p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Solidaritat mallorquina amb el poble libanès i palestí

CIL | 22 Juliol, 2006 22:14 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Quan, com, amb què s'atura la mà assassina d'Israel contra el poble palestí i libanès!
És la pregunta que molta de gent es formula arreu dels Països Catalans, davant els atacs i l'ocupació militars ordenats pel govern d'Israel aquest estiu de 2006.

Quan, com, amb què s'atura la complicitat manifesta dels Estats Units, la passivitat manifesta de la Unió Europea, i l'ambigüitat manifesta del govern espanyol, davant d'aquest monstruosa mostra de crueltat sense límits!

A banda de compartir la mateixa Mar Mediterrània, -Líban, Palestina i els Països Catalans- compartim uns mateixos desitjos de pau i prosperitat.
També anam plegats, com qui diu de bracet, a la recerca de nous camins que ens condueixin cap a la plena capacitat d'exercir tots i cadascun dels drets polítics inherents a qualsevol poble del planeta Terra.

L'Estat d'Israel té dret a ser respectat i protegit. Sens dubte.
La resta d'estats de la regió també.
No menys respecte es mereixen aquelles altres nacions sense estat que s'afanyen des de fa segles a tenir-ne el propi.

És el cas de la nació catalana, dels Països Catalans! Com n'hi ha d'altres a Europa.

El nombre creixent de persones mortes i ferides al Líban i a la Franja de Gaza -civils, dones, infants- colpeja les consciències cíviques d'aquella part del món que aspira a viure en pau i democràcia.

Què pot passar al poble sahrauí, per exemple, si es produeix un semblant deixondiment del Marroc?

Un cop més, l'imperialisme nordamericà en fa de les seves d'una manera impune, donant suport explícit a l'agressió israeliana contra el Líban i Palestina.

Si més no, s'han de qualificar de sàdiques, cíniques i monstruoses les intervencions militars impulsades pel govern israelià, amb el pretext d'exigir la devolució immediata d'uns soldats israelians que han estat segrestats, després que el mateix Israel s'ha dedicat durant dècades a escampar la mort i la destrucció arreu de Palestina!

La màquina mortífera i assassina de l'exèrcit israelià s'ha d'aturar, com més aviat millor.
No hi valen més excuses, ni explicacions, ni arguments, ni proves.
S'ha d'aturar l'acció vandàlica i destructora de l'exèrcit d'Israel. Com sigui. Però ràpid i prest.

Com es reclama des d'instàncies, organismes, associacions i entitats defensores dels drets humans, les tropes israelianes s'han de retirar del Líban i la franja de Gaza.
De manera immediata i sense cap casta d'ajornament!

Hi està en joc la credibilitat democràtica del món occidental, com també la valoració positiva d'una legalitat i una justícia internacionals que hi queden força mal parades.

Mentre això no succeeixi, mentre l'exèrcit israelià ocupi, bombardegi, maltracti i destrossi el Líban i la Franja de Gaza, al passeig del Born de Palma hi és convocada la ciutadania que vulgui rebutjar-ho públicament, convocada per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, cada dijous, a les 20 hores.


Primera concentració a favor del poble libanès i palestí,
al passeig del Born, de Palma

(Foto: Picalsud)

Palestina, bombes i eufemismes

CIL | 17 Juliol, 2006 16:10 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Vet ací la reproducció íntegra d’un ben sucós escrit de Pep Suàrez que, com gairebé sempre, encerta en la millor manera d’expressar allò que dicten mentalitats progressistes, esquerranes, republicanes en un territori qualsevol dels Països Catalans –banyats per les mateixes aigües que conformen platges semblants en territoris palestins-.

S’hi convida a participar en la concentració cívica de suport al poble palestí, a Palma, dijous dia 20 de juliol, a les 20 hores, a la Plaça de les Tortugues.


Cartell convidant a la concentració cívica
a favor del poble palestí, a Palma

(Foto: Picalsud)

Si, com diuen, la primera víctima de tota guerra és la veritat, els eufemismes vénen a ser com aquest tipus d'armes que, definides com de baixa “intensitat”, acaben resultant de letal eficàcia.
L'últim atac israelià sobre Gaza, d'una brutalitat gairebé sense precedents i iniciat el passat 28 de juny (anomenat amb cruel sarcasme “Pluja d'Estiu”), ha estat justificat pels agressors, amb ressò en gairebé tots els mitjans, com la resposta a “l'assassinat” de dos soldats hebreus i el “segrest” d'un altre.
Assassinat? Segrest? Per ventura els militars es trobaven pacíficament en les seves cases i van ser atacats al sortir a comprar el pa? No és més cert que aquests soldats es trobaven realitzant missions agressives, com part d'un exèrcit d'ocupació?

A part que aquestes morts i la captura del presoner suposin, una vegada més, una excusa per a ocultar altres fins menys confessables, la pròpia terminologia dels mitjans de comunicació sofreix un gir molt cridaner, al relatar la mort de les desenes de víctimes innocents entre la població civil palestina.
“Una bomba israeliana de 250 quilos mata a un matrimoni i set dels seus fills en Gaza” (titular en portada del diari espanyol de major tiratge, 13-07-2006)
De manera literal, l'enunciat assenyala a l'arma com subjecte de l'acció que “mata” a nou persones.
Aquest mateix titular podria descriure l'explosió accidental, de tràgiques conseqüències, d'una bomba abandonada, posem per cas.
Però aquí, referint-se a un atac bèl•lic premeditat, no figura en titulars qui va llançar la bomba, ni es qualifica l'acte com assassinat, ni de bon tros apunta als qui van ordenar l'acció.
Subliminarment, aquest crim ens ho presenten amb sordina.

Exemples com aquests els veiem diàriament en els mitjans de comunicació.
La doble rasadora, la doble moral, la llei de l'embut, o com se li vulgui dir, adoben i filtren permanentment les notícies, especialment les que arriben de Palestina.
Se'ns ofereix un conflicte entre dos grups, en el qual les accions d'uns (“ofensiva”) apareixen com resposta a les dels altres (“terrorisme”), en un plànol hipotètic d'acció-reacció.
Un permanent exercici d'adulteració de conceptes que intenta dissimular, no solament una situació de brutal desequilibri de força entre les parts sinó, a més i principalment, la pròpia essència del conflicte i font inesgotable del mateix:
l'ocupació militar del territori palestí, des de fa quaranta anys, per part d'una potència estrangera, l'anul•lació dels drets individuals i col•lectius, el robatori dels seus recursos, el verí dels assentaments de colons israelians, el mur de la vergonya, la destrucció de les més essencials infrastructures i la misèria de la vida quotidiana en Palestina.
I l'assassinat (“selectiu”, o no) dels seus habitants.

L'últim “pecat” dels palestins ha estat votar a Hamás.
Davant això, els paladins de la democràcia occidental opten per asfixiar econòmica i políticament al govern palestí sortit de les urnes.
Veuen com allò més normal que Israel segresti (aquesta vegada, parlant amb propietat) als seus ministres i diputats, en un autèntic cop d'estat exterior.
S'esquincen les vestidures reclamant l'alliberament del soldat presoner, oblidant que 9.400 palestins, la majoria civils, molts d'ells adolescents (almenys 120 dones i 330 menors de 18 anys), es podreixen en 28 presons israelianes.
Poc sembla importar-los als solanas, moratinos i altres peons del criminal Bush, que Israel, a més, hagi convertit els territoris ocupats en un immens camp de concentració on, violant tots els convenis internacionals sobre drets de la població civil, mati impunement homes, dones i infants; utilitzi el terror, massivament, amb mètodes sàdics (“que ningú no dormi en Gaza…”), i situï a centenars de milers de persones a la vora de la catàstrofe, per fam, sequera i destrucció.
I que la humiliació expandeixi sense fi l'espiral de l'odi.

Sospitosament, en molts mitjans apareix el conflicte d'Orient Pròxim com el món al revés:
els assassins reben tot tipus d'ajudes mediàtiques: silencis, eufemismes i complicitats.
Exhibeixen les seves sofisticades màquines de matar, i els seus crims arriben reduïts a números que, per repetitius, apareixen com allò una mica llunyà i confús.
Per contra, les seves víctimes, en la seva majoria civils innocents, quan no són oblidades, són doblement agredides, a l'assenyalar-les amb freqüència, subliminarment o no, com culpables del seu destí.
Molts mitjans de comunicació diuen perseguir l'objectivitat.
Però encara que això fos cert, i ni de bon tros ho és, no haurien de confondre l'objectivitat amb la neutralitat.
Perquè davant el crim, l'equidistància, la neutralitat o l'absentisme són actituds igualment còmplices.

En el moment d'escriure aquestes línies, també el Líban està sent atacat per Israel, assetjat i bombardejat per terra, mar i aire, amb l'aval dels poderosos del G-8 i l'absentisme de l'ONU i de la UE.
Es multipliquen les raons per a exigir urgentment el cessament de l'agressió i de l'ocupació, l'alliberament de tots els presoners, i les bases per a una pau justa i permanent en la zona. Pep Juárez, juliol de 2006.

La Mallorca solidària amb el poble palestí

CIL | 12 Juliol, 2006 21:50 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

En solidaritat amb el poble palestí, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social convoca a una concentració a la plaça de les Tortugues de Palma, dijous dia 20 de juliol, a les 20:00 hores.

S'hi vol rebutjar l'ocupació militar israeliana que destrueix edificis, territoris i vides humanes, de persones que es veuen forçades a haver de malviure atemorides durant les vint-i-quatre hores del dia.

S'hi vol dir cridar ben fort: Prou d'assassinats i destruccions massives!

S'hi vol dir NO al silenci còmplice de la Unió Europea.

S'hi espera i reclama el suport de la ciutadania mallorquina!

Tornem-hi, torna-hi, a la parada de les cebes: la República

CIL | 02 Juliol, 2006 21:40 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Enguany ha estat gros, a Mallorca.
Setanta-cinc anys després de la proclamació de la República, la memòria i el record continuen ben vivents en redols cada cop més amplis de la societat mallorquina.

A les nombrosíssimes mostres d'activitats realitzades a gairebé tots els municipis de l'illa, cal afegir-n'hi un altre més recent, realitzat a Pollença, amb l'ajut d'ERC, EU-EV, PSM i la Caixa de Resistència Republicana.

La notícia ens arriba, mentre a Sineu s'hi desplega una Assemblea de Militants d'Esquerra Republicana que donen suport unànime a la proposta que hi fa l'Executiva d'aquest partit d'establir converses amb altres partits en vistes a fer una coalició pre-electoral per a les eleccions autonòmiques de 2007 a Mallorca, sempre que es garanteixi un programa amb els objectius polítics establerts al darrer Congrés, i que la participació i representació amb els altres partits sigui en termes d'igualtat a tots els efectes....

S'hi barreja, doncs, l'altra notícia que fa referència a la publicació recent d'un llibre que duu per títol ARTesania a les presons feixistes, un recull de dibuixos, artesania, documents, fotografies... fets pels presoners pollencins a les presons i camps de concentració feixistes (1936...)

Un llibre de més de cent pàgines, elaborat gràcies a la feina i col·laboració desinteressada de molta de gent.
Sobretot, gràcies a les aportacions fetes pels vertaders protagonistes, els republicans supervivents i els familiars dels presoners que han cedit alguna cosa més que objectes -com s'hi diu a l'escrit de cloenda Tornar a ser-.

També s'hi recorda que la “transició espanyola seguirà incompleta mentre no es faci almenys la justícia històrica de recordar què va passar aquells anys”.


Fotografia que apareix a la pàgina 16 del llibre:
Reunió a la Cala S. Vicenç, d'Esquerra Republicana,
per celebrar l'acta de diputat de Francesc Carreres Reura

(Fotografia realitzada per Guillem Bestard,
cedida per Llorenç Cortès Cànaves Bibi)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb