Durant l'assemblea de la Plataforma ‘Pel dret de decidir’ (06/03/06), es va tractar la demanda feta per les companyes i els companys de Ràdio 4.
Se n’ha enviat la informació a totes les entitats adherides, entre les quals es troba l’Associació Picalsud, i s’anima a totes les que hi estiguin d'acord a adherir-s'hi i reivindicar així la ràdio pública en català:
”La Societat Espanyola de Participacions Industrials, SEPI, d’acord amb la Direcció General de Ràdio Televisió Espanyola, ha anunciat el tancament de Ràdio 4.
La directora general Carmen Caffarel, ha fet servir una doble argumentació per justificar la decisió: baixa audiència i pressupost molt alt.
Cap de les dues afirmacions és sostenible.
Baixa audiència:
Afirma la Directora General que tenim 8.500 oïdors. Les dades són certes si acceptem els resultats del darrer Estudi General de Mitjans, “EGM”.
Això no obstant, des de fa molts anys Ràdio 4 ha estat sotmesa a Ràdio Nacional d’Espanya pel que fa a la seva identificació i el seu indicatiu supeditat al de RNE: “Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, Ràdio 4” o “RNE-4”, que és el que es feia servir fins l’arribada de la present direcció.
Si analitzem el funcionament de “l’EGM” comprovarem que prioritza el nom de la cadena per sobre del canal, és a dir que qualsevol persona que afirmi escoltar, Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, Ràdio 4 o RNE-4, és inclosa en el capítol d’audiència de RNE, amb el perjudici evident que això ha significat, de sempre, per a la nostra emissora.
Pressupost:
No sabíem que els serveis públics es mesuressin per la seva utilització.
Al contrari, pensàvem que eren serveis públics precisament perquè en cap cas la iniciativa privada tenia intenció de desenvolupar-los en no veure negoci.
En la història recent del país pocs serveis públics rentables romanen en mans públiques.
Permetin-me la demagògia: Tancarien vostès una estació de metro perquè la fa servir poca gent i per tant és massa cara?
Dades:
El pressupost de RNE per tot Espanya és aproximadament de 170 milions d’euros i el de RNE a Catalunya de 6,5 milions.
És a dir que no arriba al 4 per cent.
Si tenim en compte que Catalunya significa el 20 per cent del PIB de tot l’estat i que per població som més del 17 per cent dels habitants, on està l’excés de despesa?
Si ens limitem a calcular els costos específics de Ràdio 4, exceptuant el personal de plantilla, comprovarem que la despesa es limita a 1,2 milions d’euros.
Es a dir que no significa ni l’1 per cent de la despesa de tota RNE.
Continguts:
Des de fa temps els treballadors de Ràdio 4 estem reclamant definir el paper que l’emissora ha de jugar en el conjunt de la societat.
Durant tota l’època del PP ha estat absolutament impossible. Contràriament, s’ha avançat en la indefinició i en la vulgaritat.
Des de l’arribada del PSOE al govern i amb la Direcció General de Carmen Caffarel, Ràdio 4 ha estat oblidada i ha romàs a mans de l’antiga direcció del PP fins l’estiu de 2006. No és difícil d’imaginar el deteriorament que aquesta situació ha generat a l’emissora. Ara, com si els culpables fóssim els treballadors, se’ns vol carregar les culpes d’una situació que tan sols la prudència ens impedeix qualificar de premeditada.
Per acabar-ho d’adobar, l’anunci del tancament ha arribat després que la direcció actual, a petició de Madrid, presentés un projecte de programació basada en el concepte de servei públic fonamentat en la participació de la societat civil, el desenvolupament de l’agenda dels ciutadans i ciutadanes i la posta en escena dels problemes reals que afecten el món: la salut pública, la sostenibilitat, les migracions, les igualtats, les dones.
Tot plegat sostingut per la difusió i el debat democràtic de conceptes clau en els temps que corren, com ara: la Cultura de Pau, la Solidaritat, la generació de Coneixements que ens aportin Confiança i Concòrdia i la Participació de Tothom sense restriccions.
El català i la història:
Ràdio 4 va néixer dos dies abans del referèndum per la reforma política celebrat el 1976. Adolfo Suárez va voler així donar una empenta significativa al català que l’ajudés a obtenir bons resultats a Catalunya.
Des d’aleshores ençà s’han repetit els intents de tancar-la, els més significatius han estat els anys 81, 91, 94 i enguany. No es nova, doncs, la voluntat reiterada de fer callar les veus en català pagades per l’estat. El català sempre ha estat incomprès a l’estat i en general, no han acabat d’entendre perquè ens entestem en parlar-lo.
En el cas de Catalunya, l’element de cohesió a RNE, més que la informació, ha estat l’idioma, el castellà, per ells l’espanyol. Es per això que Ràdio 4 i els seus treballadors mai hem estat del tot considerats treballadors de RNE. Pel contrari, nosaltres entenem que tenim tot el dret a formar-ne part i en català si Catalunya és membre de l’estat espanyol.
El tancament
Deixar que tanquin Ràdio 4 és donar-los-hi la raó i afeblir la presència del català en els mitjans de comunicació, presència que ja es prou dèbil.
A més a més seria tant com acceptar que les decisions pel que fa a afers exclusius de Catalunya es poden prendre a Madrid.
És cert que Ràdio 4 pertany a RTVE, però és també un Servei Públic que dóna l’estat, que té obligació de donar-lo i no cal que recordem com van les balances del dèficit fiscal i financer.
Us demanem doncs que ens ajudeu a salvar l’emissora, que ens doneu suport si opineu que en aquest cas són també els catalans els que tenen el dret a decidir.
Moltes gràcies per escoltar-nos i felicitats per la vostra tasca."
Treballadors de Ràdio 4
El meu blog més personal...
« | Març 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |