p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Eivissa: destrossa, repressió i resistència

CIL | 28 Març, 2006 17:02 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

En article de Josep Juàrez, es pot llegir:

Encara duc terra d’Eivissa aferrada a les sabates. Terra humida de ferida fresca, perfumada per arrel de savina junípera, arrabassada de sobte.
Terra agredida per màquines apocalíptiques, actuant impunement sota la protecció policíaca enviada per un govern, suposadament progressista, per protegir els negocis de destrucció d’un altre govern, de rapinyaires, cacics i negociants.
Terra honrada, per la dignitat dels resistents, per la força de la raó, per la immensa fortalesa atresorada en cossos aparentment febles, inexperts i indefensos davant la brutalitat.
Terra que és la nostra terra, malgrat que un mur de silenci, molt més alt que la distància marina, intenti evitar que l’exemple eivissenc arribi a Mallorca.

A hores d’ara, Eivissa és escenari d’una orgia destructora, de presumptes il•legalitats i d’imposicions antidemocràtiques. He vist amb els meus propis ulls l’activitat embogida de maquinària pesant, deixant al seu pas trossos de paisatge lunar, amb mètodes d’esbucament que recorden Palestina, amb la ciutadania saturada d’impotència i indignació.
La intenció política és molt clara: de moment, “marcar el terreny” per a que, durant setmanes, la moral dels qui veuen tot això, cada dia, es mini davant els fets consumats. Que s’interioritzi aquest procés com a irreversible, davant el qual no val la pena resistir. I que s’interpreti que, els qui ho fan, actuen des d’interessos espuris.

A Eivissa, l’agressió al territori, i la repressió, són complementàries i inseparables. Per això, la responsabilitat política és clara i compartida: mentre el PP, dels Matas i Matutes, barreja política i negocis, i sepulta Mallorca i Eivissa sota una mortalla d’asfalt i ciment, el PSOE, de Zapatero i Socias, envia les forces armades per imposar antidemocràticament aquesta destrossa, de legalitat més que dubtosa.
PP i PSOE, una ma renta l’altra, i tot plegat (que ningú no ho oblidi) ho pagam nosaltres.

Perquè, a més de que l’astronòmica factura de les autopistes deixarà els comptes públics penjats quasi mig segle, la despesa de la repressió també la pagam entre tots: cada vehicle, cada uniforme, cada pistola, cada fusell, cada porra, cada pilota de goma, cada escut, cada casc, i tots els sous i les dietes dels qui utilitzen tot això contra la població, estan pagats amb els nostres impostos.

Crònica d’avui, un dia qualsevol.
De bon matí, han tornat a haver detinguts. Aquesta vegada, set. A primera hora, la gent intentava evitar una nova agressió, oposant-se a l’obertura d’un vial per la part de darrera de Ca’n Malalt. Aquest vial, tan innecessari com la resta de les faraòniques obres, té un objectiu molt específic: ofegar en mig de l’asfalt, com si fos un dibuix d’en Quino, el negoci familiar d’horticultura, ja envaït anteriorment, d’en Antoni Planells, Malalt, símbol del moviment cívic de resistència, persona honrada i progressista, home d’una peça.

Però la mala baba dels agressors no s’ha aturat aquí: cap a mig dia, i una vegada obert per la força aquest vial, algú ha ordenat a l’operari d’una màquina d’excavació fer un forat d’un metre i mig de fondària per vuit d’ample, a l’extrem de l’única sortida que li quedava a en Toni i als seus veïns, acaramullant la terra a modo de tanca, i deixant als represaliats sense poder sortir de ca seva.
La resposta ciutadana ha estat immediata: un nombrós grup de gent compromesa, uns amb aixades, un altre amb una pala, i d’altres amb les pròpies mans, han aconseguit omplir el forat, desfer la tanca i obrir el pas. En aquestes condicions, cada petita victòria té un valor incalculable.

És necessari, imprescindible, que els germans eivissencs no quedin tot sols.

A Mallorca tenim una alta responsabilitat en aquest conflicte, que ja dura més de dos anys, i del qual no es tenien notícies fins fa quatre dies. No només hem de menester, tots plegats, actes de suport i solidaritat cap a la resistència eivissenca (*).
A més d’això, la millor solidaritat que podem donar als companys pitïusos és, justament, defensar Mallorca, amb la mateixa coherència i decisió que a Eivissa ells defensen la seva illa.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS
.
març de 2006.

(*) Solidaritat mallorquina amb Eivissa.
Dia 1 d’abril, 17,00 hores, Pl. Espanya,
Palma.

A favor d’Eivissa, des d’allà on sia

CIL | 23 Març, 2006 19:20 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

A Eivissa necessiten la nostra col•laboració per evitar la construcció de la macroautopista.
És molt fàcil, s'ha d'enviar un missatge al Parlament Europeu perquè estudiï la legalitat mediambiental i administrativa del projecte; es necessiten 500.000 firmes, així que donau-li la màxima difusió possible. Apa, que tot just són dos minuts.

Passos a seguir:

1. Segons la llengua (oficial al parlament) que domineu millor: castellà, francès, o anglès,

etc...

2. Posau-hi les dades personals

3. Clicau "sí" a la pregunta sobre si voleu que la petició sigui examinada públicament

4. Completau els camps següents tal i com segueix (en un dels idiomes oficials) o bé com cada persona ho cregui adient.

5. Per favor, comunicau a la Plataforma que heu enviat la carta a novolemautopista@hotmail.com

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA AJUDA

000000000000000000000000000000000000000000000000000

Text en català (Recordau però que l'heu d'enviar en una llengua oficial. Més avall teniu dues traduccions al francès i l'espanyol per si voleu fer un "copiar" i "enganxar"):

Títol:
Sol•icitud d'investigació sobre la legalitat mediambiental i administrativa dels projectes de construcció d'autovies a l'illa d'Eïvissa (Illes Balears, Països Catalans).
Text:
A l'illa d'Eivissa (Illes Balears) els governs insular i autonòmic estan menant a terme la construcció d'unes autovies absolutament desproporcionades a les característiques físiques de l'illa i malgrat l'oposició d'una gran part de la població.
Aquestes obres suposen un impacte mediambiental gravíssim i fins i tot afecten l'àmbit de protecció d'un parc natural inclòs en diversos catàlegs d'espais de protecció a nivell europeu (per exemple, el RAMSAR), ja que es tracta d'una zona humida de gran valor.
A més, moltes persones directament afectades per aquestes obres estan manifestant la seva indefensió al veure's desposseïdes dels seus béns sense que s'hagin realitzat els tràmits preceptius d'expropiació i ocupació.
Sol•licit que des del Parlament europeu es realitzin els tràmits necessaris per a demanar als governs balear i insular que paralitzin l'execució d'aquests projectes i que siguin substituïts per d'altres molt més respectuosos amb els valors naturals de les zones afectades i molt més proporcionats amb la realitat i les dimensions de l'illa d'Eïvissa.
Així mateix, sol•licit que el Parlament europeu exigeixi a les administracions implicades que realitzin els possibles casos d'expropiació amb absoluta transparència i seguint escrupolosament tots els passos que marca la llei en aquests casos.

Tître: Demande d'enquête sur la légalité environnementale et administrative des projets de construction d'autoroutes sur l'île de Eivissa (Illes Balears, Països Catalans).
Texte: Sur l'île d'Eïvissa(Illes Balears, Països Catalans) les gouvernements insulaire et autonomique sont en train de mener à terme la construction d'autouroutes absolument disproportionnées par rapport aux caractéristiques physiques de l'île et malgré l'opposition d'une grane partie de la population. Ces travaux suposent un impact très grave sur l'environnement qui touche même une zone de protection d'un parc naturel inclus dans plusieurs catalogues d'espaces protégés au niveau européen (par exemple, le RAMSAR), puisqu'il s'agît d'une zone humide de grande valeur. De plus, nombreuses des personnes directement touchées par ces travaux sont en train de manifester qu'ils se retrouvent sans défense alors qu'ils sont dépossedés de leurs biens sans que les gestion d'expropiation et ocupation n'aient été rélisées Je sollicite que depuis le Parlement Européen soient réalisées les gestions nécéssaires pour demander aux gouvernements insulaire et autonomique qu'ils paralisent ces projets et qui'ils soient remplacés par d'autres beaucoup plus respectueux avec les valeurs naturelles des zones touchées et plus adaptés à la réalité et aux dimensions de l'île d'Eïvissa. Ainsi, je sollicite que le Parlement Européen exige aux administrations impliquées qu'elles réalisent les possibles cas d'expropiation avec la plus grande transparence et en suivant scrupuleusement tous les pas à suivre marqués par la loi dans ces situations.

Título: Solicitud de investigación sobre la legalidad medioambiental y administrativa de los proyectos de construcción de autovías en la isla de Eivissa (Balears, Països Catalans).
Texto: En la isla de Eivissa (Balears) los gobiernos insular y autonómico están llevando a cabo la construcción de unas autovías absolutamente desproporcionadas a las características físicas de la isla y pese a la oposición de una gran parte de la población. Estas obras suponen un gravísimo impacto medioambiental e incluso afectan al ámbito de protección de un parque natural incluído en diversos catálogos de espacios de protección a nivel europeo (por ejemplo, el RAMSAR), ya que se trata de una zona húmeda de gran valor. Además, muchas de las personas directamente afectadas por estas obras están manifestando su indefensión al verse despojados de sus bienes sin que se hayan realizado correctamente los preceptivos trámites de expropiación y ocupación. Solicito que desde el Parlamento Europeo se realicen los trámites necesarios para pedir a los gobiernos balear e insular que paralicen la ejecución de estos proyectos y sean sustituídos por otros mucho más respetuosos con los valores naturales de las zonas afectadas y mucho más proporcionados con la realidad y las dimensiones de la isla de Eivissa. Así mismo, solicito que el Parlamento Europeo exija a las administraciones implicadas que realicen los posibles casos de expropiación con absoluta transparencia i siguiendo escrupulosamente todos los pasos que marca la ley para estos casos.

Caravana de Dones de Mallorca (IX)

CIL | 19 Març, 2006 11:59 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

I van nou.
El Lobby de Dones de Mallorca, un any més, aconsegueix d'arreplegar un bon grapat de centenars de dones -acompanyades d'un discret nombre d'homes, representant el Grup d'Homes contra la Violència Masclista, per realitzar la Novena Caravana de Dones contra la violència de gènere.


La pancarta que encapçala la Caravana de Dones 2006,
a la plaça d'Espanya, a Palma

(Foto: Picalsud)

En la línia de renovadora creativitat que s'acostuma a seguir en aquest esdeveniment que se celebra una vegada a l'any, les organitzadores han volgut introduir en aquesta ocasió alguns canvis -que han resultat força positius- en la seva celebració.

En lloc de sortir en caravana automobilística des del Moll Vell, com era costum de fer fins ara, enguany s'ha sortit des de la plaça on s'aixeca l'estàtua del Rei en Jaume, a Palma, amb la finalitat de fer el recorregut en tren: el matí, des de l'estació de Palma fins a la de Petra; i el migdia, des de la de Petra fins a la de Lloseta, abans de retornar a Ciutat el capvespre.

Tot un encert que dóna un fort impuls a la utilització del transport públic ferroviari, a través d'una xarxa de via fèrria que mai no hauria d'haver desaparegut del paisatge mallorquí.

També serveix per valorar d'altres aspectes positius del transport públic en tren, com és ara, l'oportunitat de mantenir converses amb altra gent, coneguda o desconeguda; o la de contemplar els paisatges des d'unes altres perspectives; o la d'estalviar el combustible dels vehicles amb la conseqüent contaminació ambiental; o la de fer patent l'absurda política constructora de macroautopistes en una illa com Mallorca....


Sortida de Palma de la Caravana de Dones 2006,
recorrent Mallorca en tren

(Foto: Picalsud)

L'estada a Petra serveix per contactar amb el grup de dones petreres que s'afanyen a realitzar una molt valuosa labor de denúncia i de lluita contra les desigualtats de gènere.

Mentre que l'estada a Lloseta també serveix per veure de prop la tasca que hi despleguen, no solament el grup de regidores que regenten el consistori sinó també les que s'afanyen a treballar a favor del reconeixement públic de la tasca que fan les dones llosetines al llarg de l'any.

Tant en una vila com en l'altra, la Caravana de Dones contra la violència de gènere és rebuda calorosament per les autoritats municipals en la persona del batle respectiu en companyia d'altres membres del consistori.

Una jornada, en fi, que serveix per enfortir lligams entre grups diversos que, enguany més que mai, fan ben patent la rica diversitat que comporta la presència cada cop més activa de dones de tots els continents, de totes les races, de totes les cultures, en una Mallorca cada cop més mestissa i, conseqüentment, més enriquida....
Dones d'Amèrica Llatina o d'Àfrica, d'Europa de l'Est o d'Àsia, pràcticament de pertot arreu del món ajuden a fer veure a Mallorca que, també pertot arreu, fa falta enfortir i consolidar la lluita per la igualtat de gènere en un planeta on els homes tenen massa pes... representen massa papers que no els pertoquen... mentre deixen de fer unes feines que també els correspon.


Caravana de Dones 2006,
ocupant el teatre de Lloseta

(Foto: Picalsud)

Més fotos d'aquesta CARAVANA

Contactes de SABAL amb estaments diversos

CIL | 09 Març, 2006 12:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Membres representatius de l’associació SABAL – Secularitzats Associats de Balears, que roman integrada dins la Federació Estatal de Secularitzats, han mantengut la seva reunió a la seu de l’Associació Picalsud – Pobles i Cultures del Sud

.Una trobada que serveix per intercanvar informacions relacionades amb la problemàtica que a l’actualitat afecta unes 3.750 persones –capellans, religiosos i religioses que han seguit el camí de la secularització-.

Entre d’altres objectius, es pretén aconseguir unes pensions de jubilació dignes i justes per a aquest col•lectiu de ciutadanes i ciutadans.


Membres de SABAL-Mallorca, en reunió de treball
(Foto: Picalsud)

Javier Seijo, Antoni Mas, Agustí Serra, Cecili Buele i Pere Barceló s’informen de les gestions realitzades, tant davant de l’Oficina del Defensor del Pueblo –en la persona de Mª Luisa Cava de Llano-, com davant de representants de diversos grups parlamentari al Congrés dels Diputats –amb la presència de Isabel López, diputada del GP Socialista, com davant de la Conferència Episcopal Espanyola –en la persona del bisbe de Santander Mons. Vilaplana.

També acorden de mantenir contactes amb portaveus dels diversos grups del Parlament i amb membres del Govern de les Illes Balears, així com amb el Bisbat de Mallorca, per tal de fer-los arribar la documentació i les informacions pertinents, orientades a donar una solució al problema que planteja la jubilació d’aquelles persones que durant dècades no varen poder cotitzar a la Seguretat Social, tot i que romanien subjectes a un règim laboral del tot singular...


(Foto: Picalsud)

Federació Estatal de Secularitzats –FES- al Congrés dels Diputats 21/02/2006

Ràdio 4, a la Plataforma “Pel dret de decidir”

CIL | 07 Març, 2006 10:02 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Durant l'assemblea de la Plataforma ‘Pel dret de decidir’ (06/03/06), es va tractar la demanda feta per les companyes i els companys de Ràdio 4.
Se n’ha enviat la informació a totes les entitats adherides, entre les quals es troba l’Associació Picalsud, i s’anima a totes les que hi estiguin d'acord a adherir-s'hi i reivindicar així la ràdio pública en català:

”La Societat Espanyola de Participacions Industrials, SEPI, d’acord amb la Direcció General de Ràdio Televisió Espanyola, ha anunciat el tancament de Ràdio 4.
La directora general Carmen Caffarel, ha fet servir una doble argumentació per justificar la decisió: baixa audiència i pressupost molt alt.
Cap de les dues afirmacions és sostenible.

Baixa audiència:

Afirma la Directora General que tenim 8.500 oïdors. Les dades són certes si acceptem els resultats del darrer Estudi General de Mitjans, “EGM”.
Això no obstant, des de fa molts anys Ràdio 4 ha estat sotmesa a Ràdio Nacional d’Espanya pel que fa a la seva identificació i el seu indicatiu supeditat al de RNE: “Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, Ràdio 4” o “RNE-4”, que és el que es feia servir fins l’arribada de la present direcció.
Si analitzem el funcionament de “l’EGM” comprovarem que prioritza el nom de la cadena per sobre del canal, és a dir que qualsevol persona que afirmi escoltar, Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, Ràdio 4 o RNE-4, és inclosa en el capítol d’audiència de RNE, amb el perjudici evident que això ha significat, de sempre, per a la nostra emissora.

Pressupost:

No sabíem que els serveis públics es mesuressin per la seva utilització.
Al contrari, pensàvem que eren serveis públics precisament perquè en cap cas la iniciativa privada tenia intenció de desenvolupar-los en no veure negoci.
En la història recent del país pocs serveis públics rentables romanen en mans públiques.
Permetin-me la demagògia: Tancarien vostès una estació de metro perquè la fa servir poca gent i per tant és massa cara?

Dades:

El pressupost de RNE per tot Espanya és aproximadament de 170 milions d’euros i el de RNE a Catalunya de 6,5 milions.
És a dir que no arriba al 4 per cent.
Si tenim en compte que Catalunya significa el 20 per cent del PIB de tot l’estat i que per població som més del 17 per cent dels habitants, on està l’excés de despesa?
Si ens limitem a calcular els costos específics de Ràdio 4, exceptuant el personal de plantilla, comprovarem que la despesa es limita a 1,2 milions d’euros.
Es a dir que no significa ni l’1 per cent de la despesa de tota RNE.

Continguts:

Des de fa temps els treballadors de Ràdio 4 estem reclamant definir el paper que l’emissora ha de jugar en el conjunt de la societat.
Durant tota l’època del PP ha estat absolutament impossible. Contràriament, s’ha avançat en la indefinició i en la vulgaritat.
Des de l’arribada del PSOE al govern i amb la Direcció General de Carmen Caffarel, Ràdio 4 ha estat oblidada i ha romàs a mans de l’antiga direcció del PP fins l’estiu de 2006. No és difícil d’imaginar el deteriorament que aquesta situació ha generat a l’emissora. Ara, com si els culpables fóssim els treballadors, se’ns vol carregar les culpes d’una situació que tan sols la prudència ens impedeix qualificar de premeditada.
Per acabar-ho d’adobar, l’anunci del tancament ha arribat després que la direcció actual, a petició de Madrid, presentés un projecte de programació basada en el concepte de servei públic fonamentat en la participació de la societat civil, el desenvolupament de l’agenda dels ciutadans i ciutadanes i la posta en escena dels problemes reals que afecten el món: la salut pública, la sostenibilitat, les migracions, les igualtats, les dones.
Tot plegat sostingut per la difusió i el debat democràtic de conceptes clau en els temps que corren, com ara: la Cultura de Pau, la Solidaritat, la generació de Coneixements que ens aportin Confiança i Concòrdia i la Participació de Tothom sense restriccions.

El català i la història:

Ràdio 4 va néixer dos dies abans del referèndum per la reforma política celebrat el 1976. Adolfo Suárez va voler així donar una empenta significativa al català que l’ajudés a obtenir bons resultats a Catalunya.
Des d’aleshores ençà s’han repetit els intents de tancar-la, els més significatius han estat els anys 81, 91, 94 i enguany. No es nova, doncs, la voluntat reiterada de fer callar les veus en català pagades per l’estat. El català sempre ha estat incomprès a l’estat i en general, no han acabat d’entendre perquè ens entestem en parlar-lo.
En el cas de Catalunya, l’element de cohesió a RNE, més que la informació, ha estat l’idioma, el castellà, per ells l’espanyol. Es per això que Ràdio 4 i els seus treballadors mai hem estat del tot considerats treballadors de RNE. Pel contrari, nosaltres entenem que tenim tot el dret a formar-ne part i en català si Catalunya és membre de l’estat espanyol.

El tancament

Deixar que tanquin Ràdio 4 és donar-los-hi la raó i afeblir la presència del català en els mitjans de comunicació, presència que ja es prou dèbil.
A més a més seria tant com acceptar que les decisions pel que fa a afers exclusius de Catalunya es poden prendre a Madrid.
És cert que Ràdio 4 pertany a RTVE, però és també un Servei Públic que dóna l’estat, que té obligació de donar-lo i no cal que recordem com van les balances del dèficit fiscal i financer.
Us demanem doncs que ens ajudeu a salvar l’emissora, que ens doneu suport si opineu que en aquest cas són també els catalans els que tenen el dret a decidir.

Moltes gràcies per escoltar-nos i felicitats per la vostra tasca."

Treballadors de Ràdio 4

Dóna suport a Ràdio 4!

Transport públic en tren massa car

CIL | 06 Març, 2006 16:33 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

L’Associació d’Usuaris del Tren, reunida en assemblea, en data 6 de febrer de 2006, va considerar la necessitat de tornar a fer arribar a la Conselleria d’Obres Públiques Habitatge i Transport, una sèrie de qüestions sobre les properes tarifes de transport públic i el nou sistema de tarifa única i Consorci de transport.

L’Associació d’Usuaris del Tren, com associació legalment constituïda i sense finalitat de lucre, inscrita en el Registre d’Associacions del Govern Balear vol participar en les reunions concernents a l’anunciat nou sistema de tarifa única.

No està d’acord amb com s’està plantejament la qüestió i creu que té el dret a tenir un representant a les reunions.
Que els usuaris del tren són en l’actualitat els més perjudicats amb les tarifes de transport públic i sofreixen un greuge comparatiu amb els usuaris de l’EMT o els usuaris del tren de Sóller.

Entén que l’Administració Pública no pot considerar al transport ferroviari sols com una atracció d’oci ni un divertiment.
El transport ferroviari és sobretot una necessitat per a molta gent i una alternativa molt bona al transport en cotxe particular.
És el sistema de transport més segur que tenim, té un baix cost social i un baix impacte ambiental.

L’Associació té el convenciment que el transport públic en aquesta Comunitat no s’ha promocionat com cal, ni ha rebut de l’administració pública l’atenció i la protecció que necessita.´

Reclama que el transport públic en general, com a necessitat social que és, sigui tractat com un servei públic, sense ànim de recaptació econòmica, i que les tarifes no s’hagin d’establir amb els criteris mercantils sinó adoptant criteris de solidaritat.

Per això, l’Associació d’Usuaris del Tren sol•licita a l’honorable consellera d’Obres Públiques, Habitatge i Transports, la senyora Margarita Isabel Cabrer González, que tingui per presentada aquesta informació i que prengui les mesures oportunes per convocar, informar i escoltar convenientment l’entitat, en tot allò que afecta al Servei Ferroviari de Mallorca i que pugi ésser del seu propi interès.

Mallorca, 23 de febrer de 2006.

L’OJIPC, una iniciativa mallorquina singular

CIL | 03 Març, 2006 12:17 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Magdalena González i Crespí, la dinàmica presidenta de l’entitat mallorquina Fòrum Musicae, reprèn la iniciativa de consolidar l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, amb la valuosíssima col•laboració del gran mestre i director d’orquestra simfònica, el barceloní Salvador Brotons.

Se'n va fer la primera presentació pública a Barcelona l’any 2004, a l’acte de cloenda del Festival Mundial de la Joventut dins el marc incomparable del Fòrum de les Cultures, amb un concert magnífic que serví per interpretar un extens i variat repertori musical.


L'OJIPC en un moment del concert de cloenda del Festival Mundial de la Joventut,
Fòrum de les Cultures, Barcelona, 2004
(Foto: Picalsud)

Concert que es repetia l’endemà mateix, el 15 d’agost, a la seu catedral de Perpinyà.

Tot i que durant l’any 2005 s’intentà repetir la gesta de l’any anterior i se’n féu la pertinent convocatòria de les proves d’accés, una incomprensible i molt lamentable manca de suport institucional obligà a haver-ho de deixar per a una altra ocasió...

El fet és que l’any 2006 es pot convertir en l’any de consolidació definitiva d’un projecte tan singular com és ara aquesta Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.

Està integrada per una norantena de joves i al•lotes d’entre 18 i 26 anys residents a les Illes Balears, Principat de Catalunya, País Valencià, Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer.

Enguany, la infatigable tasca desplegada per la presidenta de Forum Musicae, la professora de música Magdalena González, ha aconseguit el suport institucional necessari, tant de part del president Joan Domènec i Ros com del gerent Joan Maluquerde la Universitat Catalana d’Estiu (UCE); per tal d’establir una nova seu permanent a Prada de Conflent, un futur centre que s’anomenarà Pau Casals i un secretariat permanent a Barcelona.
Com ha quedat ben reflectit a la presentació pública que se n'ha fet a l'Espai Mallorca, de Barcelona, la qual ha tengut un gran ressò en nombrosos mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans.

A més d’aquest suport tan valuós, a hores d’ara també compta enguany amb altres ajuts significatius.
L’OJIPC es consolida així gràcies al suport dels Consells de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat, l’Ajuntament de l’Alguer, l’Administració Regional de Sàsser (Sardenya), el Govern d’Andorra, la Diputació de Girona, entre d’altres. Aixi mateix compta amb el suport d’ Omnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, l’Obra cultural de l’Alguer i l’Obra Cultural Balear.

Com recull la web de l'entitat, tothom qui vulgui, tant si és particular com empresa, pot fer-se amic de l’OJIPC, aportant-hi 50,00 € o 600,00 € anuals respectivament, al compte corrent que manté obert.

D'aquesta manera, es pot contribuir a consolidar una iniciativa cultural i musical tan singular com aquesta: tot partint de Mallorca, s’escampa pertot arreu dels territoris dels Països Catalans.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb