des que és detenguda pels Mossos d'Esquadra i se li aplica la llei antiterrorista, roman empresonada a Madrid i se l'acusa de col·laboració amb banda armada.
Quan es pregunta a quina banda armada, el director general d'Interior parla de l'anarquisme extremista organitzat!

A Núria Pòrtulas li ha tocat viure en la seva pell els efectes d'una llei que conculca els drets humans més elementals i que permet d'incomunicar-la durant cinc dies i tenir-la a mercè de tota mena de possibles vexacions i mals tractes, sense càmeres que filmin els interrogatoris i sense possibilitat d'assistència lletrada o de fer una simple telefonada.

Roman sotmesa a una barbaritat legal, una aberració jurídica creada pel PSOE i aprovada amb els vots del PP, PSC i CIU, pares d'aquesta criatura parida de manera tan legal.

Núria es converteix així en un ser humà, per un temps, literalment despullat de drets i sense la més mínima possibilitat de contactar amb l'exterior.

Només té un problema: és catalana i, a més a més, desafecta a Espanya!

Els seus pares no se n'escapen, tampoc. Té uns pares que igualment han estat víctimes de la brutalitat policíaca: un altre escamot dels Mossos d'Esquadra es desplacen a la casa dels pares de Núria a Sarrià i hi requisen dos ordinadors del seu germà i material de la detenguda.
S'hi presenten de matinada i, tractant-los com si fossin delinqüents, hi fan un escorcoll que no dóna cap resultat.

Davant d'un cas tan flagrant com aquest, personalitats polítiques, socials i culturals de les comarques gironines, tot i els diferents matisos de fons, demanen que es resolgui de pressa un cas tan lamentable.
Per a la majoria de les persones consultades, la situació és un escàndol: no es consideren prou clares ni fonamentades les proves que la incriminen.

Ajuntaments, partits polítics, col·lectius i particulars expressen el seu suport a la jove, ja sigui a través de mocions als consistoris, per carta, per correu electrònic, mitjançant videos, en les concentracions, amb la signatura d'escrits de suport, o amb Manifests com el que fa públic la C G T.

Persones i webs relacionades:

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb